Skip to content

TRINCHERAS DEL CORRAL DEL QUIRRO Traditional Cache

Hidden : 4/23/2016
Difficulty:
1.5 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size:   small (small)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


El Centre de resistència del Corral del Quirro és una petita fortificació de la Guerra Civil Espanyola que formava part de la Línia defensiva Puig-Carasoles.

Es dóna suport a la Lloma del Calderer i aprofita la instal·lació del propi corral. Queden restes d'algun antic catxirulo semiderruido i construccions de segon habitatge al voltant del perímetre d'aquesta fortificació.

Ens trobem amb dues petites corones a banda i banda de la via del ferrocarril, una al costat de la Torre Bofilla i l'altra sobre la Lloma del Calderer, tots dos centres cobreixen tant la via del ferrocarril com les carreteres i camins de Bétera a Masies i Godella.

Com obstacles defensius naturals es donen suport, en l'anomenat eix del Carraixet. A vistes tant la Masia d'Elias a l'Oest, al Mas Blau i el Cabeç l'Est i a la rereguarda la Pelosa a Moncada.

El Corral del Quirro està relacionat amb les construccions fortificades de la Línia defensiva Puig-Carasoles a Bétera i més en concret amb el subconjunt defensiu de la Jonquera que arrenca des de la Jonquera, passa pel Barranc de Hortolà i acaba a la Masia d'Elias. Probablement, juntament amb la Masia de Elias fora posició de suport per a un possible aeròdrom.

El 1938, l'imparable avanç nacionalista que, des de primers d'any, després de la Batalla de Terol, es va endinsar a Aragó, aconseguint el territori català, dividint la zona republicana en dos després de la seva arribada al mar a Vinaròs, i iniciava la Batalla de Llevant, que des del nord de Castelló, per la costa, i des de Terol, per l'interior, seguint l'eix de la carretera general Sagunt-Burgos, es trobaria cara a cara amb el sistema defensiu governamental que, aprofitant l'orografia valenciana, construeix diverses línies fortificades inspirades en la línia Maginot francesa, una d'elles, la de rereguarda, coneguda com a línia Puig-Carasoles o Immediata, passarà pel terme de Betera.

La línia defensiva travessa el terme municipal de nord a sud per les partides de Bofilla, el Carrascal, la Pelosa, el Ciscar, Lloma del Calderer, la Providència, Mas d'Elías, Barranc del Hortelano i la Jonquera. Per controlar els camins i carreteres que es dirigeixen cap a València, els búnquers, els refugis i les trinxeres, estan situats de forma estratègica. Els seus principals centres de resistència eren, d'Est a Oest Torre Bofilla, Corral del Quirro, Masia d'Elies i Barranc d'Hortola a la Jonquera.

Entre algunes de les característiques d'aquesta zona destaquen la tipologia dels búnquers d'una i dues metralladores, l'aprofitament màxim dels desnivells del terreny i barrancs, la possible existència d'un aeròdrom que s'haurà de determinar, ubicat al Mas d'Elías en Bétera.

 

La Línia defensiva Puig-Carasoles

La línia Immediata a València, o línia defensiva immediata a València o Línia Puig - Els Carasols va consistir en un sistema de fortificacions construït al llarg de 26 quilòmetres entre el municipi del Puig i els Carasols a Riba-roja, durant la Guerra Civil Espanyola pel ús de les tropes republicanes durant 1938.

Era una línia de rereguarda que no va entrar en combat. Situada al nord de la ciutat de València, va ser construïda per tal de defensar la ciutat contra els atacs de les tropes franquistes, emmarcades dins de la coneguda com Ofensiva del Llevant.

