Introducció
La Sagrada Família podríem dir que és la icona de Barcelona, és l'obra mestra d'Antoni Gaudí i el monument més visitat de la ciutat. L’edifici es va començar a construir l’any 1882, utilitzant bàsicament la pedra de Montjuïc, un gres silici, que s’extreia d’aquesta muntanya barcelonina. Més modernament, s’han anat integrant a l’estructura altres roques, entre elles granits, basalts, pòrfir i diferents calcàries les quals, juntament amb el gres de Montjuïc i el formigó armat, permeten continuar l’obra. La data prevista de finalització és l'any 2026.
Amb aquest earthcache volem que pugueu observar les diferents roques que s'han utilitzat per a la seva construcció, posant especial èmfasi a la seva petrografia, i també mostrar-vos un fòssil que passa desapercebut per als més de 4,5 milions de visitants anuals que entren a la Sagrada Família.
Petrografia
La petrografia és la branca de la geologia que s'ocupa de l'estudi i la investigació de les roques, especialment pel que fa al seu aspecte descriptiu, la seva composició mineralògica i la seva estructura. Us hem preparat un petit recull de diferents roques, esperem que us agradi.
Pedra de Montjuïc
Comencem per la pedra de Montjuïc, la primera roca utilitzada en la construcció del Temple i la que millor caracteritza l’època gaudiniana. Es tracta d’una pedra molt lligada a la història de Barcelona i explotada des d’antic a les pedreres que s’obrien en el relleu miocènic del sud de la ciutat (muntanya de Montjuïc). Per raons urbanístiques, les darreres pedreres es van deixar d’explotar durant la segona meitat del segle XX. Des de llavors, s’utilitza la pedra de Montjuïc procedent d’enderrocs. Aquesta pedra és un gres de gran duresa i bona conservació, com ho demostren les moltes construccions i edificis de Barcelona i els seus voltants en els quals s’ha fet servir. Posem com a exemples les restes romanes, el casc antic, el barri gòtic, la Ciutadella, l’Eixample, etc. No és d’estranyar, doncs, que Gaudí la utilitzés per a la construcció de la Sagrada Família, atesos els avantatges de ser pedra de bona qualitat i de procedència local. La pedra de Montjuïc és una roca sedimentària detrítica siliciclàstica. Per la mida del gra, és una arenita (0,06-2 mm) de marcada heterometria, ja que els grans són de dimensions variables, fins i tot dins d’una mateixa mostra. Es pot passar d’una arenita de gra fi a una de gra groller, i també a un microconglomerat.
Mineralògicament, està formada per grans angulosos o subrodats de quars (a vegades més del 50%), feldspat potàssic, plagiòclasi, fragments de roques, principalment metamòrfiques i granítiques, i minerals minoritaris com moscovita, turmalina, etc. Texturalment, els grans estan units per compactació o mitjançant un ciment silici microcristal·lí, a voltes amb creixement perpendicular a la vora dels grans. En algunes mostres aquest ciment és més o menys argilós i ferruginós. Aquesta roca, en general, es pot classificar com un gres silici o una litarenita silícia, atesa l’elevada proporció de grans lítics.Dades físiques: densitat 2,64 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 978 kg/cm2.
1. Espigues florals en un dels pinacles de l'absis
2. Columna de base hexagonal sota la graderia del cor
3. Tortuga, base d'una columna de la façana del Naixement
4. Fotomicrografia d'una làmina prima de pedra de Montjuïc.(Q: quars, Fr: fragments de roques, F: feldspats).
Granit d’Òrrius o de la Roca del Vallès (ull de serp)
Es tracta d’una roca granítica (granitoide) procedent de pedreres que s’exploten a diferents indrets de la serralada litoral, ja des d’antic. Com la majoria de roques granítiques és una pedra de construcció i ornamental per excel·lència. Pertany al grup de les roques magmàtiques plutòniques àcides. Presenta textura granular, holocristal·lina fanerítica, típica dels granitoides. La mida dels cristalls està compresa entre 2 mm i 5 mm (gra mitjà a groller), la qual cosa fa que es puguin reconèixer macroscòpicament la textura i alguns grans. És de color gris clar, amb un pigallat negre a causa dels minerals màfics. Mineralògicament, està formada per quars, plagiòclasi, feldspat potàssic, biotita i hornblenda. Com a mineral accessori s’ha observat zircó. És característic dels feldspats presentar textures zonades. La biotita apareix inalterada. Pel percentatge dels seus components aquesta roca es troba al límit d’una granodiorita-tonalita. Dades físiques: densitat 2,69 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 1.559 kg/cm2.
1. Columnes de base octogonal i capitells de la nau central
2. Fotomicrografia d'una làmina prima de granit d'Òrrius "ull de serp". (Q: quars, F: feldspats, Pl: plagiòclasi, B: biotita, Amf: amfíbol).
Granit del Tarn
És un granitoide semblant a l’anterior, vist macroscòpicament. Procedeix d’una extensa regió granítica del departament francès del Tarn on n’existeixen importants explotacions. Roca magmàtica plutònica àcida, de textura granular holocristal·lina fanerítica, presenta una mida de gra d’entre 2 mm i 3 mm (gra mitjà). Mineralògicament, és un granit molt ric en quars (en alguna mostra fins a un 55%) que pot aparèixer en grans cristalls. Segueixen, segons proporció, la plagiòclasi, el feldspat potàssic i la biotita. Aquesta última, en alguns punts, es presenta clorititzada. Apareix moscovita com a mineral minoritari. És remarcable la zonació de la plagiòclasi que presenta a vegades signes de sericitització. Podem considerar aquesta roca com un granit en el límit superior pel que fa al quars. Dades físiques: densitat 2,66 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 1.865 kg/cm2.
1. Columna de base octogonal i capitell, de l'absis.
2. Fotomicrografia d'una làmina prima de granit de Tarn. (Q: quars, F: feldspats, B: biotita, Bcel: biotita clorititzada, Mo: moscovita).
Pòrfir vermell d’Iran
Comercialment, es coneix com a pòrfir de Yazd (Iran), la qual cosa indica la seva procedència. La característica macroscòpica més rellevant és el seu color vermell fosc i que una vegada polida la roca és molt decorativa. Es tracta d’una roca magmàtica volcànica piroclàstica, tipus ignimbrita de composició semblant a una riolita. Texturalment, és una roca pseudoporfírica, rica en cristalls que es distingeixen macroscòpicament (fenocristalls alguns de més de 2 mm), envoltats per una matriu vitreo-cristal·lina amb bandats de composició i colors diferents (microestructura eutaxítica). Està composta principalment per cristalls de quars, plagiòclasi, feldspat potàssic i biotita. El quars es presenta generalment com a fenocristalls esquelètics (formes de corrosió). A la seva matriu fluïdal eutaxítica s’observen cristal·litzacions esferulítiques. Dades físiques: densitat 2,66 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 1.940 kg/cm2.
1. Columna de base dodecagonal del creuer.
2. Fotomicrografia d'una làmina prima de pòrfir vermell. (Q: quars, F: feldspats, Pl: plagiòclasi, B: biotita, Me: matriu eutaxítica).
