Amb aquest catxé no volem ensenyar-vos un lloc en concret, sinó que volem explicar-vos la història de certa persona i que actualment una font, una cova i un forn de calç portan el seu nom.
El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac és ple de relats importants, alguns són llegendes, altres verídics ... de monjos, de bandolers, de carlins, de maquis, ...
La història que avui recordem és verídica, és la història de Gregori Jover (Gori), "El Solitari".
Esperem que us agradi.
Tot va començar a Terrassa el malaguanyat any 1936, en Gregori Jover, Gori, era un petit empresari de la construcció al qual les coses no li anaven bé, tenia moltes dificultats per poder pagar als seus treballadors i va decidir desaparèixer i anar al front de la guerra, va allistar-se com a voluntari a les milícies d’Esquerra Republicana.
Finalitzada la guerra va tornar a casa. Quan va arribar va veure que la seva mare tenia una tenda de queviures, tenia compradors que li quedaven a deure perquè no podien pagar. Una d’aquestes persones era la dona d’un guardaespatlles del famós alcalde Matalonga que, pels motius que sigui va denunciar el Gori als tribunals de depuració per roig. Va passar vuit anys a la Model amb l’angoixa de què li apliquessin la pena capital.
Un constructor amb qui havia treballat, el va avalar, així li van canviar la pena de presó per la de desterrament a més de 10 kilòmetres de Terrassa.
El desterrament el va passar pels boscos de l’Obac, del 1946-47 al 1959, va romandre 13 anys sense sortir del sot de la Calsina, fent de carboner
pel Sr. Faura, propietari de la Casa de l'Obac.
S’alimentava com podia, tenia més de 20 trampes per caçar.
El Gori i el seu fill Ramon, que per vacances d’estiu el visitava, van descobrir l’antic rec que aprofitant els degollats de la roca baixava fins on és ara la font, el netejaren i el referen amb les teules que encara quedaven de les restes de la casa de la Calsina i es decidiren a fer una font ... la Font del Solitari, construïda el 1949 (reformada el 1953).
L'any 1959 va considerar que podia tornar a Terrassa sense por de represàlies polítiques, va ser un exili peculiar, prop de casa, a dues hores caminant.
Creiem que és un relat dur, monés de pensar cuantes hores, dies, mesos, anys, va pasar tot sol, en silenci, caçant, buscant aigua, fent llenya per escalfarse les nits fresdes i humides.
Va morir a Terrassa el 1986, amb 90 anys.
Hi ha vàries opcions per anar fins al Forn de Calç i la Font del Solitari:
1- Anem per la carretera de Rellinars, aproximadament en el Km. 13,5 girem a la dreta direcció al Camp de Tir, Font de Carlets, Les Boades. Continuem per la pista de la dreta cap a la font, quan arribem a la riera la passem, seguim camí amunt fins veure a la dreta una esplanada amb arbres en què es pot deixar el cotxe (PK).
Continuem a peu fins al WP1, anem a la dreta, torna'n a passar la riera. Pugem per la pista, fem cas omís del corriol que trobem a l'esquerra que va a la Font del Trull i de la pista de la dreta que va a la Casa de l'Obac. Més amunt també a l'esquerra veiem un altre corriol que baixa a la Font-Avenc de la Saiola.
Uns metres més endavant WP2 agafem un petit corriol a l'esquerra que baixa fins a la riera.
Creuem la riera i seguim pel corriol que més endavant enllaça amb la pista WP3, continuem caminant per la pista, trobem la Font del Clot a la nostre esquerra just abans d'arribar a la masia de La Calsina.
Continuem direcció Nord-Est WP4 es el camí que puja al Camí Ral, agafem un corriol a l'esquerra WP5.
Aquest corriol ens porta al Forn de calç WP6 i a la Font del Solitari WP7.
2- Podem aparcar a l'Alzina del Sal.lari, anem direcció a Coll de Tres Creus girem a l'esquerra GR5 fins trobar el Camí Ral direcció al Paller de tot l'Any, molt atents als corriols de la nostra esquerra fins trobar el que baixa fins a la Masia de la Calsina (N41º38.582 E01º57.767), abans d'arribar, un corriol a la dreta ens porta al nostre destí.
3- Un altra ruta per anar-hi es des de la Casa Nova de l'Obac direcció a la Font de la Portella, una vegada passada la font un corriol a l'esquerra ens portarà fins a la Masia de la Calsina, continuem direcció Nord-Est per el camí que puja al Camí Ral i un corriol a l'esquerra ens porta al nostre destí.