Poliesportiu Municipal Francisco Laporta
(Valencià)
El poliesportiu Francisco Laporta, situat a Alcoi (Província d'Alacant, Espanya) va ser construït el 1994 amb projecte redactat per l'arquitecte Vicente Colomer Sendra.
A la sortida sud, d'Alcoi cap a la "Font Roja", en un paratge en el qual comença l'ascensió cap a un dels llocs més emblemàtics de la flora autòctona, on formes del desenvolupament perifèric de la ciutat fan conviure una zona industrial amb el cementiri municipal, va ser configurant també una àrea esportiva, ocupant de forma aleatòria terrenys aterrassats amb pistes esportives descobertes per a usos diversos i pavellons coberts que van ocupar la franja inferior i més propera a la ciutat.
A principis dels 80, la situació del conjunt esportiu presentava greus problemes de diferent caràcter. El primer d'ells era la manca d'estabilitat de les terres sobre les quals s'assentava, degut tant a improvisats moviments de terres a fi de formar els abancalaments de les pistes superiors, com a les pluges torrencials que havien obert nombroses zones de xaragalls en els talussos. El segon, la manca de seguretat de l'estructura de la coberta del pavelló cobert que albergava la piscina.
Tot això, va portar a les administracions regional i local a la signatura d'un conveni que tenia per objecte la millora i adequació de les instal·lacions esportives i que es concretava en obres de consolidació de talussos i urbanització de l'espai d'entrada i d'articulació entre la part inferior i superior del conjunt i projecte de nou pavelló polivalent, aprofitant les grades de la piscina coberta.
El projecte del pavelló, consisteix en la recuperació de les grades i l'ampliació amb un altre cos de grades situat a la zona oposada, serveis i vestuaris, sala de gimnàstica i musculació, pistes d'esquaix i pista exterior al costat de la carretera i l'accés.
La solució part de la disposició central de les pistes amb grades a banda i banda que coincideixen amb les orientacions est i oest, amb els accessos i vies d'evacuació a sud i amb una gran obertura que dóna al paisatge, amb orientació nord.
Els serveis i les sales annexes se situen en el subsòl de les grades noves i part de la zona de pista, mentre que la resta, en el subsòl exterior, tot això amb estructura de formigó armat en pilars, entramats i forjats. A partir de la cota pista, una estructura de suport metàl·lic ascendeix fins a l'estructura de la gran coberta plana que s'assenta en falsa estructura espacial, formada per cintres triangulades de gran cantell, que alberguen els sistemes de ventilació i il·luminació.
Els tancaments són de pedra natural de peu i mig de gruix i no arriben fins a la coberta sinó que deixen un corredor de vidre que accentua el caràcter de fina làmina volada que presenta la coberta.
A fi d'albergar les oficines municipals d'esports, una torre triangular que tracta d'emular els sistemes muntanyosos circumdants, campeja sobre la coberta en el seu vèrtex més cridaner des de la carretera i forma un esperó metàl·lic.
En el front nord, una gran vidriera permet la il·luminació natural del recinte i les vistes del paisatge exterior des de les grades. És de ressaltar el sistema de passarel·les per a la neteja de vidres que aporta profunditat al parament.
A l'exterior, el mateix equip d'arquitectes va configurar la nova entrada i l'escalinata que comunicava les parts superior i inferior del conjunt alhora que s'estabilitzava les vessants. A més d'això, es van reparar els serveis i vestidors exteriors i es va realitzar un petit edifici de cafeteria i habitatge de conserge, al costat de l'entrada renovada del conjunt.
Polideportivo Municipal Francisco Laporta
(Castellano)
El polideportivo Francisco Laporta, situado en Alcoy (Provincia de Alicante, España) fue construido en 1994 con proyecto redactado por el arquitecto Vicente Colomer Sendra.
En la salida sur, de Alcoy hacia la "Font Roja", en un paraje en el que comienza la ascensión hacia uno de los lugares más emblemáticos de la flora autóctona, donde formas del desarrollo periférico de la ciudad hacen convivir una zona industrial con el cementerio municipal, fue configurándose también un área deportiva, ocupando de forma aleatoria terrenos aterrazados con pistas deportivas descubiertas para usos diversos y pabellones cubiertos que ocuparon la franja inferior y más próxima a la ciudad.
A principios de los 80, la situación del conjunto deportivo presentaba graves problemas de distinto carácter. El primero de ellos era la falta de estabilidad de las tierras sobre las que se asentaba, debido tanto a improvisados movimientos de tierras con objeto de formar los abancalamientos de las pistas superiores, como a las lluvias torrenciales que habían abierto numerosas zonas de cárcavas en los taludes. El segundo, la falta de seguridad de la estructura de la cubierta del pabellón cubierto que albergaba la piscina.
Todo ello, llevó a las administraciones regional y local a la firma de un convenio que tenía por objeto la mejora y adecuación de las instalaciones deportivas y que se concretaba en obras de consolidación de taludes y urbanización del espacio de entrada y de articulación entre la parte inferior y superior del conjunto y proyecto de nuevo pabellón polivalente, aprovechando las gradas de la piscina cubierta.
El proyecto del pabellón, consiste en la recuperación de las gradas y la ampliación con otro cuerpo de gradas situado en la zona opuesta, servicios y vestuarios, sala de gimnasia y musculación, canchas de squash y pista exterior junto a la carretera y el acceso.
La solución parte de la disposición central de las pistas con gradas a ambos lados que coinciden con las orientaciones este y oeste, con los accesos y vías de evacuación a sur y con una gran abertura recayente al paisaje, con orientación norte.
Los servicios y las salas anexas se sitúan en el subsuelo de las gradas nuevas y parte de la zona de cancha, mientras que el resto, en el subsuelo exterior, todo ello con estructura de hormigón armado en pilares, entramados y forjados. A partir de la cota de cancha, una estructura de soporte metálico asciende hasta la estructura de la gran cubierta plana que se asienta en falsa estructura espacial, formada por cerchas trianguladas de gran canto, que albergan los sistemas de ventilación e iluminación.
Los cerramientos son de ladrillo cara vista de pié y medio de espesor y no llegan hasta la cubierta sino que dejan un corredor acristalado que acentúa el carácter de fina lámina volada que presenta la cubierta.
Con objeto de albergar las oficinas municipales de deportes, una torre triangular que trata de emular los sistemas montañosos circundantes, campea sobre la cubierta en su vértice más llamativo desde la carretera y forma un espolón metálico.
En el frente norte, una gran cristalera permite la iluminación natural del recinto y las vistas del paisaje exterior desde las gradas. Es de resaltar el sistema de pasarelas para la limpieza de cristales que aporta profundidad al paramento.
En el exterior, el mismo equipo de arquitectos configuró la nueva entrada y la escalinata que comunicaba las partes superior e inferior del conjunto al tiempo que estabilizaba las laderas. Además de esto, se repararon los servicios y vestuarios exteriores y se realizó un pequeño edificio de cafetería y vivienda de conserje, junto a la entrada renovada del conjunto.
