Skip to content

Pont de les Peixateries Velles. Eiffel a Girona. Virtual Cache

Hidden : 12/16/2019
Difficulty:
2 out of 5
Terrain:
2 out of 5

Size: Size:   virtual (virtual)

Join now to view geocache location details. It's free!

Watch

How Geocaching Works

Please note Use of geocaching.com services is subject to the terms and conditions in our disclaimer.

Geocache Description:


 

EL PONT DE LES PEIXATERIES VELLES. EIFFEL A GIRONA

 

 

 

Vista actual del pont

 

 

El pont i l'edifici de les Peixateries Velles, a la dreta, en una imatge de 1910-11

 

 

ATENCIÓ - ATENCIÓN - ATTENTION

 

A partir de l'1 de juny de 2023

A partir del 1 de junio de 2023

From June 1, 2023

 

Cal afegir la foto amb el nom de l'equip al registre (no val afegir-lo amb posterioritat); altrament, serà esborrat.

 

Hay que añadir la foto con el nombre del equipo al registro (no vale añadirlo con posterioridad); de lo contrario, será borrado.

 

You must upload the picture with the team name to the log (adding it afterwards is not allowed); otherwise it will be deleted.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

INFORMACIÓ EN CATALÀ

 

 

Des del punt de vista físic, Girona es troba en una situació especial, encaixada entre el massís de les Gavarres i el de les Guilleries i en la confluència de quatre rius: el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants. La història de la ciutat és el resultat de la relació mantinguda amb aquests rius i, especialment, amb els aiguats i les inundacions. Els segles de convivència amb els cursos fluvials han contribuït a modelar la ciutat, l’economia i el patrimoni cultural de Girona, coneguda com la ciutat dels quatre rius.

L’aigua, tradicional font de riquesa humana, ha estat també per als gironins una veritable font de maldecaps i de pors a causa dels recurrents aiguats patits al llarg de la història, especialment a la tardor. Des de la primera inundació documentada (1193) fins a l’actualitat se n’han produït gairebé cent cinquanta. El preu pagat per la ciutat de Girona ha estat alt. En algunes ocasions, l’aigua desbordada es va cobrar moltes vides humanes, però sobretot cal tenir en compte  que sempre va provocar greus pèrdues econòmiques, el col·lapse de l’activitat econòmica i ciutadana i l’enderrocament o malmetement de ponts.

Tradicionalment, els diferents consistoris municipals havien confiat en dos tipus de construccions per poder travessar els rius i comunicar els diferents barris de la ciutat:
 

 

 

 

  • Les palanques, ponts rudimentaris fets generalment amb un tauló o una colla de taulons. Aquestes estructures es mostraven molt febles davant la força dels rius, sobretot en el cas dels aiguats.
  • Els ponts de pedra, més resistents, però molt costosos de construir.
És a partir de la segona meitat del segle XIX que opten per la construcció de ponts de ferro, molt més sòlids i que asseguren una llarga durada.

El pont de ferro més conegut de Girona és el de les Peixateries Velles, que uneix la Rambla de la Llibertat amb el Carrer de Santa Clara per sobre del riu Onyar. El nom ve del fet que el mercat o llotja del peix es trobava precisament a la sortida del pont en arribar al carrer de Santa Clara. També és conegut (cada vegada menys) com a pont de les Palanques vermelles, nom que fa referència a l’antiga palanca de fusta de color vermell que servia per creuar l’Onyar i que va ser víctima de nombrosos aiguats.

Així, el 1862, l’enginyer mecànic britànic establert a Barcelona Michel de Bergue (un dels pioners de les construccions metàl·liques a Catalunya) considerava, en resposta al que li havia demanat l’Alcalde de Girona sobre la construcció d’un pont de ferro per travessar l’Onyar, el següent:
 
“Tres medios se ofrecen para la construcción del puente sobre el río Oñar, el uno con un solo tramo sin otro apoyo que sus estribos, otro con una pila central y el tercero con dos pilas y un tramo central de veinte metros de luz; pero considerando la posición del río, la naturaleza y sección de las avenidas, el señor de Berger recomienda un solo tramo de hierro virgen de cincuenta y un metros de longitud, cuatro metros de altura en el centro y tres metros de ancho”.

El 16 de juny del mateix any, l’Ajuntament aprova la solució proposada d’un sol tram metàl·lic i demana a Bergue un projecte i l’estudi econòmic de la construcció. Bergue el fa arribar al consistori el 9 de setembre.

