MAS DE LA PUBILLA
D’una manera genèrica, el Mas tòpic és una explotació agrària formada per terres de conreu de cereals, vinyes si s’escau, oliveres, horts i boscos, d’unes quantes hectàrees d’extensió i les instal·lacions necessàries per a realitzar la primera transformació de productes agrícoles i ramaders (cellers, golfes, estables, etc.). La imatge ideal d’aquest mas seria la de la casa que té totes les terres aglevades al seu voltant formant una única parcel·la. Quan parlem de masos i masies ens estem referint gairebé sempre a poblament dispers, és a dir, a cases que estan isolades.
El mas, paraula derivada del llatí mansu, amb el significat d’habitatge, i documentada per primer cop al segle XI, apareix a Catalunya cap als segles VIII i IX, arran de la conquesta duta a terme pels francs i com a resultat d’una nova organització del territori. S’entén el mas com un conjunt: la casa i les terres que l’envolten, amb l’explotació agrícola, ramadera i forestal. Es consolida entre els segles XII i XIII i va evolucionant fins al mas actual.
El bosc, per a la masia, fou un complement necessari ja des de l’Edat Mitjana i sobretot a partir dels segles XV i XVI. Els habitants dels masos disposaven de drets d’ús sobre els boscos,on podien dur a pasturar els seus ramats i on prendrien llenya entre d’altres recursos. Els arbres es tallaven amb destrals i serres i se’n feia fusta per al consum de la llar, per a mobiliari i també per a vendre. El pagès aprofitava altres productes del coneixement i el contacte amb el bosc, com ara les herbes remeieres i els bolets.
Els animals han estat d’un gran ajut a pagès, on, en principi, gran part de la feina es feia a força de braços. Entre els segles XII i XIV el bestiar és tingut en compte d’una manera definitiva consolidant la seva utilització, sobretot per a llaurar.
Però també era important de cara a complementar l’alimentació i l’aprofitament de llana. És típic trobar bestiar oví o boví com a explotació ramadera principal, i bestiar gros (cavalls, eugues, someres, rucs, etc.) i l’aviram com a complement bàsic a pagès.
La introducció definitiva del tractor es consolidà en el camp català cap als anys seixanta i va fer canviar els hàbits del pagès. El pastor i la seva tasca també formaven part d’aquest món ramader. Sovint sojornava a la casa quan no era a les altes pastures de la muntanya amb el ramat.
Per damunt de tot, una explotació agrícola i la terra i el seu treball havien estat el origen i raó d’ésser. Es tractava, doncs, d’aprofitar les oportunitats econòmiques que oferia una explotació relativament gran i calia començar per fer una explotació autosuficient, és a dir, produir una mica de tot i no haver de dependre de ningú.
CATXÉ
A .- Cisternes d'aigua que hi ha a la part superior del Mas
Localitzeu aquesta fotografia, B .- Finestres tapades en vermell
Localitzeu aquest punt, C .- Forats en aquesta porta tapats en vermell
Molt aprop de les coordenades del Pàrquing recomanat trobareu una Estació remota de l'empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona, D .- Nombre d'aquesta Estació remota
A la part posterior de l'Estació remota citada anteriorment trobareu el local de l'Associació de veïns, E .- Nombre de blocs de vidre assenyalats amb la fletxa vermella
Localitzeu aquest punt. Mireu la Torre elèctrica d'Alta tensió, F .- Nombre format pel 4 darrers dígits dels cinc que hi ha a la placa de color blanc agafada a la citada Torre
Al costat de la carretera principal i més avall del Pàrquing recomanat al Listing d'aquest geoamagatall hi ha una parada de Bus de l'EMT, G .- Nombre d'aquesta parada
El catxé final el trobareu a :
N 41º [F - E x G x (A - B)] x (A - B) + D + C
E 001º (F - E x G + A x B + D + G) x C - C + B
