Aquest recorregut es pot fer durant tot l'any, segueix el circuit mitjà de raquetes de l’estació d’esquí de Guils - Fontanera. Si l'estació d'esquí és oberta dirigiu-vos a la caseta d'informació per saber les condicions d'accés.
A vegades es pengen caixes niu per tal d’ajudar els ocells a trobar un lloc on poder criar els seus pollets. Aquestes caixes, però, han de tenir certes característiques, ja que sinó poden ser accessibles a depredadors o no del gust de l’espècie que hi ha de nidificar. A vegades es pot pensar que els animals no tenen miraments, però poden ser molt escrupolosos i també tenir manies o tradicions com nosaltres. El gall fer, per exemple, sempre fa els cants d’aparellament al mateix lloc, anomenats cantadors, però aquesta tradició malauradament hi ha qui també la sap i ho aprofita.
La fusta del pi ha estat explotada durant molts anys. Llocs propers d’on ara us trobeu, anys enrere estaven pelats d’arbres. Això és perquè la fusta del pi tenia un gran valor econòmic: a la comarca hi podem veure alguns exemples. A Meranges mateix hi ha el museu de l’esclop on podreu conèixer la història d’un senyor que era dels millors fent esclops i a qui totes les peixateres li anaven a comprar. O Bellver, on hi havia un sequer de pinyes que, si ara aneu a visitar, veureu com treien els pinyons de les pinyes. Aquests pinyons es podien utilitzar per fer sembra de pins; com per exemple als vessants que donaven a pantans ja que, sinó, la terra s’erosionava amb la pluja i el vent i anava a parar al pantà, traient-li així capacitat d’emmagatzemar aigua.
Després de l’arribada dels combustibles fòssils va baixar molt el valor de la fusta fins al punt que es va deixar d’explotar. Amb l’ajuda d’animals com el trencapinyes, l’esquirol o el picot garser gros, que s’alimenten de pinyons i a vegades els hi cau algun a terra, el bosc va començar a baixar d’altitud i a ocupar els espais fins llavors sense cap arbre. A més el pinyó té una ala que l’ajuda a dispersar-se (aquesta ala fa que el pinyó sembli un helicòpter). El bosc actualment arriba als pobles o a les urbanitzacions disperses i això és un gran perill en cas d’incendi forestal.
Actualment al bosc s’hi fan activitats lúdiques com anar amb raquetes, esquiar, fer excursions... També hi ha ramats de cavalls i vaques que pasturen lliurament i, gràcies a ells, encara queden prats en què un nen pot corre sense preocupar-se de xocar amb cap tronc. També hi podem trobar llenyataires que tallen arbres per tal de fer gestió forestal sostenible. Es trien els arbres que s’han de tallar perquè el bosc pugui créixer bé. Els que es treuen es poden utilitzar com a biocombustible.
Sabreu distingir els rastres dels animals que ajuden a dispersar els pinyons?
Si us plau, no pengeu fotos de la localització de l’amagatall.