Partint de la localitat del Puig de Santamaría, a la costa, aprofita el mateix punt d'arrencada de la línia intermèdia per endinsar-se cap Rafelbunyol i Montcada, no sense constituir diversos espigons defensius com el del Cabeç Bord. Aprofita el Barranc del Carraixet i altres barrancs a la localitat de Bétera, segueix per la Jonquera fins al Km 11 de la carretera de Llíria, nucli importantíssim d'aquesta defensa, s'interna en la Vallesa fins al riu Túria i, aprofitant la seva fossa, discorre pel seu marge dret fins a l'espigó defensiu de les Rodanes a Vilamarxant.

Aquesta línia es va començar a construir a finals del mes de juny de 1938 i va ser encarregada la direcció tècnica al Tinent Coronel d'Enginyers Sebastià Carrer Vila-seca, el qual va dirigir l'obra de construcció des del 22 de juliol de 1938 fins al final de la guerra, l'any 1939. En el seu emplaçament van participar diversos batallons de presos i voluntaris, així com els tècnics posats a la seva disposició pel Consell Municipal de València. Tot i que finalment no va entrar en combat, l'obra de construcció es va mantenir durant mesos fins pràcticament el final de la guerra civil, constituint un eix fonamental de la mobilització popular de la rereguarda republicana valenciana.

La línia defensiva estava formada per trinxeres, búnquers, nius de metralladores, túnels, refugis, magatzem, galeries per tiradors, llocs de comandament, seients a cel obert, parapets per bateries artilleres, etc.

No obstant això, les línies de defensa, no van ser línies contínues com podria derivar del seu nom. La visió que tenim de les línies defensives a través de la Primera Guerra Mundial, sembla acostar-se a un model de trinxeres en fronts estabilitzats que se succeïen de manera rectilínia a través de centenars i centenars de quilòmetres i on els soldats es parapetaven a l'espera de una ofensiva frontal a tot un sector, on un cop superada la línia, tot el front s'esfondrava i suposava una penetració profunda de l'enemic.

En el cas de la Defensa de València i vist el que havia suposat la desorganització del front d'Aragó, es va optar per un model, ja conegut, el dels Centres de Resistència, model inspirat en la I Guerra Mundial.

 

Els Centres de Resistència

Un Centre de Resistència és una organització de la defensa que es realitza sobre el territori tenint en compte les característiques geogràfiques, els avantatges que des d'un punt de vista orogràfic o topogràfic pugui tenir per als defensors.

Un Centre de Resistència se situa allà on hi ha una possible via de comunicació per on pugui penetrar l'enemic, la fortificació de campanya aprofita totes les condicions que propicia el territori: els obstacles naturals, com un barranc o un monticle, així com els obstacles artificials que es puguin construir, un fortí o una trinxera. Generalment, un Centre de Resistència té autonomia pròpia, està constituït per un batalló amb el seu propi comandament independent i se sosté comunicat a vistes amb altres Centres de Resistència de similars característiques.

Cada Centre de Resistència, al seu torn, pot estar organitzat per diferents punts de suport o sosteniment, nuclis més petits, que permetran un contraatac o un foc de flanqueig respecte del punt principal.

Per citar un exemple, la coneguda línia XYZ estava constituïda per uns 14 centres de Resistència. Aquesta estratègia defensiva, va permetre sostenir els cossos d'exèrcit republicans, replegar quan calia, però també contraatacar amb èxit, fent molt dificultós, quan no empantanando, l'avanç de l'enemic.

 

Organització defensiva de la línia Immediata

Per la documentació conservada a l'Arxiu General Militar d'Àvila, podem deduir que l'estructura de l'organització defensiva de la defensa immediata de València es va realitzar per sectors.

El primer sector arribava des de la costa, a la localitat del Puig, fins al Cabeç Bord a Náquera i va incloure diversos Centres de Resistència on havien d'establir tres divisions, dos en línia i una en reserva. Els Centres de Resistència principals d'aquest primer sector serien: La Pedrera, el Calvari, la Patà, el Cabeçolet, La Cartoixa, a els Germanells i el Cabeç Bord. Tots ells apareixen perfectament descrits i relacionats en els informes de campanya de l'Exèrcit Popular. Per analogia amb aquest primer sector vam establir altres dos fins a arribar a l'extrem oest de la línia.

