L'espai conegut genèricament amb el nom d'estany de Sils és la resta d'un antiga llacuna situada al bell mig de la comarca de la Selva. Actualment, la zona sotmesa a un cert grau de protección, abasta una superfície total de 720 ha, repartides entre els municipis de Sils, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella.
GEOLOGIA
Des del punt de vista geològic i estructural, l'àrea es troba situada al centre de l'anomenada depressió selvatana, bloc enfonsat entre les serralades Prelitoral i de Marina. Els materials provinents de l'erosió d'aquests massissos circumdants han anat omplint amb el temps tota aquesta conca. El sector on s'emplaça l'estany de Sils és un indret topogràficament molt planer, punt de confluència de diverses rieres .
Els fenòmens d'endorreisme (*) han estat freqüents al llarg de l'evolució geològica de la subcubeta de Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, la darrera representació dels quals es localitza a l'estany de Sils, situat a l'extrem occidental. En la gènesi de determinats fenòmens d'endorreisme, probablement hi va tenir un paper important l'activitat volcànica, ja que algunes colades basàltiques haurien barrat petites valls, i generat llacs de contenció. Aquest podria ser, en part, el cas del mateix estany de Sils. Dins d'aquest marc local, aquest espai constitueix una unitat ben definida integrada per la part més fonda de la cubeta i delimitada per petites elevacions on aflora el sòcol granític hercinià parcialment recobert per materials volcànics i sediments fluviolacustres del pliocè. El fons de la cubeta endorreica de Sils es troba reblert per materials fluviolacustres recents, els quals a molts llocs no ultrapassen els 5 metres de potència.
|
(*) L'endorreisme (del grec: endon: interior i rhein: fluir) o conca endorreica és la xarxa hidrogràfica que no troba una sortida cap a rius i/o mar. Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d'extensió variable.
|
HISTORIA
Ja antigament l'estany experimentava importants oscil.lacions en el nivell de les seves aigües, sempre en funció de la pluviositat de l'època. Mentre alguns vells documents hi fan referència com a pràcticament desaparegut, altres li atribueixen calamitosos desbordaments i inundacions de totes les terres circumdants. El procés de dessecació de l'estany s'inicià ja a l'Edat Mitjana (s. XIII), temps en què s'hi efectuaren diverses obres de drenatge amb l’objectiu d’obtenir noves terres de conrreu i lluitar contra el paludisme. Tot i que els treballs per treure'n l'aigua mai no s'aturaren, fou a partir de l'any 1768 i fins a mitjan s. XIX que es portaren a terme les tasques més importants de desguàs. Aquestes consistiren en la construcció d'una sèquia a la seva part central, és la que avui es coneix com la sèquia de Sils, la qual drenava cap a la riera de Santa Coloma.
ACTUALITAT
La recuperació d’aquests estanys s’han concretat en varies accions :
.- La regeneració d’una llacuna permanent.
.- La reutilització de les aigües residuals de la zona.
.- L'adequació d’itineraris i equipamentes d’ús públic.
.- L’adquisició de terrenys d’antigues pollancredes per tal de recuperar els prats de dalla i els aiguamolls.
Aquestes mesures de restauració executades han tingut un efecta positiu molt notable en l’avifauna de la zona, especialmente en les aus aquàtiques.
Avui en dia l'estany de Sils és un mosaic de prats, herbassars, taques de vegetació palustre i plantacions d'arbres de creixement ràpid, tots ells separats per recs i canals construïts per escórrer l'aigua. Si bé alguns sectors romanen inundats durant força mesos de l'any, altres només s'hi troben en funció de les pluges caigudes. En arribar l'estiu l'àrea acostuma a assecar-se. Les gramínies i el conjunt d'herbàcies que dominen la major part del paisatge, substitueixen llavors els seus colors verds per característiques tonalitats groguenques i tardorals.
Per registrar aquest earthcatxé haureu de respondre, via mail (macdigisc (arroba) gmail.com), les següents questions:
Q1.-Una de les actuacions amb més repercussió ha estat la creació de la llacuna permanent, tot i que amb un nivell d'aigua variable segons l'estació de l'any (comportes a les sèquies) i les condicions climatològiques que afecten directament: pluviometria, temperatura (evaporació ), etc.
Al esquema es representa el que seria el màxim nivell o inundació de tota la zona (100%). Donant la volta a la llacuna tens diversos angles de visió (mirador(coordenades), aguaits, camí de la sequia ...) per poder estimar el percentatge de superfície inundada.
El dia de la teva visita:
En quant estimes el % de superfície inundada respecte al total representat en l'esquema?
Q2.- Dins dels aguaits per observar els ocells trobareu uns panells informatius sobre l'estacionalitat dels ocell aquàtics més abundants a la zona.
