Geoemblemàtics 04: Gràcia Multi-Cache

Aquest multicatxé us portarà a visitar 5 comerços emblemàtics per tal d'aconseguir les coordenades de l'etapa final, on trobareu el catxé físic on poder registrar la vostra troballa:

N (E)1° 2(C+1).09(D-1) E 00(A)° 09.4(B+19)

Farmàcia Guerra (A = nombre d'entrades)

RESSENYES HISTÒRIQUES 
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1851 quan José Vila Retana, procedent de Mèxic, compra el solar del camí de barcelona a Sant Cugat i construeix un edifici on instal.la el seu negoci en els baixos, una farmàcia drogueria, anomenada La Antifola, i l’habitatge en el pis. El 1882 a la mort de José, passa a Enrique Guerra, qui obté el títol de farmacèutic el 1887 i abandona la part de drogueria. El 1918 passa al fill d’Enrique, José Guerra i Cortés. El 1926 es celebra el 65è aniversari amb una publicació que recull la nova decoració de l’establiment de la qual es conserva la configuració de la sala de vendes i els aparadors i rètols de bronze de la façana de Gran de Gràcia. El 1951 passa al seu fill Enric Guerra de Balanzó qui grava el seu nom en el vidre fix sobre la porta de Gran de Gràcia i realitza el tancament que es conserva en les obertures del carrer Astúries, amb aparadors que reprodueixen els del carrer gran. El 1980 a la mort del seu pare, passa a E. Guerra Mercadal. Cap a l'any 2011 es rehabilita la façana de l'edifici i s'elimina l'enllumenat exterior del local. 

ELEMENTS D'INTERÈS 
Exteriors 
Sobre el parament, en la façana de gran de Gràcia, els rètols de bronze de 1926 (les lletres retallades de la llinda amb el nom FARMACIA GUERRA i les plaques a banda i banda de la porta central amb el text FARMACIA FUNDADA EN 1851 i DOCTOR GUERRA CORTÉS ANALISIS). Sobre el parament, en el carrer Astúries, prop de la cantonada, el plafó de vidre pintat pel darrera, amb el nom FARMACIA GUERRA en lletres daurades i, en el centre, la representació, mal conservada, d’una ma treballant en un morter. Dins de les obertures, tant en els aparadors com en les que tenen porta, el tancament de fusta amb tres franges: sòcol plafonat, fix superior de vidre transparent amb lletres daurades (conservant les del carrer Astúries i la porta de Gran de Gràcia) i vidre central. 
Interiors 
A la sala de vendes: 
-La configuració de l’espai, amb els elements de l’estructura (pilars rodons amb capitell que recolzen bigues calaix penjades) i la decoració amb motllures lineals de guix en el cel ras i els paraments. 
- Sobre el parament de Gran de Gràcia, la vitrina a banda i banda de la porta. 
- En les obertures amb aparadors, el sòcol de fusta plafonat i el tancament de vidre emplomat amb lateral i sostre corbats.

Home Gallery - (B = número de la finca) 

RESSENYES HISTÒRIQUES 
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1915 quan es funda la Camiseria y corbateria H.Ruiz. L'any 1997 es traspassa a Inson, una botiga de productes electrònics i telefonia primer anomenada Sony Gallery i posteriorment Home Gallery (nom actual). 

ELEMENTS D'INTERÈS 
Exteriors 
Sobre el parament i l’intradós, ocultant la part superior de l’obertura, l’aplacat de fusta de composició simètrica, amb: 
En el brancals, per sobre d’un sòcol recent, els muntants de fusta amb decoracions en rebaix i el plafó superior amb una mena d’escut amb decoracions sobreposades, ara pintades en color gris- plata, amb el número de la finca. Sota el vinil adherit en els plafons laterals sembla que es conserva un vidre pintat pel darrera 
En la llinda, la cornisa de fusta de tota l’amplada i l’emmarcat inferior. 
El ràfec de fusta sembla posterior.

Graneria Sala - (C = nombre de flors calades)

RESSENYES HISTÒRIQUES 
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1885 quan Isidre Sala i la seva dona Antònica Vilaseca, procedents d'Agramunt, obren la graneria. Posteriorment passa a la neta del fundador Maria Antònia Sala. Actualment la regenta Ruben Sánchez. 

ELEMENTS D'INTERÈS 
Exteriors 
Sobre el parament, els porticons de fusta pintada, plegables a l’exterior, amb el límit superior paral.lel a l’arc de la llinda. Dins de l’obertura, els vestigis del tancament de fusta: la tapa adaptada a l’arc, amb unes flors calades, i l’emmarcat del vidre fix que abans estava dividit en quatre. 
Interiors 
En la sala de vendes, l’estructura del sostre vista, de bigues de fusta i revoltons forjats i els elements d'organització dels productes de l’etapa de fundació.