Després dels canvis que es van produir a l’alcaldia, i de modificacions econòmiques fetes pel Consistori, es produeixen desacords amb Bergue que acabaran provocant que el 16 de desembre de 1862 es trenqui el compromís amb l’enginyer britànic. S’havia esvaït la possibilitat de la construcció del primer pont de ferro a Girona.

Al cap de quatre anys, els veïns es queixen novament del mal estat de la palanca existent. L’arquitecte municipal, Manuel Almeda, després d’una inspecció, valora el següent:
 
"Del reconocimiento que hemos practicado no se puede deducir que esté en completo estado de solidez, si bien creemos que haciéndole alguna reparación, podria durar algun tiempo más atendiendo a que por ser peatonal no esta sujeto a grandes cargas”.

No es té coneixement que es fes cap obra de manteniment o reparació. Sí que se sap, però, que el pont va ser arrossegat per la força de l’aigua durant les inundacions del 16 d’octubre de 1876. Aquest fet va provocar que el 14 de desembre la sessió de l’Ajuntament decidís treure a subhasta pública la construcció d’un pont de ferro. El procés s’accelera, ja que el dia 20 del mateix mes la ‘Comisión de Administración y Policía de los ríos’ elabora el plec de condicions econòmiques i, cinc dies més tard, l’arquitecte Almeda presenta els plànols i el pressupost, que pujava a 26.175 pessetes. Finalment, el dia 29 es comunica a través del ‘Boletín Oficial de la provincia de Gerona’ que la subhasta es realitzarà el 6 de gener de 1877 i que la guanyaria l’empresa que presentés ‘una proposició menor de 26.175 pessetes’.

Mentre arribava el dia de  la subhasta, la casa Eiffel de Paris (que havia rebut l’encàrrec de la Companyia del Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) de construir set ponts a la ciutat de Girona arran de l’arribada del tren) notifica a l’Ajuntament que ha nomenat A.F. Fragneau com a representant dels seus interessos a la ciutat i garant del compliment del contracte en cas de ser escollida la seva proposta.

Es van presentar tres pressupostos, corresponents a unes propostes molt similars, per part del constructor barceloní Ignasi Serrallach i Mas (24.500 ptes.), de Diego Serra, apoderat de l’empresa ‘La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona’ (23.500 ptes.) i de l’empresa parisenca Gustave Eiffel (19.750 ptes.). Així, el dia 6 de gener es van adjudicar les obres a l’opció més barata, la de l’empresa Eiffel.

El dia 22 de febrer de 1877 es va signar l’escriptura de contracte, en la qual s’estipulava que el pont s’havia de lliurar ja operatiu com a molt tard el 31 de març. L’empresa no va poder complir els terminis estipulats. Fragneau, en resposta al requeriment fet per l’Ajuntament sobre les causes del retard, ho justificà per “las terribles inundacions ocurridas en Francia que imposibilitaron el transporte del material”. Finalment, les últimes proves de càrrega del 19 de juliol van permetre’n la inauguració. A causa de l’increment final del preu (22.500 pessetes) i del retard en el lliurament de l’obra, l’empresa Eiffel va regalar els fanals que il·luminaven el pont.

Tant el Pont de les Peixateries velles com el de Sant Agustí (construït el 1877) es van pagar amb els diners que la companyia de ferrocarril TBF va pagar a l’Ajuntament per l’expropiació forçosa dels terrenys del traçat de la via fèrria.

Un pont tan important en la comunicació de la part antiga de Girona amb el barri del Mercadal ha vist moltes tasques de manteniment al llarg de la seva vida, des de la primera (1887) fins a l’actualitat: repintat, reforç, canvis de paviment...

Actualment, a més de ser molt utilitzat pels vianants, és un punt d’atracció important per a qui visita Girona, ja que des de la seva situació privilegiada per sobre de l’Onyar es pot gaudir de la fantàstica visió de les cases pintades de colors a la riba del riu i de la catedral i de la basílica de Sant Feliu.

 

 

Dades del pont de Peixateries Velles

 
 
 
SITUACIÓ
 
  • Situació: sobre el riu Onyar, entre la Rambla de la Llibertat i el carrer de Santa Clara.
  • Altres noms populars: pont de ferro, pont Eiffel, pont de les palanques vermelles.
  • Ús: pont de vianants.

 
 
PROJECTE
  • Any 1876.
  • Manuel Almeda, arquitecte municipal.
  • Pressupost: 26.175 pessetes (157,31 €).
 