Basalt de Bagnoregio o basalt italià
És una roca de color gris fosc, quasi negra, procedent d’una zona volcànica vora del llac de Bolsena, al nord de Roma. Com la gran part dels basalts és utilitzada en arquitectura monumental i en la pavimentació de carrers. En el cas de la Sagrada Família, s’ha fet servir per a les 8 columnes de base decagonal i els seus capitells. Petrogràficament, es tracta d’una roca magmàtica volcànica efusiva. Presenta textura microlítica amb fenocristalls abundants de feldspatoides (cristalls de leucita), piroxens (augita), biotita i plagiòclasi. Els micròlits de la matriu que envolten els fenocristalls són petits cristalls en forma d’agulla que corresponen, principalment, a plagiòclasi. Es podria classificar com una basanita amb leucita. Dades físiques: densitat 2,23 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 841 kg/cm2.
1. Columna de base decagonal del transsepte.
2. Fotomicrografia d'una làmina prima de basalt de Bagnoregio. (F: feldspats, Pl: plagiòclasi, Px: piroxè, Le: leucita, Mm: matriu microlítica).
Basalt de Castellfollit de la Roca
El lloc de procedència d’aquesta roca és la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa, declarada actualment Parc Natural protegit. No obstant això, encara queden, avui dia, unes explotacions de basalts a Castellfollit de la Roca. Es tracta d’una roca grisa, molt fosca i compacta, de bona qualitat per a la pavimentació de carrers, per la qual cosa anys enrere els basalts i altres materials volcànics de la Garrotxa varen ser explotats massivament. Com el basalt italià, es tracta d’una roca magmàtica volcànica efusiva, que presenta textura porfírica, amb matriu microlítica (petits cristalls en forma d’agulla), plagiòclasi i fenocristalls de piroxè i d’olivina. Es podria classificar com una basanita. Dades físiques: densitat 2,70 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 1.237 kg/cm2.
1. Cornisa de la portalada de la Façana de la Passió.
2. Fotomicrografia d'una làmina prima. (F: feldspats, Pl: plagiòclasi, Px: piroxè, Ol: olivina, Mm: matriu microlítica).
Pedra de Calafell
Aquesta pedra, de color blanc cremós, poc consolidada, tova i fàcil de treballar s’ha explotat i utilitzat localment des de temps antics. Se la coneix també amb el nom de Pedra de Vilafranca. Es tracta d’una roca sedimentària carbonàtica dels terrenys neògens (Miocè) del Baix Penedès. Es pot considerar com una calcària fossilífera amb foraminífers i altres organismes, com algues i fragments de mol·luscs, dins d’una matriu micrítica molt porosa. La classifiquem com una biomicrita. Mineralògicament, està formada quasi exclusivament per calcita. Dades físiques: Resistència mecànica a la compressió 72 kg/cm2.
1. Trifori de la cantonada de la nau amb el creuer.
2. Fotomicrografia d'una làmina prima, que mostra detalls de la microfàcies. (Mi: matriu de calcita microcristal·lina, For: foraminífers, Po: porus).
Pedra de la Floresta
Es coneix com a Pedra de la Floresta una roca sorrenca molt fina de color blancbeix que s’extreu de petites pedreres ubicades en diferents llocs de la comarca de les Garrigues. És fàcil de treballar, per la qual cosa, a més d’utilitzar-se en la construcció, és adequada per a esculpir. Es tracta d’una roca sedimentària detrítica i carbonàtica de l’Oligocè. Està formada per carbonats (calcita i dolomita) en més d’un 80% que es presenten en forma d’agregats micrítics i microesparítics. També s’observen cristalls d’esparita i formes romboèdriques de dolomita. Conté en menor proporció cristalls de quars equigranulars i subangulosos de mida de sorra fina (0,1 mm). Presenta punts amb porositat intergranular i en les mostres estudiades absència de microfòssils. Per la mida de gra i per la seva textura es tracta d’una arenita, per la seva composició d’una calcària dolomítica; la podríem classificar com una calcarenita dolomítica. Dades físiques: densitat 2,35 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 548 kg/cm2.
1. Façana de la Passió. Escultures de J. M. Subirachs.
2. Finestral del claustre del costat de la portalada de la Passió.
3. Reproducció dels àngels músics de la Façana del Naixement, obra de E. Sootoo.
4. Fotomicrografia d'una làmina prima que mostra la textura de gra molt fi d'aquesta roca i la seva homogeneïtat.
Marbre de Macael
Els marbres, en general, són roques ornamentals i s’utilitzen especialment en escultura, ja des de l’antiguitat. El marbre de Macael és una roca de color blanc, de vegades vetejada en gris, compacta i cristal·lina amb aspecte sacaroide, que s’explota a Macael (Almeria). Aquest marbre, però, no s’ha de confondre amb altres tipus de roques, en general calcàries, a les quals comercialment se’ls dóna també el nom de marbre. En el nostre cas es tracta d’una roca metamòrfica, és a dir, d’un marbre en sentit petrogràfic i petrogenètic. Mineralògicament, està format quasi exclusivament per cristalls de calcita (roca monomineral) que presenten una textura de mosaic de tipus granoblàstica equigranular de gra mitjà (1 mm, aproximadament), sense orientació preferent.
A la fotomicrografia de la Làmina 8b s’observen línies paral·leles que corresponen a plans de clivatge o macles polisintètiques dels cristalls de calcita. Aquesta textura és freqüent en els marbres d’origen metamòrfic. Dades físiques: densitat 2,35 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 548 kg/cm2.
1. Coloms del xiprer de la portalada del Naixement (escultura de J. Pastor).
2. Fotomicrografia d'una làmina prima. (Ca: cristalls de calcita, textura de mosaic (granoblàstica)).
Travertí
El travertí és una roca calcària de color blanc-groguenc amb tirada a beix, d’aspecte cavernós, friable i porosa. Macroscòpicament, presenta una estructura botrioide en bandes. Els afloraments de travertí, roca en general de formació geològica recent, acostumen a ser de poca extensió, però són d’explotació fàcil i les varietats més compactes tenen moltes utilitats, en especial en construcció i ornamentació. Són molt coneguts els travertins de Tívoli o pedra de Tívoli procedents de Bagni de Tivoli (Itàlia), que s’han utilitzat a la Sagrada Família. També, però, es fan servir travertins d’altres localitats com per exemple, el de Granada (Andalusia) utilitzat en l’escultura de Subirachs de la Làmina 8c. Petrològicament, definim el travertí com una roca sedimentària carbonàtica d’origen químic, formada en ambient continental (fonts, rius, etc.). Es presenta en forma de concrecions calcàries compactes més o meys poroses en les quals s’observen els cristalls de calcita microcristal·lina a voltes amb impureses argiloses. Els travertins solen englobar restes de plantes. Són corrents les textures botrioides en bandes, amb nombrosos buits al voltant dels quals els cristalls de calcita (mineral principal) són de mida més gran. Dades físiques: densitat 2,44 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 1.113 kg/cm2.
1. Portalada de la Façana de la Passió. La flagelació de Crist, escultura de J. M. Subirachs.
2. Fotomicrografia d'una làmina prima. Detall de la textura. (Ca: calcita microcristal·lina, Po: porus)
El fòssil de la Sagrada Família
Per acabar, anem a parlar del fòssil de la Sagrada Família, el gran desconegut per a molts. Es tracta d'un fòssil de palmera enana el qual va descobrir-lo Subirachs quan estava treballant amb una peça de màrmol travertí per col·locar-lo a la façana de la Passió. Dóna la casualitat que la palmera és el símbol de martiri i es troba a l'escultura de l'escena de la Flagelació de Crist.
Què són els fòssils?
