Coralls, a Sant Sadurní d’Anoia? A més 20 Km del mar?
Entre 16,4 i 14,6 milions d'anys va succeir una intrusió d’aigües marines que inundà bona part del fons de depressió del Vallès- Penedès, en gairebé dos milions d ‘anys , és temps suficient per crear-se estructures geològiques marines.
Des del punt de vista geològic Sant Sadurní d'Anoia es troba al centre de la conca del Vallès-Penedès, una depressió morfològica parcialment ocupada pel mar durant el Miocè, configurant un golf obert cap al Sud. El mar penedesenc era un mar d’aigües tranquil·les, somes i transparents amb una fondària d’entre 50 a 100 metres. Aquest fou un mar interior abrigat entre ambdues serralades, la del Litoral i la del Prelitoral, que propiciaren la formació d’estructures biològiques complexes, com els esculls coral·lígens.
Que es un escull coral·lí ?
Un escull coral·lí és una formació rocallosa calcària generada per l'acumulació d'esquelets de coralls de diversos tipus. S'hi troben, també, restes d'altres organismes marins com mol·luscs i algues. Les condicions ambientals que permeten la formació d'un escull són mars càlids, poc profunds i aigües netes. Els esculls coral·lígens són veritables estructures vives de colonització de l’espai. Partim d’un fons marí sorrenc que cal immobilitzar a fi de poder fixar altres estructures més estables.
Les condicions ecològiques feren possible la formació d’almenys dues estructures d’esculls: els esculls en franja, localitzats en el sector septentrional de la conca, i els esculls en placa, d’estructura arrodonida i més allunyats de la costa, localitzats damunt de blocs emergents, com el de Sant Sadurní d’Anoia.
Els esculls en placa eren estructures coral·lígenes modestes i s’implantaren damunt de les estructures més alçades de la depressió. Són formacions adossades a la línia de la costa i ocupen una posició interna a la conca. Són esculls poc desenvolupats per manca d’un talús marí pronunciat, uns 20 metres com a molt, fet que propiciaria un ambient d’aigües més somes, de poca oxigenació i amb manca de nutrients.
L’escull coral·lí de Sant Sadurní d’Anoia
Aquest escull fou localitzat pel paleontòleg i canonge Jaume Almera i Angelis d’Ossat el 1898.
Està situat al límit sud del nucli urbà, al costat de les Caves Canals i Munné, situades a la carretera comarcal C-243a. El delimiten la riera de l’Avernó i l'últim carrer urbanitzat. Constitueix un petit relleu sobre vinyes i camps erms, conegut com el Serralet. Aquesta elevació havia estat explotada en el passat i conserva un front de pedrera de 8-10 m de potència, ocupant en total una superfície aproximada de 800 m2.
L’interès d’aquesta visita és poder reconèixer les quatre etapes de successió ecològica de l’evolució progressiva de l’escull. Tot i estar fortament afectats per la diagènesi (dissolució de l'esquelet original, cimentació, formació de motlles, etc.), les colònies coral·lines i els fòssils restants conserven les seves morfologies, el que permet constatar l'enorme biodiversitat de l'escull.
Primera etapa : S’habilitarà l’entorn per a desenvolupar el futur escull coral·lí. L’establiment de l’escull requereix d’un suport estable. Seran els propis organismes marins els que permetran la fixació de les sorres per una munió de mol·luscs marins, com gasteròpodes i bivalves (lamel·libranquis de tipus pectínids, turritèlids i ostrèids).
Segona etapa : Colonització d’algues rodofícies sobre el primer substrat. Aquestes algues incrustants, en forma de rodòlits o formacions concèntriques, d’uns 2 cm. de diàmetre, poden presentar foraminífers incrustants que contribueixen a fixar el substrat; puntualment també podem trobar-hi gasteròpodes i lamel·libranquis. Aquesta colonització ecològica de l’espai configura una matriu grollera, menys fangosa i més sòlida com a substrat futur per a implantar l’escull.