CONSTRUCCIÓ
  • Any 1877.
  • Companyia Gustave Eiffel de París.
  • Cost final: 22.500 ptes (135,23€)
 
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
  • Estructura principal d’un sol tram amb biga tipus gelosia.
  • Llum del tram: 41,50 m.
  • Longitud total de la biga: 42,48 m.
  • Amplada del paviment: 2,62 m; pas útil: 2,35 m.
  • Material del paviment: fusta.
  • Barana tipus gelosia.
  • Alçada del paviment del llit del riu: 7 m.
  • Estreps de fàbrica de carreus.

 

 

Més ponts Eiffel a Girona

L’empresa Eiffel va acabar construint vuit ponts de ferro a la ciutat de Girona, tant per al ferrocarril com per al pas de vianants. D’aquests ponts, se’n conserven únicament quatre (malgrat que n’hi ha dos que han canviat el lloc on van ser situats originàriament). A més del de les Peixateries Velles, els ponts són:
 
  • Pont de Mart (també conegut com a Pont d’En Vidal), construït el 1876. Es trobava situat damunt del riu Güell, a prop de la ronda Ferran Puig. El 1912 va ser traslladat riu avall per connectar el carrer Cerverí amb la Devesa. Quan el 1969 es va desviar el curs del riu Güell, el pont ja no era útil i va ser traslladat a prop del col·legi dels Maristes i se situà a sobre de la sèquia Monar. Actualment es troba a sobre de la riera de Bullidors, al barri de Taialà.
 
El Pont d'en Vidal ja situat entre el carrer Cerverí i la Devesa, abans del desviament del riu Güell.
 
 
El mateix pont situat al final del carrer Rovira i Virgili, sobre la sèquia Monar, a prop dels Maristes.
 
El Pont de Mart o d'en Vidal a la seva ubicació actual, sobre la riera de Bullidors, al barri de Taialà.
 
  • Pont del Rellotge o de la Devesa, destinat al trànsit de vehicles, construït el 1878 entre l’avinguda Ramon Folch i la Devesa, també sobre el Güell. Davant l’augment del trànsit i de les necessitats viàries, es va decidir retirar-lo el 1963. Com que l’estat de conservació era bo, un grup de veïns del paratge del Balitrà, a Palamós, amb l’enginyer Josep M. de Toca i la seva dona, Mariana de Ciurana, al capdavant, el compraren i l’instal·laren el 1968 damunt la riera Aubí, on encara fa servei només per a vianants.


 
 
El Pont del Rellotge a la seva ubicació actual, a Palamós.


 
  • Pont del ferrocarril de la Sèquia Monar, del 1876. El 1972, en construir-se el viaducte elevat aquest es va destinar a vianants. Finalment, quan es va cobrir la sèquia, es va desmuntar.
Pont del ferrocarril de la sèquia Monar
 
Foto del pont el 1984, abans que es cobrís la sèquia.




 
  • Pont del ferrocarril del carrer Figuerola i al llarg del carrer Bonastruc de Porta, del 1876, retirat el 1972 arran de la construcció del pas elevat per al tren.
 
 
  • Pont sobre l’avinguda Ramon Folch, del 1876, retirat el 1961 a causa de l’ampliació de l’entrada a la ciutat. RENFE en va construir un de nou, també metàl·lic.
 
 
  • Pont del ferrocarril del riu Onyar, del 1876, de gairebé 195 metres de longitud i a 10,60 metres del fons del riu. Substituït el 1958 per un pont amb estructura de formigó per poder suportar les càrregues més grans dels combois.
 
 
  • Pont del ferrocarril sobre el Portal de França, del 1876, substituït igual que l’anterior per un de formigó.
 



 

Tasques per registrar aquest Virtual Cache

 
IMPORTANT: la FOTO que es demana HA DE CONTENIR EL NOM DE L'EQUIP; NO VAL AFEGIR-LO AMB POSTERIORITAT. Tots els registres que no compleixin el que es demana seran esborrats.
 
  • Feu una foto en què aparegui el nom del vostre equip, l’estructura metàl·lica del pont, la Catedral, la basílica de Sant Feliu, les cases de colors i el riu Onyar. A continuació teniu una foto d’exemple.

 


 

 

 

INFORMACIÓN EN CASTELLANO

 

 

 

Desde el punto de vista físico, Girona se encuentra en una situación especial, encajada entre el macizo de las Gavarres y el de las Guilleries y en la confluencia de cuatro ríos: el Ter, el Onyar, el Güell y el Galligants. La historia de la ciudad es el resultado de la relación mantenida con estos ríos y, especialmente, con los aguaceros y las inundaciones. Los siglos de convivencia con los cursos fluviales han contribuido a modelar la ciudad, la economía y el patrimonio cultural de Girona, conocida como la ciudad de los cuatro ríos.