Nom científic de: 4 ocells que es puguin veura les quatre estacions de l'any, segons el panell informatiu.
Q3.- Si heu llegit el listing ja coneixeu el que és una conca endorreica.
Que s'entén per conca exorreica i conca arreica?
Fonts :
Guía d’espais naturals de les comarques gironines: http://www.ddgi.cat/espais/cat/sils000.html
Web de l’Estany de Sils : http://estanydesils.cat/ca/
El espacio conocido genéricamente con el nombre de "
Estany de Sils" es el resto de un antigua laguna situada en el centro de la comarca de la Selva. Actualmente, la zona sometida a un cierto grado de protección, abarca una superficie total de 720 ha, repartidas entre los municipios de Sils, Maçanet de la Selva y Caldes de Malavella.
GEOLOGIA
Desde el punto de vista geológico y estructural, el área se encuentra situada en el centro de la llamada depresión de la Selva, bloque hundido entre las cordilleras Prelitoral y de Marina. Los materiales provenientes de la erosión de estos macizos circundantes han ido llenando con el tiempo toda esta cuenca. El sector donde se emplaza el "Estany de Sils" es un lugar topográficamente muy llano, punto de confluencia de varios arroyuelos.
Los fenómenos de endorreismo (*) han sido frecuentes a lo largo de la evolución geológica de la subcubeta de Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, la última representación de los cuales se localiza en el "Estany de Sils", situado en el extremo occidental. En la génesis de determinados fenómenos de endorreismo, probablemente tuvo un papel importante la actividad volcánica, ya que algunas coladas basálticas habrían cerrado pequeños valles, y generado lagos de contención. Este podría ser, en parte, el caso del mismo lago de Sils. Dentro de este marco local, este espacio constituye una unidad bien definida integrada por la parte más honda de la cubeta y delimitada por pequeñas elevaciones donde aflora el zócalo granítico herciniano parcialmente recubierto por materiales volcánicos y sedimentos fluviolacustres del plioceno. El fondo de la cubeta endorreica de Sils se encuentra relleno por materiales fluviolacustres recientes, los cuales, en muchos lugares, no sobrepasan los 5 metros de potencia.
|
(*) L'endorreismo (del griego: endon: interior i rhein: fluir) o cuenca endorreica es la red hidrográfica que no encuentra una salida hacia ríos y / o mar. Las aguas superficiales desagüan en los sectores más deprimidos y constituyen lagos y humedales de extensión variable.
|
HISTORIA
Ya antiguamente el estanque experimentaba importantes oscilaciones en el nivel de sus aguas, siempre en función de la pluviosidad de la época. Mientras algunos viejos documentos hacen referencia como prácticamente desaparecido, otros le atribuyen calamitosos desbordamientos e inundaciones de todas las tierras circundantes. El proceso de desecación del lago se inició ya en la Edad Media (s. XIII), tiempo en el que se efectuaron varias obras de drenaje con el objetivo de obtener nuevas tierras de cultivo y luchar contra el paludismo. Aunque los trabajos para sacar el agua nunca se detuvieron, fue a partir de 1768 y hasta mediados del s. XIX que se llevaron a cabo las tareas más importantes de desagüe. Estas consistieron en la construcción de una acequia en su parte central, es la que hoy se conoce como la acequia de Sils que lo drenaba hacia la riera de Santa Coloma.
ACTUALIDAD
La recuperación de estos estanques se han concretado en varias acciones:
.- La regeneración de una laguna permanente.
.- La reutilitzación de las aguas residuales de la zona.
.- La adequació de itinerarioss i equipamentos de uso público.
.- La adquisición de terrenos de antiguas choperas con el fin de recuperar los prados de siega y las marismas.
Estas medidas de restauración ejecutadas han tenido un efecta positivo muy notable en la avifauna de la zona, especialmente en las aves acuáticas.
Hoy en día el "Estany de Sils" es un mosaico de prados, herbazales, manchas de vegetación palustre y plantaciones de árboles de crecimiento rápido, todos ellos separados por acequias y canales construidos para escurrir el agua. Si bien algunos sectores permanecen inundados durante bastantes meses del año, otros sólo se encuentran en función de las lluvias caídas. Al llegar el verano el área suele secarse. Las gramíneas y el conjunto de herbáceas que dominan la mayor parte del paisaje, sustituyen entonces sus colores verdes por características tonalidades amarillentas y otoñales.
Para registrar este earthcache tendreis que respònder, via mail (macdigisc (arroba) gmail.com), a las siguientes cuestiones:
Q1.-Una de las actuaciones con más repercusión ha sido la creación de la laguna permanente, aunque con un nivel de agua variable según la estación del año (compuertas en las acequias) y las condiciones climatológicas que afectan directamente: pluviometría, temperatura (evaporación), etc.
