Skip to content

Volcà de Can Guilana EarthCache

Hidden : 4/1/2018
Difficulty:
2.5 out of 5
Terrain:
3 out of 5

Size: Size:   other (other)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:









El volcà de Can Guilana



Volcà de Can Guilana




Català

Introducció al vulcanisme de les comarques gironines


Qualsevol persona profana en geologia coneix que al voltant de la ciutat d’Olot, i en d’altres indrets de la Garrotxa, hi ha força volcans inactius (apagats, en registre popular). Són fàcilment identificables atès el seu excel·lent estat de conservació, i són molt visitats (pensem en el Croscat, Santa Margarida, Montsacopa...), especialment d’ençà de la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el 1985. Malgrat això, el vulcanisme del nord-est de Catalunya no se circumscriu únicament a la Garrotxa, ja que hi ha moltes altres manifestacions eruptives difícils de reconèixer perquè daten de temps força reculats.
Es pot fer una divisió entre dos grans grups d’afloraments si tenim en compte la seva edat:

  • Els afloraments producte d’episodis eruptius esdevinguts en diferents moments de l’era primària o paleozoica (de 570 a 245 milions d’anys enrere), amb restes de diverses menes de roques, força mal conservats.
  • Els afloraments del neogen i del quaternari (de 24 milions d’anys ençà), molt més recents i en un més bon estat de conservació.



Vulcanisme paleozoic


De les erupcions volcàniques de l’època paleozoica esdevingudes a les comarques gironines en queden un seguit d’afloraments escampats i difícils de datar. Com a dificultat afegida, cal tenir en compte que moltes vegades aquestes roques s’han vist afectades per processos de deformació i metamorfisme, fet que encara fa més complicat l’estudi (de vegades, fins i tot cal emprar el microscopi). Els geòlegs consideren l’existència, fins al moment actual, de tres fases eruptives d’aquesta època.

  • La primera fase és anterior als 458 milions d’anys. Es poden apreciar roques àcides (Vilamaniscle, Sant Miquel de Colera, Vilartolí) i bàsiques (Guilleries i Cap de Creus).
  • Entre 458 i 448 milions d’anys es va produir un episodi eruptiu molt intens, amb moltes emissions de materials piroclàstics i, en menor quantitat, laves. La més gran quantitat de restes és de tipus àcid: al Pirineu (Ribes de Freser i Camprodon), a les Guilleries (Sant Martí Sacalm), a les Gavarres (Sant Cebrià de Lledó) i a la serra de la Selva Marítima (Caulès).
  • Entre 296 i 286 milions d’anys les erupcions també van ser de tipus piroclàstic, i les podem observar al Ripollès (Surroca, Ogassa i la vall del riu Freser).

Vulcanisme cenozoic


A finals del Terciari i després de l’aixecament dels Pirineus, les comarques gironines es van veure afectades per fases distensives de tipus ‘rift’. En el marc d’aquesta activitat, van aparèixer falles profundes que van provocar al mateix temps grans esfondraments i grans aixecaments. Fruit de tot això va ser el naixement de les depressions de la Selva i de l’Empordà (a més d’altres relleus que es troben en la zona ocupada actualment pel mar Mediterrani). Aquestes falles van permetre l’arribada de materials magmàtics a la superfície terrestre. Per aquest motiu, els afloraments volcànics tenen una relació directa amb la situació de les falles. En un primer moment, l’activitat volcànica s’inicia a les fosses de la Selva i de l’Empordà i, ja en època quaternària, continua a la fossa d’Olot (pensem que en aquesta zona les últimes erupcions daten de fa pocs mil·lennis).

Camp volcànic gironí


La distribució dels afloraments volcànics per comarques seria aquesta:

  • A l’Empordà trobem una zona d’enfonsament entre el Pirineu (N), el Subpirineu-Serralada transversal (O), el sistema Mediterrani (S) i el mar Mediterrani E. Les roques que apareixen entre els materials del Paleogen i el Neogen omplen la depressió. Hi ha una cinquantena d’afloraments que testimonien les nombroses colades de lava i de dipòsits piroclàstics acumulats durant el Miocè superior. Malauradament, en l’actualitat només en podem reconèixer uns quants, ja que, o bé l’erosió ha desmantellat les roques volcàniques, o bé la sedimentació les ha cobert del tot.
  • Alt Empordà. En aquesta comarca l’activitat es va desenvolupar durant el Miocè superior (11,608 – 5,332 milions d’anys); això ha provocat que aquests materials eruptius es trobin recoberts per sediments marins i continentals que omplen la plana, fet que en fa difícil la localització. Els afloraments principals es troben als termes municipals d’Arenys d’Empordà i Vilacolum (traquítics); Castelló d’Empúries, Pedret i Marzà, Cadaqués i Llers (basàltics).
  • Baix Empordà. L’activitat volcànica, igual que a l’Alt Empordà, es va desenvolupar també durant el Miocè superior; i de la mateixa manera, els materials volcànics també es troben recoberts per sediments. Els podem trobar als termes municipals de la Pera, Foixà, Rupià, Corçà, Parlavà, Monells, Garrigoles, Torroella de Montgrí i l’Estartit.
  • El Gironès. L’activitat volcànica del Baix Empordà es va estendre cap al massís de les Gavarres també durant el Miocè superior. En trobem exemples a Sant Martí Vell, Juià, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Madremanya, Celrà i Girona. Al Gironès també es van produir fases eruptives ja durant el quaternari (1,806 milions d’anys fins a l’actualitat), però se circumscriuen a la zona de la riba esquerra del riu Llémena. Son afloraments ben conservats, entre els quals destaquen els volcans del Puig d’Adri (va produir una colada basàltica que arriba ben a prop de la ciutat de Girona), el del Puig de la Banya del Boc, el del Clot de l’Omera, i el de Puig Moner. I ja al límit amb la comarca de la Selva, destaca el volcà de la Crosa de Sant Dalmai, de 43 metres de profunditat i 1200 metres de diàmetre.
  • La Selva. Aquesta zona se situa en una plana limitada pels relleus Montseny-Guilleries i pel massís de les Gavarres. Aquests volcans es van començar a desenvolupar també durant el Miocè superior i van arribar a la màxima intensitat durant el Pliocè (5,300-2,588 milions d’anys). Els materials de reompliment són bàsicament detrítics del pliocè. La majoria de les manifestacions volcàniques es troben a sobre de roques granítiques i metamòrfiques. Es concentren, majoritàriament, al voltant de Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners. També trobem afloraments a Hostalric, Vidreres i Caldes de Malavella. Finalment, a prop de la costa, ja a la Selva Marítima, en trobem a Tossa de Mar, Lloret i Blanes.
  • La Garrotxa. A la Serralada Transversal, trobem uns quaranta edificis volcànics en molt bon estat de conservació a causa del fet que les erupcions són més recents. Aquestes manifestacions volcàniques (repartides entre la conca alta del riu Fluvià i la mitjana del riu Ter) se situen en major quantitat a la Garrotxa, però també es troben importants exemples a la comarca del Gironès. A la zona garrotxina, l’activitat volcànica va començar durant el pliocè però va arribar a la màxima intensitat durant el Quaternari. Cal destacar que les restes del pliocè resten colgades pels efectes de les erupcions més recents. Al voltant d’Olot i Santa Pau es troben fins a 34 edificis volcànics. A la fossa olotina es van produir les últimes erupcions conegudes, fa uns 11.000 anys.


