L’animal
Els coneixem popularment amb el nom de libèl·lules, espiadimonis, damisel·les, cavallets del diable, cavallets del dimoni, helicòpters, parots i d’altres, segons els indrets. N’hi ha més de 5.000 espècies. Els podem veure moure’s constantment per damunt de l’aigua cercant alguna presa, bàsicament mosques i mosquits que cacen al vol, i ens sorprenen per la seva bellesa de colors, el seu disseny espectacular i la seva habilitat per volar.
Tenen l’estructura típica dels insectes: cap, tòrax i abdomen. Al cap hi tenen 3 ulls simples i dos de compostos (són els insectes que tenen els ulls més grossos); del tòrax en surten tres parells de potes amb espines i les ales; i l’abdomen és molt llarg i més o menys estret, segons l’espècie. Estan proveïts de dos parells d’ales membranoses i transparents i disposen d’un aparell bucal mastegador.amb unes poderoses mandíbules.
La seva vida és efímera, només viuen unes quantes setmanes, el temps just per poder reproduir-se i perpetuar l’espècie. El mascle i la femella copulen en ple vol. El mascle es posa al davant i agafa la femella per darrere del cap amb una mena de pinces que té al final de l’abdomen, i s’aturen al cap d’un temps al damunt d’una pedra o d’una planta, quan la femella corba l’abdomen per recollir l’esperma del mascle.
Tenen una metamorfosi incompleta, durant la qual les nimfes es van assemblant a l’insecte adult. La femella pon els ous a l’aigua, d’on surt una nimfa que viu a l’aigua i que es converteix en una gran depredadora, ja que s’alimenta d’insectes, crustacis, amfibis i peixos petits. La larva canvia de 8 a 15 vegades de pell per poder créixer, fins que la deixa definitivament i es converteix en l’insecte que tots coneixem.
Són espècies que podem veure sempre lligades als ambients humits, ja que necessiten l’aigua, tant les larves per viure-hi com els adults per reproduir-se. Segons un informe de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa), el 67% de les espècies de la Mediterrània estan amenaçades per l’alteració del seu hàbitat i la contaminació, i una de cada cinc es troben en perill d’extinció.
És l’expectacultar insecte de colors sorprenents i expert volador que fins fa pocs anys eren els amos de la “marjal”, volant entre les sèquies i canyars i que malauradament van veure mermada al nostre terme municipal la seua població per la nefasta política de les fumigacions.
La rotonda
En record d’aquest insecte l’any 2002 i a partir d’un dibuix de Pablo Guinot, les brigades d’obres municipals supervisades per Miquel Pastor, van col·locar a la rotonda de l’encreuament entre els camins Serradal i La Plana, una escultura d’un pixaví de ferro de enormes proporcions que descansa sobre un basament o pedestal de formigó.
El caché
Es tracta d’un contenedor del tipo tradicional que en el moment de la seua activació conté el llibre de registre, llapis i algun xicotet objecte d’intercanvi.