En el esquema se representa lo que sería el máximo nivel o inundación de toda la zona (100%). Dando la vuelta a la laguna tienes varios ángulos de visión (mirador (coordenadas), observatorios, camino de la acequia ...) para poder estimar el porcentaje de superficie inundada.
El día de tu visita:
En cuanto estimas el % de superfície inundada respecto al total representado en el esquema?
Q2.- Dentro de los observatorios encontrará unos paneles informativos sobre la estacionalidad de los pájaros acuáticos más abundantes en la zona.
Nombre científico de: 4 pájaros que se puedan ver las cuatro estaciones del año, según el panel.
Q3.- Si habéis leído el listing ya conocéis lo que es una cuenca endorreica.
¿Que se entiende por cuenca exorreica? ¿Y por cuenca arreica?
The place known as the "Estany de Sils" (Pond of Sils) is the remaining of an old lagoon located in the heart of the region of la Selva. Currently, the area that is under a certain degree of protection spreads out through 720 hectares, distributed between the municipalities of Sils, Maçanet de la Selva and Caldes de Malavella.
GEOLOGY
From the geological and structural point of view, the area is located in the centre of the so-called “the Selva bassin” which is a sunken block between the pre-coastal and Marina mountain ranges. The materials from the erosion of the surrounding massifs have been filling up all this basin. The sector where the pond of Sils sits is a place very flat from the topographical point of view, and a point of confluence of several streams.
![]()
![]()
The phenomena of endorheism (*) have been frequent throughout the geological evolution of the basin of Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, the representation of which is located in the pond of Sils, located in the western end. In the genesis of certain phenomena of endorheism, the volcanic activity probably had an important role, since some basalt lava flows would barred small valleys, and might generate lakes of contention. This could be, in part, the case of the same pond of Sils. Within this local framework, this space is a well-defined unit consisting of the deepest part of the basin and bounded by small elevations where the Hercynian granitic socket crops up partially covered by volcanic materials and sediments from rivers and lakes of the Pliocene. The bottom of the endorheic basin of Sils is filled up with more recent materials from rivers and lakes, which in many sites do not exceed 5 meters of power.
|
(*) Endorheism (from de Greek: endon: interior and rhein: to flow)
A drainage pattern of a basin or region in which little or none of the surface drainage reaches the sea.
|
HISTORY
In the past, the pond experienced major swings in the level of its waters, always depending on the rainfall of the moment. While some old documents make reference as to practically disappeared, others attributed disastrous floods and overflows of all the surrounding lands. The process of desiccation of pond was started already in the middle ages (13th century), a time in which several drainage works were made with the aim of obtaining new farmland and also to fight malaria. Although the work to remove the water had never stopped, it was from the year 1768 and until the middle of the 19th century that brought out the most important tasks of the drain. These consisted of the construction of an irrigation ditch in its central part, the one today is known as "la sèquia de Sils", which used to drain towards the river of Santa Coloma.
CURRENT ENVENTS :
![]()
![]()
The recovery of these ponds have been concretized in various actions:
.-Regeneration of a permanent lagoon.
.-Management and recovery of swath meadows, wetland plant life and riverside woodland.
.-Adapting itineraries and viewpoints for public use.
.-Acquisition of private land.
These executed measures of restoration have had a positive effect, very remarkable as for the birds of the area, particularly the waterfowl.
Nowadays the pond of Sils is a mosaic of meadows, grasslands, marsh vegetation and plantations of fast-growing trees, all of them separated by canals and channels built to drain the water. While some sectors remain flooded for quite some months of the year, others are flooded or dry depending on rain falls. During summertime the area is usually dry. The grasses and the whole herbal plants that dominate the landscape, do replace their green color to yellowish, autumnal shades
To register this earthcache you must answer,via private mail (macdigisc (at) gmail.com), the following questions:
Q1.-One of the performances with more repercussion has been the creation of the permanent pond, albeit with a variable level of water depending on the season of year (floodgates to irrigation canals) and the climatological conditions that directly affect: rainfall, temperature (evaporation), etc.
The diagram represents what would be the highest level or flooding of the whole area (100%). Turning around in the lagoon you have several viewing angles (sightseeing, (coordinates), hides, path of the irrigation canal...) in order to estimate the percentage of surface flooded.
On the day of your visit:
What is your reckoning about the percentage of flooded surface with respect to the total represented in the diagram?
Q2.- Inside the hides to observe the birds you will find panels with information on the seasonal occurrence of the most abundant aquatic bird in the area.
Give me the scientífic names of: four of the birds that you can see the four seasons of the year, according to the information panel.
Q3.- If you have read the listing you surely know already what is an interior (i.e. endorheic) basin.
What are then an exorheic and an arheic region?