El vulcanisme de la Vall de Llémena

La majoria dels volcans sorgits durant l'últim terç de l'època quaternaria es troben situats al llarg de la trajectòria  de les dues falles més grosses de la vall del riu Ter: la falla d'Amer i la falla de Llorà. Ambdues falles van coincidir a les fosses d'Olot i de Santa Pau i a l'encavalcament de Vallfogona del Ripollès.

Falles del Gironès



Fa uns 700.000 anys es va produir la primera activitat volcànica a la zona de Sant Jaume de Llierca i de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa. En fa uns 550.000 les ignicions es van localitzar a la zona de Batet de la Serra (entre Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Santa Pau). Sembla ser que la falla de Llorà és la principal causant de totes les fractures que s'observen a la zona de la Serra de Batet. Aquesta falla es divideix en dos ramals principals (i molts d'altres de secundaris) a la Serra de Finestres, en direcció nord i nord-oest. La zona volcànica que ara ens ocupa, però, és la que va de la Serra de Finestres cap al sud. Aquí es localitza una sèrie important de volcans, que segueixen la vall del riu Llémena al voltant de la zona on se situa el punt principal d'aquesta falla: l'enorme enfonsament ubicat al voltant de la població de Llorà.

Els estudiosos associen la Zona Volcànica Catalana amb fenòmens del que s'anomena tectònica distensiva, responsable de la formació durant el Neogen i el Quaternari de les fosses tectòniques o grabens de l'Empordà i la Selva i dels alts tectònics o horsts de les Gavarres i les Guilleries. El desenvolupament d'aquestes estructures ve afavorit per les falles que transcorren en direcció NO-SE, que permeten l'ascens del magma que acabarà perfilant els volcans. Exemples d'això serien el volcà del Puig de les Medes, relacionat amb una falla secundària de la d'Amer; el Puig Moner, el de Granollers de Rocacorba, el del Puig de la banya de boc i el del Clot de l'omera es relacionarien amb la falla de Llorà; i per últim, el de Puig d'Adri estaria vinculat a la falla d'Adri.

Tota aquesta zona estava formada per bossades aïllades de magma que pujaven amb rapidesa i sense aturades intermèdies des del mantell o base de l'escorça; una vegada assolien l'exterior, es generaven les erupcions, que acabaven una vegada exhaurit el fons magmàtic. Aquest tipus d'erupcions simples son les que caracteritzen els volcans monogenètics. Els estudis fets en alguns dipòsits volcànics han permès de calcular la velocitat d'ascens del magma en uns 0,2 m/s; si es té en compte que a la zona el gruix de l'escorça és d'uns 30 km, es pot dir que el magma va trigar un dia i mig, més o menys, a pujar des de la base de l'escorça fins a la superfície.

També és interessant el fet que el magma de la zona va ser bàsic, és a dir, amb poc contingut de sílice, d'elevada temperatura i amb poca quantitat de gasos primaris; tot això va provocar que el magma fos poc viscós, la qual cosa ens permet d'explicar l'enorme mobilitat dels torrents de lava, que van ser capaços de recórrer grans distàncies abans de solidificar-se: la colada del volcà del Puig de les Medes va recórrer 5 km; la del de Granollers de Rocacorba, 4; finalment, la del Puig d'Adri va recórrer 12 km i va arribar a les portes de Girona, concretament a Domeny.

Una altra característica dels magmes de la zona és que presentaven poca activitat explosiva i això fa que l'activitat de tipus estrombolia sigui la més present; és per això que molts dels volcans son del tipus con d'escòries. Malgrat tot, també hi ha manifestacions que testimonien una actvitat explosiva, concretament de tipus freatomagmàtic.

A la Vall de Llémena es troben sis volcans: Puig Moner, Granollers de Rocacorba, Puig de la banya de boc i Clot de l'omera, al terme municipal de Sant Martí de Llémena; Puig de les Medes, a Sant Aniol de Finestres; i el volcà del Puig d'Adri, a Canet d'Adri.


