Pou de Glaç de Can Bosc

El municipi de Dosrius tenia cinc pous de glaç: dos a l'entorn del Far (un és el de Can Bosc), dos a Canyamars i un al costat del nucli de Dosrius, avui dia desaparegut. Al pou es mantenia fins al moment de la venda el gel que al pic de l'hivern es produïa en un safareig bastit a les rodalies. Tingueren el màxim esplendor comercial entre el segle XVIII i la primeria del segle XX.

Abans d'arribar a Can Bosc, cal trencar a mà esquerra, deixant la pista principal, i quan s'arriba a un pas amb cadena, cal anar a trobar el vestigi per un caminet que es veu a la dreta en direcció NE. En tres minuts s'hi arriba, travessant el camp erm en direcció al bosquet de l'altre costat. Una altra via per arribar-hi és dins l'itinerari marcat SL-C80.

A uns 10 metres de distància ja es pot observar la malmesa estructura, mig coberta per herbes i matolls. Les parets exteriors són quasi rectilínies, i per això sembla tractar-se d'una casa en runes. Són parets ben gruixudes, bastides a base de filades de pedrera local. És quan ens apropem que, en veure el seu interior circular i la seva fondària -uns 6-7 metres-, deduïm que es tracta d'un pou. Les dimensions impressionen una mica. Una tanca de ferro baixeta l'envolta, i s'ha d'evitar la temptació de voler treure el cap més del necessari.

Quan el pou estava en ús, l'aigua d'una propera font del ferro era derivada fins una bassa, avui desapareguda, on es glaçava de forma natural a l'hivern. Precisament, el pou es troba al costat obac del turonet, on obtenia les temperatures més baixes per la manca d'escalf solar. La capa gelada era seccionada amb uns xerracs especials per tallar gel i els trossos eren introduïts al pou, on es conservaven fins al moment del seu consum o venda. Les serres del segle XIX mesuraven un metre aproximadament i estaven fetes de ferro forjat i un doble mànec de fusta.