Els fòssils són restes d'organismes que visqueren en el passat o empremtes de les seves activitats que s'han conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic. Aquestes restes poden haver patit transformacions en la seva composició o deformacions més o menys intenses. La ciència que s'ocupa de l'estudi dels fòssils és la paleontologia.
Els fòssils més coneguts són les restes d'esquelets, closques i cuirasses d'animals, així com les impressions carbonoses de les plantes. Tanmateix, les restes fòssils no són només les que provenen de les parts dures petrificades d'aquests organismes; també es consideren fòssils les seves restes sense alterar, motlles, bioconstruccions, o les petjades de la seva activitat que han quedat en diferents substrats sedimentaris o orgànics (llar, repòs, alimentació, depredació, etc.). En un cas extrem, el petroli, un fluid compost d'hidrocarburs d'origen orgànic, s'ha de considerar tant una "roca" sedimentària com un fòssil químic.
Classes de fòssils
Els fòssils més antics són els estromatòlits, que consisteixen en roques creades per mitjà de la sedimentació de substàncies, com el carbonat de calci, amb la implicació d'activitat bacteriana. Això s'han pogut saber gràcies als estudis dels estromatòlits actuals, produïts per mantells microbians.
Hi ha moltes classes de fòssils. Els més comuns són les restes de cargols o ossos transformats en pedra. Molts d'ells mostren tots els detalls originals del cargol o de l'os, fins i tot examinats al microscopi. Els porus i altres espais petits de les seves estructures s'omplen de minerals. Els minerals són compostos químics, com la calcita (carbonat de calci), que estaven dissolts a l'aigua. El contacte amb la sorra o el llot en què es trobaven els cargols o els ossos provocà que els minerals ja mencionats es dipositessin als espais de la seva estructura, motiu pel qual els fòssils són tan pesants.
Altres fòssils poden haver perdut totes les marques de la seva estructura original. Per exemple, un cargol originalment de calcita pot quedar dissolt del tot després de quedar enterrat. La impressió que queda a la roca pot omplir-se amb un altre material i formar una rèplica exacta del cargol. En altres casos, el cargol es dissol i tan sols queda el buit a la pedra, una espècie de motlle que els paleontòlegs poden omplir amb guix per descobrir com era l'animal.
Des d'un punt de vista pràctic es distingeixen microfòssils (visibles al microscopi òptic), nanofòssils (visibles al microscopi electrònic), macrofòssils o megafòssils (visibles a simple vista).
Els fòssils generalment només mostren les parts dures de l'animal o la planta: el tronc d'un arbre, la closca del cargol o l'os d'un dinosaure o un peix. Alguns fòssils són més complets. Si una planta o animal queda enterrat en un tipus especial de llot que no conté oxigen, algunes de les parts toves també poden arribar a conservar-se com a fòssils.
Plantes fòssils
Les plantes es componen de diverses parts (tija, branques, arrels, fulles, pol·len, fruits, llavors, etc.), algunes de les quals se separen durant la vida, mentre que d'altres ho fan després de la mort. Una comprensió adient dels processos de dispersió que afecten aquestes parts és molt important en la interpretació correcta de les associacions paleoflorístiques. Estudis sobre la dispersió de fulles pel vent demostren que és determinada pel seu pes i forma.
Les restes vegetals es poden conservar de diverses maneres:
- Permineralització. És un procés de fossilització en el qual els dipòsits de mineral formen empremtes internes d'organismes. Portats per l'aigua, aquests minerals omplen els espais entre els teixits orgànics. A causa de la naturalesa de les empremtes formades, la permineralització és particularment útil en els estudis de les estructures internes dels organismes, normalment de plantes.
- Preservació del material original.
- Carbonització. És una piròlisi extrema que té per objectiu reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d'un material parcialment carbonitzat.
Per registrar aquest earthcache, haureu d'entrar a visitar la Sagrada Família i enviar-nos un correu electrònic (podeu fer-ho des del nostre perfil) amb les respostes a les següents preguntes. Només contactarem si hi ha algun problema amb alguna de les respostes. Si no rebem les respostes correctes i/o no s'ha penjat la fotografia, el log serà borrat sense previ avís.
1. Què és la petrografia?
A.- És el dibuix de la Petra, la mascota oficial dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
B.- És la branca de la geologia que s'ocupa de l'estudi i la investigació de les roques.
C.- És l'estudi que s'ocupa de la cerca del petroli.
D.- És com s'anomena el fax d'en Petri (personatge que sortia al Club Super3 de TV3).
2. Segons les fotomicrografies de les làmines (veure listing), quina pedra conté olivina?
3. A les columnes de la façana del naixement hi ha dues tortugues fetes amb Pedra de Montjuïc. Com són?
A.- Són dues tortugues terrestres.
B.- Són dues tortugues marines.
C.- És una tortuga marina, situada al costat de mar, i una tortuga terrestre, situada al costat de muntanya.
D.- És una tortuga marina, situada a la dreta de la façana, i una tortuga terrestre, situada a l'esquerra de la façana.
4. Toca una d'aquestes tortuges i descriu amb les teves paraules, com és la pedra.
5. Fes-te una foto on surtis tu (o el teu nick/avatar o el teu GPS en cas que no vulguis sortir a la foto) amb una de les dues tortugues de la façana del Naixement i penja-la al teu log. (Aquesta fotografia és obligatòria. Des del juny de 2019, amb les noves guidelines, la fotografia pot ser obligatòria per demostrar que s'ha visitat el lloc).
6. Busca el fòssil de palmera situat a l'estatua de la Flagelació de Crist, a la façana de la Passió. Detalla on està situada i quin tamany té el fòssil.
7. El fòssil de la Sagrada Família, des d'un punt de vista pràctic, quin tipus de fòssil és?
A.- Microfòssil
B.- Nanofòssil
C.- Macrofòssil
D.- Gigafòssil
8. Observa el fòssil, com creus que s'ha fossilitzat (Permineralització, Preservació del material original o Carbonització) i per què?
9. OPCIONAL. Fes-te una foto original i divertida en qualsevol punt de la Sagrada Família (que no surti el fòssil).
Recordeu que si no rebem les respostes, el log serà borrat sense previ avís.
També podran ser borrats, sense previ avís, tots els logs que no incloguin la fotografia de la pregunta 5 (des de l'actualització de les guidelines del 2019 la fotografia ja no és opcional).
SAGRADA FAMÍLIA ROCKS [ESP]
Introducción
La Sagrada Familia podríamos decir que es el icono de Barcelona, es la obra maestra de Antoni Gaudí y el monumento más visitado de la ciudad. El edificio se empezó a construir en 1882, utilizando básicamente la piedra de Montjuïc, un gres silicio, que se extraía de esta montaña barcelonesa. Más modernamente, se han ido integrando a la estructura otras rocas, entre ellas granitos, basaltos, pórfido y diferentes calizas las cuales, junto con el gres de Montjuïc y el hormigón armado, permiten continuar la obra. La fecha prevista de finalización es el año 2026.
Con este earthcache queremos que pueda observar las diferentes rocas que se han utilizado para su construcción, poniendo especial énfasis en su petrografía, y también mostrarle un fósil que pasa desapercibido para los más de 4,5 millones de visitantes anuales que entran en la Sagrada Familia.
Petrografía
La petrografía es la rama de la geología que se ocupa del estudio y la investigación de las rocas, especialmente en cuanto a su aspecto descriptivo, su composición mineralógica y su estructura. Os hemos preparado una pequeña muestra de diferentes rocas, esperamos que os guste.