El volcà de Can Guilana

El volcà de Can Guilana és un punt excepcional per a l'estudi dels volcans. Situat en un turó de planta ovalada d’uns 350 metres de diàmetre i 60 metres d’alçada, a diferència d’altres volcans propers que també conformen la Zona Volcànica del Gironès, no presenta un cràter perfectament definit ni un con ben diferenciat; en realitat som en una xemeneia volcànica omplerta per basalts que es manifesten en forma de columnes i llenties, envoltades per bretxes d’explosions més o menys cimentades.

Aquest aflorament volcànic es troba al costat del Volcà del Puig d'Adri (GC2R8XH), concretament a uns 6,3 km en línia recta i hi té una relació directa. Segons els estudiosos, el Volcà del Puig d'Adri té el seu origen a la falla secundària d'Adri, nascuda entre les falles de Llorà i de Cartellà. Les seves emissions es van dirigir cap a l'est, cosa que fa pensar que s'originà en un esfondrament que es produí a la zona de Pedret-Fontajau.


Font: http://amigosdelosvolcanes.blogspot.com.es/p/falla-de-llora-zona-volcanica-del.html i elaboració pròpia.


Abans de l'aparició del volcà de Can Guilana, el volcà del Puig d'Adri va passar per cinc fases eruptives de diferent violència, de manera alterna (moderada, ultraexplosiva, moderada, ultraexplosiva i novament moderada). Després de l'última fase moderada, es va produir una enorme recàrrega del sistema a partir dels aqüífers subterranis. El sistema es va congestionar i en la seva cerca d'un punt d'expansió es va crear una obertura que va permetre la reducció de la tensió energètica. Aquesta obertura és el que ara coneixem com a Volcà de Can Guilana (de fet, els estudiosos el consideren un coll o tap volcànic -volcanic neck-). Les anàlisis d'aquest brollador permeten de saber que només va tenir una etapa d'una extremada violència durant la qual va projectar a l'exterior un conjunt de roques de bretxa piroclàstica. Aquest procés eruptiu no va tenir continuïtat a la zona de Can Guilana, sinó que va seguir pel conducte principal del volcà de Puig d'Adri. Això va fer que la xemeneia de Can Guilana quedés totalment plena de lava idèntica a la de l'aflorament d'Adri, fet que va propiciar l'aparició de les disjuncions columnars en el mini cràter que es va formar, les columnes que podem apreciar actualment.



Collage Can Guilana

Estat actual

Malgrat que, tal com hem vist, aquest aflorament volcànic és d'excepcional importància, no es troba situat a dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN), ni s'esmenta a l'Inventari d'espais d'interès geològic de la Generalitat de Catalunya ni gaudeix de cap protecció especial. És més, els basalts de l'aflorament es van usar com a base en la construcció dels vials de la urbanització del camp de golf proper. La principal amenaça, però, podria provenir d'una hipotètica ampliació d'aquesta urbanització, ja que el volcà queda situat en sòl urbà com a zona verda i no es preveu cap normativa de preservació.



Bibliografia i bibliografia web

Pujadas, Albert, et al. El Vulcanisme de la Vall de Llémena. Girona: Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona, 1997. Col·lecció Dialogant amb pedres, 5.

Camps Gamundi, Isaac. “Volcà de Can Guilana (Gironès)” [apunt de blog]. A: Bloc De Camp [en línia], 4 Maig 2012.  [Consulta: 2 d’abril de 2018; 11.14 CET]. Disponible a <http://www.blocdecamp.cat/2012/05/volca-de-can-guilana-girones.html]>.

Delabastida, Suso. “Amigos de los volcanes” [apunt de blog]. A: Zona volcànica del Gironès [en línia]. [Consulta: 2 d’abril de 2018; 11.08 CET]. Disponible a <amigosdelosvolcanes.blogspot.com.es/p/falla-de-llora-zona-volcanica-del.html>.

 

Per registrar aquest Earthcache

Responeu les preguntes que es formulen a continuació a través de la missatgeria interna de Geocaching o mitjançant un correu electrònic a xicufotsopa@gmail.com. No cal que espereu la meva confirmació per fer el registre. En el cas que hi hagués algun problema, ja us ho diria. No dubteu a demanar ajuda, si us cal.



  1. Què és un volcà monogenètic?
  2. Quina és l'etimologia de la paraula volcà?
  3. A l'etapa virtual 01 (Banc) hi ha un banc; amb quantes peces i amb quin tipus de roca està construït?
  4. A l'etapa virtual 02 (Roca) us trobareu dues roques.
    • Expliqueu-ne la forma i la textura de totes dues.
    • Estimeu l'alçada i l'amplada aproximades de la més gran.
      • De quin tipus de roca creieu que es tracta?
      • Carbonàtica, concretament travertí.
      • Detrítica, concretament bretxa piroclàstica.
      • Detrítica, concretament marga.
  5. OPCIONAL: pugueu una foto vostra o del vostre GPS en alguna zona del volcà.




Castellano

Introducción al vulcanismo de las comarcas de Girona


Cualquier persona profana en geología conoce que alrededor de la ciudad de Olot, y en otros lugares de la Garrotxa, hay bastantes volcanes inactivos (apagados, en registro popular). Son fácilmente identificables dado su excelente estado de conservación, y son muy visitados (pensemos en el Croscat, Santa Margarita, Montsacopa...), especialmente desde la creación del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, en 1985. Sin embargo, el vulcanismo del noreste de Cataluña no se circunscribe únicamente a la Garrotxa, ya que hay muchas otras manifestaciones eruptivas difíciles de reconocer que puesto que datan de tiempos bastante remotos.
Se puede hacer una división entre dos grandes grupos de afloramientos si tenemos en cuenta su edad:
  • Los afloramientos producto de episodios eruptivos ocurridos en diferentes momentos de la era primaria o paleozoica (de 570 a 245 millones de años atrás), con restos de varios tipos de rocas, bastante mal conservados.
  • Los afloramientos del Neógeno y del Cuaternario (de 24 millones de años a esta parte), mucho más recientes y en un mejor estado de conservación.

