El parc del Valira agafa el nom del riu que baixa del Principat d’Andorra. La principal característica d’aquest parc fluvial és la seva naturalitat, ja que ha mantingut bona part dels arbres de ribera existents quan el van fer. És un bon exemple, doncs, d’incorporació de la vegetació espontània a un gran jardí urbà fent que actualment existeixi una transició natural entre riu i ciutat . Em d’entendre el parc del Valira com un gran parc fluvial que s’uneix a altres zones verdes com el parc dels Enamorats o el parc del Toll del Bressol tot resseguint el bosc de ribera riu avall, esdevenint així una gran zona verda contínua i amb espècies autòctones al llarg de la façana oest de la ciutat.

En alguns llocs del parc s’han plantat espècies i varietats de jardineria, però el gros de l’arbrat el constitueixen espècies autòctones caducifòlies. Les més representatives són el vern, la freixera, el glop i la noguera.