El Raval de Campamà
El barri o Raval de Campamà està situat a l’oest de l’actual centre urbà de Begues, al peu del Camí
Ral, un camí que, des de l’edat mitjana fins a la primeria del segle XIX, fou la principal via de comu-
nicació entre Barcelona i Vilafranca del Penedès.
Té els orígens en el segle XVIII, quan una bona conjuntura econòmica va permetre la instal·lació
de pagesia sense terra en qualitat de parcers de la propietat de Can Térmens. Aquest no és un fet
aïllat, sinó que es va produir a tot el país, també ales propietats de les grans masies de Can Sadur-
ní i Can Romagosa. En aquell moment, els terratinents van establir famílies pageses mitjançant el
pagament de censos i contractes de parceria,els quals van artigar terres ermes fins aleshores i van
posar-les en conreu plantant-hi vinyes.
A Begues hi ha referències del cognom Campamar des de l’any 1504. Al 1610 s’esmenta el foc
de Campamà a la llibreta de compliment pasqual i també sabem que del 1642 al 1701 es bategen
membres de la nissaga Campamà del mas Bosch i de la plaça. Al Salpàs de 1880 es recull la masia
de Cal Tabaco com a Campamà de Baix, i això fa suposar que hi havia un Campamà de Dalt,que
pensem que correspon a Can Pasqual.
Cal Tabaco
En aquest barri trobem també la casa coneguda com cal Tabaco, nom que deriva de l’activitat que
havien desenvolupat en el passat alguns homes de la família que es dedicaven al contraban: ama-
gaven aquí el tabac desembarcat en algun racó discret de les costes de Garraf i feien servir la casa
com a centre per a distribuir-lo.
També es té record que a mitjan segle XX una de les dones de la família era modista i confecciona-
va els vestits de núvia per a moltes veïnes de Begues amb l’ajuda d’altres veïnes que hi anaven a
cosir.
Aquesta família vivia també del lloguer de cases d’aquest barri i de treballar el camp. Entre altres
conreus, destaca el de préssecs, que va ser important a tot el municipi. Aquest negoci es va acabar
quan una plaga va matar molts arbres, però va tenir una gran producció perquè durant les millors
temporades es van arribar a recollir 150 caixes diàries.