Vulcanismo paleozoico

De las erupciones volcánicas de la época paleozoica acaecidas en las comarcas gerundenses quedan una serie de afloramientos esparcidos y difíciles de datar. Como dificultad añadida, hay que tener en cuenta que muchas veces estas rocas se han visto afectadas por procesos de deformación y metamorfismo, lo que hace más complicado el estudio (a veces, incluso hay que emplear el microscopio). Los geólogos consideran la existencia, hasta el momento actual, de tres fases eruptivas de esta época.
  • La primera fase es anterior a los 458 millones de años. Se pueden apreciar rocas ácidas (Vilamaniscle, Sant Miquel de Colera, Vilartolí) y básicas (Guilleries y Cap de Creus).
  • Entre 458 y 448 millones de años se produjo un episodio eruptivo muy intenso, con muchas emisiones de materiales piroclásticos y, en menor cantidad, lavas. La mayor cantidad de restos es de tipo ácido: en el Pirineo (Ribes de Freser y Camprodon), en las Guilleries (Sant Martí Sacalm), en les Gavarres (Sant Cebrià de Lledó) y en la sierra de la Selva Marítima (Caulès).
  • Entre 296 y 286 millones de años las erupciones también fueron de tipo piroclástico, y las podemos observar en el Ripollès (Surroca, Ogassa y el valle del río Freser).

Vulcanismo Cenozoico

A finales del Terciario y después del levantamiento de los Pirineos, las comarcas gerundenses se vieron afectadas por fases distensivas de tipo 'rift'. En el marco de esta actividad, aparecieron fallas profundas que provocaron al mismo tiempo grandes derrumbes y grandes levantamientos. Fruto de todo ello fue el nacimiento de las depresiones de la Selva y del Empordà (además de otros relieves que se encuentran en la zona ocupada actualmente por el mar Mediterráneo). Estas fallas permitieron la llegada de materiales magmáticos a la superficie terrestre. Por este motivo, los afloramientos volcánicos tienen una relación directa con la situación de las fallas. En un primer momento, la actividad volcánica se inicia a las fosas de la Selva y del Empordà y, ya en época cuaternaria, continúa en la fosa de Olot (pensemos que en esta zona las últimas erupciones datan de hace pocos milenios).

Camp volcànic gironí

La distribución de los afloramientos volcánicos por comarcas sería esta:
  • En el Empordà encontramos una zona de hundimiento entre el Pirineo (N), el Subpirineo-Serralada transversal (O), el sistema Mediterráneo (S) y el mar Mediterráneo E. Las rocas que aparecen entre los materiales del Paleógeno y el Neógeno llenan la depresión. Hay una cincuentena de afloramientos que testimonian las numerosas coladas de lava y de depósitos piroclásticos acumulados durante el Mioceno superior. Desgraciadamente, en la actualidad sólo podemos reconocer unos cuantos, ya que, o bien la erosión ha desmantelado las rocas volcánicas, o bien la sedimentación las ha cubierto por completo.

  • Alt Empordà. En esta comarca, la actividad se desarrolló durante el Mioceno superior (11,608 - 5,332 millones de años); esto ha provocado que estos materiales eruptivos se encuentren recubiertos por sedimentos marinos y continentales que llenan la llanura, lo que hace difícil su localización. Los afloramientos principales se encuentran en los términos municipales de Arenys d'Empordà y Vilacolum (traquítica); Castelló d’Empúries, Pedret i Marzà, Cadaqués y Llers (basálticos).
  • Baix Empordà. La actividad volcánica, al igual que en el Alt Empordà, se desarrolló también durante el Mioceno superior; y del mismo modo, los materiales volcánicos también se encuentran recubiertos por sedimentos. Los podemos encontrar en los términos municipales de La Pera, Foixà, Rupià, Corçà, Parlavà, Monells, Garrigoles, Torroella de Montgrí y l'Estartit.
  • El Gironès. La actividad volcánica del Baix Empordà se extendió hacia el macizo de las Gavarres también durante el Mioceno superior. Encontramos ejemplos en Sant Martí Vell, Juià, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Madremanya, Celrà y Girona. En el Gironès también se produjeron fases eruptivas ya durante el Cuaternario (1,806 millones de años hasta la actualidad), pero se circunscriben a la zona de la orilla izquierda del río Llémena. Son afloramientos bien conservados, entre los que destacan los volcanes del Puig d'Adri (produjo una colada basáltica que llega muy cerca de la ciudad de Girona), el del Banya de Boc, el del Clot del Omera y el de Puig Moner. Y ya en el límite con la comarca de la Selva, destaca el volcán de la Crosa de Sant Dalmai, de 43 metros de profundidad y 1200 metros de diámetro.
  • La Selva. Esta zona se sitúa en una llanura limitada por los relieves Montseny-Guilleries y por el macizo de las Gavarres. Estos volcanes se empezaron a desarrollar también durante el Mioceno superior y llegaron a la máxima intensidad durante el Plioceno (5,300-2,588 millones de años). Los materiales de relleno son básicamente detríticos del Plioceno. La mayoría de las manifestaciones volcánicas se encuentran encima de rocas graníticas y metamórficas. Se concentran, mayoritariamente, alrededor de Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes y Santa Coloma de Farners. También encontramos afloramientos en Hostalric, Vidreres y Caldes de Malavella. Finalmente, cerca de la costa, ya en la Selva Marítima, encontramos en Tossa de Mar, Lloret y Blanes.
  • La Garrotxa. En la Serralada Transversal, encontramos unos cuarenta edificios volcánicos en muy buen estado de conservación debido al hecho de que las erupciones son más recientes. Estas manifestaciones volcánicas (repartidas entre la cuenca alta del río Fluvià y la media del río Ter) se sitúan en mayor cantidad en la Garrotxa, pero también se encuentran importantes ejemplos en la comarca del Gironès. En la zona garrotxina, la actividad volcánica comenzó durante el Plioceno, pero llegó a la máxima intensidad durante el Cuaternario. Cabe destacar que los restos del Plioceno quedan sepultados por los efectos de las erupciones más recientes. Alrededor de Olot y Santa Pau se encuentran hasta 34 edificios volcánicos. En la fosa olotense se produjeron las últimas erupciones conocidas, hace unos 11.000 años.


