L'altre personatge destacat vinculat a Mas Juny, va ser l’Alberto Puig Palau (Tio Alberto 1908-1986) milionari i mecenes. Alberto, juntament amb els seus germans Jordi i Isabel van comprar la finca el 1940 per un milió de pessetes. Per on passarien personalitats de tota mena i condició, millorant encara els estius de Josep M. Sert.
El març de 1931 es va casar a Barcelona, als vint-i-quatre anys, amb l'atractiva jove Margarita Gabarró Carles, cosina germana del conegut notari de la ciutat Enrique Gabarró Batlló. El matrimoni es va instal·lar en el pis de la Diagonal propietat del marit, on van néixer els seus dos fills, Margarita Tita Puig Gabarró el 1932 i Alberto Tito Puig Gabarró el1940. Dos mesos abans de contreure matrimoni, el 4 de gener de 1931, el pare d'Alberto Puig Palau, Eduard Puig Carcereny, va morir atropellat per un cotxe a Barcelona. Els cinc joves germans Puig Palau van heretar l'empresa tèxtil fundada pel pare a Reus, i la seva fortuna, i van crear la nova raó social Sederías Puig.
El 1945 “Tio Alberto” edifica una torre als terrenys de la finca Mas Juny, Mas Castell , un palauet de gust Italià i per inaugurar-la va organitzar una festa en la qual va destacar un correbou amb Luís Miguel González Lucas, conegut com Dominguín i un tablao amb Pastora Imperio. Amb una clara vocació de mecenes, “Tio Alberto” organitza successivament festes i convida a la crème de la crème de l'art i la cultura del moment. En plena postguerra espanyola van passar per aquell racó de Castell: Dalí, Serrat, Manolete, Carmen Amaya (qui posteriorment va adquirir Mas Pinc de Begur), una joveníssima Lola Flores i Manolo Caracol, així com l'escriptor Josep Pla.
Alberto tenia una especial predilecció pel flamenc i pels gitanos. Salvador Dalí y Gala varen tornar a passar temporades a Mas Castell després de el seu retorn d’Amèrica a 1948.
Separat ja de Margarita Gabarró, en el cèlebre restaurant Madame Zozó de la Costa Brava, una nit coneix a una jove francesa quaranta anys menor que ell de la qual s'enamora desesperadament. Des d'aquell moment ja no es van separar mai més. Va compartir amb ella la resta de la seva vida. Ella es va sentir fascinada per la forta personalitat, la distinció i el do de gents d'aquell seductor de cap a peus. Poc li va importar la diferència d'edat, a ell tampoc perquè, com deia Picasso, tenim l'edat de la persona a la qual estimem. No obstant això, els temps d'esplendor del tèxtil i de la immensa fortuna de “Tio Alberto” tocaven ja a la seva fi, les noves tecnologies i, sobretot, la deslocalització industrial van arruïnar a la majoria d'indústries tèxtils del país. La de “Tio Alberto” no va ser una excepció, encara que sí ho va ser la forma de liquidar-la, doncs en lloc de desentendre's dels seus treballadors, va vendre la major part del seu patrimoni per oferir-los una indemnització digna. Aquest procés de venda de patrimoni va incloure la venda de Mas Castell. Però el caràcter i les ganes de gaudir cada segon de la vida de “Tio Alberto” van restar intactes. Poc importava no tenir ja aquella magnífica residència. Va decidir viure en un petit apartament a Palamós, molt proper a Mas Castell. Persones com ell, persones capaces d'arruïnar-se perquè els seus obrers cobrin, de gaudir intensament la vida en un petit apartament després d'haver-ho perdut tot són bon un exemple per a la societat.
Com a curiositat cal dir que el seu nét Alberto Puig està considerat un dels millors pilots de motociclisme de la història.
Salvador Dalí i Gal·la van tornar a passar temporades a Mas Castell després de la seva tornada d'Estats Units el 1948. El 1968 Alberto Puig Palau va vendre Mas Castell a la família del prestigiós cirurgià barceloní Josep Soler-Roig. Mas Juny va continuar en mans d'Isabel Puig Palau.