Piedra de Montjuïc
Empezamos por la piedra de Montjuïc, la primera roca utilizada en la construcción del Templo y la que mejor caracteriza la época gaudiniana. Se trata de una piedra muy ligada a la historia de Barcelona y explotada desde antiguo en las canteras que se abrían en el relevo miocénico del sur de la ciudad (montaña de Montjuïc). Por razones urbanísticas, las últimas canteras se dejaron de explotar durante la segunda mitad del siglo XX. Desde entonces, se utiliza la piedra de Montjuïc procedente de escombros. Esta piedra es un gres de gran dureza y buena conservación, como lo demuestran las muchas construcciones y edificios de Barcelona y sus alrededores en los que se ha utilizado. Pongamos como ejemplos los restos romanos, el casco antiguo, el barrio gótico, la Ciudadela, el Eixample, etc. No es de extrañar, pues, que Gaudí la utilizara para la construcción de la Sagrada Familia, dadas las ventajas de ser piedra de buena calidad y de procedencia local. La piedra de Montjuïc es una roca sedimentaria detrítica siliciclàstica. Por el tamaño del grano, es una arenita (0,06-2 mm) de marcada heterometria, ya que los granos son de dimensiones variables, incluso dentro de una misma muestra. Se puede pasar de una arenita de grano fino a una de grano grosero, y también a un microconglomerat.
Mineralogicamente, está formada por grandes angulosos o subrodats de cuarzo (a veces más del 50%), feldespato potásico, plagioclasa, fragmentos de rocas, principalmente metamórficas y graníticas, y minerales minoritarios como moscovita, turmalina, etc. Texturalment, los grandes están unidos por compactación o mediante un cemento silicio microcristales, a vueltas con crecimiento perpendicular al borde de los grandes. En algunas muestras este cemento es más o menos arcilloso y ferruginoso. Esta roca, en general, se puede clasificar como un gres silicio o una litarenita silícea, dada la elevada proporción de grandes lítics.Dades físicas: densidad 2,64 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 978 kg / cm2.
1. Espigas florales en uno de los pináculos del ábside
2. Columna de base hexagonal bajo la grada del corazón
3. Tortuga, base de una columna de la fachada del Nacimiento
4. Fotomicrografía de una lámina delgada de piedra de Montjuïc. (Q: cuarzo, Fr: fragmentos de rocas, F: feldespatos).
Granito de Òrrius o de la Roca del Vallès (ojo de serpiente)
Se trata de una roca granítica (granitoide) procedente de canteras que se explotan en diferentes lugares de la sierra litoral, ya desde antiguo. Como la mayoría de rocas graníticas es una piedra de construcción y ornamental por excelencia. Pertenece al grupo de las rocas magmáticas plutónicas ácidas. Presenta textura granular, holocristal·lina fanerítica, típica de los granitoides. El tamaño de los cristales está comprendida entre 2 mm y 5 mm (grano medio a grosero), lo que hace que se puedan reconocer macroscópicamente la textura y algunos grandes. Es de color gris claro, con un moteado negro debido a los minerales máfica. Mineralògicament, está formada por cuarzo, plagioclasa, feldespato potásico, biotita y hornblenda. Como mineral accesorio se ha observado circón. Es característico de los feldespatos presentar texturas zonada. La biotita aparece inalterada. Por el porcentaje de sus componentes esta roca se encuentra en el límite de una granodiorita-tonalidad. Datos físicos: densidad 2,69 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 1.559 kg / cm2.
1. Columnas de base octogonal y capiteles de la nave central
2. Fotomicrografía de una lámina delgada de granito de Òrrius "ojo de serpiente". (Q: cuarzo, F: feldespatos, Pl: plagioclasa, B: biotita, Amf: Anfíbol).
Granito de Tarn
Es un granitoide similar al anterior, visto macroscópicamente. Procede de una extensa región granítica del departamento francés de Tarn donde existen importantes explotaciones. Roca magmática plutónica ácida, de textura granular holocristal·lina fanerítica, presenta un tamaño de grano de entre 2 mm y 3 mm (grano medio). Mineralògicament, es un granito muy rico en cuarzo (en alguna muestra hasta un 55%) que puede aparecer en grandes cristales. Siguen, según proporción, la plagioclasa, el feldespato potásico y la biotita. Esta última, en algunos puntos, se presenta clorititzada. Aparece moscovita como mineral minoritario. Es remarcable la zonación de la plagioclasa que presenta a veces signos de sericitització. Podemos considerar esta roca como un granito en el límite superior en cuanto al cuarzo. Datos físicos: densidad 2,66 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 1.865 kg / cm2.
1. Columna de base octogonal y capitel, del ábside.
2. Fotomicrografía de una lámina delgada de granito de Tarn. (Q: cuarzo, F: feldespatos, B: biotita, BCEL: biotita clorititzada, Mo: moscovita).
Pórfido rojo de Irán
Comercialmente, se conoce como pórfido de Yazd (Irán), lo que indica su procedencia. La característica macroscópica más relevante es su color rojo oscuro y que una vez pulida la roca es muy decorativa. Se trata de una roca magmática volcánica piroclástica, tipo ignimbrita de composición parecida a una riolita. Texturalment, es una roca pseudoporfírica, rica en cristales que se distinguen macroscópicamente (fenocristales algunos de más de 2 mm), rodeados por una matriz vitreo-cristalina con bandeados de composición y colores diferentes (microestructura eutaxítica). Está compuesta principalmente por cristales de cuarzo, plagioclasa, feldespato potásico y biotita. El cuarzo se presenta generalmente como fenocristales esqueléticos (formas de corrosión). A su matriz fluïdal eutaxítica observan cristalizaciones esferulítiques. Datos físicos: densidad 2,66 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 1.940 kg / cm2.
1. Columna de base dodecagonal del crucero.
2. Fotomicrografía de una lámina delgada de pórfido rojo. (Q: cuarzo, F: feldespatos, Pl: plagioclasa, B: biotita, Me: matriz eutaxítica).
Basalto de Bagnoregio o basalto italiano
Es una roca de color gris oscuro, casi negra, procedente de una zona volcánica borde del lago de Bolsena, al norte de Roma. Como la gran parte de los basaltos es utilizada en arquitectura monumental y en la pavimentación de calles. En el caso de la Sagrada Familia, se ha utilizado para las 8 columnas de base decagonal y sus capiteles. Petrogràficament, se trata de una roca magmática volcánica efusiva. Presenta textura microlítica con fenocristales abundantes de feldspatoides (cristales de leucita), piroxenos (augita), biotita y plagioclasa. Los microlitos de la matriz que rodean los fenocristales son pequeños cristales en forma de aguja que corresponden, principalmente, a plagioclasa. Se podría clasificar como una basanitas con leucita. Datos físicos: densidad 2,23 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 841 kg / cm2.
1. Columna de base decagonal del transepto.
2. Fotomicrografía de una lámina delgada de basalto de Bagnoregio. (F: feldespatos, Pl: plagioclasa, Px: piroxeno, Le: leucita, Mm: matriz microlítica).
Basalto de Castellfollit de la Roca
El lugar de procedencia de esta roca es la zona volcánica de la comarca de la Garrotxa, declarada actualmente Parque Natural protegido. Sin embargo, aún quedan, hoy en día, unas explotaciones de basaltos en Castellfollit de la Roca. Se trata de una roca gris, muy oscura y compacta, de buena calidad para la pavimentación de calles, por lo que años atrás los basaltos y otros materiales volcánicos de la Garrotxa fueron explotados masivamente. Como el basalto italiano, se trata de una roca magmática volcánica efusiva, que presenta textura porfídica, con matriz microlítica (pequeños cristales en forma de aguja), plagioclasa y fenocristales de piroxeno y de olivina. Se podría clasificar como una basanitas. Datos físicos: densidad 2,70 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 1.237 kg / cm2.