El volcanismo de la Vall de Llémena

La mayoría de los volcanes surgidos durante el último tercio de la época cuaternaria se encuentran situados a lo largo de la trayectoria de las dos fallas más grandes del valle del río Ter: la falla de Amer y la falla de Llorà. Ambas fallas coincidieron en las fosas de Olot y de Santa Pau y en el cabalgamiento de Vallfogona del Ripollès.

Falles del Gironès


Hace unos 700.000 años se produjo la primera actividad volcánica en la zona de Sant Jaume de Llierca y en la de Sant Feliu de Pallerols, en la Garrotxa. Hace unos 550.000 años las igniciones se localizaron en la zona de Batet de la Serra (entre Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca y Santa Pau). Parece ser que la falla de Llorà es la principal causante de todas las fracturas que se observan en la zona de la Serra de Batet. Esta falla se divide en dos ramales principales (y muchos otros secundarios) en la Serra de Finestres, en dirección norte y noroeste. La zona volcánica que ahora nos ocupa, pero, es la que va desde la Serra de Finestres hacia el sur. Aquí se localiza una serie importante de volcanes, que siguen el valle del río Llémena alrededor de la zona donde se sitúa el punto principal de esta falla: el enorme socavón ubicado alrededor de la población de Llorà.

Los estudiosos asocian la Zona Volcánica Catalana con fenomenos de lo que se llama tectónica distensiva, responsable de la formación durante el Neógeno y el Cuaternario de las fosas tectónicas o grabens en el Empordà y la Selva y de los altos tectónicos o horsts de las Gavarres y las Guilleries. El desarrollo de estas estructuras se ve favorecido por las fallas que transcurren en dirección NO-SE, que permiten el ascenso del magma que acabará perfilando los volcanes. Ejemplos de todo esto serían el volcán del Puig de les Medes, relacionado con una falla secundaria de la de Amer; el Puig Moner, el de Granollers de Rocacorba, el del Puig de la banya de boc y el del Clot de l'omera se relacionarían con la falla de Llorà; y por último, el de Puig d'Adria estaría vinculado con la falla de Adri.

Toda esta zona estaba formada por bolsas aisladas de magma que subía con rapidez y sense paradas intermedias desde el manto o base de la corteza terrestre; una vez llegaban al exterior, se generaban las erupciones, que acababan cuando se agotaba el fondo magmático. Este tipo de erupciones simples son las que caracterizan los volcanes monogenéticos. Los estudios llevados a cabo en algunos depósitos volcánicos han permitido calcular la velocidad de acceso del magma en unos 0,2 m/2; si se tiene en cuenta que en la zona el grosor de la corteza es de unos 30 km, podemos decir que el magma tardó un día y medio, más o menos, en subir desde la base de la corteza hasta la superficie.

También es interesante el hecho de que el magma de la zona fue básico, es decir, con poco contenido de sílice, de elevada temperatura y con poca cantidad de gases primarios; todo esto provocó que el magma fuera poco viscos, hecho que nos permite explicar la enorme movilidad de los torrentes de lava, que fueron capaces de recorrer grandes distancias antes de solidificarse: la colada del volcán del Puig de les Medes recorrió 5 km; la del de Granollers de Rocacorba, 4; finalmente, la del Puig d'Adri recorrió 12 kms y llegó a las puertas de Girona, concretamente a Domeny.

Otra característica de los magmas de la zona es que presentaban poca actividad explosiva, y eso hace que la actividad de tipo estromboliano sea la más presente; es por eso que muchos de los volcanes son del tipo de cono de escorias. A pesar de todo, también hay manifestaciones que dan testimonio de una actividad explosiva, concretamente de tipo freatomagmático.

En la Vall de Llémena se encuentran seis volcanes: Puig Moner, Granollers de Rocacorba, Puig de la banya de boc y Clot de l'omera, en el término municipal de Sant Martí de Llémena; Puig de les Medes, en Sant Aniol de Finestres; y el volcà del Puig d'Adri, en Canet d'Adri.


El volcán de Can Guilana

El volcán de Can Guilana es un punto excepcional para el estudio de los volcanes. Situado en una colina de planta ovalada de unos 350 metros de diámetro y 60 metros de altura, a diferencia de otros volcanes cercanos que también conforman la Zona Volcànica del Gironès, no presenta un cráter perfectamente definido i un cono bien diferenciado; en realidad estamos en una chimenea volcánica rellenada por basaltos que se manifiestan en forma de columnas y lentículas, rodeadas por brechas de explosiones más o menos cimentadas.

Este afloramiento volcànico se encuentra al lado del Volcà del Puig d'Adri (GC2R8XH), concretamente a unos 6,3 km en línea recta y tiene con él una relación directa. Según los estudiosos, el volcán del Puig d'Adri tiene su origen en la falla secundaria de Adri, nacida entre las fallas de Llorà i de Cartellà. Sus emisiones se dirigieron hacia el este, lo que hace pensar que se originó en un socavón que se produjo en la zona de Pedret-Fontajau.


