MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ
Virtual Reward - 2017/2018 This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between August 24, 2017 and August 24, 2018. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards on the Geocaching Blog.
Monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà
Horari de visita:< /b>
dimecres a divendres de 11-13,30h
dissabte i diumenge de 11-14 i de 16-18h.
(No cal entrar a l’església per poder realitzar aquest virtual, tot i que ho recomanem per la seva bellesa i importància històrica)
Lluçà compta amb un dels patrimonis romànics més impressionants de Catalunya: Santa Maria de Lluçà amb tot el seu conjunt (Claustre, Pintures...).
Origen
Aquest establiment monàstic té el seu origen en la reorganització territorial feta en un lloc fronterer entre les terres en mans islàmiques i les que s’havien recuperat. Tenia una base militar i el castell de Lluçà formava part important d’aquella línia defensiva. La fortalesa estava sota la influència del comtat de Barcelona. El primer senyor de Lluçà conegut és Sunifred (988).
L’església de Santa Maria
L'església de Santa Maria de Lluçà va ser consagrada el 905, però tot fa pensar que es tractava d’una reconstrucció d’una capella anterior, potser del segle IX.
La canònica
L’església va adquirir certa importància a la comarca i en un moment indeterminat hom va decidir d’establir-hi una comunitat de canonges. Possiblement es fundés cap el 1154. Es regia per la regla de Sant Agustí. El 1192 es va posar el priorat de Lluçà sota la protecció del de l'Estany. A finals del segle XIII és quan la comunitat va assolir la seva màxima esplendor. Era relativament nombrosa i tenia cura d’aquesta, i d’altres esglésies, escampades a les rodalies.
Decadència
El segle següent és el del declivi. La comunitat s’havia reduït a la mínima expressió. A començament del segle XVI, havia deixat pràcticament d'existir. El 1609 es va unir al capítol dels canonges de Barcelona, que va continuar mantenint l’església amb un rector, que en tenia cura, fins el 1849 que va passar a parròquia, sense dependència de Barcelona.
L’església
L’església actual és del segle XII, potser quan es va instituir la canònica.
Originàriament l’església tindria una única nau encapçalada per un gran absis, amb creuer rematat per dos absis més. Aquell edifici va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que també van afectar altres dependències del monestir. Tant la façana com el campanar són obres posteriors, igual que l’absidiola del costat del campanar, que també es va perdre, possiblement pel terratrèmol. Ha estat restaurada durant el segle XX.
El claustre
És petit i de planta irregular.
Es creu que la seva construcció sigui de la mateixa època que l’església actual (segle XII).
Té una gran varietat d’elements decoratius, força interessants, tant en els mateixos capitells com en les decoracions dels respectius àbacs. Té un total de 22 peces distribuïdes en les quatre galeries, dels quals s’han perdut dos capitells.
Decoració mural
El 1954 es van descobrir importants restes de decoració mural a l’interior de l’església. Són obra del segle XIV. Es conserven dos grans plafons, el primer amb Escenes de la Vida de Crist i el segon amb les corresponents a la Vida de Sant Agustí. Entre aquestes composicions es situava un gran Pantocràtor. Hi ha altres fragments menors: un amb un Àngel de l’Anunciació, el segon molt deteriorat, amb un Sant Jordi i el drac, i el tercer, de difícil identificació, amb dos Personatges davant d’un altar sota l’escut dels Serra.
En diversos espais dels murals es veuen escuts de la família Serra. Cal tenir el compte que un tal Ponç sa Serra fou prior del monestir entre el 1348 i 1372, el que fa pensar que la realització de l’obra tingués alguna relació amb ell.
Altres elements
Cal destacar la valuosa ferramenta de la porta principal, molt ben conservada.
A la capella lateral, on hi havia l’absidiola perduda, es conserva una àmplia mostra de peces d’orfebreria i objectes litúrgics.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva l’altar de fusta pintada en època romànica amb tres plafons esplèndidament decorats i una creu d’altar pintada, de la mateixa època.
Al claustre es conserven dos sepulcres gòtics, pertanyents al canonge Bernat de Merlès, possiblement del segle XIII i al canonge Ramon de Casovers, mort el 1395.
Per poder loguejar aquest virtual cal que ens envieu:
1. Mireu-vos el campanar pels quatre costats. Dalt de tot, sobre la barana, hi ha 4 números o lletres. Quins??
2. Damunt la ferramenta de la porta principal de l’església, hi ha unes lletres, també de ferro. Podeu esbrinar què hi posa?
3. Pengeu una foto vostra o del vostre gps amb algun dels elements remarcables d’aquest important monestir.
Cal que es facin els 3 punts per tal que es pugui donar per correcte el virtual.