El agua, tradicional fuente de riqueza humana, ha sido también para los gerundenses una verdadera fuente de quebraderos de cabeza y de miedos debido a los recurrentes aguaceros sufridos a lo largo de la historia, especialmente en otoño. Desde la primera inundación documentada (1193) hasta la actualidad se han producido casi ciento cincuenta. El precio pagado por la ciudad de Girona ha sido alto. En algunas ocasiones, el agua desbordada se cobró muchas vidas humanas, pero sobre todo hay que tener en cuenta que siempre provocó graves pérdidas económicas, el colapso de la actividad económica y ciudadana y el hundimiento o daño de puentes.

Tradicionalmente, los diferentes consistorios municipales habían confiado en dos tipos de construcciones para poder cruzar los ríos y comunicar los diferentes barrios de la ciudad:
 
  • Las palancas, puentes rudimentarios hechos generalmente con un tablón o un grupo de tablones. Estas estructuras se mostraban muy débiles ante la fuerza de los ríos, sobre todo en el caso de los aguaceros.
  • Los puentes de piedra, más resistentes, pero muy costosos de construir.
Es a partir de la segunda mitad del siglo XIX que optan por la construcción de puentes de hierro, mucho más sólidos y que aseguran una larga duración.

El puente de hierro más conocido de Girona es el de las Peixateries Velles (Pescaderías Viejas), que une la Rambla de la Llibertat con el Carrer de Santa Clara por encima del río Onyar. El nombre viene del hecho de que el mercado o lonja del pescado se encontraba precisamente en la salida del puente al llegar a la calle de Santa Clara. También es conocido (cada vez menos) como puente de las Palancas rojas, nombre que hace referencia a la antigua palanca de madera de color rojo que servía para cruzar el Onyar y que fue víctima de numerosos aguaceros.

Así, en 1862, el ingeniero mecánico británico establecido en Barcelona Michel de Bergue (uno de los pioneros de las construcciones metálicas en Cataluña) consideraba, en respuesta a lo que le había pedido al Alcalde de Girona sobre la construcción de un puente de hierro para cruzar el Onyar, lo siguiente:
 
“Tres medios se ofrecen para la construcción del puente sobre el río Oñar, el uno con un solo tramo sin otro apoyo que sus estribos, otro con una pila central y el tercero con dos pilas y un tramo central de veinte metros de luz; pero considerando la posición del río, la naturaleza y sección de las avenidas, el señor de Berger recomienda un solo tramo de hierro virgen de cincuenta y un metros de longitud, cuatro metros de altura en el centro y tres metros de ancho”.

El 16 de junio del mismo año, el Ayuntamiento aprueba la solución propuesta de un solo tramo metálico y pide a Bergue un proyecto y el estudio económico de la construcción. Bergue lo hace llegar al consistorio el 9 de septiembre.

Después de los cambios que se produjeron en la alcaldía y de modificaciones económicas hechas por el Consistorio se producen desacuerdos con Bergue que acabarán provocando que el 16 de diciembre de 1862 se rompa el compromiso con el ingeniero británico. Se había desvanecido la posibilidad de la construcción del primer puente de hierro en Girona.

Al cabo de cuatro años, los vecinos se quejan nuevamente del mal estado de la palanca existente. El arquitecto municipal, Manuel Almeda, tras una inspección, valora lo siguiente.
 
“Del reconocimiento que hemos practicado no se puede deducir que esté en completo estado de solidez, si bien creemos que haciéndole alguna reparación, podria durar algun tiempo más atendiendo a que por ser peatonal no esta sujeto a grandes cargas”.

No se tiene conocimiento de que se hiciera ninguna obra de mantenimiento o reparación. Sí se sabe, sin embargo, que el puente fue arrastrado por la fuerza del agua durante las inundaciones del 16 de octubre de 1876. Este hecho provocó que el 14 de diciembre la sesión del Ayuntamiento decidiera sacar a subasta pública la construcción de un puente de hierro. El proceso se acelera, ya que el día 20 del mismo mes la 'Comisión de Administración y Policía de los ríos' elabora el pliego de condiciones económicas y, cinco días más tarde, el arquitecto Almeda presenta los planos y el presupuesto, que ascendía a 26.175 pesetas. Finalmente, el día 29 se comunica a través del 'Boletín Oficial de la provincia de Gerona' que la subasta se realizará el 6 de enero de 1877 y que la ganaría la empresa que presentara una proposición menor de 26.175 pesetas '.

