Us proposem una serie de catxés per l'antic Camí Ral que uneix els municipis de Vilanova i la Geltrú i Cubelles. Tot i ser una via molt secundaria, és molt transitada durant tot el dia tant per cotxes, motos, bicis i gent a peu.
Pretén ser un petit homenatge a alguns dels pintors notables que han nascut a Vilanova, que han format part de grups emblemàtics i que han participat activament en la cultura dins i fora de Catalunya. Alguns d'ells van establir amb molts altres pintors que varen venir a viure temporades al Garraf atrets per la lluminositat del cel i el mar d'aquestes terres, com Picasso, Santiago Russinyol, Ramon Casas...
Joaquim Budesca i Català (font: Viquipèdia)
Il·lustrador(1953-1970), pintor i dissenyador. De formació autodidacta, s'inicia dins l'art com a dibuixant de còmics. El 1970 presenta la seva primera exposició individual de pintura. Nasqué el 8 de novembre del 1930 al n 8 del carrer de les Barques de Vilanova i la Geltrú. Acabada la Guerra Civil Espanyola[3] la família se n'anà a viure a la Pobla de Cérvoles, d'on era la mare. Budesca es va enamorar del paisatge agrest i sec de la Pobla de Cérvoles, que fou la primera inspiració, el seu primer contacte amb allò que ell tant estima: el paisatge nu, obert, lluminós, lliure i sense edificis o artificis que li fan tanta nosa. No fa estrany, doncs, que molts anys després Budesca trobés a l'espai mediterrani del Garraf l'escenari més preat com a inspiració i estímul per a crear. La similitud entre ambdós paisatges no és pas poca, ni casual.
A l'acadèmia Pruna (Barcelona) rebé indicacions sobre la tècnica del dibuix del professor Pau Pruna.
L'aprenentatge més important de Joaquim Budesca a Barcelona el rebé, però, a l'estudi d'Emilio Giralt i Ferrando, més conegut a l'ofici per Ferrando, on es treballava en equip i s'hi feien feines per a editorials diverses i per a diversos guionistes.
A la dècada de 1950 deixà l'estudi de Ferrando per emprendre un projecte més ambiciós al costat de Josep Toutain, un nom amb molt de renom dins el món del còmic. Toutain havia començat la com a dibuixant i guionista, però llavors començava a destacar com a promotor pel fet que va aconseguir publicar amb èxit, en mercats com França, Anglaterra, Alemanya o els Estats Units, el treball d'un bon grapat d'autors catalans. Budesca feia part d'aquest grup i hi treballà de forma discreta i sense cridar l'atenció, però amb la constància que el caracteritza, en la il·lustració d'històries bèl·liques, adaptacions i portades de caràcter romàntic o rosa. La majoria d'aquests productes editorials foren publicats a l'estranger —per bé que hi ha estudis on s'afirma que part d'aquesta obra també va veure la llum a l'Estat Espanyol a través d'Ediciones Toray i d'altres.
També va col·laborar com a il·lustrador de notícies i com a creador de tires de caràcter històric a periòdics com La Prensa o Solidaridad Nacional. Aquesta experiència, que durà poc, li va obrir altres portes com les d'Ediciones Galaor, editorial especialitzada en històries de caràcter històric i cultural.
Els anys 1970 apareix en públic el Budesca pintor que, sense deixar mai l'aquarel·la, havia començat a practicar la tècnica de l'oli. Durant un temps les seves creacions permetien de pensar, tal com diu el mateix pintor, que hi havia dos Budesques: l'aquarel·lista i el pintor a l'oli.
La recerca d'una veu pròpia en el món de l'art i, alhora, el fet de mantenir-se fidel als seus principis, als seus gustos i a la defensa continuada de la seva llibertat artística sustentada en l'esforç autodidacte, va fer que Budesca s'endinsés i experimentés en tota mena de tècniques i propostes. Durant els anys setanta i vuitanta va practicar també el disseny gràfic, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració. A les pàgines del Diari de Vilanova n'hi ha testimonis.
Com a dissenyador, ha dissenyat cartells de la Xatonada Popular, de les Festes de sant Antoni Abat, de la Diada de Bàsquet de 1985 i de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú. També ha dissenyat la vaixella del restaurant La Cucanya, etiquetes d'ampolles de vi, etc.
El 1982 va publicar el llibre Cent indrets de Vilanova i la Geltrú, amb dibuixos seus i textos d'Oriol Pi de Cabanyes, Joan Callejón, Xavier García i Albert Virella i Bloda.
L'any següent Budesca feu una exposició dedicada als jardins i cases dels indians de Sitges i Vilanova i la Geltrú presentada per Vinyent Panyella, i se n'edità una col·lecció de cinc cartes postals. El seu nom en aquests moments ja era força conegut pel públic, per les institucions i pel món artístic del Penedès. A fora, la seva obra va anar rebent reconeixement a mesura que se n'anaren programant exposicions, individuals i col·lectives, a la resta de Catalunya, Espanya, França, Suïssa, Portugal, i també als Estats Units i al Canadà.
L'any 1986, Budesca va restaurar les pintures al fresc de la cúpula de la Masia Cabanyes i el 1987, les del Museu Romàntic Can Llopis de Sitges; el 1988 pintà quatre murals al restaurant Peixerot de Vilanova i la Geltrú. L'any següent fou publicat el llibre Montserrat, el sentit íntim d'una muntanya, escrit per Miquel Estradé i amb dibuixos i aquarel·les de Budesca amb els quals va assolir un grau d'excel·lència reconegut arreu.
En aquesta època també amplia el ventall de vehicles d'expressió. Així, fa litografies, tot i que en fa tirades curtes, i escultures. En té una d'instal·lada des de 2007 al passeig de la Ribera de Sitges dedicada a la indústria del calçat que li fou encarregada per l'Ajuntament de la vila. També va col·laborar amb la concertista i compositora Leonora Milà i Romeu en el disseny dels discs compactes de la seva autoria.
L'any 2004 va guanyà el concurs que convocava la Fundació Cavalcada dels Reis d'Orient d'Igualada per a dissenyar les noves carosses, que al cap d'un any foren estrenades. L'any 2007 va inaugurar La Sala de Vilanova i la Geltrú com a Centre d'Art Contemporani amb la magnífica exposició H2O.
Al llarg de tots aquests anys, com es pot comprovar als capítols de les seves exposicions, Budesca ha anat confegint un llegat artístic de dimensions formidables gràcies a la seva capacitat de treball inesgotable i a la seva brillant creativitat.