Fuente: http://amigosdelosvolcanes.blogspot.com.es/p/falla-de-llora-zona-volcanica-del.html y elaboración propia.


Antes de la aparición del volcán de Can Guilana, el volcán del Puig d'Adri pasó por cinco fases eruptivas de diferente violencia, de manera alterna (moderada, ultraexplosiva, moderada, ultraexplosiva y nuevamente moderada). Despúes de la última fase moderada, se produjo una enorme recarga del sistema a partir de los acuíferos subterráneos. El sistema se congestionó y en su búsqueda de un punto de expansión se creo una abertura que permitió la reducción de la tensión energética. Esta abertura es la que ahora conocemos como el volcán de Can Guilana (en realidad, los estudiosos lo consideran un cuello o tapón volcánico -volcanic neck-). Los análisis de este surtidor permiten saber que solo tuvo una etapa de una violencia extrema durante la cual proyectó al exterior un conjunto de tocas de brecha piroclástica. Este proceso eruptivo no tuvo continuidad en la zona de Can Guilana, sino que siguió por el conducto principal del volcán del Puid d'Adri. Esto hizo que la chimenea de Can Guilana quedase totalmente llena de lava idéntica a la del afloramiento de Adri, hecho que propició la aparición de disjunciones columnares en el mini cráter que se formó, las columnas que podemos apreciar actualmente.



Collage Can Guilana



Estado actual

A pesar de que, tal como hemos visto, este afloramiento volcánico es de excepcional importancia, no se encuentra dentro del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN), ni se hace referencia a él en el Inventari d'espais d'interès geològicde la Generalitat de Catalunya, ni disfruta de ningún tipo de protección especial. Es más, los basaltos del afloramiento fueron utilizados como base en la construcción de las calles de la urbanización del campo de golf cercano. Sin embargo, la principal amenaza podría provenir de una hipotética ampliación de esta urbanización, ya que el volcán queda situado en suelo urbano como zona verde y no se prevé ninguna normativa de preservación.


Bibliografía y bibliografía web

Pujadas, Albert, et al. El Vulcanisme de la Vall de Llémena. Girona: Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona, 1997. Col·lecció Dialogant amb pedres, 5.

Camps Gamundi, Isaac. “Volcà de Can Guilana (Gironès)” [apunt de blog]. A: Bloc De Camp [en línia], 4 Maig 2012.  [Consulta: 2 d’abril de 2018; 11.14 CET]. Disponible a <http://www.blocdecamp.cat/2012/05/volca-de-can-guilana-girones.html]>.

Delabastida, Suso. “Amigos de los volcanes” [apunt de blog]. A: Zona volcànica del Gironès [en línia]. [Consulta: 2 d’abril de 2018; 11.08 CET]. Disponible a <amigosdelosvolcanes.blogspot.com.es/p/falla-de-llora-zona-volcanica-del.html>.

 




Para registrar este Earthcache

Responda las preguntas que se formulan a continuación a través de la mensajería interna de Geocaching o mediante un correo electrónico dirigido a xicufotsopa@gmail.com. No hace falta que espere mi confirmación para proceder al registro. En el caso de que hubiese algún problema, ya se lo diría. No deje de pedir ayuda, si le hace falta.



  1. ¿Qué es un volcán monogenético?
  2. ¿Cuál es la etimología de la palabra volcán?
  3. En la etapa virtual 01 (Banc) hay un banco; ¿con cuántas piezas y con qué tipo de roca está construido?
  4. En la etapa virtual 02 (Roca) se encontrará dos rocas.
    • Explique la forma y la textura de las dos.
    • Estime la altura y la anchura aproximadas de la más grande.
      • ¿De qué tipo de roca cree que se trata?
      • Carbonática, concretamente travertino.
      • Detrítica, concretamente brecha piroclástica.
      • Detrítica, concretamente marga.
  5. OPCIONAL: suba una foto suya o de su GPS en alguna zona del volcán.


English

Introduction to the volcanism of Girona comarcas


Any person uninitiated in geology knows that around the city of Olot, and in other places of the Garrotxa, there are lots of inactive volcanoes (extinct, in popular words). They are easily identifiable because of their excellent state of conservation, and they are very visited (think of the Croscat, Santa Margarida, Montsacopa...), especially since the creation of the Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa in 1985. However, the volcanism of northeastern Catalonia is not confined solely to the Garrotxa, because there are many other eruptive manifestations difficult to recognize since they date from quite remote times.
A division can be made between two large groups of outcrops if we consider their age:
  • Outcrops resulting from eruptive episodes occurring at different times of the Primary or Paleozoic era (from 570 to 245 million years ago), with remains of several types of rocks, quite poorly preserved.
  • Outcrops of the Neogene and Quaternary (24 million years to this part), much more recent and in a better state of conservation.

Paleozoic volcanism

Of the volcanic eruptions of the Paleozoic epoch occurring in Girona counties, there are a series of outcrops scattered and difficult to date. As an added difficulty, we must bear in mind that many times these rocks have been affected by processes of deformation and metamorphism, which makes the study more complicated (sometimes even the microscope must be used). Geologists consider the existence, until the present moment, of three eruptive phases of this time.

  • The first phase is earlier than 458 million years. You can appreciate acidic rocks (Vilamaniscle, Sant Miquel de Colera, Vilartolí) and basic (Guilleries and Cap de Creus).
  • Between 458 and 448 million years there was a very intense eruptive episode, with many emissions of pyroclastic materials and, to a lesser extent, lava. Most of the remains are acidic: in the Pyrenees (Ribes de Freser and Camprodon), in the Guilleries (Sant Martí Sacalm), in the Gavarres (Sant Cebrià de Lledó) and in the Serralada de la Selva Marítima (Caulès).
  • Between 296 and 286 million years the eruptions were also pyroclastic, and we can see them in Ripollès (Surroca, Ogassa and the Freser river valley).