No cal que espereu resposta per loguejar el virtual.
CASTELLÀ
Horario de apertura:
De miércoles a viernes de 11-13,30h
sábados y domingos de 11-14 y de 16-18h.
(No es necesario acceder al recinto para contestar el virtual, aunque recomendamos hacerlo por su gran belleza e importancia histórica).
Lluçà tiene uno de los patrimonios románicos más impresionantes de Cataluña: Santa Maria de Lluçà con todo su conjunto (Claustro, Pinturas...).
Origen
Este establecimiento monástico tiene su origen en la reorganización territorial que hubo lugar en la frontera entre las tierras de influencia islámicas y las ya reconquistadas. Disponía de una base militar y el Castillo de Lluçà formaba parte importante de dicha línea defensiva. La Fortaleza estaba bajo la influencia del contado de Barcelona. El primer señor de Lluçà conocido es Sunifred (988).
La iglesia de Santa Maria
La iglesia de Santa Maria de Lluçà se consagró el 905 (se cree que fue una reconstrucción de una antigua capilla del s.IX)
La canónica
La Iglesia adquirió cierta importancia en la comarca y en algún momento se decidió establecer una comunidad de canónicos. Posiblemente fue fundada hacia el 1154. Se regía por la regla de Santo Agustín. En 1192 el Priorato del Estany lo cogió bajo su protección. A finales del s. XIII la comunidad alcanza su máxima esplendor. Era relativamente numerosa y tenia otras Iglesias de las cercanías bajo su cuidado.
Decadencia
Durante el siglo siguiente empieza la decadencia. La comunidad se redujo a la mínima expresión. A principios del siglo XVI, prácticamente no existía. En 1609 se unió al capítulo de Barcelona, que continuó manteniendo la Iglesia con un solo sacerdote hasta que en 1849 pasó a parroquia sin depender de Barcelona.
La iglesia
La actual Iglesia es del s. XII, seguramente de cuando se estableció el canónico. Originariamente contaba con una sola nave y un gran ábside con crucero rematado por dos ábsides más. Dicho edificio sufrió los efectos de los terremotos del siglo XV, que afectaron también otras dependencias del monasterio. La fachada y el campanario son obras posteriores igual que la absidiola situada al lado del campanario, que se perdió, también, durante los terremotos. Fue restaurada durante el s. XX.
El claustro
Es pequeño y de planta irregular. Su construcción és de la misma época que la Iglesia actual (s.XII). Tiene una gran variedad de elementos decorativos, bastante interesantes, tanto en los capiteles como en las decoraciones de los respectivos ábacos. Tiene un total de 22 piezas distribuidas en las cuatro galerías, de los que se han perdido dos capiteles.
Decoración mural
En el año 1954 se descubrieron importantes restos de decoración mural en el interior de la Iglesia. Son obres del s.XIV. Se conservan dos grandes paneles, el primero con Escenas de la Vida de Cristo y el segundo con las correspondientes a la Vida de San Agustín. Entre estas composiciones estaba un gran Pantocrátor.
Hay fragmentos menores: uno con un Ángel de la Enunciación, el segundo, muy deteriorado, con un San Jordi y el dragón y el tercero, de difícil identificación, con dos Personajes delante de un altar bajo el escudo de los Serra. En diferentes espacios de los murales se ven escudos de la familia Serra. Tengamos en cuenta que Ponç sa Serra fue prior del monasterio entre el año 1348 y 1372, lo que nos lleva a pensar que la realización de la obra tiene relación con él.
Otros elementos
Destacamos los importantes elementos forjados de la Puerta principal, muy bien conservada. En la capilla lateral, donde estaba la absidiola perdida, se conserva una muy importante muestra de piezas de orfebrería y objetos litúrgicos. En el Museu Episcopal de Vic se conserva el altar de madera pintada en época románica con tres paneles espléndidamente decorados y una cruz de altar pintada, de la misma época. En el claustro se conservan dos sepulcros góticos, pertenecientes al Bernat canónigo de Merlès, posiblemente del s. XIII y al canónigo Ramon de Casovers, muerto en 1395.
Debéis enviarnos :
1. Mirad el campanario por los cuatro costados. Arriba, sobre la barandilla, hay 4 números o letras. Cuáles?
2. En la Puerta principal de la iglesia, hay unes letras de Hierro. Podéis decirnos que pone?
3. Colgad una foto vuestra o de vuestro gps con alguno de los elementos importantes de este monasterio.
Deben de realizarse los 3 puntos del virtual para que lo demos por correcto.
No es necesario esperar respuesta para loguear el virtual.