Un segon sector en la defensa immediata de València abastaria des del Cabeç Bord fins al Km 11 de la carretera de Llíria i inclourà una altra sèrie de centres de resistència: com la defensa del Carraixet (El Mas Blau, Vall de Flors), Torre Bofilla, Masies, el Corral del Quirro, el Barranc de l'Hortolà i la Jonquera.

I finalment, el tercer sector comprès des d'aquí fins a les llomes dels Carasoles i els espigons de Vilamarxant, on estarien incloses les defenses del km 11, la Vallesa, València la Vella, al Barranc de la Cabraça i els Carasoles (Les Creus).

 

La nostra visita a les TRINXERES

Podem iniciar el recorregut en el sentit invers de les agulles del rellotge en el mateix punt que situem el búnquer 1 (totalment derruït) al costat del Corral del Quirro, aquesta trinxera forma una corona al voltant de tota la lloma d'uns 230 m de longitud dels quals són visibles 150. La trinxera arriba fins al Fortí 2n (rehabilitat recentment), a continuació apareix, seguint-la, un primer refugi (completament colmatat d'estris). Després contínua la trinxera fins a un segon refugi subterrani al qual s'accedeix per canals reculats des de la trinxera. Finalment, la trinxera torna en direcció cap al Corral del Quirro, tancant la corona.

Preguem sigueu molt respectuosos amb l'entorn donat el valor històric que té.

I si voleu baixar al segon refugi subterrani recordeu portar les llanternes.

 

No us perdeu la visita!

 

El El Centro de resistencia del Corral del Quirro es una pequeña fortificación de la Guerra Civil Española que formaba parte de la Línea defensiva Puig-Carasoles.

Se apoya en la Lloma del Calderer y aprovecha la instalación del propio corral. Quedan restos de algún antiguo catxirulo o cuco semiderruido y construcciones de segunda vivienda alrededor del perímetro de dicha fortificación.

Nos encontramos con dos pequeñas coronas a ambos lados de la vía del ferrocarril, una junto a la Torre Bofilla y la otra sobre la LLoma del Calderer, ambos centros cubren tanto la vía del ferrocarril como las carreteras y caminos de Bétera a Masias y Godella.

Como obstáculos defensivos naturales se apoyan, en el llamado eje del Carraixet. A vistas tanto la Masia de Elias al Oeste, el Mas Blau y el Cabeç al Este y a la retaguardia la Pelosa en Moncada.

El Corral del Quirro está relacionado con las construcciones fortificadas de la Línea defensiva Puig-Carasoles en Bétera y más en concreto con el subconjunto defensivo de la Junquera que arranca desde la Junquera, pasa por el Barranco de Hortolá y termina en la Masia de Elias. Probablemente, junto con la Masia de Elias fuera posición de apoyo para un posible aeródromo.

En 1938, el imparable avance nacionalista que, desde primeros de año, después de la Batalla de Teruel, se adentró en Aragón, alcanzando el territorio catalán, dividiendo la zona republicana en dos después de su llegada al mar en Vinaròs, y iniciaba la Batalla de Levante, que desde el norte de Castellón, por la costa, y desde Teruel, por el interior, siguiendo el eje de la carretera general Sagunto-Burgos, se encontraría cara a cara con el sistema defensivo gubernamental que, aprovechando la orografía valenciana, construye varias líneas fortificadas inspiradas en la línea Maginot francesa, una de ellas, la de retaguardia, conocida como línea Puig-Carasoles o Inmediata, pasará por el término de Betera.

