Les Fonts del Llobregat són el fenomen de surgència càrstica més conegut de Catalunya, pel seu constant cabal de surgència i per constituir un bell paratge natural molt freqüentat. Estan situades a mig quilòmetre, aproximadament, del poble de Castellar de n'Hug, per la banda de ponent. Es troben a uns 1300 metres d'altitud, i allà hi brollen les fonts entre la roca calcària i la vegetació, sota els cingles on hi ha el poble.
El sistema de les Fonts del Llobregat es tracta d'un sistema càrstic originat sobre calcàries Devonianes que s'estén en una conca de 20-25 km2, des del Puigllançada (2406 m) fins a la Pleta Roja (2031 m), encara que és difícil de precisar el límit. El modelat exocàrstic és visible en els embuts de les dolines de la Tossa d'Alp, la morfologia del Pla d'Anyella, en els rasclers i les surgències. No es coneixen formes endocàrstiques importants.
Des d’un punt de vista geològic, les fonts es localitzen en el contacte discordant entre les calcàries del Devonià i els nivell silici-clàstics vermells de la Unitat Roja del Permià, dins de la Unitat del Pirineu (formant part del Mantell del Cadí) i estan constituïdes per diverses deus de tipus càrstic, que es troben sobre un front d’uns 10 metres d’alçada.
Intentant explicar el funcionament d'aquest sistema, veiem que en la formació d’aquestes fonts intervenen bàsicament tres tipus de materials amb funcions diferents:
L’aigua de pluja, en caure sobre el massís calcari (CALCÀRIES del DEVONIÀ), s’escola per les fractures existents i paulatinament les va dissolent i eixamplant, fins a formar autèntiques galeries i cavitats per on circulen les aigües subterrànies.
La zona per on circulen les aigües, que constitueix el propi aqüífer, serveix com a magatzem de l’aigua dintre la roca. Aquestes aigües es troben en constant moviment, circulant des de les parts altes (zona d’infiltració) fins a les parts baixes, per galeries més o menys verticals fins la part inferior, on l’aigua omple tots els espais buits (zona saturada), circulant, principalment per conductes horitzontals. La zona de descàrrega es situa on l’aigua del sistema entra en contacte amb la superfície topogràfica, ocasionant la surgència : LES FONTS DEL LLOBREGAT.
Aquest sistema no s'explicaria sense el contacte d'aquests materials calcaris amb altres materials que actuen com a barrera impermeable (Argiles del Permià) o bé formant la base impermeable del sistema (Gressos i lutites del Carbonífer). Aquests materials limiten la zona d'infiltració lateral i inferior i són el principi de la zona de saturació.
RÈGIM HIDRÀULIC DEL SISTEMA
Normalment, la velocitat de circulació de les aigües subterrànies en un aqüífer de roques no consolidades, que és el tipus d’aqüifer més abundant i explotat, és molt lenta. L’aigua transita per la porositat de la roca, i les velocitats es defineixen en l’ordre de centímetres/dia.
En un medi càrstic és diferent. L’aigua circula lliurament per avencs i galeries on, després d’una crescuda associada a un episodi de pluja, es poden assolir velocitats de metres/segon. Aquest és el cas del sistema càrstic de les Fonts del Llobregat, on el cabal que surt per la surgència es troba totalment condicionada per la pluviometria de la zona, com es pot veure en el següent gràfic que relaciona els cabals en m3/seg (blau) i la pluviometria en mm (vermell) de Les Fonts del Llobregat entre el 1997 i el 1998.
La zona subterrània inundada (entre 5 i 10 hm3) presenta un volum de trànsit d'uns 10 hm3 que originen a la capçalera un cabal d'entre 0,05 m3/seg i 3 ó 4 m3/seg, amb puntes de 6 ó 8 m3/seg.
El camí de baixada transcorre pel costat dùn corriol amb gorges excavades a la roca. Aquesta vall, que precisament fa baixar la cota topogràfica i provoca que el nivell de l’aigua surti a la superfície, troba el seu origen, probablement, en una vall excavada per un antic riu Llobregat.
Els fenòmens de carstificació i erosió continuen. Les actuals Fonts de Llobregat tenen un passat i també... un futur :
1: En un primer estadi, la cota topogràfica del riu Llobregat es trobava en una situació molt més alta, fet que produïa que les fonts brollessin també a una cota superior a través de cavitats inundades, com podria representar l’actual cova de la Tuta.