Mientras llegaba el día de la subasta, la casa Eiffel de Paris (que había recibido el encargo de la Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF) de construir siete puentes en la ciudad de Girona a raíz de la llegada del tren) notifica al Ayuntamiento que ha nombrado a A.F. Fragneau como representante de sus intereses en la ciudad y garante del cumplimiento del contrato en caso de ser elegida su propuesta.

Se presentaron tres presupuestos, correspondientes a unas propuestas muy similares, por parte del constructor barcelonés Ignasi Serrallach y Mas (24.500 ptas.), de Diego Serra, apoderado de la empresa 'La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona' (23.500 ptas. ) y de la empresa parisina Gustave Eiffel (19.750 ptas.). Así, el día 6 de enero se adjudicaron las obras a la opción más barata, la de la empresa Eiffel.

El día 22 de febrero de 1877 se firmó la escritura de contrato, en la que se estipulaba que el puente se debía entregar ya operativo como muy tarde el 31 de marzo. La empresa no pudo cumplir los plazos estipulados. Fragneau, en respuesta al requerimiento hecho por el Ayuntamiento sobre las causas del retraso, lo justificó por "las terribles inundaciones ocurridas en Francia que imposibilitaron el transporte del material". Finalmente, las últimas pruebas de carga del 19 de julio permitieron su inauguración. Debido al incremento final del precio (22.500 pesetas) y del retraso en la entrega de la obra, la empresa Eiffel regaló las farolas que iluminaban el puente.

Tanto el puente de las Peixateries Velles como el de Sant Agustí (construido en 1877) se pagaron con el dinero que la compañía de ferrocarril TBF pagó al Ayuntamiento por la expropiación forzosa de los terrenos del trazado de la vía férrea.

Un puente tan importante en la comunicación de la parte antigua de Girona con el barrio del Mercadal ha visto muchas tareas de mantenimiento a lo largo de su vida, desde la primera (1887) hasta la actualidad: repintado, refuerzo, cambios de pavimento...

Actualmente, además de ser muy utilizado por los peatones, es un punto de atracción importante para quien visita Girona, ya que desde su situación privilegiada por encima del Onyar se puede disfrutar de la fantástica visión de las casas pintadas de colores a la orilla del río y de la catedral y de la basílica de Sant Feliu.



 

Datos del puente de Peixateries Velles

 
SITUACIÓN
  • Situación: sobre el río Onyar, entre la Rambla de la Llibertat y la calle de Santa Clara.
  • Otros nombres populares: pont de ferro (Puente de Hierro), pont Eiffel, pont de les palanques vermelles.
  • Uso: puente peatonal.
PROYECTO
  • Año 1876.
  • Manuel Almeda, arquitecto municipal.
  • Presupuesto: 26.175 pesetas (157,31 €).
CONSTRUCCIÓN
  • Año 1877.
  •  Compañía Gustave Eiffel de París.
  • Coste final: 22.500 pesetas (135,23€).
CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS
  • Estructura principal de un solo tramo con viga tipo celosía.
  • Luz del tramo: 41,50 m.
  • Longitud total de la viga: 42,48 m.
  • Anchura del pavimento: 2,62 m; paso útil: 2,35 m.
  • Material del pavimento: madera.
  • Barandilla tipo celosía.
  • Altura del pavimento desde el lecho del río: 7 m.
  • Estribos de sillar.



 

Más puentes Eiffel en Girona


La empresa Eiffel terminó construyendo ocho puentes de hierro en la ciudad de Girona, tanto para el ferrocarril como para el paso de peatones. De estos puentes, se conservan únicamente cuatro (aunque hay dos que han cambiado el lugar donde fueron ubicados originariamente). Además del de las Peixateries Velles, los puentes son:
 
  • Pont de Mart (también conocido como Pont d’en Vidal), construido en 1876. Se encontraba situado encima del río Güell, cerca de la ronda Ferran Puig. En 1912 fue trasladado río abajo para conectar la calle Cerverí con la Devesa. Cuando en 1969 se desvió el curso del río Güell, el puente ya no era útil y fue trasladado cerca del colegio de los Maristas y se situó encima de la acequia Monar. Actualmente se encuentra encima del torrente de Bullidors, en el barrio de Taialà.
El Pont d'en Vidal ya situado entre la calle Cerverí i la Devesa, antes del desvío del rio Güell.
 
El mismo puente situado al final de la calle Rovira i Virgili, sobre la acequia Monar, cerca de los Maristes.
 
El Pont de Mart o d'en Vidal en su ubicación actual, sobre la riera de Bullidors, en el barrio de Taialà.
 