Tercera etapa : Es configura el nucli de l’escull format per grosses colònies coral·lígenes, principalment per la família dels Faviidads, amb forma de bolet i de mida entre els 40 i 50 cm, i per altres algues de menor importància, com Porites i Mussismilia. Els Faviidads, d’aspecte rugós, més o menys compactes i de morfologia esferoïdal, creixen recolzats els uns contra els altres deixant espais intercoral·lins que són reomplerts per llims calcaris, els quals contenen organismes més petits, com els lamel·libranquis i gasteròpodes. El seu procés destructiu acostuma a ser per l’acció biològica. Les colònies de Faviidads i Poritidads són fortament perforades pels mol·luscs, serpúlids i lamel·libranquis.
Quarta etapa : L’escull culmina, en el seu nucli més alt, amb un domini de Mussismilia, formant una veritable zonació coral·lina des de la base fins al sostre, fàcilment observable per una substitució del Faviidads per les colònies de Mussimilia, de morfologia ramosa i d’aspecte més esponjós.
Quin futur té aquest escull ?
Es un jaciment que no està reconegut com geòtop ni per l'Estat ni per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i, no obstant això, presenta unes característiques que li confereixen un especial interès. Entre elles, la seva accessibilitat, les seves dimensions reduïdes, la seva resistència a la degradació física i la seva fidelitat a l'estructura i al desenvolupament d'un escull coral·lí.
De moment, l'ajuntament de Sant Sadurní, ha reconegut l'interès patrimonial del jaciment d'El Serralet i en el Pla d'Urbanisme que regula el creixement de la població, consta com a zona verda destinada a parc urbà.
També hi ha una proposta, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, d'ordenació de la zona, plasmada en aquestes simulacions digitals.
Aquest jaciment no és un exemple aïllat, sinó que forma part d'un sistema d'esculls que es va desenvolupar a la zona del Penedès durant el Miocè inferior-mitjà.
--------0---0----0-----0------0-------0 -------0------0-----0----0---0--------
Per registrar aquest earthcatxé haureu de respondre, via mail privat (macdigisc(arroba)gmail.com), les següents qüestions:
Q1 : Situats en les coordenades tindrem tota la panoràmica de l'escull. Ens centrarem en la paret que tenim al davant i més concretament en el tram delimitat pel quadre groc de la foto.
En la foto es delimiten les tres etapes principals. Apropeu-vos a la paret, busqueu i identifiqueu els tres tipus d'algues o corals a, b i c de la foto.
Per la zona on les trobeu segur que podreu dir-me:
Q1_1 : A quina etapa pertany cadascuna d'ells/elles (a, b i c) ?
Q1_2 : Hi ha una alga i dos corals. Quina és l'alga a, b o c ?
Q1_3 : Quin és el nom genèric de cada una d'ells/elles(a, b i c) ?
Q2 : En el mateix pla de paret, uns tres metres cap a la dreta i aproximadament a mitja alçada veureu aquest fòssil de mol·lusc.
Més o menys quant mesura: 5, 10, 15, 20 o 25 cm ?
Q3 : OPCIONAL. Agrairia una fotografia teva o del teu GPS en el lloc.
Corales en Sant Sadurní d’Anoia? A mas 20 Km del mar?
Entre 16,4 y 14,6 millones de años sucedió una intrusión de aguas marinas que inundó buena parte del fondo de la depresión del Vallès-Penedès, en casi dos millones de años, es tiempo suficiente para crearse estructuras geológicas marinas.
Desde el punto de vista geológico Sant Sadurní d'Anoia se encuentra en el centro de la cuenca del Vallès-Penedès, una depresión morfológica parcialmente ocupada por el mar durante el Mioceno, configurando un golf abierto hacia el Sur. El mar del Penedès era un mar de aguas tranquilas, someras y transparentes con una profundidad de entre 50 a 100 metros. Este fue un mar interior abrigado entre ambas cordilleras, la del Litoral y la del Prelitoral, que propiciaron la formación de estructuras biológicas complejas, como los arrecifes coralínos.
Que es un arrecife coralino?