Herboristeria Llobet (D = nombre de bigues del sostre)

RESSENYES HISTÒRIQUES 
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1855, quan la Familia Llobet inaugura la botiga. Tres generacions de la nissaga familiar regentaran el negoci fins l'any 1977. L'últim va ser Xavier Llobet Hetwinson, escultor, dibuixant i escriptor, que organitzava tertulies d'art a la rebotiga. L'any 1977 passa a Emilio Store, fillol de Llobet, que la regenta fins l'any 1995 quan la traspassa a Francisca Soto, la mare de l'actual propietari Álvaro Palacios. 

ELEMENTS D'INTERÈS 
Exteriors 
Sobre el parament, els porticons de fusta pintada, plegables a l’exterior, amb el límit superior paral.lel a l’arc de l’obertura. Dins de l’obertura, el conjunt de fusta pintada i vidre, de composició simètrica, amb 3 franges diferenciades (sòcol plafonat, vidres transparents fins a la llinda de la porta i element superior translúcid) amb tancament reculat amb porta central de dues fulles batents i aparadors laterals en el petit vestíbul exterior. 
Interiors 
Tots els elements de la sala de vendes: 
- l’estructura del sostre vista, de bigues de fusta i revoltons forjats; - l’entresolat amb barana amb muntants de post de fusta retallades imitant balustres; 
- el moble de fusta fins a l’alçada de l’entresolat, que cobreix totes les parets llevat de les obertures, amb: calaixera inferior; prestatges de fusta amb una protecció de fusta retallada format cercles tangents amb el nom de les herbes rotulat, i cornisa superior amb diamants sobreposats que volta tot l’espai; 
- el taulell de fusta amb sobre de marbre blanc i les cadires també de fusta; 
- el paviment de rajola hidràulica que continua en el vestíbul exterior.  

Pastisseria Montserrat (E = nombre d'aparadors exteriors)

RESSENYES HISTÒRIQUES 
La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1870 es construeix l’edifici i s’obre un forn de pa en el local de cantonada. L'any 1942 passa a Bonaventura Torremadé Roig que transforma l’establiment en una pastisseria. S’amplia la sala de vendes cap a la travessera i es realitza la decoració que es conserva. El 1964 passa al germà de Bonaventura, Martí Torremadé Roig. L'any 1998 a la mort de Martí passa a la seva filla, Teresa Torremadé Esqué. 

ELEMENTS D'INTERÈS 
Exteriors 
En el tram de façana corresponent a la sala de venda, el tractament de la superfície diferenciat de la resta de l’edifici, amb requadres en la cantonada i una motllura amb 4 bandes paral.leles que, en cada façana, engloba les tres obertures i un rètol modern, que oculta l’original. Dins de les obertures de la sala de vendes, el tancament dels aparadors, en les laterals, i de la porta reculada en la del centre (amb dues fulles batents en la del Torrent i una fulla central amb aparadors exterior en la de travessera), tots ells amb un tractament unitari amb 3 franges: 
-dalt, el rètol amb emmarcat de fusta proper al pla de façana, amb plafó de vidre negre amb una paraula en lletres blanques capitals dins d’un marc. En cada façana es repeteix el mateix text disposat simètricament a l’aresta de manera que, d’esquerra a dreta, es llegeix: BOMBONERIA, CONFITERIA, PASTELERIA, PASTELERIA, CONFITERIA, BOMBONERIA. 
-baix, el sòcol opac, de marbre negre amb vetes blanques en el aparadors i de fusta plafonada en les portes, que també revesteix els laterals i sostre del vestíbul exterior. sostre. 
- en el centre, el tancament transparent amb emmarcat de fusta, que en els aparadors exteriors de la Travessera és de vidre corbat i en les portes està decorat amb requadres gravats a l’àcid. 
Interiors 
A la sala de vendes, el tractament del sostre i els paraments que divideix l’espai horitzontalment, per sobre i sota de la llinda de les portes, amb: 
- la superfície pintada amb motllures lineals de guix que delimiten requadres en el cel ras, les bigues penjades sobre mènsules i la part superior de tots els paraments. 
- l’estructura que unifica les obertures i els paraments de façana i la paret lateral de travessera, que combina fusta (en la cornisa continua, els muntats acanalats, el sòcol plafonat i els emmarcaments) i vidre/miralls (vidre matejat en les portes per registrar els aparadors, vidre transparent en les portes, mirall en els aplacat o en el fons de les vitrines). 
En la paret paralel.la a la travessera, les dues portes amb un tractament similar (un revestiment nou en el tram central oculta la solució original). 
El mobiliari i accessoris conservats: el taulell de fusta amb un tram del sobre de marbre amb vitrina, les muntures metà.liques dels aparadors, l’expositor de caramels,..