2.- Posteriorment, el riu Llobregat va anar erosionant el relleu i baixant de cota fins assolir l’actual. Les cavitats superiors que abans estaven plenes d’aigua van quedar seques i cobertes de concrecions, com la cova de la Tuta.
3.- El riu Llobregat continuarà excavant i baixant de cota. Aleshores, apareixeran noves fonts més avall, i la zona per on actualment surt l’aigua quedarà abandonada, donant lloc a coves similars a la de la Tuta.
La cova de la Tuta: Està situada per sobre del poble de Castellar de n'Hug. (N 42° 17.364 E 002° 00.725). És una cova visitable, de desenvolupament horitzontal, amb un recorregut d’uns 100 m, amb amplades d’entre 4 i 5 m i unes alçades d’uns 8 m. El pendent no és gaire fort. L’entrada de la cova havia estat utilitzada per a tancar els ramats.
S’erigeix com una antiga galeria, que es va formar com a part del sistema del aqüífer càrstic que avui dona lloc a les Fonts del Llobregat . Es tracta d’una cavitat excavada a las calcàries del Devonià, conseqüència de la dissolució del mineral de la calcita, que forma la roca calcària, per l’aigua àcida de la pluja. Més tard, l’aigua va deixar de transitar per la galeria i va quedar al descobert, convertint-se en una surgència abandonada, és a dir, en una cova per on no hi discorre l’aigua.
Per registrar aquest earthcatxé haureu de respondre, via mail privat (macdigisc(arroba)gmail.com), les següents qüestions:
Q0 : OPCIONAL : Agrairia publicar al log alguna fotografia de la vostra visita.
Q1: ARGILES IMPERMEABLES DEL PERMIÀ. (El tap del sistema)
Arribant a Castellar de n’Hug, de ben segur que ens hauran cridat l'atenció els materials vermells que afloren als marges de la carretera. Son les argiles de que parlem. Podem observar que estan molt ben estratificades i que alternen nivells més durs amb nivells més tous.
Aquest fenomen el podem observar en el WP1, on es veuen els diferents nivells plans que, quan es van dipositar, eren horitzontals. Cada nivell conforma un estrat, amb una organització que indica que és una roca sedentària.
La major part de la roca és de color vermell-granat (a causa de l'oxidació del ferro present en els minerals) però tota ella està esquitxada de taques clares d'un altre color (Q1), a causa de nivells on el ferro s'ha reduït per la presència de matèria orgànica en descomposició.
De quin color són les taques d'aquestes roques?
A: Verd blanquinós.
B: Rosat pàl·lid.
C: Groc clar.
Q2 : CALCÀRIES DEL DEVONIÀ (La roca que emmagatzema l’aigua)
Per sobre del poble es poden distingir uns grans afloraments de roca. Son roques més massisses, de colors variats i costa més de distingir-ne l’estratificació. Son las calcàries de que parlem.
Baixant pel camí veiem els primers afloraments d'aquesta roca una mica abans d'arribar al WP2, on hi ha una gran roca que es pot observar sense sortir del camí.
Podem constatar que és difícil d'observar la seva estratificació i que es tracta d'una roca massissa amb diverses fractures.
De quin color són aquestes roques?
A: Vermelloses.
B: Grisoses.
C: Ocre
Q3 : CALCÀRIES GRIOTTE ( Roques ornamentals)
En deixar enrere les calcàries anteriors, iniciem una petita baixada que ens porta a un banc de pedra (WP3), sobre el que afloren les calcàries griotte, altrament coneguda com a marbre vermell.
Aquesta roca, pel seu color vermellós , pot portar a confusió, ja que, a primera vista s’assembla als materials del Permià del WP1. Tot i la seva coloració, es tracta d’una roca calcària d’origen marí, i forma part del mateix massís calcari Devonià on es desenvolupa l’aqüífer càrstic.
Observant els nivells vermells de l’aflorament, veiem que es troben intercalats amb nivells d’altres colors.
De quins colors ?
A: Grocs i blancs.
B: Grisos i negres.
C: Grisos i verdosos.
Q4 : LES FONTS
Les coordenades finals ens portaran al mirador frontal de les Fonts del Llobregat. Quantes surgències d'aigua comptes des d'aquest mirador? (Només comptar surgències, no comptar ni el torrent ni les bifurcacions a la sortida.)
