El Monument
|
|
La Ciutat Pubilla de la Sardana és un municipi al qual se li han reconegut els seus mèrits i la seva tasca del foment i difusió de la sardana, i que es constitueix anyalment en la capital de la Diada de la Sardana.
El 1993 la capital va ser Martorell i es va aprofitat l'avinentesa per erigir un monument a la sardana.
El seu autor, Francesc Querol, va realitzant una escultura amb ferro, acer inoxidable, pedra i ceràmica. Formant una estructura complexa formada per una pedra calcària en la qual hi ha una placa amb la inscripció “MARTORELL a la SARDANA Any del Pubillatge”. Aquesta pedra fa de base d'una estructura en espiral que puja sobre tres potes amb esferes i instruments de la cobla. Corona aquesta estructura una plataforma amb les siluetes d'uns balladors de sardanes. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha un poliedre de 8 cares, en una de les quals hi ha la inscripció «Pubillatges de la Sardana / Martorell / 1993» i en les altres 7 les ciutats pubilles de la sardana des de 1960 fins 1992.
|
La Sardana
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla.
La sardana tal com la coneixem actualment data de mitjan s. XIX. D'aleshores ençà s'ha cultivat ininterrompudament, de manera que hi ha més de trenta mil partitures de sardanes.
|
La Santa Espina és una sardana amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà. És la més emblemàtica d'Enric Morera i és considerada un himne patriòtic pels catalans.
Formant part de la sarsuela homònima, fou estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona. A causa de les seves connotacions catalanistes, fou prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.
|
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol. |
El Mistery
|
Quan el jovent s'encamina
al camp a ballar sardanes
tothom disfruta amb delit
entremig del brogit
de gatzara i rialles.
Els balladors tots amb ànsia
esperen amorosits
les sardanes tant airoses
dignes de fortius sospirs.
Entre les espigues que allí brillen
vells ídols de fang joiosos miren
els arbres florits de primavera
que omplen de perfum els llocs festius.
Tots els dansaires llurs ídols rodegen
i tots puntegen sardanes de bells records.
Anelles fan dansant amb gran delit
d'aquesta dansa que és
símbol de nostra pàtria
i el camp encès de flors i campanons
la cobla l'enriqueix de dolces il·lusions.
Els cants arriben fins als llocs llunyans
i aquests ídols de fang
que mai han tingut vida,
el seu encant els té apassionats
escoltant les cançons dels catalans aimats.
Cants que mai seran oblidats!
N N
|
Al pla on riu la llum serena,
un rotllo florit d’infants
salta en torn d’una palmera.
Quan els fillets creixeran,
quan s’allargui la cadena
quin arbre entornejaran?
Un compàs de cobla el cor ja batega
un compàs de cobla els ha fet germans
La visió blanca perdura
i les mans cerquen les mans;
ja és un poble fent rodona,
ja és la germanor dansant
la sardana on canta i plora
la veu nostra en himnes sants
Un compàs de cobla es tot Catalunya
un compàs de cobla ens ha fet grans.
Amb el sol de primavera
les ginestes floriran.
Ai, quina florida aquella,
quan les cobles menaran
dels cors lliures la cadena
sota el cel sardanejant!
Un compàs de cobla ens val de senyera
un compàs de cobla ens fa catalans.
E E
|
 |
N41° 28.maa
E001° 55.maa
|
|
