Josep Jordà
Josep Jordà i Olivé va néixer a Tarragona l’any 1865, al carrer Cós del Bou núm. 5 i va morir el 3 d’octubre de 1953, a la mateixa casa on va néixer. Espardenyer d’ofici –tenia el taller d’espardenyeria a la planta baixa del mateix edifici on feia les espardenyes que empraven els pagesos per treballar el camp–, als 63 anys se li desvetllà l’ofici d’escultor. Sembla ser que una malaltia el féu dedicar a l’afició d’esculpir –l’afició se li desvetllà un dia en què visità el Parc Güell, de Barcelona– i gràcies a l’escultura la seva salut millorà ostensiblement. Sobre aquest aspecte ens diu F. Blasi i Vallespinosa a La Crónica de Valls el 31 de març de 1935: Aquest heroi tan original i gosaríem a dir tan atrevit, a través de l’afició a fer d’artista tal vegada s’haurà emancipat de metges i apotecaris.
Amb tot, al matí era al seu taller d’espardenyes i a la tarda –cap allà les dues– se n’anava a fer d’escultor més que no pas de pagès.
El Museu Jordà
Fou cap a finals dels anys vint del segle passat que Josep Jordà començà a forjar el que posteriorment anomenà “Museu Jordà” i que popularment fou conegut per “Mas de les Figures” o “Mas dels Ninots”, nom que no li agradava gaire. Jordà tenia un terreny a la carretera dels Pallaresos –anant de Tarragona cap al Pont d’Armentera a l’esquerra– i fou allí on, amb ciment i les mans, va erigir in situ una munió de figures que acostumaven a ser de color blanc, color que li donava la capa de griffi amb què les cobria.
Josep Jordà a l’entrada de la seva propietat hi col•locà el rètol “Museu Jordà” i una mica més endavant hi col•locà dues piràmides fetes de fragments de pedres barrejats amb morter. Al camí, presidint el mas de Josep Jordà hi havia l’estàtua de Sant Magí, patró de Tarragona.
El conjunt de figures que esculpí –més de dues-centes– tractaven diferents temes i hi havia tot de representacions –de mida més o menys natural– de personatges reals o imaginaris, polítics, artistes, toreros, déus de l’antiguitat, bisbes... Entre les construccions més importants es trobaven: la muntanya de Montserrat, la verge de Lourdes, una parella de bous amb el llaurador, una plaça de toros amb toreros, una girafa del zoològic de Barcelona, una sireneta estirada al sol sobre una roca, Raquel Meller, Cristòfol Colom, el Quixot, una versió lliure de la Torre dels Escipions, una estàtua eqüestre de Prim, Mossèn Cinto, Manelic, Azaña, Companys, Macià, la República... I cada obra acostumava a tenir un rètol explicatiu per tal que el visitant se’n fes una idea, tot i que força sovint emprava la ironia.
Per incentivar la visita al Museu, Josep Jordà feia arribar fotografies a la premsa de les seves escultures i això ens pot explicar per què el Mas de les Figures esdevingué tan popular entre els tarragonins que hi anaven a passejar i a menjar la mona. Fins i tot, atreia visitants forasters –francesos, anglesos, alemanys– tot i que no tothom considerava que el que feia Jordà tingués cap valor artístic.
Els atacs
El Mas de les Figures, doncs, sofria atacs d’incívics que destruïen les obres que durant tant de temps i tants de diners li havien costat al senyor Jordà –en quatre anys es gastà més de 10.000 ptes. Aquests actes vandàlics van fer que Jordà posés rètols demanant un respecte per a les seves escultures. Escrits com: Es prega al visitant que no trenqui res o la inscripció que posà sota el bust de Companys: Recomano als meus catalans no rompeu les figures del Museu -23 juliol 1935- Companys, es podien trobar a la seva finca.
La destrucció més dolorosa la patí el “Museu Jordà” el mes de setembre de 1935 quan li van destrossar una colla de figures, entre les quals hi havia les d’Azaña, Companys i d’altres que duien poca roba.