Q5.- Aquesta surgència és el naixement del riu Llobregat que, en el seu camí cap al sud, alimenta el pantà de la Baells. Suposant un cabal constant en les Fonts del Llobregat de 0,9 m3/seg, quan trigarien a omplir, elles soles, el embasament de la Baells fins a la seva màxima capacitat?
A: 0,5 - 1 any.
B: 1,5 - 2 anys.
C: 2,5 - 3 anys.
D: 3,5 - 4 anys.
E: 4,5 - 5 anys.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Fonts : .- “ELS TRESORS GEOLÒGICS DEL PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ”
Albert Martinez / Marc Tudela - ITINERARIS GEOLÒGICS - 2013
.- “HISTORIA NATURAL DELS PAÏSOS CATALANS - Geologia II”
Enciclopèdia Catalana - 1992
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Las Fonts del Llobregat son el fenómeno de surgencia cárstica más conocido de Cataluña, por su caudal de surgencia y por constituir un bello paraje natural muy frecuentado. Están situadas a medio kilómetro, aproximadamente, del pueblo de Castellar de n'Hug, por el lado de poniente. Se encuentran a unos 1300 metros de altitud, y allí brotan las fuentes entre la roca caliza y la vegetación, bajo los riscos donde está el pueblo.
El sistema de las Fonts del Llobregat es un sistema cárstico originado sobre las calcáreas Devónicas que se extiende en una cuenca de 20-25 km2, desde el Puigllançada (2.406 m) hasta la Pleta Roja (2031 m), aunque es difícil de precisar el límite. El modelado exocárstico es visible en los embudos de las dolinas de la Tossa de Alp, la morfología del Pla d’Anyella, en los lapiaces y las surgencias. No se conocen formas endocársticas importantes.
Desde el punto de vista geológico, las fuentes se localizan en el contacto discordante entre las calcáresa del Devónico y el nivel silico-clásticos rojos de la Unidad Roja del Pérmico, dentro de la Unidad del Pirineo (formando parte del Manto del Cadí) y están constituidas por varios manantiales de tipo cárstico, que se encuentran sobre un frente de unos 10 metros de altura.
Intentando explicar el funcionamiento de este sistema, vemos que en la formación de estas fuentes intervienen básicamente tres tipos de materiales con funciones diferentes:
El agua de lluvia, al caer sobre el macizo calcáreo (CALCÁREAS del DEVÓNICO), se cuela por las fracturas existentes y paulatinamente las va disolviendo y ensanchando, hasta formar auténticas galerías y cavidades por donde circulan las aguas subterráneas.
La zona por donde circulan las aguas, que constituye el propio acuífero, sirve como almacén de agua dentro la roca. Estas aguas se encuentran en constante movimiento, circulando desde las partes altas (zona de infiltración) hasta las partes bajas, por galerías más o menos verticales hasta la parte inferior, donde el agua llena todos los espacios vacíos (zona saturada) , circulando, principalmente por conductos horizontales. La zona de descarga se sitúa donde el agua del sistema entra en contacto con la superficie topográfica, ocasionando la surgencia: LAS FUENTES DEL LLOBREGAT.
Este sistema no se explicaría sin el contacto de estos materiales calcáreos con otros materiales que actúan como barrera impermeable (ARCILLAS del PÉRMICO) o bien formando la base impermeable del sistema (ARENISCAS Y LUTITAS del CARBONÍFERO). Estos materiales limitan la zona de infiltración lateral e inferior y son el principio de la zona de saturación.
RÈGIMEN HIDRÁULICO DEL SISTEMA
Normalmente, la velocidad de circulación de las aguas subterráneas en un acuífero de rocas no consolidadas, que es el tipo de acuífero más abundante y explotado, es muy lenta. El agua transita por la porosidad de la roca, y las velocidades se definen del orden de centímetros / día.
En un medio cárstico es diferente. El agua circula libremente por simas y galerías donde, tras una crecida asociada a un episodio de lluvia, se pueden alcanzar velocidades de metros / segundo. Este es el caso del sistema cárstico de las Fonts del Llobregat, donde el caudal que sale por la surgencia se encuentra totalmente condicionada por la pluviometría de la zona, como se puede ver en el siguiente gráfico que relaciona los caudales en m3 / seg (azul y la pluviometría en mm (rojo) de Las Fuentes del Llobregat entre 1997 y 1998.
