El topònim Molinar, o Riu dels Molins, indica l'existència d'antics molins fariners i batans, l'origen cal situar-lo al segle XV. El cabal permanent i l'existència de forts desnivells van afavorir l'establiment d'indústries. L'aigua, com a font d'energia, condiciona l'emplaçament de la fàbrica al territori. L'energia hidràulica requereix una utilització de l'aigua racional i col·lectiva mitjançant una infraestructura compartida (sèquies i canals).
Com a testimoni de la industrialització alcoiana, la ciutat compta amb exemples notables d'edificacions fabrils, des dels primitius molins paperers i batans localitzats a la vora dels rius Molinar i Barxell, fins a grans fàbriques de manufactura combinada que es comencen a edificar en les primeres dècades del segle XX, i en què es realitzava la totalitat del procés tèxtil.
EL MOLINAR
Es localitza a l'inici del barranc de la Batalla. El seu autor va ser Josep Abad i Carbonell.
Es tracta d'un edifici que consta d'una cúpula i un cupulí adornat amb franges de vius colors en què predominen l'ocre i el blau. El cupulí es tanca amb una volta ia més es troben finestres formant arcs de mig punt.
Envolta l'edifici una tàpia octogonal que consta d'una porta per accedir a l'interior de la font. Aquesta porta és de mig punt. La pedra de la tàpia és de carreus.
Els antecedents de l'edifici, que es va construir el 1912, es remunten a 1540, en què es van canalitzar les aigües del riu Molinar per obra de Melcior Llopis i posteriorment, en 1780, es va realitzar una altra a prop que també era octogonal.
SOBRE EL CATXE / CACHE:
Conté objectes d'intercanvi / Contiene objetos de intercambio