Skip to content

Castell de Llorenç de Montgai Mystery Cache

Hidden : 5/21/2018
Difficulty:
2 out of 5
Terrain:
3 out of 5

Size: Size:   small (small)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


كاستيلو دي لورنس

Castell de Llorenç عبارة عن قلعة في قرية Sant Llorenç de Montgai ، في بلدية Camarasa (Noguera) ، والتي تعد من الأصول الثقافية ذات الأهمية الوطنية. يقع على منحدر بارز من سلسلة جبال Sant Cristòfol أعلى بلدة Sant Llorenç de Montgai الحالية.

تاريخ

وقد تم تحديد العديد من أسماء الأماكن في قلعة لورنس ، التي ذكرها المؤلفون العرب "أحمد الرازي" (القرن العاشر) و "العُذري" (القرن الحادي عشر). يذكر الأول قلعة "لوريباس" والثاني قلعة "لورينيس". كانت هذه القلعة مهمة "له" في منطقة ليدا التي قامت بحماية بالاجير من هجمات النبلاء المسيحيين التي أقيمت في الشمال ، والسيطرة المباشرة على نهر سيغري ، وبصورة مرئية ، بلانا أورغيل. في التوثيق اللاتيني ، تم ذكر القلعة ، التي لا تزال مسلمة ، في عام 1035 باعتبارها الحد الجنوبي في هبة من قلعة سانتا لينيا دي إرمينغول الثاني أورغيل وزوجته كونستانزا. في عام 1090 ، كانت أقرب النويات مثل Camarasa و Gerb مسيحية بالفعل وكان على Llorenç دفع الأجور في قلعة Gerb للحفاظ على حالته الأندلسية كما ورد في وثيقة مؤرخة في 29 أكتوبر 1091 تشير إلى قلاع Llorenç ، كاستيلو ، البيسا وغيرها. بعد بضع سنوات ، تم توزيع تهم Urgell وبرشلونة على هؤلاء.
لم تقع قلعة Llorenç في أيدي المسيحيين إلا بعد مرور بضع سنوات على فتح Balaguer (1105) ، في وقت واحد لاستسلام قلاع Os and Algerri ، حوالي 1115. بمجرد فتح القلعة ، أهميتها ، حيث اختفت البنية الحدودية بأكملها التي لعبت فيها دورا هاما. على الرغم من كل شيء ، فقد ورد ذكره في محاكمة تحكيم في عام 1156 بين كونت أورجيل إرمينجول السابع و فيكونت غراو بونك الثالث دي كابريرا على قوة القلاع ، من بين آخرين ، كاستيلو ، وبالور ، ولورينج ، ، في 1211 ، أصبح الملاذ الأخير من Guerau Ponç IV de Cabrera في كفاحه من أجل اتخاذ مقاطعة Aurembiaix Count Urgell. هناك أخذ أسير من قبل ملك أراغون.
في عام 1229 ، منح Ponç I ، كونت Urgell و Viscount of Àger ، حقوق Guillem de Cardona لقلعة Llorenç. في عام 1314 ، كانت القلعة تنتمي إلى فيكونت Àger وفقًا لوثيقة تبرع من مقاطعة أورجيل ، بالفرنك الفرنسي من جانب الملك جيمس الثاني إلى تيريزا دي إنتينكا.

