Orígens
Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N'és una reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en l'estiu en les festivitats patronals de les viles. Al segle XVIII també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, impulsades per l'església catòlica per evitar el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.
Els inicis
El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l'any 1770 a l'Arboç i els anys 1790 ja es feia servir la paraula "castell" diferenciant-lo del Ball de Valencians. El Baró de Maldà, durant la seva estada a Tarragona per les festes de Santa Tecla de 1793, anota al Calaix de Sastre que aquest any no es podran fer "castells o sostres de gent amb un xiquet al capdamunt fent-hi la figuereta" (referint-se a la posició habitual de l'enxaneta aguantant-se sobre un sol peu ) per causa de la guerra (la guerra de la Convenció contra els francesos).El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, però no està prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Hi ha referències orals de l'any 1805 i referències escrites de 1815 de l'existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que presumeix d'estar documentada des de 1801 es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l'any 1812 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendència lliberal.Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d'aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el "Bressol dels castells".
Històricament, l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), lligats estretament a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica. Així doncs, per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van sacsejar fortament l'activitat castellera. En un període de més tranquil·litat (1819) es va alçar el primer castell de vuit.
Ambdues colles no actuaven només a Valls sinó que se solien desplaçar a comarques veïnes contractades per actuar en festes majors o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l'ajuda de la població local a l'hora d'alçar les construccions. Aquesta col·laboració va fer que posteriorment apareguessin dues colles més a Tarragona (la Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), totes dues amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilfranca del Penedès, la gran afició i admiració pels castells feia que durant moltes dècades es contractessin les colles vallenques fins a tres cops l'any: per la Diada de Sant Fèlix i per les festes de les dues confraries vilafranquines més populars, la del Roser i la de la Muixerra. El nom de les dues confraries va identificar durant dècades les dues colles de Valls.
Font : Viquipèdia