La zona subterránea inundada (entre 5 y 10 hm3) presenta un volumen de tráfico de unos 10 hm3 que originan en la cabecera un caudal de entre 0,05 m3/ seg y 3 ó 4 m3 / seg, con puntas de 6 ó 8 m3 / seg.
El camino de bajada transcurre al lado de un arroyo con gargantas excavadas en la roca. Este valle, que precisamente hace bajar la cota topográfica y provoca que el nivel del agua salga a la superficie, encuentra su origen, probablemente, en un valle excavado por un antiguo río Llobregat.
Los fenómenos de karstificación y erosión continúan. Las actuales Fonts de Llobregat tienen un pasado y también ... un futuro:
1.- En un primer estadio, la cota topográfica del río Llobregat se encontraba en una situación mucho más alta, lo que producía que las fuentes brotaran también a una cota superior a través de cavidades inundadas, como podría representar el actual cueva de la Tuta .
2.- Posteriormente, el río Llobregat fue erosionando el relieve y bajando de cota hasta alcanzar el actual. Las cavidades superiores que antes estaban llenas de agua quedaron secas y cubiertas de concreciones, como la cueva de la Tuta.
3.- El río Llobregat continuará excavando y bajando de cota. Entonces, aparecerán nuevas fuentes más abajo, y la zona por donde actualmente sale el agua quedará abandonada, dando lugar a cuevas similares a la de la Tuta.
La cueva de la Tuta: Está situada por encima del pueblo de Castellar de n'Hug. (N 42° 17.364 E 002° 00.725). Es una cueva visitable, de desarrollo horizontal, con un recorrido de unos 100 m, con anchuras de entre 4 y 5 my unas alturas de unos 8 m. La pendiente no es muy fuerte. La entrada de la cueva había sido utilizada para cerrar los rebaños.
Se erige como una antigua galería, que se formó como parte del sistema del acuífero cárstico que hoy da lugar a las Fonts del Llobregat. Se trata de una cavidad excavada en las calizas del Devónico, consecuencia de la disolución del mineral de la calcita, que forma la roca caliza, por el agua ácida de la lluvia. Más tarde, el agua dejó de transitar por la galería y quedó al descubierto, convirtiéndose en una surgencia abandonada, es decir, en una cueva por donde no discurre el agua.
Para registrar este earthcatxé deberá responder, vía mail privado (macdigisc(arroba)gmail.com) gmail.com), las siguientes cuestiones:
Q0: OPCIONAL: Agradecería publicar en el log alguna fotografía de su visita.
Q1: ARCILLAS IMPERMEABLES DEL PÉRMICO. (El tapón del sistema)
Llegando a Castellar de n'Hug, seguro que nos habrán llamado la atención los materiales rojos que afloran en los márgenes de la carretera. Son las arcillas de que hablamos. Podemos observar que están muy bien estratificadas y que alternan niveles más duros con niveles más blandos.
Este fenómeno lo podemos observar en el WP1, donde se ven los diferentes niveles planos que, cuando se depositaron, eran horizontales. Cada nivel conforma un estrato, con una organización que indica que es una roca sedentaria.
La mayor parte de la roca es de color rojo-granate (debido a la oxidación del hierro presente en los minerales) pero toda ella está salpicada de manchas claras de otro color (Q1), debido a niveles donde el hierro se ha reducido por la presencia de materia orgánica en descomposición.
¿De quecolor son las manchas de estas rocas??
A: Verde blanquecino
B: Rosa pàlido.
C: Amarillo claro
Q2 : CALIZAS DEL DEVÓNICO (La roca que almacena el agua)
Por encima del pueblo se pueden distinguir unos grandes afloramientos de roca. Son rocas más macizas, de colores variados y cuesta distinguir la estratificación. Son las calizas de que hablamos.
Bajando por el camino vemos los primeros afloramientos de esta roca un poco antes de llegar al WP2, donde hay una gran roca que se puede observar sin salir del camino. Podemos constatar que es difícil de observar su estratificación y que se trata de una roca maciza con varias fracturas.
De que color son estas rocas?
A: Rojizas.
B: Grisáceas.
C: Ocres.
Q3 : CALIZAS GRIOTTE ( Rocas ornamentales)
Al dejar atrás las calizas anteriores, iniciamos una pequeña bajada que nos lleva a un banco de piedra (WP3), sobre el que afloran las calizas griotte, también conocida como mármol rojo.
