FORN DE CALÇ:
Aquests forns s'identifiquen per les restes d'unes estructures cilíndriques que arriben de dos a quatre metres de diàmetre i alçada variable, depenent de l'estat de conservació. Els forns de calç del Carrascar estan parcialment integrades en el subsòl, en un marge o vessant que presenta una obertura que constitueix la boca del forn. En alguna ocasió, el revestiment interior i també la part que sobresurt per sobre de la superfície són de maçoneria.
Alguns d'aquests forns es van construir abans que comencés l'edificació d'una masia o de qualsevol obra important, perquè resultava avantatjosa la producció de calç a peu d'obra, evitant-se així l'haver de transportar-des d'un altre lloc més allunyat.
El procés d'obtenció de la calç consistia en omplir un forn o calera amb pedra calcària, formant una estructura de pedres que deixava una càmera a la base, per formar el "cul del forn" on s'introduïa la llenya per calcinar la pedra, a uns 1000 graus, fins transformar-la en òxid càlcic. Aquest procés solia durar uns quatre dies, i els calciners feien torns per vigilar i alimentar el foc de la caldera, fins que sortia un fum blanc característic que indicava el final de la cocció. Després es deixava refredar abans de deshornar la pedra.
Si aquesta es deixava a l'aire s'obtenia una pols o calç blanca. Si es posava en remull amb aigua, la pedra es desfeia i es convertia en una mena de brou, que s'enterrava a prop del lloc en què s'anava a utilitzar, principalment per a la construcció.
LA CALÇ (òxid de calci):
La calç (també anomenada calç viva) és un terme que designa totes les formes físiques en què pot aparèixer l'òxid de calci (CaO). S'obté com a resultat de la calcinació de les roques calcàries o dolomies.
La calç s'ha fet servir des de la més remota antiguitat com conglomerant en la construcció, també per a pintar murs i façanes dels edificis construïts amb toves o tàpia -típic en els antics habitatges mediterrànies-o en la fabricació de foc grec.
La calç (del llatí calx) és una substància alcalina constituïda per òxid de calci (CaO), de color blanc o blanc grisenc, que al contacte de l'aigua s'hidrata o s'apaga, amb despreniment de calor, i barrejada amb sorra forma l'argamassa o mortero. També els alquimistes anomenaven calç a qualsevol òxid metàl·lic o escoria.
Un altre compost anomenat calç, és l'òxid de calci i magnesi o dolomia calcinada (CaMgO2).
Tipus de calç:
Cal aèria:
La calç aèria és el principal material conglomerant dels morters tradicionals, tant d'unió com de revestiment. Sota el terme de calç aèria anomenem a un conglomerant de portlandita, hidròxid de calci (Ca (OH) 2), també anomenada calç apagada o hidratada, que amb el temps acaba per transformar-se en calcita, carbonat de calci (CaCO3), per carbonatació . La carbonatació dels hidrats en contacte amb el diòxid de carboni de l'aire, d'allí el seu nom, forma carbonat de calci que desenvolupa certa resistència i contribueix a la durabilitat dels morters que contenen la calç de construcción. La calç s'ha obtingut històricament a partir de les roques calcàries naturals, que són molt abundants a la superfície de l'escorça continental terrestre.
La calç aèria és aquella que necessita la presència d'aire per carbonatar i endurecer.6 És una calç que es combina i endureix amb el diòxid de carboni present en l'aire. Quan es pasta i es barreja amb aigua, forma una pasta que millora la treballabilitat -característiques d'escorriment i penetració- i la retenció d'aigua dels morters. És anomenada tècnicament com CL, per a les cales càlciques, o DL, per a les calçs dolomítiques, segons l'especificació UNE-EN 459-17
Cales càlciques CL:
És una subfamília de les calç aèries constituïdes principalment per òxid de calci i/o hidròxid de calci sense cap addició hidràulica ni putzolànica.
Cales dolomítiques DL:
És una subfamília de les calç aèries constituïdes principalment per òxid de calci i magnesi i/o hidròxid de calci i magnesi sense cap addició hidràulica ni putzolànica.