Un arrecife coralino es una formación rocosa caliza generada por la acumulación de esqueletos de corales de diversos tipos. Se encuentran también restos de otros organismos marinos como moluscos y algas. Las condiciones ambientales que permiten la formación de un arrecife son mares cálidos, poco profundos y aguas limpias. Los arrecifes coralínos son verdaderas estructuras vivas de colonización del espacio. Partimos de un fondo marino arenoso que hay que inmovilizar a fin de poder fijar otras estructuras más estables.
Las condiciones ecológicas hicieron posible la formación de al menos dos estructuras de arrecifes: los arrecifes en franja, localizados en el sector septentrional de la cuenca, y los arrecifes en placa, de estructura redondeada y más alejados de la costa, localizados encima de bloques emergentes, como el de Sant Sadurní d'Anoia.
Los arrecifes en placa eran estructuras coralígenas modestas y se implantaron encima de las estructuras más altas de la depresión. Son formaciones adosadas a la línea de la costa y ocupan una posición interna en la cuenca. Son arrecifes poco desarrollados por falta de un talud marino pronunciado, unos 20 metros como mucho, lo que propiciaría un ambiente de aguas más someras, de poca oxigenación y con falta de nutrientes.
El arrecife coralino de Sant Sadurní d’Anoia
Este escollo fue localizado por el paleontólogo y canónigo Jaume Almera i Angelis d’Ossat en 1898. Está situado en el límite sur del casco urbano, junto a las Cavas Canals i Munné, situadas en la carretera comarcal C-243a. Lo delimitan el arroyo del averno y la última calle urbanizada. Constituye un pequeño relieve sobre viñedos y campos baldíos, conocido como el Serralet. Esta elevación había sido explotada en el pasado y conserva un frente de cantera de 8-10 m de potencia, ocupando en total una superficie aproximada de 800 m2.
El interés de esta visita es que se pueden reconocer las cuatro etapas de sucesión ecológica de la evolución progresiva del arrecife. A pesar de estar fuertemente afectados por la diagénesis (disolución del esqueleto original, cimentación, formación de moldes, etc.), las colonias coralinas y los fósiles restantes conservan sus morfologías, lo que permite constatar la enorme biodiversidad del arrecife.
Primera etapa : Se habilitará el entorno para desarrollar el futuro arrecife coralino. El establecimiento del arrecife requiere de un apoyo estable. Serán los propios organismos marinos los que permitirán la fijación de las arenas por una multitud de moluscos marinos, como gasterópodos y bivalvos (lamelibranquios de tipo pectínidos, turritèlidos y ostreidae).
Segunda etapa : Colonización de algas rodofíceas sobre el primer sustrato. Estas algas incrustantes, en forma de Rodolita o formaciones concéntricas, de unos 2 cm. de diámetro, pueden presentar foraminíferos incrustantes que contribuyen a fijar el sustrato; puntualmente también podemos encontrar gasterópodos y lamelibranquios. Esta colonización ecológica del espacio configura una matriz grosera, menos fangosa y más sólida como sustrato futuro para implantar el arrecife.
Tercera etapa : Se configura el núcleo del arrecife formado por grandes colonias coralígenas, principalmente por la familia de los Faviidads, con forma de seta y de tamaño entre los 40 y 50 cm, y por otras algas de menor importancia, como Porites y Mussismilia. Los Faviidads, de aspecto rugoso, más o menos compactos y de morfología esferoidal, crecen apoyados los unos contra los otros dejando espacios intercoralinos que son rellenados por limos calcáreos, los cuales contienen organismos más pequeños, como los lamelibranquios y gasterópodos . Su proceso destructivo suele ser por la acción biológica. Las colonias de Faviidads y Poritidads son fuertemente perforadas por los moluscos, serpúlidos y lamelibranquios.
Cuarta etapa :El arrecife culmina, en su núcleo más alto, con un dominio de Mussismilia, formando una verdadera zonación coralina desde la base hasta el techo, fácilmente observable por una sustitución del Faviidads por las colonias de Mussimilia, de morfología ramosa y de aspecto más esponjoso.