Cenozoic Vulcanism

At the end of the Tertiary and after the rise of the Pyrenees, distant phases of the rift type affected the Girona counties. In the framework of this activity, deep flaws appeared and caused great landslides and great uprisings at the same time. Fruit of all this was the birth of the depressions of la Selva and l’Empordà (in addition to other reliefs that are in the area currently occupied by the Mediterranean Sea). These faults allowed the arrival of magmatic materials to the terrestrial surface. For this reason, volcanic outcrops are directly related to the fault situation. At first, the volcanic activity begins at the depressions of la Selva and l’Empordà, and, in the Quaternary period, continues in the pit of Olot (we must have in mind that in this area the last eruptions are dated a few millennia ago).


Camp volcànic gironí


The distribution of volcanic outcrops by comarca (county) would be as follows:
  • In l’Empordà we find a zone of sinking between the Pyrenees (N), the Sub Pyrenee-Serralada transversal (W), the Mediterranean system (S) and the Mediterranean Sea (E). The rocks that appear between the Paleogene and Neogene materials fill the depression. There are about fifty outcrops that testify the numerous lava flows and pyroclastic deposits accumulated during the upper Miocene. Unfortunately, at present we can only recognize a few, since either the erosion has dismantled the volcanic rocks, or the sedimentation has completely covered them.
  • Alt Empordà. In this region, the activity developed during the upper Miocene (11,608 - 5,332 million years). This has caused that these eruptive materials are now covered by marine and continental sediments that fill the plain, which makes its location difficult. The main outcrops are in the municipal terms of Arenys d'Empordà and Vilacolum (trachytic); Castelló d'Empúries, Pedret i Marzà, Cadaqués and Llers (basaltic).
  • Baix Empordà. Volcanic activity, as in the Alt Empordà, also developed during the upper Miocene; and in the same way, volcanic materials are also covered by sediments. We can find them in the municipal terms of La Pera, Foixà, Rupià, Corçà, Parlavà, Monells, Garrigoles, Torroella de Montgrí and l'Estartit.
  • El Gironès. The volcanic activity of the Baix Empordà spread to the Gavarres massif also during the upper Miocene. We can find examples in Sant Martí Vell, Juià, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Madremanya, Celrà and Girona. In el Gironès there were also eruptive phases already during the Quaternary (1,806 million years to the present), but they are circumscribed to the area of the left bank of Llémena river. They are well preserved outcrops, among which there are the volcanoes of Puig d'Adri (it produced a basaltic wash that comes very close to the city of Girona), Banya de Boc, Clot de l’Omera and Puig Moner. And at the border with the region of la Selva, highlights the volcano of the Crosa de Sant Dalmai, 43 meters deep and 1200 meters in diameter.
  • La Selva. This area is situated on a plain bordered by the Montseny-Guilleries reliefs and the Gavarres massif. These volcanoes also began to develop during the upper Miocene and reached the maximum intensity during the Pliocene (5,300-2,588 million years). Filler materials are basically Pliocene detrital. Most volcanic manifestations are found on granite and metamorphic rocks. They concentrate, mainly, around Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes and Santa Coloma de Farners. We also find outcrops in Hostalric, Vidreres and Caldes de Malavella. Finally, near the coast, already in la Selva Marítima, we can appreciate outcrops in Tossa de Mar, Lloret and Blanes.
  • La Garrotxa. In the Serralada Transversal, we can find some forty volcanic buildings in very good condition because the eruptions are more recent. These volcanic manifestations (divided between the upper basin of the river Fluvià and the medium basin of the river Ter) are located in greater quantity in the Garrotxa, but also important examples are found in the region of el Gironès. In the Garrotxa zone, volcanic activity began during the Pliocene, but reached maximum intensity during the Quaternary. It is important to know that the remains of the Pliocene are buried by the effects of the most recent eruptions. Around Olot and Santa Pau there are up to 34 volcanic buildings. In the Garrotxa depression the last known eruptions occurred some 11,000 years ago.

The vulcanism of Vall de Llémena

Most of the volcanoes that arose during the last third of the Quaternary era are located along the path of the two largest faults in the Ter River valley: the fault of Amer and the fault of Llorà. Both faults coincided in the pits of Olot and Santa Pau and the thrust fault of Vallfogona del Ripollès.

Falles del Gironès


About 700,000 years ago, the first volcanic activity took place in the area of Sant Jaume de Llierca and Sant Feliu de Pallerols, in La Garrotxa. At about 550,000 years ago, the ignitions were located in the area of Batet de la Serra (between Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca and Santa Pau). It seems that the fault of Llorà is the main cause of all the fractures that are observed in the area of Serra de Batet. This fault is divided into two main branches (and many other secondary ones) at the Serra de Finestres, in direction to the north and the northwest. The volcanic zone that now occupies us, however, is the one that goes from the Serra de Finestres to the south. Here you will find an important series of volcanoes that follow the valley of the Llémena river around the area where the main point of this fault is located: the huge sinking around the town of Llorà.

The studies associate the Catalan Volcanic Zone with phenomena of what is called distensive tectonics, responsible for the formation during the Neogene and the Quaternary of the grabens of l'Empordà and La Selva and of the horsts of the Gavarres and les Guilleries The development of these structures is favored by the faults that run in NO-SE direction, which allow the rise of the magma that will end up outlining volcanoes. Examples of this would be the volcano of Puig de les Medes, related to a secondary fault of that of Amer; the Puig Moner, the Granollers de Rocacorba, the Puig de la Banya de Boc and the Clot de l'Omera, that would be related to the fault of Llorà; and lastly, that of Puig d'Adri that would be linked to the fault of Adri.