Cal hidràulica:
La calç hidràulica és aquella que pot forjar i endurir amb o sense presència d'aire, fins i tot sota el agua. Es produeix per calcinació de pedres calcàries en la composició entra al voltant del 20% d'argila, i que, polvoritzada i barrejada amb aigua , forja com el cemento. La calç hidràulica és un ciment natural -les seves sigles en anglès són NHL (natural Hydraulic Lime). La calç hidràulica conté, a més del carbonat càlcic, al voltant d'un 20-25% de aluminats, argiles, silicats, etc. A causa d'aquestes "impureses", només una temperatura major que la de la calcinació tradicional dels forns de llenya, podria convertir en calç aquesta pedra. Per això, va ser amb la Revolució Industrial i els forns de major potència quan es va aconseguir una calç amb característiques hidràuliques (tot i ser en un 75-80% aèria) .
La calç amb propietats hidràuliques, quan es pasta i es barreja adequadament amb àrids i aigua, forma un formigó que conserva la seva treballabilitat durant un temps suficient i, després de períodes determinats, arriba a una resistència específica i una estabilitat de volum a llarg termini. Té la propietat de forjar i endurir quan es barreja amb aigua i per reacció amb el diòxid carboni de l'aire (carbonatació).
Cales hidràuliques naturals NHL:
La calç hidràulica natural és una calç amb propietats hidràuliques produïdes per la calcinació de calcàries més o menys argilosos o silícies (incloent la creta) amb reducció a pols amb apagat amb o sense mòlta.
Les propietats hidràuliques són el resultat exclusiu de la composició química especial de la matèria primera natural.
Cales formulada FL:
La calç formulada és una calç amb propietats hidràuliques constituïda principalment per calç aèria (CL) i/o calç hidràulica natural (NHL) amb material hidràulic i/o putzolànic afegit.
Cales hidràuliques HL:
La calç hidràulica és un conglomerant constituït per calç i altres materials com ara el ciment, escòries d'alt forn, cendres volants, filler calcari i altres materials adequats. Té la propietat de forjar i endurir amb l'aigua. L'aire contribueix a l'enduriment.
Calç apagada:
La calç apagada és una pols blanca o una pasta, compost principalment per hidròxid de calci, que s'obté afegint aigua a la calç viva. En afegir aigua a la calç viva ia la dolomia calcinada s'obtenen productes hidratats denominats comunament calç apagada o hidròxid de calci (Ca (OH) 2) i dolomia hidratada (CaMg (OH) 4).
Procés de fabricació:
La calç viva s'obté per calcinació de la calcària, amb un alt contingut en carbonat de calci (CaCO3), a una temperatura d'uns 900 ºC segons la següent reacció:
CaCO3 + calor → CaO + CO2
La calcinació, de manera industrial, té lloc en forns verticals o horitzontals rotatius.
De manera artesanal pot ser en un forn tradicional, romà o àrab. La densitat de l'òxid de calci és de 1000kg / m³.
Per a signar el catxe:
Per poder signar aquest Earthcache hauràs de contestar unes preguntes. Totes les respostes són fàcils de contestar, però per contestar les 3 últimes, has d'anar al lloc de les coordenades.
Quan tinguis les respostes hauràs de enviar-me al correu correudenpatufet@gmail.com.
Un cop enviades, si són correctes, podràs logear el earthcache. Si alguna resposta no fos correcta, em posaria en contacte amb tu.
- Quants tipus de calç hi ha?
- Antigament, ¿Perquè es pintaven les cases amb calç?
- A quina temperatura cal calcinar la calcària per obtenir calç?
- Quin tacte tenen les roques calcàries? (El voltant està ple)
- A l'esquerra del Forn hi ha una carbonera, que posa a la placa de fusta?
- A la dreta del Forn hi ha un camí, on porta?
- Has de acompanyar, el registre, amb una fotografia que demostri que has estat en les coordenades del catxé.