Que futuro tiene este arrecife ?
Es un yacimiento que no está reconocido como geotopo ni por el Estado ni por la Dirección General del Medio Natural de la Generalidad de Cataluña y, sin embargo, presenta unas características que le confieren un especial interés. Entre ellas, su accesibilidad, sus dimensiones reducidas, su resistencia a la degradación física y su fidelidad a la estructura y al desarrollo de un arrecife coralino.
De momento, el ayuntamiento de Sant Sadurní, reconoció el interés patrimonial del yacimiento de El Serralet y en el Plan de Urbanismo que regula el crecimiento de la población, consta como zona verde destinada a parque urbano.
También hay una propuesta, del departamento de Estratigrafía, Paleontología y Geociencias Marinas de la Facultad de Geología de la Universidad de Barcelona, de ordenación de la zona, plasmada en estas simulaciones digitales.
Este yacimiento no es un ejemplo aislado, sino que forma parte de un sistema de arrecifes que se desarrolló en la zona del Penedès durante el Mioceno inferior-medio.
--------0---0----0-----0------0-------0 -------0------0-----0----0---0--------
Para registrar este earthcaché tendreis que responder, via mail privado (macdigisc(arroba)gmail.com), las siguientes cuestiones:
Q1 : Situados en las coordenadas tendremos toda la panorámica del arrecife. Nos centraremos en la pared que tenemos delante y más concretamente en el tramo delimitado por el cuadro amarillo de la foto.
En la foto se delimitan las tres etapas principales. Acercaos a la pared, buscad e identificad los tres tipos de algas o corales a, b y c de la foto.
Por la zona donde las encuentra seguro que podréis decirme:
Q1_1: A qué etapa pertenece cada una de ellos / ellas a, b y c?
Q1_2: Hay una alga y dos corales. ¿Cuál es el alga a, b o c?
Q1_3: ¿Cuál es el nombre genérico de cada una de ellos / ellas a, b y c?
Q2 : En el mismo plano de pared, unos tres metros hacia la derecha y aproximadamente a media altura vereis este fósil de molusco.
Mas o menos, cuanto mide: 5, 10, 15, 20 o 25 cm ?
Q3 : OPCIONAL. Agradecería una fotografía tuya o de tu gps en el lugar.
Coral, in Sant Sadurní d'Anoia? More than 20 Km away from the sea?
Between 16.4 and 14.6 million years ago an intrusion of sea water happened to flood a large part of the Vallès-Penedès depression, and barely two million years had been long enough a time to have created marine geological structures.
From the geological point of view Sant Sadurní d’Anoia is located in the centre of the Vallès-Penedès basin, a morphological depression partially occupied by the sea during the Miocene, setting up a gulf open towards the South. The sea of the Penedès was a sea of quiet, transparent and shallow waters, with a depth of between 50 to 100 metres. This was an inland sea sheltered between the two mountain ranges, the Litoral (coastal) and the Prelitoral (inland), which led to the formation of complex biological structures, such as coral reefs.
What is a coral reef?
A coral reef is a rocky limestone formation generated by the accumulation of coral skeletons of various types. There are also remains of other marine organisms such as shellfish and seaweed. The environmental conditions that allow the formation of a reef are shallow, warm seas and clean waters. Coral reefs come from true living structures of space colonization. We start with a deep, sandy sea which needs to settle in order to fix more stable structures on it.
The ecological conditions made possible the formation of at least two structures of coral reefs: the reefs in strip (FRINGING-REEF) located in the northern sector of the basin, and the coral reefs in plate (PATCH-REEF), with a rounded structure and further away from the coast, located on emerging blocks, such as the one in Sant Sadurní d'Anoia.
The coral reefs in plate were modest reef structures and fixed themselves on the peak structures of the depression. They are formations attached to the line of the coast and occupy a position in the inner fringe. These coral reefs are poorly developed due to lack of a pronounced sea slope, about 20 meters at most, a fact that that would promote an atmosphere of shallower waters, with little oxygen and lack of nutrients.