1. Cornisa de la portada de la Fachada de la Pasión.
2. Fotomicrografía de una lámina delgada. (F: feldespatos, Pl: plagioclasa, Px: piroxeno, Ol: olivino, Mm: matriz microlítica).
Piedra de Calafell
Esta piedra, de color blanco cremoso, poco consolidada, blanda y fácil de trabajar se ha explotado y utilizado localmente desde tiempos antiguos. Se la conoce también con el nombre de Piedra de Vilafranca. Se trata de una roca sedimentaria carbonáticos los terrenos neógenos (Mioceno) del Baix Penedès. Se puede considerar como una caliza fosilífera con foraminíferos y otros organismos, como algas y fragmentos de moluscos, dentro de una matriz micrítica muy porosa. La clasificamos como una biomicrita. Mineralògicament, está formada casi exclusivamente por calcita. Datos físicos: Resistencia mecánica a la compresión 72 kg / cm2.
1. Triforio de la esquina de la nave con el crucero.
2. Fotomicrografía de una lámina delgada, que muestra detalles de la microfacies. (Mi: matriz de calcita microcristalina, For: foraminíferos, Po: poros).
Piedra de la Floresta
Se conoce como Piedra de la Floresta una roca arenosa muy fina de color blancbeix que se extrae de pequeñas canteras ubicadas en diferentes lugares de la comarca de las Garrigues. Es fácil de trabajar, por lo que, además de utilizarse en la construcción, es adecuada para esculpir. Se trata de una roca sedimentaria detrítica y carbonáticos del Oligoceno. Está formada por carbonatos (calcita y dolomita) en más de un 80% que se presentan en forma de agregados micrítics y microesparítics. También se observan cristales de esparita y formas romboèdriques de dolomita. Contiene en menor proporción cristales de cuarzo equigranulars y subangulosos de tamaño de arena fina (0,1 mm). Presenta puntos con porosidad intergranular y en las muestras estudiadas ausencia de microfósiles. Por el tamaño de grano y por su textura se trata de una arenita, por su composición de una caliza dolomítica; la podríamos clasificar como una calcarenita dolomítica. Datos físicos: densidad 2,35 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 548 kg / cm2.
1. Fachada de la Pasión. Esculturas de J. M. Subirachs.
2. Ventanal del claustro del lado de la portada de la Pasión.
3. Reproducción de los ángeles músicos de la Fachada del Nacimiento, obra de E. Sootoo.
4. Fotomicrografía de una lámina delgada que muestra la textura de grano muy fino de esta roca y su homogeneidad.
Mármol de Macael
Los mármoles, en general, son rocas ornamentales y se utilizan especialmente en escultura, ya desde la antigüedad. El mármol de Macael es una roca de color blanco, a veces veteada en gris, compacta y cristalina con aspecto sacaroide, que se explota en Macael (Almería). Este mármol, sin embargo, no debe confundirse con otros tipos de rocas, en general calizas, a las que comercialmente se les da también el nombre de mármol. En nuestro caso se trata de una roca metamórfica, es decir, de un mármol en sentido petrográfico y petrogenético. Mineralògicament, está formado casi exclusivamente por cristales de calcita (roca monomineral) que presentan una textura de mosaico de tipo granoblàstica equigranular de grano medio (1 mm, aproximadamente), sin orientación preferente.
En la fotomicrografía de la Lámina 8b observan líneas paralelas que corresponden a planes de clivaje o macles polisintéticas los cristales de calcita. Esta textura es frecuente en los mármoles de origen metamórfico. Datos físicos: densidad 2,35 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 548 kg / cm2.
1. Palomas del ciprés de la portada del Nacimiento (escultura de J. Pastor).
2. Fotomicrografía de una lámina delgada. (Ca: cristales de calcita, textura de mosaico (granoblastica)).
Travertino
El travertino es una roca caliza de color blanco-amarillento con tirada en beige, de aspecto cavernoso, friable y porosa. Macroscópicamente, presenta una estructura botrioide en bandas. Los afloramientos de travertino, roca en general de formación geológica reciente, suelen ser de poca extensión, pero son de explotación fácil y las variedades más compactas tienen muchas utilidades, en especial en construcción y ornamentación. Son muy conocidos los travertinos de Tívoli o piedra de Tívoli procedentes de Bagni de Tivoli (Italia), que se han utilizado en la Sagrada Familia. Pero también se usan travertinos de otras localidades como por ejemplo, el de Granada (Andalucía) utilizado en la escultura de Subirachs de la Lámina 8c. Petrològicament, definimos el travertino como una roca sedimentaria carbonáticos de origen químico, formada en ambiente continental (fuentes, ríos, etc.). Se presenta en forma de concreciones calcáreas compactas más o MEYSS porosas en las que se observan los cristales de calcita microcristalina a vueltas con impurezas arcillosas. Los travertinos suelen englobar restos de plantas. Son corrientes las texturas botrioides en bandas, con numerosos huecos alrededor de los cuales los cristales de calcita (mineral principal) son de mayor tamaño. Datos físicos: densidad 2,44 g / cm3 y resistencia mecánica a la compresión 1.113 kg / cm2.
1. Portal de la Fachada de la Pasión. La flagelación de Cristo, escultura de J. M. Subirachs.
2. Fotomicrografía de una lámina delgada. Detalle de la textura. (Ca: calcita microcristalina, Po: poros)
El fósil de la Sagrada Familia
Por último, vamos a hablar del fósil de la Sagrada Familia, el gran desconocido para muchos. Se trata de un fósil de palmera enana el que descubrirlo Subirachs cuando estaba trabajando con una pieza de mármol travertino para colocarlo en la fachada de la Pasión. Da la casualidad que la palmera es el símbolo de martirio y se encuentra en la escultura de la escena de la Flagelación de Cristo.
¿Qué son los fósiles?
Los fósiles son restos de organismos que vivieron en el pasado o huellas de sus actividades que se han conservado en rocas sedimentarias como resultado de un proceso físico-químico. Estos restos pueden haber sufrido transformaciones en su composición o deformaciones más o menos intensas. La ciencia que se ocupa del estudio de los fósiles es la paleontología.
Los fósiles más conocidos son los restos de esqueletos, conchas y corazas de animales, así como las impresiones carbonosas de las plantas. Sin embargo, los restos fósiles no son sólo las que provienen de las partes duras petrificadas de estos organismos; también se consideran fósiles sus restos sin alterar, moldes, bioconstrucciones, o las huellas de su actividad que han quedado en diferentes sustratos sedimentarios u orgánicos (hogar, reposo, alimentación, depredación, etc.). En un caso extremo, el petróleo, un fluido compuesto de hidrocarburos de origen orgánico, debe considerarse tanto una "roca" sedimentaria como un fósil químico.
Clases de fósiles
Los fósiles más antiguos son los estromatolitos, que consisten en rocas creadas por medio de la sedimentación de sustancias, como el carbonato de calcio, con la implicación de actividad bacteriana. Esto han podido saber gracias a los estudios de los estromatolitos actuales, producidos por mantos microbianos.
