Aquest multicatxé us portarà a visitar 5 comerços emblemàtics per tal d'aconseguir les coordenades de l'etapa final, on trobareu el catxé físic on poder registrar la vostra troballa:
N 41º (C)2.(B)13 E 00(D)º 10.(E)4(A+6)
El Transwaal - (A= número de taulells)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1888 quan Gabriel Gatius funda l'establiment amb el nom de El Transwaal en honor d'una província sudafricana en la que les tropes angleses s'enfrontaven als soldats boers. El 1935 es realitza el projecte de canvi d'obertures i distribució de la planta de la botiga propietat de Ramon Dachs que no va arribar a executar-se. L'any 2000 es realitza l'arranjament i canvi de rètols.
Malgrat ha sofert nombroses modificacions i mutilacions, presenta un vestíbul força profund emmarcat per una fusteria motllurada damunt la qual se situa el rètol, de factura moderna, amb el nom de l’establiment. L’armadura dels aparadors és de fusta i els vidres de la zona alta estan treballats a l’àcid amb una decoració a base de gerros amb flors.
Es conserven els taulells, uns mobles de fusta encadellada amb sòcol i petites mènsules de talla per suportar el sobre que en tots els casos és modern. En una de les parets i com a element decoratiu es disposa l’antic rètol de la botiga.
Bar Marsella (B= número de làmpades d'època)
El 1820 es funda l'establiment amb el nom de Bar Marsella. El propietari era de possible ascendència francesa. A l'inici del segle XX el bar passa a mans dels avis de l'actual propietari, Josep Lamiel. Durant tot el segle visiten el local destacades personalitats com Dali, Picasso, Gaudí o Hemingway. L'any 2013 L'Ajuntament de Barcelona compra l'edifici.
Conserva la profussa decoració i es pot afirmar que, vist en conjunt, no hi ha cap element que no es pugui considerar patrimonial. Des de la barra, la decoració de parets amb prestatges i armaris de fusta, botellers, làmpades, miralls amb rètols, decoració de sostre, ventiladors, etc. són elements que donen caràcter a un dels establiments més antics de la ciutat. Cal citar el mosaic hidràulic, uns models que reprodueixen formes geomètriques i florals.
London Bar (C= número de taulells)
El 1909 Josep Roca i Tudó compra el local per a instal·lar-hi un bar.
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1910 quan s'inaugura el bar London amb una decoració d'un clar estil modernista. L'any 1939 l'establiment figura a la documentació administrativa amb el nom de "Café Econòmic". L'any 1951 Assumeix la direcció del negoci Dolors Roca Esteve. El 1990 figura com a propietària del bar Leonor Bertran Roca i l'establiment apareix registrat com a "bar musical". L'any 2016 el bar tancà les seves portes.
Un dels elements exteriors és un aplacat de façana força senzill, amb una zona de sòcol de marbre damunt la qual es desenvolupen estrets muntants de fusta que emmarquen els brancals i que estan rematats per simples mènsules formant una voluta. Damunt s’incorpora un senzill calaix de fusta amb el nom de l’establiment inserit. La fusteria de la porta d’accés és simple, de dos fulls situats a la dreta de l’entrada ja que a l’altre costat hi ha un tancament de vidre que s’assenta damunt la barra de l’establiment i que alhora serveix de tancament.
Destaca l’aparador amb un mirall de fons, de línies corbes entretallades per flors i rematades per volutes amb decoració vegetal. També les dues barres cadascuna amb un tractament diferent; mentre que la primera està aplacada amb marbre de diferents colors, la segona és de fusta. Disposa d’un arrambador realitzat amb marbre bicolor i el paviment està realitzat a base de mosaic hidràulic que reprodueix motius geomètrics.
Pastisseria Pujol - La Estrella (D = número d'aparadors)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1825 amb la fundació de l'establiment com a pastisseria. L'any 1944 el negoci passa a mans de Simeon Pujol, el primer membre de la nissaga que ha regentat el negoci fins a l'actualitat. 1950 Es reforma el local mantenint l'encant de l'interior d'una pastisseria tradicional. L'any 2015 Ferran Pujol el darrer successor de la nissaga Pujol traspassa el negoci a Montserrat Martínez.
L'element exterior destacat es tracta d’un aplacat realitzat amb marbre que emmarca els aparadors situats a cada costat de la porta d’accés a l’interior. Aquests elements formen un petit vestíbul on en el paviment, també de marbre, reprodueix una estrella. L’aplacat de marbre jaspiat que s’estén per tota la superfície, arrenca d’un sòcol baix de marbre negre i està emmarcat per una estreta motllura, tant interior com exterior, de marbre blanc. Els aparadors estan constituïts per estructures de fusta motllurada muntades damunt un sòcol de marbre jaspiat, del mateix model que la resta de la façana.
Conserva els mobles originals com el taulell mostrador, amb vitrina superior inclosa i sobre de marbre negre amb aigües, prestatges amb mirall de fons i el moble de la caixa. Tots tenen les mateixes característiques, muntats damunt un sòcol de color negre, disposen de plafons motllurats amb els cantells còncaus. La zona alta de les parets perimetrals disposen de miralls, d’aquesta manera dóna la sensació òptica de grandària. Destaca una lamplada de llàgrimes. El paviment és de mosaic hidràulic, de color clar, amb petites peces de color als angles.
Bar Pastís (E = número del carrer del comerç)
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1947 data de la fundació del bar "El Pastís". El 1992 S'habilita un espai per a concerts en directe. Segueixen amb l'activitat de bar musical.
Com a tancament exterior disposa d’una fusteria situada a ras de façana i encaixada en el marc de l’obertura. L’estructura és senzilla, uns cassetons de vidriera amb una porta de doble full situada a la dreta.
Conserva la barra de fusta i destaca per la decoració que moble les parets de l’establiment. Quadres, dibuixos, andròmines de tota mena donen un aire bohemi i transgressor a un dels racons significatius de la Barcelona nocturna.