TORREFARRERA
Municipi del Segrià.
Població:
3.911 h
(2009)
Extensió:
23 km2
Situació i presentació
|
|
Es troba al sector de la plana del Segrià, al N de la ciutat de Lleida. Limita amb els termes de Lleida (S), Torre-serona (E), Rosselló i Benavent de Segrià (N) i Alpicat (S). El sector de Malpartit forma un enclavament de 16,3 km 2 , unit per un sol punt amb el principal (del qual se situa al NW) i limita amb els termes de Rosselló i Vilanova de Segrià (E), Alguaire (N), Almacelles (NW), Lleida (SW) i Alpicat (S).
Torrefarrera s’estén per les terrasses de la plana al·luvial vorejades per algun dels escarpaments de la plataforma del Segre-Cinca, a llevant de la serra de la Sardera. Les partides de terra són les de la Grallera (E), la del Clot del Bau (N) i la de les Comes (S).
El terme comprén el poble i cap de municipi de Torrefarrera, que centra el sector principal, i el de Malpartit, que centra el segon esmentat, a més de les urbanitzacions de les Comes (dita també les Comes de Felipet), Corxat, el Pla de la Pona, Salats, la Raconada i el Tossal (compartida amb el municipi de Torre-serona). El terme principal és travessat de S a N per la carretera N-230, de Lleida a la Vall d’Aran, i per pistes que van a Alpicat, a Malpartit i a Torre-serona. Cal destacar la proximitat de l’autovia A-2, amb sortida a la N-230 i al límit amb el municipi de Lleida.
Font: enciclopedia.cat
Mura és un poble, cap del municipi del mateix nom, al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental.
Situat a 454 m d'altitud amb un àrea de 53,39 Km2, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Poble pintoresc, que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places a l'entorn de l'església romànica de Sant Martí, es troba envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que podreu descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders.
L'etimologia del nom de Mura prové del llatí "murus", que vol dir mur, paret o fortalesa. Tal denominació respon a l'existència en aquestes terres d'un lloc amullarat, ja a l'època ibèrica i romana, destinat a la defensa dels habitants.
El poble de Mura va estar subjecte al castell de Mura fins entrat el s. XVIII.