القلعة الأندلسية

تقع قلعة Llorenç في العصور الإسلامية على الصخرة التي تبرز من Serra de San Cristòfol. يتم نطق البلاطة على جميع الجوانب باستثناء الجانب الشرقي الذي تم تمكينه كمنطقة وصول ، في منحدر حاد. لديها مصنع غير منتظم ، مع اثنين من مستويات الموطن الموجود في خطط مختلفة. يتم الحفاظ على بقايا الجدار المحيط في الزاوية الشمالية الغربية وعلى الجانبين الجنوبي والشمالي. يمكن اعتبارها أبراج نباتية مربعة بشكل أو بآخر ، وتبقى في الجزء الأكثر تطرفًا من المخرجات الضاربة الثلاثة للصخرة على الوجه الشرقي. تم بناء الجدار من القوالب غير النظامية للبناء ، مرتبط بقذائف الهاون والجير.
في المستوى العلوي من الصخرة ، توجد بقايا لما كان من الممكن أن يكون في الغرف ، وربما المستودعات ، وهي مبانٍ مستطيلة من الأبنية المستطيلة مع ملاط من الجير والجص. يمتلك ربع هذا النصف قبوًا من أنبوب مخفض ، مصنوع من ألواح خشبية. ربما عمل حديث يستفيد من الهياكل القديمة. على الجانب الشمالي هناك أربعة صهاريج مستطيلة تم حفرها على الصخر. يوجد في المستوى السفلي محيط ثانوي محاط بسياج يتكون من برج مصنع متعدد الأضلاع غير منتظم وجدار حائط بطول 10.5 أمتار ، مبني بعلبة مستطيلة بعلبة مربعة الشكل وجزء علوي مع قوالب ألواح. يمكن أن يكون من الأوقات الإقطاعية. هناك صهريج كبير بين المساحة التي تشكل اثنين من وخز الخيل حيث يتم فتح الوصول إلى التحصين ، بنيت مع العمل الانقاض غير النظامية.
كل شيء يشير إلى أن فترة التوظيف كانت طويلة ، وربما نشأت قبل القرن العاشر واستمرت حتى القرن الثالث عشر.

القلعة الإقطاعية

في العصور الإقطاعية ، انتقلت المستوطنة المحصنة إلى الجزء السفلي من الصخرة ، وتشكلت على طول الهادي الذي يشكل الجبل في الشرق. من الضروري التأكيد على عنصرين دفاعيين. يقع الأول على بعد 150 متر من الكنيسة ، وهو عبارة عن حفنة من الوحل والطين وبعض الأسلار الصلبة. يمكن أن تكون منطقة محصنة من برجين. العنصر الثاني هو في نهاية حافز تحتل ارتفاع صخري صغير. وهو برج أرضي مستطيل قليلاً (4.40 × 4 م) وارتفاعه الحالي 2.10 م. مصنوعة من أشجار مستطيلة من الحجر الجيري بشكل جيد مربعة إلى الخارج وقوالب البناء غير النظامية في الداخل. ستكون هذه الإنشاءات مرتبطة بالطور الإقطاعي الأكثر تطوراً في احتلال القلعة ، ربما بين نهاية القرن الثاني عشر والنصف الأول من القرن الثالث عشر.
داخل القلعة القلعة هي أنقاض مبنى يعرف باسم كنيسة سانت ميكيل. بناء غطاء واحد مع قبو أسطواني ، لعنة بحيث لا يمكن ضمان أنه كان مصلى. يمكن أن يكون الاعتماد على قلعة

ذاكرة التخزين المؤقت

شمال
٤١ ٥٢٢٧٧
جنوب
٠ ٤٩٧٢٠

Castell de Llorenç
El Castell de Llorenç és un castell al poble de Sant Llorenç de Montgai, al municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional. És en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol per sobre de l'actual poble de Sant Llorenç de Montgai.

