Si obrim la màgia del diccionari per l’apartat ‘C’ i resseguim amb l’índex la negror de les entrades fins arribar al terme ‘clau’, llegirem el següent: “eina que serveix per obrir i tancar diversitat d’objectes”. Malgrat la claredat, la definició, en tant que objectiva, resulta incomplerta, ja que el diccionari s’oblida de recollir la part humana del terme ‘clau’, la que ens revela que, dins de cada objecte custodiat pel cleck d’aquesta eina tan íntima, s’hi amaguen coses d’alt valor material i emocional. Així, aquesta realitat és la que li confereix la subjectivitat al terme ‘clau’ i en fa d’ella un objecte de gran importància personal.
Però una clau, a part d’amagar importàncies subjectives, també ens pot servir per iniciar un pentagrama, per resoldre un missatge secret de signes, per enroscar o desenroscar un cargol, per tancar un conjunt de nombres i lletres si parlem d’ortografia.... I encara n’hi ha més! Perquè si observem aquesta eina tant versàtil a través del prisma del sentit figurat, veurem que sovint deixem de fer quelcom que desitgem perquè no trobem la clau que ens n’obre la porta o que ens en facilita l'accés. Però, de vegades, passa just el contrari i és quan trobem la clau de l'èxit que ens permet fer de la imaginació una realitat.
Aquest catxé l'activo per celebrar que per fi tinc a la mà un nou somni, però també per recordar que, a vegades, no cal obstinar-se en buscar la manera definitiva de tancar una porta, sinó que més bé es tracta de descobrir la combinació correcta per tal d’obrir una finestra.
Gaudiu de la cerca.
![]()
