Móra la Nova i la forma popular i tradicional los Masos de Móra és una vila i municipi de la comarca de laRibera d'Ebre.
A la vila de Móra la Nova hi ha censades, en l’actualitat hi ha 3.326 persones,tot i que la població real és sensiblement superior. Situada en el centre neuràlgic de la comarca de la Ribera d’Ebre, el terme municipal és un dels més reduïts entre els seus veïns, vora 16 km².
Pel fet natural de trobar-se a la vora del riu Ebre, al marge esquerre, i també en el cor de la comarca, Móra la Nova pot oferir un esplèndid enllaç comunicatiu que estén vies cap a totes les direccions possibles: l’Eix de l’Ebre, cap a Flix i Lleida pel nord, i cap a Hospitalet de l’Infant (connexió amb l’autopista A7) i Tortosa, pel sud; la carretera N-420 cap a Móra d’Ebre, Gandesa i l’Aragó per una banda, i cap a Falset, Reus i Tarragona, per l’altra;i finalment la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona, via Saragossa. Móra la Nova és l’estació de tren més important entre Reus i Casp, i la utilitzen viatgers de les comarques de la Ribera sud i de la Terra Alta.
Per situar-nos en els orígens de Móra la Nova, cal anar també cap al moment històric més crucial de la nació catalana, l’època de la Guerra de Successió l’any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. És important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d’aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisió territorial. El corregiment de Tarragona absorbí la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuració: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perelló i l’Hospitalet de l’Infant. La línia divisòria amb Tortosa pujava pel Burgà fins al terme de Móra d’Ebre en la seua part esquerra del riu. Allí, precisament, és on es desenvoluparia el nucli de població de Móra la Nova.
Els habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a Móra d’Ebre, perquè en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, però també a Tarragona, ja que eren a l’altra banda de riu, i administrativament també en depenien. Haver de suportar aquesta càrrega econòmica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions
de segregació.
Retrocedint en el temps, és obvi de dir que la gent de Móra d’Ebre que tenia terres a l’altre costat de riu, i per tant a l’actual Móra la Nova, i que també hi construí masos per viure bona part de l’any, sobretot perquè passar el riu no era tan fàcil com en l’actualitat, són els que van donar origen al nucli de població i també el primer nom amb què és coneguda la nostra vila, els Masos de Móra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme ‘Masos’ per designar, col.loquialment, el poble de Móra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequívoca del vincle amb la tradició i la història.