Història
S'han identificat amb el castell de Llorenç alguns topònims citats pels autors àrabs «Àhmad ar-Razí» (segle X) i «al-Udhrí» (segle XI). El primer esmenta el castell de «Loribas» i el segon el castell de «Lurinis». Aquest castell fou un important «hisn» del districte de Lleida que protegia Balaguer dels atacs dels nobles cristians establerts al nord, dominant directament el pas del riu Segre i, visualment, la Plana d'Urgell. En la documentació llatina, el castell, encara musulmà, s'esmenta l'any 1035 com a límit sud en una donació del castell de Santa Linya d'Ermengol II d'Urgell i la seva esposa Constança. L'any 1090, els nuclis més propers com Camarasa i Gerb eren ja cristians i Llorenç havia de pagar paries al castell de Gerb per a conservar la seva condició andalusina segons consta en un document del 29 d'octubre del 1091 referit als castells de Llorenç, Castelló, Albesa i altres. Pocs anys després, els comtes d'Urgell i Barcelona se'ls repartiren.
El castell de Llorenç no caigué en mans cristianes fins uns anys després de la conquesta de Balaguer (1105), simultàniament a la rendició dels castells d'Os i Algerri, cap a l'any 1115. Un cop conquerit el castell, decaigué ràpidament la seva importància, ja que va desaparèixer tota l'estructura fronterera en la qual havia tingut un paper rellevant. Així i tot, apareix citat en un judici arbitral l'any 1156 entre el comte d'Urgell Ermengol VII i el vescomte Guerau Ponç III de Cabrera sobre la potestat dels castells de, entre d'altres, Castelló, Balaguer, i Llorenç, que, l'any 1211 es convertí en el darrer refugi de Guerau Ponç IV de Cabrera en la seva lluita per prendre a la comtessa Aurembiaix el comtat d'Urgell. Allí fou fet presoner pel rei d'Aragó.
El 1229, Ponç I, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, concedí a Guillem de Cardona drets al castell de Llorenç. El 1314, el castell pertanyia al vescomtat d'Àger segons un document de donació del comtat d'Urgell, en franc alou per part del rei Jaume II a Teresa d'Entença.

El hisn andalusí
El castell de Llorenç en època islàmica és situat sobre el rocall que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol. L'espadat és pronunciat en totes les cares excepte a l'oriental que s'ha habilitat com a zona d'accés, en fort pendent. Presenta planta irregular, amb dos nivells d'hàbitat situats en plans diferents. Es conserven restes de la muralla perimetral a l'angle nord-oest i a les cares sud i oest. Es poden considerar com a torres de planta més o menys quadrada les restes que hi ha a la part més extrema dels tres esperons sortints del rocall per la cara oriental. La muralla és construïda a base de maçoneria irregular encofrada, lligada amb argamassa de tàpia i calç.
Al nivell superior del rocall hi ha restes del que devien ser les cambres i potser els magatzems, construccions rectangulars de maçoneria amb morter de calç i guix. La cambra del mig presenta restes de volta de canó rebaixada, feta amb encofrat de taulons. Possiblement una obra moderna que aprofitaria antigues estructures. A la cara nord hi ha quatre cisternes rectangulars excavades a la roca. A nivell inferior hi ha un segon perímetre emmurallat format per una torre de planta poligonal irregular i un pany de muralla d'uns 10,5 m, construïda amb carreus rectangulars ben escairats i una part superior amb encofrats de tàpia. Podria ser d'època feudal. Hi ha una gran cisterna entre l'espai que formen els dos esperons on s'obre el camí d'accés a la fortificació, construïda amb maçoneria irregular.
Tot indica que el període d'ocupació fou llarg, originat probablement abans del segle X i perdurant fins al segle XIII.

El castell feudal
En època feudal l'assentament fortificat es desplaçà cap a la part baixa del rocall conformant-se al llarg de l'esperó que forma la serra en direcció est. Cal destacar dos elements defensius. El primer es troba a uns 150 m de l'església i és un munt de tàpia, palets i alguns carreus ben escairats. Podria ser una zona fortificada de dues torres. El segon element es troba a l'extrem de l'esperó ocupant un petit rocall elevat. És una torre de planta lleugerament rectangular (4,40 X 4 m) i una alçada actual de 2,10 m. Feta amb carreus rectangulars de pedra calcària ben escairats a l'exterior i maçoneria irregular encofrada a l'interior. Aquestes construccions es posarien en relació amb la fase feudal més avançada de l'ocupació del castell, potser entre el final del segle XII i la primera meitat del segle XIII.
Dins el recinte del castell hi ha les ruïnes d'un edifici conegut com l'església de Sant Miquel. Construcció d'una sola coberta amb volta de canó, tan malmesa que no es pot assegurar que fos una capella. Podria ser una dependència castellera.

Additional Hints (No hints available.)