Esta roca, por su color rojizo, puede llevar a confusión, ya que, a primera vista se asemeja a los materiales del Pérmico del WP1. A pesar de su coloración, se trata de una roca caliza de origen marino, y forma parte del mismo macizo calcáreo Devónico donde se desarrolla el acuífero kárstico.
Observando los niveles rojos del afloramiento, vemos que se encuentran intercalados con niveles de otros colores.
De que colores ?
A: Amarillos y blancos.
B: Blancos y negros.
C: Grises y verdosos.
Q4 : LAS FUENTES
Las coordenadas finales nos llevarán al mirador frontal de las Fuentes del Llobregat. ¿ Cuántas surgencias de agua cuentas desde este mirador ? (Sólo contar surgencias, no contar ni el torrente ni las bifurcaciones a la salida).
Q5 : Esta surgencia es el nacimiento del rio Llobregat que, en su camino hacia el sur, alimenta el pantano de la Baells. Suponiendo un caudal constante en las Fonts del Llobregat de 0,9 m3 / seg, cuando tardarían a llenar, ellas solas, el embalse de la Baells hasta su máxima capacidad?
A.- 0,5 - 1 año
B.- 1,5 - 2 años.
C.- 2,5 - 3 años.
D.- 3,5 - 4 años.
E.- 4,5 - 5 años.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Les Fonts del Llobregat (the springs of the Llobregat river) are the best known phenomenon of karst springs in Catalonia, for their constant flow of waters and also because they constitute a much visited, beautiful and natural setting. They are located about half a kilometre from the village of Castellar de n'Hug, to its West side. They are located at 1300 m high, and there arise the sources amid the limestone and the vegetation, under the cliffs below the village.
The system of the of the Fonts del Llobregat is a Karst one originated over a Devonian limestone that spreads itself on a basin of 20-25 km2, from the Puigllançada (2406 m) up to la Pleta Roja (2031 m), although it is difficult to specify the limits. The modelled exokarst is visible on the funnels of the sinkholes of Tossa d’Alp, in the morphology of Pla d’Anyella, in the limestone pavements and the sources. There are no important endokarst forms nearby.
From a geological point of view, the sources are located in the discordant contact between Devonian limestone and clastic silicon layers from the Permian Red Unit, within the Unity of the Pyrenees (forming part of the Mantle of the Cadi) and are formed by various sources of the karst type, which you will find on a front of about 10 meters height.
Trying to explain its operation system, we see that in the formation of these sources come into basically three types of materials with different functions:
The rainwater falling on the limestone (LIMESTONES FROM THE DEVONIAN), drains through the existing fractures and gradually dissolve some materials and widen the fractures to create authentic galleries and cavities through where groundwater flows.
The underground area where water flows, which is the aquifer, serves as a water store within the rock. These waters are in constant motion, circulating from higher levels (area of infiltration) down to lower parts, by more or less vertical galleries to the bottom, where the water fills all empty spaces (saturated zone), flowing mainly through horizontal ducts. The download area is located where the water of the system comes into contact with the topographic surface, resulting in the sources: : LES FONTS DEL LLOBREGAT.
This system would not be understandable without the contact of these calcareous materials with other materials that act as a waterproof barrier (PERMIAN CLAYS) or else forming the pavement of the waterproof system (SANDSTONES AND MUDSTONES FROM THE CARBONIFEROUS). These materials do limit the infiltration in lateral and bottom areas and are the starting point of the zone of saturation.
HYDRAULIC REGIME OF THE SYSTEM
Normally, the speed of movement of the groundwater in an aquifer of non-consolidated rocks, which is the most common and exploited aquifer kind, is very slow. The water travels through the pores of the rock, and their speed may be about a few centimetres a day.
Though, in a Karst environment is different. The water circulates through potholes and galleries where, after a rise associated with an episode of rain, it can reach speeds of some metres per second. This is the case of the karst system of the Fonts del Llobregat, where the flow that goes out at the springs is fully conditioned to the rainfall in the area, as can be seen in the following graph that relates the flow in m3 per sec (blue) and the rainfall in mm (red) of the springs of the Llobregat, between 1997 and 1998.
The underground area flooded (between 5 and 10 hm3) presents a volume of traffic of about 10 hm3 that gives way in the header to a flow from 0.05 m3 per sec to 3 or 4 m3 per sec, with peaks of 6 or 8 m3 per sec.