La línea defensiva atraviesa el término municipal de norte a sur por las partidas de Bofilla, el Carrascal, la Pelosa, el Ciscar, Lloma del Calderer, la Providencia, Mas de Elías, Barranco del Hortelano y La Jonquera. Para controlar los caminos y carreteras que se dirigen hacia Valencia, los bunkers, los refugios y las trincheras, están situados de forma estratégica. Sus principales centros de resistencia eran, de Este a Oeste Torre Bofilla, Corral del Quirro, Masia d'Elies y Barranc d'Hortola en la Junquera.

Entre algunas de las características de esta zona destacan la tipología de los búnkeres de una y dos ametralladoras, el aprovechamiento máximo de los desniveles del terreno y barrancos, la posible existencia de un aeródromo que se habrá de determinar, ubicado en el Mas de Elías en Bétera. 

 

La Línea defensiva Puig-Carasoles

La línea Inmediata en Valencia, o línea defensiva inmediata en Valencia o Línea Puig - Los Carasols consistió en un sistema de fortificaciones construido a lo largo de 26 kilómetros entre el municipio de El Puig y los Carasols en Ribarroja, durante la Guerra Civil Española por el uso de las tropas republicanas durante 1938.

Era una línea de retaguardia que no entró en combate. Situada al norte de la ciudad de Valencia, fue construida con el fin de defender la ciudad contra los ataques de las tropas franquistas, enmarcadas dentro de la conocida como Ofensiva del Levante.

Partiendo de la localidad de El Puig de Santamaría, en la costa, aprovecha el mismo punto de arranque de la línea intermedia para adentrarse hacia Rafelbunyol y Moncada, no sin constituir diversos espigones defensivos como el del Cabeç Bord. Aprovecha el Barranc del Carraixet y otros barrancos en la localidad de Bétera, sigue por la Junquera hasta el Km 11 de la carretera de Llíria, núcleo importantísimo de esta defensa, se interna en la Vallesa hasta el río Turia y, aprovechando su foso, discurre por su margen derecho hasta el espigón defensivo de les Rodanes en Vilamarxant.

Esta línea se comenzó a construir a finales del mes de junio de 1938 y fue encargada la dirección técnica al Teniente Coronel de Ingenieros Sebastián Carrer Vilaseca, el cual dirigió la obra de construcción desdel 22 de julio de 1938 hasta el final de la guerra, en 1939. En su emplazamiento participaron varios batallones de presos y voluntarios, así como los técnicos puestos a su disposición por el Consejo Municipal de Valencia. Aunque finalmente no entró en combate, la obra de construcción se mantuvo durante meses hasta prácticamente el final de la guerra civil, constituyendo un eje fundamental de la movilización popular de la retaguardia republicana valenciana.

La línea defensiva estaba formada por trincheras, búnkeres, nidos de ametralladoras, túneles, refugios, almacén, galerías para tiradores, puestos de mando, asientos a cielo abierto, parapetos para baterías artilleras, etc.

No obstante, las líneas de defensa, no fueron líneas continuas como podría derivarse de su nombre. La visión que tenemos de las líneas defensivas a través de la Primera Guerra Mundial, parece acercarse a un modelo de trincheras en frentes estabilizados que se sucedían de manera rectilínea a través de cientos y cientos de kilómetros y donde los soldados se parapetaban a la espera de una ofensiva frontal en todo un sector, donde una vez superada la línea, todo el frente se derrumbaba y suponía una penetración profunda del enemigo.

En el caso de la Defensa de Valencia y visto lo que había supuesto la desorganización del frente de Aragón, se optó por un modelo, ya conocido, el de los Centros de Resistencia, modelo inspirado en la I Guerra Mundial.

 

Los Centros de Resistencia

Un Centro de Resistencia es una organización de la defensa que se realiza sobre el territorio teniendo en cuenta las características geográficas, las ventajas que desde un punto de vista orográfico o topográfico pueda tener para los defensores.