All of this area is made up of isolated magma bundles that rise rapidly and without intermediate stops from the mantle or base of the crust; once they reach the outside, the eruptions are generated, which end after the magmatic bottom has been exhausted. These type of simple eruptions are those that characterize monogenetic volcanoes. Studies in some volcanic deposits have allowed calculating the magma rise speed by about 0.2 m/s; if you take into account that in the area the thickness of the crust is about 30 km, it can be said that the magma took about a day and a half, more or less, to rise from the base of the crust until to the surface.

It is also interesting that the magma in the area was basic, that is, with little silica content, high temperature and with a small amount of primary gases; all this caused the magma to be slightly viscous, which allows us to explain the enormous mobility of lava torrents, which were able to travel long distances before solidifying: the lava flows of the volcano of Puig de les Medes traveled 5 km; that of Granollers de Rocacorba, 4; finally, that of Puig d'Adri traveled 12 km and arrived at the gates of Girona, specifically at Domeny.

Another characteristic of the magmas in the area is that they had little explosive activity and this makes strombolian activity the most present; That is the reason why many of the volcanoes in the area are of cinder con scoria type. type of cinder con scoria. with slag. In spite of everything, there are also manifestations in the area that show explosive activity, specifically of a phreatomagmatic type.

In the Llémena Valley, there are six volcanoes: Puig Moner, Granollers de Rocacorba, Puig de la banya de boc and Clot de l'omera, in the municipal district of Sant Martí de Llémena; Puig de les Medes, in Sant Aniol de Finestres; and the volcano of Puig d'Adri, in Canet d'Adri.


Can Guilana volcano

The volcano of Can Guilana is an exceptional point for the study of volcanoes. Located on a hill of an oval plant of about 350 meters in diameter and 60 meters high, unlike other nearby volcanoes that are also part of Gironès Volcanic Zone, it does not have a perfectly defined crater nor a well differentiated cone; we are actually in a volcanic fireplace filled with basalts that manifest themselves in the form of columns and lentils, surrounded by more or less cemented explosion breccias.

This volcanic outcrop is adjacent to the Puig d'Adri volcano (GC2R8XH), specifically at 6.3 km in a straight line, and has a direct relationship with it. According to scholars, the Puig d'Adri volcano has its origin in the secondary fault of Adri, born between the faults of Llorà and Cartellà. Their emissions were directed towards the east, which suggests that it originated in a collapse that occurred in the Pedret-Fontajau area.


Source: http://amigosdelosvolcanes.blogspot.com.es/p/falla-de-llora-zona-volcanica-del.html and own work.


Prior to the appearance of the volcano of Can Guilana, the Puig d'Adri volcano went alternately through five eruptive phases of different violence (moderate, ultraexplosive, moderate, ultraexplosive and newly moderated). After the last moderate phase, there was a huge reload of the system from the underground aquifers. The system was congested and in its search for a point of expansion an opening was created that allowed the reduction of the energetic tension. This opening is what we now know as the Can Guilana Volcano (in fact, scholars consider it a volcanic neck). The analysis of this spring allows us to know that it only had a stage of extreme violence during which a set of pyroclastic breccia rocks was projected on the outside. This eruptive process did not have continuity in the area of ​​Can Guilana, but it followed through the main duct of the volcano of Puig d'Adri. This caused the chimney of Can Guilana to be completely full of lava, identical to that of the outcrop of Adri, which caused the emergence of columnar disjunctions in the mini-crater that was formed, the columns that we can see nowadays



Collage Can Guilana

Current status

Although, as we have seen, this volcanic outcrop is of exceptional importance, it is not located within the Spaces of Natural Interest Plan of Catalonia (PEIN), nor is it mentioned in the Inventory of spaces of geological interest of the Generalitat de Catalunya, nor does not enjoy any special protection. Moreover, the basalts of the outcrop were used as the basis for the construction of the roads of the urbanization of the nearby golf course. The main threat, however, could come from a hypothetical expansion of this urbanization, since the volcano is located on urban land as a green area and no preservation regulations are foreseen.



Bibliography and webgraphy

Pujadas, Albert, et al. El Vulcanisme de la Vall de Llémena. Girona: Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona, 1997. Col·lecció Dialogant amb pedres, 5.

Camps Gamundi, Isaac. “Volcà de Can Guilana (Gironès)” [apunt de blog]. A: Bloc De Camp [en línia], 4 Maig 2012.  [Consulta: 2 d’abril de 2018; 11.14 CET]. Disponible a <http://www.blocdecamp.cat/2012/05/volca-de-can-guilana-girones.html]>.

Delabastida, Suso. “Amigos de los volcanes” [apunt de blog]. A: Zona volcànica del Gironès [en línia]. [Consulta: 2 d’abril de 2018; 11.08 CET]. Disponible a <amigosdelosvolcanes.blogspot.com.es/p/falla-de-llora-zona-volcanica-del.html>.



To register this Earthcache

Answer the questions below with a message with the Geocaching Messages center or with an email sent to xicufotsopa@gmail.com. It is not necessary to wait for my confirmation to log. If there is any problem, I will contact you. Do not hesitate to ask for help, if you need it.



  1. What is a monogenetic volcano?
  2. Which is the etymology of the word volcano?
  3. In the virtual stage 01 (Banc) there is a bench; with how many pieces and with what type of rock is built?
  4. In the virtual stage 02 (Roca) you will find two rocks.
    • Explain the shape and texture of both of them.
    • Estimate the approximate height and width of the largest one.
      • What kind of rock do you think it is?
      • Carbonate rock, specifically travertine.
      • Detrital rock, specifically pyroclastic breccia.
      • Detrital rock, specifically marlstone.
  5. OPTIONAL: upload a photo of you or your GPS at some zone of the volcano.




Additional Hints (No hints available.)