Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. La construcció és realitza per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre).
Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, habitualment, està recobert amb terra i, generalment es planten els típics lliris tot i que, de vegades, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo.
Les barraques són habitacles que han estat construïts amb la intenció d’esdevenir dipòsit d’eines, de resguard davant les inclemències del temps, de lloc de descans, com a dormitori...
La major part de les barraques de vinya de pedra seca es van bastir durant el segle XIX, fins a l’arribada de la plaga de la fil·loxera entorn els anys 1887-1890, que obligà a abandonar la majoria de vinyes. Les darreres construccions són del primer terç del segle XX.
Posteriorment, els canvis soferts en l’estructura social de la pagesia, així com la modernització i mecanització progressiva de les eines del camp i dels mitjans de transport ha provocat que avui en dia les barraques de vinya i altres construccions de pedra seca deixin de tenir utilitat per a la pagesia i que, per tant, tinguin un futur incert.
(Font: Centre d´Estudis Beguetans )