Història dels búnquers i la línea P del Pirineu
La línia P, oficialment Organització defensiva del Pirineu, va ser una barrera defensiva construïda entre 1944 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis (si bé aquesta hipòtesi és poc creïble), l'Alemanya Nazi o els Aliats penetressin al territori espanyol. Es componia teòricament d'uns 10.000 búnquers, dels quals uns 6.000 van ser acabats. Cap a 1980 es van abandonar definitivament.
En sentit més ampli rep aquesta denominació la fortificació pirinenca realitzada després de la Guerra civil, que inclouria les fortificacions prèvies (1939-1940), la defensa contracarro (1950-1954).
[Informació a la Viquipedia]
Història del búnquer
La desena de nius de metralladora visibles a simple vista que defensen la carretera de la Seu a la frontera de la Farga de Moles tenen una coda andorrana: els búnquers que s'aixequen al paratge de Prada Ramonet, al peu del Pic Negre, a Sant Julià de Lòria, a una hora escassa de camí (a peu) del parc de Naturlàndia. Unes fortificacions que van quedar en el costat andorrà quan als anys 90 es va delimitar i amojonó la frontera amb motiu de l'Operació Muntanya contra el contraban de tabac.
Diuen els pastors que coneixen la zona que els de Prada Ramonet no són els únics búnquers andorrans de la Línia. En un d'ells fins i tot es conserva la inscripció "5a Cia 1949", que correspon al batalló de sapadors que el va aixecar i que demostra que les obres de fortificació encara no s'havien detingut aquell any.
Però com passa en les restes dels altres milers de búnquers de la la Línia que han sobreviscut fins avui, cap rètol ni cartell recorda la seva humil història. Una llàstima.
[Aquest article es va publicar l'1 d'abril de 2005 a la revista Presència]