  • Pont del Rellotge o de la Devesa, destinado al tráfico de vehículos, construido en 1878 entre la avenida Ramon Folch y la Devesa, también sobre el Güell. Ante el aumento del tráfico y de las necesidades viarias, se decidió retirarlo en 1963. Como el estado de conservación era bueno, un grupo de vecinos del paraje del Balitrà, en Palamós, con el ingeniero José M. de Toca y su esposa, Mariana de Ciurana, al frente, lo compraron y lo instalaron en 1968 sobre el arroyo Aubí, donde todavía hace servicio sólo para peatones.
 
 
 
El Pont del Rellotge en su ubicación actual, en Palamós.
 
  • Puente del ferrocarril de la acequia Monar, de 1876. En 1972, al construirse el viaducto elevado, se destinó a peatones. Finalmente, cuando se cubrió la acequia, se desmontó.
 
Foto del puente en 1984, antes de que se cubriera la acequia.
 
  • Puente del ferrocarril de la calle Figuerola y a lo largo de la calle Bonastruc de Porta, de 1876, retirado en 1972 a raíz de la construcción del paso elevado para el tren.
 
  • Puente sobre la avenida Ramon Folch, de 1876, retirado en 1961 debido a la ampliación de la entrada a la ciudad. RENFE construyó uno nuevo, también metálico.
 
  • Puente del ferrocarril del río Onyar, de 1876, de casi 195 metros de longitud y a 10,60 metros del fondo del río. Sustituido en 1958 por un puente con estructura de hormigón para poder soportar las cargas más grandes de los convoyes.

Puente del ferrocarril sobre el Portal de França, de 1876, sustituido al igual que el anterior por uno de hormigón.
 



 

Tareas para registrar este Virtual Cache

 
IMPORTANTE: la FOTO que se pide TIENE QUE CONTENER EL NOMBRE DEL EQUIPO; NO VALE AÑADIRLO CON POSTERIORIDAD. Todos los registros que no cumplan lo que se pide serán borrados.
 
  • Haga una foto en la que aparezca el nombre de su equipo, la estructura metálica del puente, la Catedral, la basílica de Sant Feliu, las casas de colores y el río Onyar. A continuación, se muestra una foto de ejemplo.


 

 

 

INFORMATION IN ENGLISH

 

 

 

From a physical point of view, Girona is in a special place, fitted between the Gavarres massif and the Guilleries massif and at the confluence of four rivers: Ter, Onyar, Güell and Galligants. The history of the city is the result of the relationship maintained with these rivers and, especially, with the floods. The centuries of coexistence with river courses have helped shape the city, economy and cultural heritage of Girona, known as the city of the four rivers.

 

Water, a traditional source of human wealth, has also been a source of headaches and fears for the people of Girona due to the recurrent floods suffered throughout history, especially in the fall. From the first documented flood (1193) to nowadays, almost one hundred and fifty have been happened. The price paid by the city of Girona has been high. On some occasions, overwhelmed water collected many human lives, but above all it must be kept in mind that it always caused serious economic losses, the collapse of economic and citizen activity and the demolition or malfunction of bridges.

Traditionally, the different municipal councils had relied on two types of buildings to be able to cross the rivers and communicate the different neighborhoods of the city:

  • Levers, rudimentary bridges generally made with a board or a group of planks. These structures were very weak against the strength of the rivers, especially in the case of the floodplains.
  • Stone bridges, more resistant, but very expensive to build.

It is from the second half of the 19th century that they opt for the construction of iron bridges, much more solid and which ensure a long life.

The most famous iron bridge of Girona is that of Peixateries Velles (old fish shops), which joins the Rambla de la Llibertat with the Santa Clara Street over the Onyar River. The name comes from the fact that the fish market was precisely at the exit of the bridge when it reached Santa Clara street. It is also known (nowadays much less) as the bridge of Palanques Vermelles, a name that refers to the old red wood handle that used to cross the Onyar and that was the victim of numerous floodplains.

Thus, in 1862, the British mechanical engineer established in Barcelona Michel de Bergue (one of the pioneers of metallic constructions in Catalonia) considered, in response to what the Mayor of Girona had asked about the construction of a bridge of iron to cross the Onyar, the following:

"Three means are offered for the construction of the bridge over the river Onyar, one with a single section without other support than its stirrups, another with a central stack and the third with two batteries and a central section of twenty meters of light; but considering the location of the river, the nature and section of the water avenues, M. de Berge recommends a single section of virgin iron, fifty-one meters long, four meters high in the center and three meters wide. "

On June 16 of the same year, the City Council approved the proposed solution of a single metal section and asked Bergue for a project and the economic study of the construction. Bergue sends him to the Town Hall on September 9th.