The coral reef of Sant Sadurní d’Anoia
This reef was discovered by the paleontologist and canon Jaume Almera and Angelis d'Ossat in 1898. It is located on the southern boundary of the town, next to the Canals and Munné winery, located in the local road C-243a. Its boundary is on the river Avernó and the last developed street of the town. It is a small relief on vineyards and waste lands, known as El Serralet. This elevation had been exploited in the past, and there is still a quarry front of 8-10 metres, occupying a total surface area of 800 m2.
The aim of this visit is to recognize the four stages of ecological succession of the progressive evolution of the reef. Despite being heavily affected by the diagenesis (dissolution of the original skeletons, cementation, formation of moulds, etc.), the coral colonies and the remaining fossils preserve their morphologies, which allow you to see the enormous biodiversity of the reef.
First stage :The surroundings will be prepared for developing the future coral reef. The setting up of the reef requires a stable support. The same marine organisms will allow the fixing of the sands by means of a multitude of marine molluscs, such as gastropods and bivalves (lamellibranchia, pectinibranchiata, turritella and oyster, types).
Second stage : Colonization of red algae over the first substrate. These encrusting algae, in the form of rodolythes or concentric formations, of about 2 cm diameter, can allocate encrusting foraminifera which contribute to fixing of the substrate; sometimes we can also find gastropods and lamellibranchiata. This ecological colonization of space set up a fuzzy array, less muddy and more solid as a substrate for sustaining the reef to be.
Third stage It is set up the core of the reef made up of large coral formatting colonies, primarily by the family of the Faviidadae, mushroom-shaped its size being between 40 and 50 cm, and for other minor algae, such as Porites and Mussismilia. The Faviidadae, rough-looking, more or less compact and of a roughly spherical morphology, grow supported against each other leaving intercoral spaces which are filled by calcareous silt, that contain smaller bodies, such as the lamellibranchiata and gastropods. The destructive process is usually by the biological action. The colonies of Faviidadae and Poritidadae are heavily perforated by molluscs, serpulids and lamellibranchiata.:
Fourth stage : The reef ends at its highest core, with a domain of Mussismilia, forming a true coral zonation from the base up to the top, easily observable by a replacement of Faviidadae by the Mussimilia colonies, of tree-like, fluffier morphology.
What futur has this reef ?
It is a site that is not recognized as of one of geological interest neither by the State nor by the Directorate General of Environment of the Generalitat of Catalonia and, however, presents some characteristics that give it a special interest. Among them: its accessibility, its small size, its resilience to physical degradation and its faithfulness to the form and development of a coral reef .
At the moment, the town council of Sant Sadurní has recognized the heritage interest of the site of El Serralet and the urban plan that regulates the growth of the town consigns it as a green zone for a urban park.
There is also a proposal of the Department of stratigraphy, paleontology and marine geosciences at the Faculty of geology of the University of Barcelona, for the arrangement of the area, represented in these digital simulations.
This site is not an isolated example, but is a part of a reefs system that was developed in the area of the Penedès region during the early and medium Miocene.
--------0---0----0-----0------0-------0 -------0------0-----0----0---0--------
To register this Earthcache you will have to respond via private mail (macdigisc (at) gmail.com), the following issues:
Q1 : Once located in the coordinates we will have all the panoramic view of the reef. We will focus on the wall that we have in front and more specifically in the section bounded by the yellow box of the picture.
In the photo there are the three main stages represented. Come close to the wall, look for and identify the three types of seaweed or coral a, b and c of the photo.
Depending on the area where you found it, surely you can tell me:
Q1_1: What stage each one belongs a, b and c?
Q1_2: There is one seaweed and two corals. What is the seaweed: a, b or c?
Q1_3: What is the generic name of each of them a, b and c?
Q2 : In the same plane of the wall, about three meters to the right and about half height you'll see this fossil of mollusc.
What's its size: about 5, 10, 15, 20 o 25 cm ?
Q3 : OPTIONAL. I would appreciate a photography of yourself or your GPS in the place