Hay muchas clases de fósiles. Los más comunes son los restos de caracoles o huesos transformados en piedra. Muchos de ellos muestran todos los detalles originales del tornillo o del hueso, incluso examinados al microscopio. Los poros y otros espacios pequeños de sus estructuras se llenan de minerales. Los minerales son compuestos químicos, como la calcita (carbonato de calcio), que estaban disueltos en el agua. El contacto con la arena o el lodo en que se encontraban los tornillos o los huesos provocó que los minerales ya mencionados se depositaran en los espacios de su estructura, por lo que los fósiles son tan pesados.
Otros fósiles pueden haber perdido todas las marcas de su estructura original. Por ejemplo, un tornillo originalmente de calcita puede quedar disuelto por completo después de quedar enterrado. La impresión que queda en la roca puede llenarse con otro material y formar una réplica exacta del tornillo. En otros casos, el tornillo se disuelve y tan sólo queda el vacío en la piedra, una especie de molde que los paleontólogos pueden llenar con yeso para descubrir cómo era el animal.
Desde un punto de vista práctico se distinguen microfósiles (visibles al microscopio óptico), nanofósiles (visibles al microscopio electrónico), macrofósiles o megafósiles (visibles a simple vista).
Los fósiles generalmente sólo muestran las partes duras del animal o la planta: el tronco de un árbol, la concha del caracol o del hueso de un dinosaurio o un pez. Algunos fósiles son más completos. Si una planta o animal queda enterrado en un tipo especial de lodo que no contiene oxígeno, algunas de las partes blandas también pueden llegar a conservarse como fósiles.
Plantas fósiles
Las plantas se componen de varias partes (tallo, ramas, raíces, hojas, polen, frutos, semillas, etc.), algunas de las cuales se separan durante la vida, mientras que otros lo hacen después de la muerte. Una comprensión adecuada de los procesos de dispersión que afectan estas partes es muy importante en la interpretación correcta de las asociaciones paleoflorístiques. Estudios sobre la dispersión de hojas por el viento demuestran que es determinada por su peso y forma.
Los restos vegetales se pueden conservar de varias maneras:
- Permineralización. Es un proceso de fosilización en el que los depósitos de mineral forman huellas internas de organismos. Llevados por el agua, estos minerales llenan los espacios entre los tejidos orgánicos. Debido a la naturaleza de las huellas formadas, la permineralización es particularmente útil en los estudios de las estructuras internas de los organismos, normalmente de plantas.
- Preservación del material original.
- Carbonización. Es una pirólisis extrema que tiene por objetivo reducir la materia orgánica en carbón o bien aumentar el contenido de carbono de un material parcialmente carbonizado.
Para registrar este earthcache, deberá entrar a visitar la Sagrada Familia y enviar un correo electrónico (puede hacerlo desde nuestro perfil) con las respuestas a las siguientes preguntas. Sólo contactaremos si hay algún problema con alguna de las respuestas. Si no recibimos las respuestas correctas y / o no se ha colgado la fotografía, el log será borrado sin previo aviso.
1. ¿Qué es la petrografía?
A.- Es el dibujo de Petra, la mascota oficial de los Juegos Paralímpicos de Barcelona 1992.
B.- Es la rama de la geología que se ocupa del estudio y la investigación de las rocas.
C.- Es el estudio que se ocupa de la búsqueda del petróleo.
D.- Es como se denomina el fax de Petri (personaje que salía en el Club Super3 de TV3).
2. Según las fotomicrografías de las láminas (ver listing), qué piedra contiene olivina?
3. En las columnas de la fachada del nacimiento hay dos tortugas hechas con Piedra de Montjuïc. Como son?
A.- Son dos tortugas terrestres.
B.- Son dos tortugas marinas.
C.- Es una tortuga marina, situada en el lado de mar, y una tortuga terrestre, situada en el lado de montaña.
D.- Es una tortuga marina, situada a la derecha de la fachada, y una tortuga terrestre, situada a la izquierda de la fachada.
4. Toca una de estas tortugas y describe con tus palabras, como es la piedra.
5. Hazte una foto donde salgas tú (o tu nick / avatar o tu GPS en caso de que no quieras salir en la foto) con una de las dos tortugas de la fachada del nacimiento y cuelgala en tu log. (Esta fotografía es obligatoria. Desde junio de 2019, con las nuevas guidelines, la fotografía puede ser obligatoria para demostrar que se ha visitado el sitio).
6. Busca el fósil de palmera situado a la estatua de la Flagelación de Cristo, en la fachada de la Pasión. Detalla donde está situada y qué tamaño tiene el fósil.
7. El fósil de la Sagrada Familia, desde un punto de vista práctico, qué tipo de fósil es?
A.- Microfósil
B.- Nanofósil
C.- Macrofósil
D.- Gigafósil
8. Observa el fósil, como crees que se ha fosilizado (Permineralización, Preservación del material original o Carbonización) y por qué?
9. OPCIONAL. Hazte una foto original y divertida en cualquier punto de la Sagrada Familia (que no salga el fósil).
Recuerde que si no recibimos las respuestas, el log será borrado sin previo aviso.
También podrán ser borrados, sin previo aviso, todos los logs que no incluyan la fotografía de la pregunta 5 (desde la actualización de las guidelines de 2019 la fotografía ya no es opcional).
SAGRADA FAMÍLIA ROCKS [ENG]
Introduction
The Sagrada Familia could say that it is the icon of Barcelona, it is the masterpiece of Antoni Gaudí and the most visited monument in the city. The building was started in 1882, basically using the stone of Montjuïc, a silicon stoneware that was extracted from this mountain of Barcelona. More modernly, other rocks have been integrated into the structure, among them granites, basalts, porphyry and different limestones, which, along with Montjuïc stoneware and reinforced concrete, allow the work to continue. The expected date of completion is 2026.
With this earthcache we want you to observe the different rocks that have been used for its construction, paying particular attention to its petrography, and also showing you a fossil that goes unnoticed for more than 4.5 million visitors per year who enter the Holy Family.
Petrography
Petrography is the branch of geology that deals with the study and investigation of rocks, especially with regard to its descriptive aspect, its mineralogical composition and its structure. We have prepared a small collection of different rocks, hope you like it.
Stone of Montjuïc
We begin with the stone of Montjuïc, the first rock used in the construction of the Temple and the one that best characterizes the Gaudinian period. It is a stone very linked to the history of Barcelona and exploited from ancient times to the quarries that opened in the miceic relief of the south of the city (Monte de Montjuïc). For urban reasons, the last quarries were stopped exploding during the second half of the twentieth century. Since then, the Montjuïc stone from rubble is used. This stone is a tile of great hardness and good preservation, as evidenced by the many buildings and buildings in Barcelona and its surroundings in which it has been used. Let us set the Roman remains, the old quarter, the Gothic quarter, the Ciutadella, the Eixample, etc. It is not surprising, then, that Gaudí used it for the construction of the Sagrada Familia, given the advantages of being a stone of good quality and of local origin. The stone of Montjuïc is a siliciclastic detrital sedimentary rock. For the size of the grain, it is a sandstone (0.06-2 mm) of marked heterometry, since the grains are of variable dimensions, even within the same sample. It can be passed from a fine grained sandstone to a rusty grain, and also to a microconglomerate.