After the changes that took place in the mayor's office, and the economic changes made by the Consistory, there were disagreements with Bergue that will end up causing the British engineer to break the engagement on 16 December 1862. The possibility of building the first iron bridge in Girona had disappeared.

Four years later, the neighbors complained again about the bad state of the existing lever. The municipal architect, Manuel Almeda, after an inspection, said ​​the following.

"From the recognition we have practiced it can not be inferred that it is in a complete state of solidity, although we believe that by doing some repairs, it may take some time longer, given that being pedestrian is not subject to heavy burdens."

It is not known if any work of maintenance or repair is carried out. However, it is known that the bridge was dragged by the force of the water during the floods of October 16, 1876. This caused that on December 14 the session of the City Council decided to held a public auction for the construction of an iron bridge. The process accelerated, as on the 20th of the same month, the 'Comisión de Administración y Policía de los Ríos' elaborated the economic conditions and, five days later, the architect Almeda presented the plans and the budget, which rose to 26,175 pesetas. Finally, on the 29th it is communicated through the 'Official Gazette of the province of Gerona' that the auction will be held on January 6, 1877 and that the winner company would present a proposal of less than 26,175 pesetas'.

While on the auction day, the Paris based Eiffel company (which had been commissioned by the Tarragona Railway Company of Barcelona and France (TBF) to build seven bridges in the city of Girona as a result of the arrival of the train) notifies the City Council that has appointed A.F. Fragneau as a representative of his interests in the city and guarantor of the fulfillment of the contract in case his proposal was chosen.

Three quotes were presented, corresponding to very similar proposals, by the Barcelona builder Ignasi Serrallach i Mas (24,500 pesetas), of Diego Serra, empowered by the company 'La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona' (23,500 ptas. ) and the Parisian company Gustave Eiffel (19,750 pesetas). Thus, on January 6, the works were awarded to the cheapest option, that of the Eiffel company.

On February 22, 1877 the contract deed was signed, in which it was stipulated that the bridge should be delivered already operational by 31 March. The company was unable to meet the stipulated deadlines. Fragneau, in response to the request made by the City Council on the causes of the delay, justified it by "the terrible floods that occurred in France that prevented the transportation of the material." Finally, the last load tests of July 19 allowed the inauguration. Due to the final price increase (22,500 pesetas) and the delay in the delivery of the work, the Eiffel company gave the lights that illuminated the bridge for free.

Both the Pont de les Peixateries Velles and that of Sant Agustí (built in 1877) were paid with the money that the TBF railway company paid to the City Council due to the forced expropriation of the lands of the railway track.

A bridge so important in the communication of the old part of Girona with the Mercadal district has seen many maintenance tasks throughout its life, from the first (1887) to the present: repainting, reinforcement, changes of pavement...

Nowadays, besides being very used by pedestrians, it is an important point of attraction for those visiting Girona, because of their privileged location above the Onyar river, from where you can enjoy the fantastic view of the painted houses on the banks of the river, the cathedral and the basilica of Sant Feliu.

 

Data of pont de Peixateries Velles

 

 

SITUATION
  • Situation: above the river Onyar, between the Rambla de la Llibertat and the carrer de Santa Clara.
  • Other popular names: Pont de ferro (iron bridge), Pont Eiffel (Eiffel bridge), Pont de palanques vermelles (bridge of red levers).
  • Use: pedestrian bridge.
PROJECT
  • Year 1876.
  • Manuel Almeda, municipal architect.
  • Budget: 26,175 pesetas (€ 157.31).
CONSTRUCTION
  • Year 1877.
  • Gustave Eiffel Company in Paris.
  • Final cost: 22,500 pesetas (€ 135.23).
TECHNICAL CHARACTERISTICS
  • Main structure of a single section with beam of lattice type.
  • Span of the section: 41.50 m.
  • Total length of the beam: 42.48 m.
  • Pavement width: 2.62 m; useful step: 2.35 m.
  • Material of the pavement: wood.
  • Lattice type railing.
  • Floor height from the river bed: 7 m.
  • Ashlar strikes.

