El 2 de novembre de 1946, l’equip d’handbol de Granollers va deixar de ser una secció del Frente de Juventudes i es va constituir com una organització independent, el Balón a Mano Granollers. Ramon Sobrevia va ser el primer president d’aquesta nova entitat, sent substituït dos anys més tard per Lluís Sitjes, qui en va romandre president fins el 1955 (val a dir que Josep Serratusell Abella, directiu del BMG aleshores, va exercir com a president interí del club durant tres mesos l’any 1949, mentre Sitjes complia una suspensió federativa per haver tingut una disputa amb un àrbritre). Tal com explica Joan Sala Vila al llibre Balonmano Granollers, esport i civisme (Ed. Granollers, 1996), Sitjes va ser “l’home que va saber fer del BM Granollers un patrimoni esportiu de la ciutat. El seu granollerisme es convertí en l’objectiu principal quan es feu càrrec de la presidència. Fruit d’aquest en foren: la independència del BM Granollers convertint-se en una entitat ciutadana i la construcció de la pista esportiva del carrer Tetuan, coneguda com Pavelló de l’Esport, inaugurada el 26 d’agost de 1955.L’última remodelació es va fer el 1984, i finalment es va enderrocar el 2006. (Font : http://www.bmgranollers.cat/cat/el-club/historia (català) i http://www.bmgranollers.cat/es/el-club/historia-cast (castellano).
Himne del BN Granollers :
Amb braó, dinàmics i optimistes,
ferma voluntat i decidits,
fem de l'esport una gran fal·lera,
per augmentar els èxits conquerits.
No decau gens, no decau el nostre ànim,
ni és indecís sinò és nostra la victòria
i tots lluitem amb anhel i entusiasme
i a Granollers podrem dur dies de glòria.
Aquesta és la gran consigna
i així la cantem tots pels carrers,
jugadors, siguem entusiastes,
del balón a mano Granollers.
La desaparició del Real Madrid
En un dia plujós, a l'antiga pista del carrer Tetuan, el Real Madrid d’Hanbol va començar a desaparèixer. Era l'11 d'abril del 1958, els quarts del campionat d'Espanya. Quan els jugadors madrilenys van veure la pista, van decidir que no es podia jugar. Mentrestant, els socis, amb escombres i serradura, van començar a netejar la pista. Desobeint indicacions, el Madrid se'n va anar, i a l'hora del partit, la pista estava intacta, plenament practicable. El conjunt blanc, doncs, va perdre el partit per incompareixença, i aquella derrota va marcar el començament de la desaparició de la secció d'handbol del club blanc, que en la seva curta història va guanyar dues lligues nacionals (1952 i 1955).
http://www.elpuntavui.cat//noticia/article/8-esports/56-mes-esport/277038-desport-militar-a-esport-popular.html