Mineralogically, it is made up of large angular or quartz subroutides (sometimes more than 50%), potassium feldspar, plagioclass, rocks, mainly metamorphic and granitic fragments, and minor minerals such as Muscovite, Tourmaline, etc. Texturally, the grains are joined by compaction or by a micro-crystalline silicon cement, sometimes with growth perpendicular to the edge of the grains. In some samples this cement is more or less clayey and ferruginous. This rock, in general, can be classified as a silicon stoneware or silica litarenite, due to the high proportion of lithic grains. Physical data: 2.64 g / cm3 density and mechanical resistance to compression 978 kg / cm2.
1. Flower spikes in one of the pinnacles of the apse
2. Hexagon base column under the tier of the heart
3. Tortoise, base of a column on the facade of the Birth
4. Photomicrography of a stone lamina of Montjuïc (Q: quartz, Fr: fragments of rocks, F: feldspar).
Granit of Òrrius or of Roca del Vallès (snake eye)
It is a granite rock (granite) from quarries that are used in different parts of the coastal mountain range, from ancient times. Like most granite rocks, it is a building stone and ornamental par excellence. It belongs to the group of acid plutonic magmatic rocks. It has a granular, holocrystalline granaryoid, granular texture. The size of the crystals is between 2 mm and 5 mm (medium or small grain), which makes the texture and some large ones macroscopically recognizable. It is light gray in color, with a black lanyard due to the heavy minerals. Mineralogically, it consists of quartz, plagiotic, potassium feldspar, biotite and hornblenda. As a mineral accessory, zircon has been observed. It is characteristic of feldspars to present textures in zoned areas. Biotite appears unchanged. For the percentage of its components this rock is at the limit of a granodiorite-tonality. Physical data: 2.69 g / cm3 density and mechanical resistance to compression 1.559 kg / cm2.
1. Octagonal base columns and capitals of the central nave
2. Photomicrography of a granite laminate of Òrrius "snake eye". (Q: quartz, F: feldspar, Pl: plagyachloss, B: biotite, amph: amphibole).
Granite of Tarn
It is a graniteide similar to the previous, seen macroscopically. It comes from an extensive granite region of the French department of Tarn where there are important farms. The acidic plutonic magmatic rock, of granary holocrystalline faneritic texture, has a grain size between 2 mm and 3 mm (medium grain). Mineralogically, it is a very rich quartz in quartz (in some sample up to 55%) that can appear in large crystals. They follow, by proportion, plagioclasis, potassium feldspar and biotite. The latter, in some places, is chlorinated. Muscovite appears as a minority mineral. It is remarkable the zonation of plagioclasis which sometimes shows signs of sericitation. We can consider this rock like a granite in the upper limit with respect to the quartz. Physical data: density 2.66 g / cm3 and mechanical resistance to compression 1.865 kg / cm2.
1. Octagonal base and capital column, from the apse.
2. Photomicrography of a granite slab of Tarn granite. (Q: quartz, F: feldspar, B: biotite, Bcel: chlorotalized biotite, Mo: muscovite).
Red purple of Iran
Commercially, it is known as the Yazd porphyry (Iran), which indicates its origin. The most important macroscopic feature is its dark red color and once polished, the rock is very decorative. It is a pyroclastic volcanic magmatic rock, a type of ignimbrite with a composition similar to a riolite. Texturally, it is a pseudoporphic rock, rich in macroscopically distinguished crystals (phenocrystals some of more than 2 mm), surrounded by a vitreous-crystalline matrix with composite flakes and different colors (euthactic microstructure). It is composed mainly of quartz crystals, plagioclas, potassium feldspar and biotite. Quartz is generally present as skeletal phenocrystals (forms of corrosion). In its fluid eutaxtic matrix, spherolithic crystallizations are observed. Physical data: 2.66 g / cm3 density and mechanical resistance to compression 1.940 kg / cm2.
1. Cross-dodecagonal base column.
2. Photomicrography of a thin layer of red porphyry. (Q: quartz, F: feldspar, Pl: plagioclas, B: biotite, Me: eutaxitic matrix).
Basalt of Bagnoregio or Italian basalt
It is a rock of dark gray color, almost black, coming from a volcanic zone near the lake of Bolsena, in the north of Rome. Since most of the basalts are used in monumental architecture and in the paving of streets. In the case of the Sagrada Familia, it has been used for the 8 columns of decagonal base and its capitals. Petrographically, it is an effusive volcanic magmatic rock. It has microlitic texture with abundant phenolic glasses of feldsparoid (leucite crystals), pyroxins (augite), biotite and plagioclase. The matrix microliths that surround the phenocrystals are small needle-like crystals that correspond, mainly, to plagioclase. It could be classified as a basanite with leucite. Physical data: 2.23 g / cm3 density and mechanical resistance to compression 841 kg / cm2.
1. Decantial base column of the transept.
2. Photomicrography of a basalt laminate of Bagnoregio. (F: Feldspar, Pl: Plagioclas, Px: Pyroxene, Le: Leucite, Mm: Microlithic matrix).
Basalt of Castellfollit de la Roca
The place of origin of this rock is the volcanic zone of the region of La Garrotxa, now declared Protected Natural Park. However, there are still basalt farms in Castellfollit de la Roca today. It is a gray, very dark and compact rock, of good quality for the paving of streets, so years ago basalt and other volcanic materials of the Garrotxa were massively exploited. Like Italian basalt, it is an effusive volcanic magmatic rock, which has a porphyrical texture, with a microlitic matrix (small needle crystals), plagioclase and pyroxene and olivine phenocrystals. It could be classified as a basanite. Physical data: density 2.70 g / cm3 and mechanical resistance to compression 1.237 kg / cm2.
1. Cornice of the portal of the Façade of the Passion.
2. Photomicrography of a thin film. (F: Feldspar, Pl: Plagioclas, Px: Pyroxene, Ol: Olivine, Mm: Microlithic matrix).
Stone of Calafell
This stone, creamy white, little consolidated, soft and easy to work has been exploited and used locally since ancient times. It is also known as the Stone of Vilafranca. It is a carbonic sedimentary rock of the neogenic terrains (Miocene) of the Baix Penedès. It can be considered as a fossiliferous limestone with foraminifera and other organisms, such as algae and fragments of molluscs, in a very porous myristic matrix. We classify it as a biomicrite. Mineralogically, it is formed almost exclusively by calcite. Physical data: Mechanical compressive strength 72 kg / cm2.
1. Trifori from the corner of the ship with the cruise.
2. Photomicrography of a thin film, which shows details of microphages. (Mi: microcrystalline calcite matrix, For: foraminifera, Po: pores).
Stone of the Floresta
It is known as Stone of the Floresta a very fine white sand rock that is extracted from small quarries located in different places of the region of Les Garrigues. It is easy to work, therefore, in addition to being used in construction, it is suitable for carving. It is a detrital and carbonic sedimentary rock of the Oligocene. It is formed by carbonates (calcite and dolomite) in more than 80% that are presented in the form of micrritic and microsparitic aggregates. Scatter crystals and dolomite rhombohedral forms are also observed. It contains, in a smaller proportion, equigranular and subangular quartz crystals with a fine sand size (0.1 mm). It presents points with intergranular porosity and in the studied samples absence of microfossils. Due to the size of grain and its texture it is a sandstone, due to its composition of a dolomite limestone; We could classify it as a dolomite calcarenite. Physical data: density 2.35 g / cm3 and mechanical resistance to compression 548 kg / cm2.