 

 

 

More Eiffel bridges in Girona

 

The Eiffel company ended up building eight bridges of iron in the city of Girona, both for the railway and for pedestrian crossing. Only four of them are conserved (although there are two that have changed the place where they were originally located). In addition to the Peixateries Velles bridge, the other ones are:

  • Pont de Mart (also known as Pont d’en Vidal), built in 1876. It was located above the Güell river, near the Ferran Puig street. In 1912 it was moved downstream to connect Cerverí street with the Devesa. When the course of the Güell River was diverted in 1969, the bridge was no longer useful, and it was moved nears Maristes school and it was placed above the Monar canal. It is currently located on the stream of Bullidors, in the Taialà neighborhood.

The Pont d'en Vidal bridge placed between la Devesa and Cerverí street, before the diversion of Güell river.

 

 

The same bridge placed at the end of Rovira Virgili street, above the Monar canal, near Maristes School.

 

 

 

 

 

Pont de Mart o d'en Vidal at its actual location, over the Bullidors stream, at the Taialà neighborhood.

 

  • Pont del Rellotge o de la Devesa, destined to the traffic of vehicles, constructed in 1878 between the avenue Ramon Folch and the Devesa, also on the Güell river. Due to the increase in traffic and road needs, it was decided to withdraw it in 1963. Because the conservation status was good, a group of residents of the Balitrà site, in Palamós, with the engineer Josep M. de Toca and his wife, Mariana de Ciurana, bought and installed it in 1968 on the Aubi stream, where it is still in use only for pedestrians.

 

 




 

 

 

 

  • Bridge or the railway of Monar canal, from 1876. In 1972, when the high viaduct was built, it was used for pedestrians. Finally, when the canal was covered, it was dismantled.

 

 

  • Figuerola street railway bridge and along Bonastruc de Porta Street, from 1876. Retired in 1972 as a result of the construction of the elevated train pass.

 

 

  • Bridge on Avinguda Ramon Folch, from 1876. Retired in 1961 due to the expansion of the entrance to the city. RENFE built a new one, also metallic.

 

 

  • Onyar river railway bridge, from 1876, almost 195 meters long and 10.60 meters from the bottom of the river. Replaced in 1958 by a bridge with a concrete structure to support the greatest loads of the convoys.

 

 

  • Railway bridge over the Portal de França, from 1876, replaced just like the previous one by one of concrete structure.

 

 

 

 

Tasks to register this Virtual Cache

 

 

IMPORTANT: the PICTURE required MUST CONTAIN THE TEAM NAME; ADDING IT AFTERWARDS IS NOT ALLOWED. All logs not fitting the requirements will be deleted.

 


Take a picture showing the name of your team, the metal structure of the bridge, the Cathedral, the Basilica of Sant Feliu and the colored houses and the Onyar River. Here's an example photo.

 

 

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

 

  • Alberch i Fugueras, Ramon. Girona. Històries, curiositats i misteris. Barcelona: Viena Edicions, 2013.
  • Alberch i Fugueras, Ramon; Freixes i Camps, Pere; Massanas i Burcet, Emili; Miró i Ametller, Joan. Girona: rius, ponts, aiguats.Girona: Ajuntament de Girona, 1982.
  • Bosch i Aragó, Francesc Xavier. Els ponts de ferro de Girona. Girona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Girona, Ajuntament de Girona, Caixa d'Estalvis Provincial de Girona, Escola Universitària Politècnica de Girona: 1986.

 

IMATGES

 

  • Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona.
  • Elaboració pròpia.

 

 

 

 

Virtual Rewards 2.0 - 2019/20

 

Aquest amagatall virtual forma part de la sèrie limitada de virtuals creats entre el 4 de juny de 2019 i el 4 de juny de 2020. Només 4000 propietaris d'amagatalls tenen l'oportunitat de crear-ne un de virtual. Si voleu més informació dels Virtuals 2.0, aneu a Geocaching Blog.

This Virtual Cache is part of a limited release of Virtuals created between June 4, 2019 and June 4, 2020. Only 4,000 cache owners were given the opportunity to hide a Virtual Cache. Learn more about Virtual Rewards 2.0 on the Geocaching Blog.

 

 

 

 

 

Additional Hints (Decrypt)

(PNGNYÀ): Yyrtvh ngragnzrag ryf erdhrevzragf qry ertvfger.&nzc;nzc;nzc;#13;&nzc;nzc;nzc;#10;(PNFGRYYNAB): Yrn ngragnzragr ybf erdhrevzvragbf qry ertvfgeb.&nzc;nzc;nzc;#13;&nzc;nzc;nzc;#10;(RATYVFU): Ernq gur ybttvat erdhverzragf pnershyyl.

Decryption Key

A|B|C|D|E|F|G|H|I|J|K|L|M
-------------------------
N|O|P|Q|R|S|T|U|V|W|X|Y|Z

(letter above equals below, and vice versa)