Un Centro de Resistencia se sitúa allí donde existe una posible vía de comunicación por donde pueda penetrar el enemigo, la fortificación de campaña aprovecha todas las condiciones que propicia el territorio: los obstáculos naturales, como un barranco o un montículo, así como los obstáculos artificiales que se puedan construir, un fortín o una trinchera. Generalmente, un Centro de Resistencia tiene autonomía propia, está constituido por un batallón con su propio mando independiente y se sostiene comunicado a vistas con otros Centros de Resistencia de similares características.

Cada Centro de Resistencia, a su vez, puede estar organizado por distintos puntos de apoyo o sostén, núcleos más pequeños, que permitirán un contraataque o un fuego de flanqueo respecto del punto principal.

Por citar un ejemplo, la conocida línea X.Y.Z estaba constituida por unos 14 Centros de Resistencia. Esta estrategia defensiva, permitió sostener los cuerpos de ejército republicanos, replegarse cuando era necesario, pero también contraatacar con éxito, haciendo muy dificultoso, cuando no empantanando, el avance del enemigo.

 

Organización defensiva de la línea Inmediata

Por la documentación conservada en el Archivo General Militar de Ávila, podemos deducir que la estructura de la organización defensiva de la defensa inmediata de Valencia se realizó por sectores.

El primer sector alcanzaba desde la costa, en la localidad de El Puig, hasta el Cabeç Bord en Náquera e incluyó varios Centros de Resistencia donde debían establecerse tres divisiones, dos en línea y una en reserva. Los Centros de Resistencia principales de este primer sector serían: La Pedrera, El Calvari, la Patá, el Cabeçolet, La Cartuja, els Germanells y el Cabeç Bord. Todos ellos aparecen perfectamente descritos y relacionados en los informes de campaña del Ejercito Popular. Por analogía con este primer sector establecimos otros dos hasta alcanzar el extremo oeste de la línea.

Un segundo sector en la defensa inmediata de Valencia abarcaría desde el Cabeç Bord hasta el Km 11 de la carretera de Llíria e incluirá otra serie de centros de resistencia: como la defensa del Carraixet (El Mas Blau, Vall de Flors), Torre Bofilla, Masias, el Corral del Quirro, el Barranc de l'Hortolá y la Junquera.

Y finalmente, el tercer sector comprendido desde aquí hasta las lomas de los Carasoles y los espigones de Vilamarxant, donde estarían incluidas las defensas del Km 11, la Vallesa, Valencia la Vella, el Barranc de la Cabraça y los Carasoles (Les Creus).

 

Nuestra visita a las TRINCHERAS

Podemos iniciar el recorrido en el sentido inverso de las agujas del reloj en el mismo punto que situamos el búnker 1 (totalmente deruido) junto al Corral del Quirro, esta trinchera forma una corona alrededor de toda la loma de unos 230 m de longitud de los cuales son visibles 150. La trinchera llega hasta el Fortín 2º (rehabilitado recientemente), a continuación aparece, siguiéndola, un primer refugio (completamente colmatado de enseres). Después continua la trinchera hasta un segundo refugio subterráneo al que se accede por canales retranqueados desde la trinchera. Por último, la trinchera vuelve en dirección hacia el Corral del Quirro, cerrando la corona.

Rogamos seáis muy respetuosos con el entorno dado el valor histórico que tiene.

Y si deseáis bajar al segundo refugio subterráneo recordar el llevar linterna.

 

¡No os perdáis la visita!

 

EL CACHÉ

El caché es un pequeño recipiente que solo contiene el libro de registro por lo que no deberéis olvidar vuestra máquina de escribir.

Con el fin de mantener la sorpresa sobre que tipo de caché (tapón, carrete, fiambrera,...)  se van a encontrar los próximos visitantes os instamos a no subir ni fotos spoiler ni fotos del caché en ninguna red social o similar. Gracias por vuestra comprensión.

Additional Hints (Decrypt)

uggcf://jjj.lbhghor.pbz/jngpu?i=d0fd-w2_v7D

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)