1. Façade of the Passion. Sculptures by J. M. Subirachs.
2. Window of the cloister next to the portal of the Passion.
3. Reproduction of the musical angels of the Nativity Façade, by E. Sootoo.
4. Photomicrography of a thin film that shows the very fine grain texture of this rock and its homogeneity.
Marble of Macael
Marbles, in general, are ornamental rocks and are used especially in sculpture, from ancient times. The marble of Macael is a white rock, sometimes veiled in gray, compact and crystalline with a sacaroid appearance, which is used in Macael (Almeria). This marble, however, should not be confused with other types of rocks, usually calcareous, which are also commercially given the name of marble. In our case it is a metamorphic rock, that is, of a marble in a petrographic and petro-genetic sense. Mineralogically, it is formed almost exclusively by calcite crystals (monomineral rock) that have a medium-grain (1 mm, approximately) rough granoblastic type mosaic texture, with no preferential orientation.
The photomicrography of Blade 8b shows parallel lines that correspond to cleavage plans or polysynthetic macles of calcite crystals. This texture is common in marbles of metamorphic origin. Physical data: density 2.35 g / cm3 and mechanical resistance to compression 548 kg / cm2.
1. Pigeons of the cypress from the portal of the Birth (sculpture by J. Pastor).
2. Photomicrography of a thin film. (Ca: calcite crystals, mosaic texture (granoblastic)).
Travertine
The travertine is a calcareous rock of white-yellowish color with beige, cavernous, friable and porous appearance. Macroscopically, it exhibits a botrioide structure in bands. The outcrops of travertine, rock in general of recent geological formation, usually are of little extension, but they are of easy operation and the most compact varieties have many uses, especially in construction and ornamentation. Very well known are Tivoli or Tivoli travertines from Bagni de Tivoli (Italy), which have been used in the Sagrada Familia. Also, however, travertines are used in other locations, such as Granada (Andalusia), used in the Subirachs sculpture of Plate 8c. Petrologically, we define the travertine as a carbonatic sedimentary rock of chemical origin, formed in a continental environment (sources, rivers, etc.). It is presented in the form of more or less porous compact concrete concretions in which microcrystalline calcite crystals are sometimes found with clay impurities. Travertines tend to include remains of plants. The textures are botrioides in bands, with numerous gaps around which the calcite crystals (main mineral) are of larger size. Physical data: density 2.44 g / cm3 and mechanical resistance to compression 1.113 kg / cm2.
The fossil of Sagrada Familia
Finally, let's talk about the fossil of the Sagrada Familia, the great unknown to many. It is a dwarf palm fossil discovered by Subirachs when working with a travertine marble piece to place it on the facade of the Passion. It happens that the palm tree is the symbol of martyrdom and it is found in the sculpture of the scene of the Flagellation of Christ.
What are fossils?
Fossils are remains of organisms that lived in the past or traces of their activities that have been conserved on sedimentary rocks as a result of a physicochemical process. These remains may have undergone transformations in their composition or more or less intense deformations. The science that deals with the study of fossils is palaeontology.
The most well-known fossils are the remains of skeletons, shells and animal armor, as well as the carbonous impressions of plants. However, fossil remains are not only those that come from the petrified hard parts of these organisms; Also, their remains remain unchanged, molds, bioconstruction, or the footprints of their activity that have remained in different sedimentary or organic substrates (home, rest, food, depredation, etc.). In an extreme case, oil, a fluid composed of hydrocarbons of organic origin, must be considered as a sedimentary "rock" as a chemical fossil.
Classes of fossils
The oldest fossils are stromatolites, which consist of rocks created by the sedimentation of substances, such as calcium carbonate, with the implication of bacterial activity. This has been learned thanks to the studies of current stromatolites, produced by microbial mantles.
There are many kinds of fossils. The most common are the remains of screws or bones transformed into stone. Many of them show all the original details of the screw or bone, even examined in the microscope. The pores and other small spaces of their structures are filled with minerals. Minerals are chemical compounds, such as calcite (calcium carbonate), which were dissolved in water. Contact with the sand or the mud in which the screws or bones were found caused the minerals already mentioned to be deposited in the spaces of their structure, which is why fossils are so heavy.
Other fossils may have lost all the marks of their original structure. For example, a calcite spiral screw may be completely dissolved after being buried. The impression that is left on the rock can be filled with another material and form an exact replica of the screw. In other cases, the screw is dissolved and only there is the void on the stone, a kind of mold that paleontologists can fill with plaster to discover how the animal was.
From a practical point of view, microfossils (visible to the optical microscope), nanofossils (visible to the electronic microscope), macrofossils or megafossil (visible to the naked eye) can be distinguished.
Fossils generally only show the hard parts of the animal or plant: the trunk of a tree, the shell of the spit or the bone of a dinosaur or a fish. Some fossils are more complete. If a plant or animal is buried in a special type of sludge that does not contain oxygen, some soft parts can also be preserved as fossils.
Fossil plants
The plants are composed of several parts (stem, branches, roots, leaves, pollen, fruits, seeds, etc.), some of which are separated during life, while others do so after death. An adequate understanding of the dispersion processes that affect these parts is very important in the correct interpretation of the paleophyllist associations. Studies on the dispersion of leaves by the wind show that it is determined by its weight and shape.
Vegetable remains can be preserved in several ways:
- Permiralization. It is a process of fossilization in which mineral deposits form internal traces of organisms. Worn by the water, these minerals fill the spaces between the organic fabrics. Due to the nature of the traces formed, the mineralization is particularly useful in the studies of the internal structures of the organisms, usually of plants.
- Preservation of the original material.
- Carbonization. It is an extreme pyrolysis that aims to reduce organic matter to carbon or to increase the carbon content of a partially carbonized material.
To register this earthcache, you will have to enter the Sagrada Familia and send us an email (you can do so from our profile) with the answers to the following questions. We will only contact if there is any problem with any of the answers. If we do not receive the correct answers and / or the photo has not been uploaded, the log will be deleted without prior notice.
1. What is petrography?
A.- Is the drawing of Petra, the official mascot of the Paralympic Games of Barcelona 1992.
B.- It is the branch of geology that deals with the study and investigation of the rocks.
C. - It is the study that deals with the search of oil.
D.- It's how it is called the Petri's fax (a character who appears at the TV3 Super3 Club).
2 According to photomicrographs of the sheets (see listing), which stone contains olivine?
3. In the columns on the facade of the birth there are two turtles made with Pedra de Montjuïc. How are they
A.- There are two terrestrial turtles.
B.- There are two sea turtles.
C.- It is a sea turtle, located by the sea, and a land turtle, located next to the mountain.
D.- It is a sea turtle, located to the right of the façade, and a land turtle, located to the left of the façade.
4. Touch one of these turtles and describe with your words, how is the stone.
5. Take a picture of you (or your nick / avatar or your GPS if you do not want to go to the photo) with one of the two turtles on the facade of Birth and update it to your log. (This photo is required. From June 2019, with the new guidelines, photography may be mandatory to show that the site has been visited).
6. Look for the palm fossil located on the statue of the Flagellation of Christ, on the facade of the Passion. Detail where it is located and what size the fossil has.
7. The fossil of the Sagrada Familia, from a practical point of view, what kind of fossil is it?
A.- Microfossil
B.- Nanofossil
C.- Macrofossil
D.- Gigafossil
8. Observe the fossil, how do you think it has been fossilized (Permalinization, Preservation of the original material or Carbonization) and why?
9. OPTIONAL. Make an original and fun photo anywhere in the Sagrada Familia (which does not leave the fossil).
Remember that if we do not receive the answers, the log will be deleted without prior notice.
Any log that does not include the photograph of question 5 may be erased (without notice) (since the update of the 2019 guidelines, photography is no longer optional).
