El pla de Vilamajor: terra de traginers

La xarxa de camins actual no és la mateixa de la de fa cent o mil anys enrere. Si ara tenim carreteres, abans, els traginers se les enginyaven amb els camins rals, els de ronda, els d’abast...

Els camins rals eren uns camins públics prou amples perquè s’hi pogués passar amb un carro, però poca cosa més. Antigament, els camins rals eren les vies principals del país, com ara serien les autopistes. I, com ara, als traginers els calia descansar després d’un llarg viatge. Si ara tenim les àrees de servei, abans hi havia les masies on la gent acostumava a acollir els viatgers, ja sigui per caritat o bé per fer un petit sobresou com a fonda improvisada.

Com sabien els traginers si els propietaris de les masies els rebrien amb els braços oberts o, pel contrari, que no serien benvinguts? A l’edat mitjana es va estendre un codi que coneixien tots els viatgers, traginers i pidolaires: els xiprers. Alguns han anomenat el xiprer com l’«arbre de la mort». Era costum posar branques de xiprer per acomiadar els difunts, i també es comú trobar-ne als cementiris.

D’altres, en canvi, han anomenat el xiprer com l’arbre de la vida, ja que, alt i esvelt, evocava la immortalitat i la resurrecció. Per això, també es creu que se’n posava als cementiris, com un pont entre el Cel i la Terra que donava la benvinguda als difunts en la seva nova vida.

La identificació del xiprer amb la benvinguda i l’hospitalitat feu que als camins d’entrada a pobles s’hi plantessin llargues filades de xiprers. A l’edat mitjana, època plena de supersticions, els pagesos creien que els pobres dominaven les rates i que les podien fer anar als seus camps i horts a voluntat si no eren ben rebuts, així que, ja fos per caritat o per por, les masies acollien els traginers, els pobres i els pidolaires.

Un sol xiprer al davant de la masia anunciava que el viatjant seria ben rebut, que podria beure un bon glop del porró o que fins i tot el rebrien amb un tros de pa o llonganissa. Dos xiprers, en canvi, anunciaven que el visitant seria convidat a un àpat abundant. I tres xiprers informava que, a més de l’àpat, també hi podria passar la nit.

De tota manera, cal tenir present que el llenguatge dels xiprers s’ha perdut i pot ben ser que l’acollida no sigui la mateixa que a l’edat mitjana. Ja ens entenem…

(extret d’un text d’Higini Herrero, número 56 de la revista d’Aquí – octubre 2016)

41º (DORMIR)(8).(5)(5)(TRAGU + APAT)

002º (APAT)(APAT).(9)(4)(APAT)