The track goes by a brook with gorges carved into the rock. This valley, which lowers the topographic height and causes the water level find its way out to the surface, probably has its origin in a valley carved by the ancient Llobregat river.
The phenomenon of karstification and weathering goes on. The current springs of the Llobregat have a past and ... a future as well:
1: At a first stage, the topographic height of the Llobregat River was at a much higher level, which resulted in the sources flowing also at a higher level through flooded caves, as it could well be the case of the current cave of la Tuta.
2.- Subsequently, the Llobregat River was eroding the relief and downing its bed until it reaches the current level. Upper cavities that were previously filled with water were dry and lining with concretions, as the cave of la Tuta.
3.- The Llobregat River will continue eroding and downing its bed. Then, there will appear new sources below, and the points that currently let the water out will be abandoned, resulting in new caves, similar to that of la Tuta.
The cave of la Tuta: it is situated above the village of Castellar de N'Hug. (N 42° 17.364 E 002° 00.725). It is a cave that can be visited, it has a horizontal development, with a distance covered of about 100 m, with widths between 4 and 5 m and a height of about 8 m. Its slope is not very steep. The entrance of the cave had been used to close the herds.
S’erigeix com una antiga galeria, que es va formar com a part del sistema del aqüífer càrstic que avui dona lloc a les Fonts del Llobregat . Es tracta d’una cavitat excavada a las calcàries del Devonià, conseqüència de la dissolució del mineral de la calcita, que forma la roca calcària, per l’aigua àcida de la pluja. Més tard, l’aigua va deixar de transitar per la galeria i va quedar al descobert, convertint-se en una surgència abandonada, és a dir, en una cova per on no hi discorre l’aigua.
To register this earthcache you must respond, via private mail (macdigisc (at) gmail.com), the following questions:
Q0: OPTIONAL : I would appreciate if you published any photography of your visit in the log.
Q1: WATERPROOF CLAYS OF THE PERMIAN. (The stopper of the system)
Reaching Castellar de n'Hug, surely we have noticed those red materials cropping out the margins of the road. They are the clay we are talking about. We can see that they are very well stratified with hard and soft layers in turn.
This phenomenon can be observed in the WP1, where you see the various flat layers that, when they did form, they were horizontal. Each layer is made up of a stratum, with an organization that indicates it is a sedentary rock.
Most of the rock is red-garnet (due to oxidation of iron present in the minerals) but on the whole it is scattered with light spots of a different colour (Q1), due to layers where the iron was reduced by the presence of decaying organic matter.
What colour are the spots on such rocks?
A: Whitish green.
B: Pale pink.
C: Light yellow.
Q2 : DEVONIAN LIMESTONES(the rock which stores the water)
Above the village you can distinguish a few large outcrops of rock. They are huge rocks, of various colours and it is more difficult to distinguish their stratification. They are the limestone we mentioned.
Down the way we see the first outcrops of these rocks a just before reaching WP2, where there is a large rock that can be seen without leaving the road.
We can see that it is difficult to observe its stratification and that it is a huge, solid rock with several fractures.
What colour are these rocks?
A: Red.
B: Greyish.
C: Ochre.
Q3 : GRIOTTE LIMESTONE(ornamental Rocks)
Following the way down, after leaving the limestones, we start a small slope that leads to a stone bench (WP3), on which the griotte limestone outcrops, otherwise known as the red marble.
This rock, named after its reddish color, can lead us to confusion, since, at first glance it looks like the materials of the Permian of WP1. In spite of its colour, it is a limestone of marine origin, and is part of the Devonian limestone massif where the karst aquifer develops.
Watching the red levels of the outcrop, we see that are interspersed with layers of other colours.
What colours?
A: Yellow and white.
B: Black and white.
C: Gray and greenish.
Q4 :THE SPRINGS
The final coordinates take us to the frontal viewpoint of the Fonts del Llobregat. How many water springs can you number from this viewpoint? (Only do count springs, do not count neither the torrent nor branches on the way out.)
Q5 : Assuming a constant flow of the Llobregat springs of 0.9 m3 per sec, how long would take to fill, they alone, the reservoir of la Baells until its maximum capacity?
A.- 0,5 - 1 year.
B.- 1,5 - 2 years.
C.- 2,5 - 3 years.
D.- 3,5 - 4 years.
E.- 4,5 - 5 years.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