A partir d’aquest moment Josep Jordà impedeix l’accés lliure a la seva finca perquè per a ell les seves figures han estat la seva il•lusió i els seus estalvis. I ens diu Jordà: “Això és treballar pel dimoni, perdre diners i temps per fer una cosa digna de Tarragona perquè després vinguin uns salvatges i t’ho drestrossin”.
Perquè Josep Jordà tenia un objectiu i aquest era fer un parc públic i donar-lo a la ciutat per a ús de tots els tarragonins. Per això demana ajut a les autoritats, però sembla ser que aquestes se’l van treure de sobre: “Quan era alcalde el senyor Lloret vaig demanar-li que hi posés un guàrdia però va contestar-me [...] entre d’altres coses i fent brometa que estava bé i que escriuria a una companyia de cinema americana perquè vingués a treure una pel•lícula”.
Els defensors
És evident que hi havia defensors i detractors del Mas de les Figures però com molt bé diu Catalònia el 18 de setembre de 1935: “... uns incívics, car no es pot donar un altre denominació als qui sense tenir en compte l’esforç i el sacrifici que ha fet aquest home per a donar a la seva ciutat una cosa més per a visitar els turistes, han destrossat una colla de figures que [...] ens agradi o no Josep Jordà és a casa seva i pot fer, ben bé, allò que vol”
La riota i respecte eren, doncs, els dos sentiments que despertava l’obra de Josep Jordà, un home que ha estat definit per Blasi com “És aquella mena d’homes que és pecat qui els fa mal”. I, malgrat que hi havia gent que hi feia destrosses, també es podien trobar inscripcions que feien els seus admiradors:
“Aquest Museu durarà
i la teva obra, Jordà,
què carai!
mai no morirà”.
Josep Jordà i el seu Museu no van ser indiferents a la gent de l’època, sobretot a la gent tarragonina de qualsevol condició i edat. Fins i tot, un grup de metges i farmacèutics de la ciutat que tenien el costum d’anar d’excursió li van dedicar una placa el dia de la inauguració de l’estàtua d’Escolapi, “el primer metge que inventà la medicina” –llegenda que es podia trobar sota l’escultura.
Aquesta placa que li van regalar els metges, Jordà la va haver de retirar perquè la hi trencaven i avui la podem trobar a l’entrada del que fou la seva casa al Cós del Bou, número 5.
La indiferència
Malgrat que hi hagué un clam perquè les oficines de turisme de la nostra ciutat protegissin el “Museu Jordà”, el vandalisme i la poca voluntat de salvar-lo van fer que anés desapareixent tant físicament com de l’imaginari col·lectiu.
Font : Tarracowiki
CATXÉ
Al WP1 trobareu un pal metàlic de color groc que assenyala un gasoducte subterràni, A .- Nombre del Hito que figura a la placa d'aquest pal
Al WP2 trobareu una espècie de porxo sustentat per unes barres metàliques, B .- Nombre d'aquestes barres en posició vertical
A les coordenades inicials estareu al devant del Mas, C .- Nombre de bigues que sobresurten de l'edifici en aquest punt
Mireu i localitzeu aquesta foto. A l'estructura que veieu a l'esquerra de la foto hi ha una placa, D .- Cap a quin punt cardinal està orientada aquesta placa :
NORD ...................... 180
SUD ........................ 120
OEST ...................... 150
A uns 10 metres aprox. de l'estructura que citem al punt anterior i en direcció SO podreu localitzar una altre estructura amb una placa, E .- Nombre de lletres V que hi figuren a l'escrit d'aquesta placa
A les coordenades inicials trobareu unes escales que us porten a l'alçada on es troba el Mas, F .- Nombre d'esgraons d'aquesta escala (en tots els seus trams)
Localitzeu el lloc des d'on està treta aquesta foto. A la dreta de la mateixa trobareu uns restes d'una figura i al seu peu hi ha una data, G .- Any que podreu veure en aquestes restes
