CATALÀ
La Torre Pallaresa és un magnífic edifici renaixentista amb més de 1000 anys d'història que bé mereix un catxé. Dóna nom a l'avinguda Pallaresa, on, per sota, hi passa la Ronda de Dalt, enfilant cap a Mataró. És una propietat privada que només obre les seves portes un dia a l'any, cap al setembre o octubre. Jo encara no he aconseguit plaça per poder-la visitar, però la gent que hi ha pogut anar la recomana amb fervor.
Si voleu més informació:
Descripció
La Torre Pallaresa és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). La Torre Pallaresa s'aixeca a la vall reclosa de Carcerenya de la serralada litoral, prop de la depressió del congost del riu Besòs. S'hi arriba per una pista des de la població de Santa Coloma, municipi al qual pertany, i queda separada del terme de Badalona per la serra o mirador de Sant Jeroni, que assenyalava la fita entre les seves propietats i les del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
L'edifici actual és el resultat d'una remodelació total feta el segle XVI sobre una edificació anterior. Per emmarcar el cos preexistent es van construir dues torres d'alçada desigual, amb galeria o mirador d'arcs rebaixats. A la base de la torre de la dreta, més baixa, s'hi construí la capella. A la torre de l'esquerra, de cinc pisos, cal destacar-hi dues finestres amb els suposats retrats de Carles V i d'Isabel de Portugal. El cos central fou ampliat i també acabat amb una galeria d'arcs rebaixats.
Tret d'un finestral trilobat gòtic, la resta d'obertures amb guardapols mixtilini, combinats amb bustos, medallons i decoració de grotesc, són excel·lents mostres de l'estilrenaixentista a Catalunya. El portal d'accés a l'edifici, "a la romana", emmarcat perpilastres amb capitells jònics, amb les volutes a la inversa, i coronada amb frontó clàssic, és d'estructura i detalls similars al de la casa de l'Ardiaca de Barcelona. Segons Agustí Duran i Sanpere, als motius decoratius, s'hi pot endevinar la mà d'artistes francesos i castellans, a més de la d'artistes autòctons.
L'edifici es disposa entorn d'un pati interior, amb una gran escala descoberta que condueix al pis superior i un pòrtic o galeria al fons, d'arcs apuntats i columnesnummulítiques. A l'interior destaquen dues llars de foc amb decoració similar a la deportes i finestres, amb escuts nobiliaris.
Envolten la torre jardins i pèrgoles construïts pels darrers propietaris. Al portal del recinte hi ha el sumptuós escut de Joan de Cardona.
Història
A la vall de Carcerenya, documentada des del 1012, s'hi establí un mas i el llinatge del mateix nom (els membres del qual esdevingueren ciutadans de Barcelona), documentat des de mitjan segle XIV (1342). A inicis del segle XV (1399), el mas passà a mans del cavaller Jaume Pallarès. El 1520 adquirí la torre i la finca el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan de Cardona.Sembla que fou un homònim seu, bisbe titular de Barcelona, qui, al tercer decenni del segle XVI va transformar l'edifici en un gran casal renaixentista.
El 1543 l'emperador Carles I li concedí el títol de castell. Vers el 1561 passà a ser propietat de la família Caçador que la posseí per espai de tres-cents anys. El 1867 l'adquirí el fabricant Albert Coll i Valls i el 1917 passà a possessió de la família Ribera, que l'habità temporalment.
Restes arqueològiques
L'any 1962, J. Vaello i J. Vicente van recollir material ceràmic en superfície en les terrasses esglaonades que hi ha entre la paret de tancament de la finca i el camí de Sant Jeroni. Correspon a ceràmica comuna ibèrica, campaniana, ceràmica sigil·lada, tègules i dolia.
En una de les parets de la masia hi ha una làpida funerària romana de marbre blanc (0,58 m x 0,29 m), de finals del segle II o principis del segle III dC. Possiblement procedeix de Tarragona. Té les següents inscripcions: MEMORIAE VALERIAE MODESTILLAE QUAE.UXIT.AN XXIIII.M.III.D.XXVII CAECIL POLYCHRONIUS ET AURELIA PRIMITIVA FILIAE KARISSIMAE.
Extret de Wikipedia
CASTELLANO
La Torre Pallaresa es un magnífico edificio renacentista con más de 1000 años de historia que bien merece un caché. Da nombre a la avenida Pallaresa, donde, por debajo, pasa la Ronda de Dalt, enfilando hacia Mataró. Es una propiedad privada que sólo abre sus puertas un día al año, hacia septiembre u octubre. Yo todavía no he conseguido plaza para poder visitar, pero la gente que ha podido ir la recomienda con fervor.
Para más información:
Descripción
La Torre Pallaresa es un monumento protegido como bien cultural de interés nacional del municipio de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). La Torre Pallaresa se levanta en el valle recluida de Carcereny de la cordillera litoral, cerca de la depresión del desfiladero del río Besòs. Se llega por una pista desde la población de Santa Coloma, municipio al que pertenece, y queda separada del término de Badalona por la sierra o mirador de San Jerónimo, que señalaba el hito entre sus propiedades y las del monasterio de San Jeroni de la Murtra.
El edificio actual es el resultado de una remodelación total hecha en el siglo XVI sobre una edificación anterior. Para enmarcar el cuerpo preexistente se construyeron dos torres de altura desigual, con galería o mirador de arcos rebajados. En la base de la torre de la derecha, más baja, se construyó la capilla. En la torre de la izquierda, de cinco pisos, hay que destacar dos ventanas con los supuestos retratos de Carlos V y de Isabel de Portugal. El cuerpo central fue ampliado y también acabado con una galería de arcos rebajados.
A menos de un ventanal trilobulado gótico, el resto de aberturas con guardapolvo mixtilíneo, combinados con bustos, medallones y decoración de grotesco, son excelentes muestras del estilrenaixentista en Cataluña. El portal de acceso al edificio, "a la romana", enmarcado perpilastres con capiteles jónicos, con las volutas a la inversa, y coronada con frontón clásico, es de estructura y detalles similares al de la casa del Arcediano de Barcelona. Según Agustí Duran i Sanpere, a los motivos decorativos, se puede adivinar la mano de artistas franceses y castellanos, además de la de artistas autóctonos.
El edificio se dispone en torno a un patio interior, con una gran escalera descubierta que conduce al piso superior y un pórtico o galería al fondo, de arcos apuntados y columnesnummulítiques. En el interior destacan dos chimeneas con decoración similar a la deportes y ventanas, con escudos nobiliarios.
Rodean la torre jardines y pérgolas construidos por los últimos propietarios. En el portal del recinto está el suntuoso escudo de Juan de Cardona.
Historia
En el valle de Carcereny, documentada desde el 1012, se estableció un mas y el linaje del mismo nombre (cuyos miembros se convirtieron en ciudadanos de Barcelona), documentado desde mediados del siglo XIV (1342). A inicios del siglo XV (1399), el mas pasó a manos del caballero Jaume Pallarès. En 1520 adquirió la torre y la finca el obispo auxiliar de Barcelona, Juan de Cardona.Sembla que fue un homónimo suyo, obispo titular de Barcelona, quien, en el tercer decenio del siglo XVI transformó el edificio en una gran casa renacentista. < br /> En 1543 el emperador Carlos I le concedió el título de castillo. Hacia el 1.561 pasó a ser propiedad de la familia Cazador que la poseyó por espacio de trescientos años. En 1867 la adquirió el fabricante Albert Coll y Valls y en 1917 pasó a posesión de la familia Ribera, que la habitó temporalmente.
Restos arqueológicos
En 1962, J. Vaello y J. Vicente recogieron material cerámico en superficie en las terrazas escalonadas que hay entre la pared de cierre de la finca y el camino de San Jerónimo. Corresponde a cerámica común ibérica, campaniana, cerámica sigillata, tégulas y dolía.
En una de las paredes de la masía hay una lápida funeraria romana de mármol blanco (0,58 m x 0,29 m), de finales del siglo II o principios del siglo III dC. Posiblemente procede de Tarragona. Tiene las siguientes inscripciones: memoriae VALERIAE MODESTILLAE QUAE.UXIT.AN XXIIII.M.III.D.XXVII Caecilia POLYCHRONIUS TE AURELIA PRIMITIVA FILIAE KARISSIMAE.
Extraído de Wikipedia