L'ermita de Sant Joan de la Muntanya es tracta d’un dels indrets més pintorescs de tota la Conca de Barberà. Situada a les primeres estribacions de la serra de Prades, es veu envoltada d’un entorn privilegiat on el bosc mediterrani és el gran protagonista.
L’ermita està engastada en una veta de roca de soldó, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre del santuari. Així, damunt d’aquest es conforma un mirador des d’on s'albira tota la Conca i una bona part dels seus pobles, les serres que l'envolten i, en dies clars, Montserrat i, fins i tot ,els Pirineus. Aquesta roca és coneguda com Roca de la Foguerada, ja que antigament, la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca.
La història de la fundació de l'ermita és ben incerta, tot i que del que sabem del cert és que està completament lligada a la figura de Na Elionor d'Urgell.
Elionor era la germana de Jaume d'Urgell, comte de Barcelona després de la defunció de Martí l'Humà, i que fou derrotat per les tropes de Ferran de Trastàmara al 1413. Al ser perseguida i reduïda a la misèria la seva família, va prendre la decisió de retirar-se del món i fer vida d'eremita. Així, segons els registres del pare Finestres, pàrroc de l'ermita, arriba a Sant Joan de la Muntanya el 1424.
Guardava penitència, dejuni continuat i abstinència en una cova propera, anomenada Cova de Nialó (contracció de Na Eleonor, com era coneguda) i guanyà la fama de santedat. Morí al 1430 degut a la pesta.
Aquí és quan el folklore i els registres no concorden, ja que la tradició popular explica que va ser la fundadora de l'ermita i va restar 16 anys, quan se sap que només arribà a estar-hi 6-7 anys, i existeixen documents de l'existència de l'església abans de la seva arribada.
Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l'ermita hi anaren fent vida diverses generacions d'ermitans fins a la Guerra Civil. Com era d'esperar, el juliol d'aquell any el retaule d'alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l'ermita, saquejada, va acabar en el més gran abandonament.
Tot i que després de la guerra es van fer algunes tasques de reconstrucció i manteniment, van acabar en orris i pràcticament en l'oblit. No obstant, al 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita el seu aspecte anterior. Tots els dissabtes, aquests voluntaris pugen a fer tot tipus de tasques, fent que poc a poc el santuari recuperi el seu antic esplendor.
Cada any, el dia de 24 de juny, diada de Sant Joan Baptista, es celebra una gran festa a l'ermita. Ja de bon matí, molts montblanquins s'apleguen a la capella per assistir a la missa matinal, que es celebra en record de la que es feia temps enrere quan sortia el sol. Tot seguit, l'ambient es comença animant amb l'arribada de la gent que puja caminant o bé en la cursa que organitza el Club Atlètic, tot acabant amb un bon esmorzar.
Per arrodonir la festa, es duen a terme un bon grapat de manifestacions populars acompanyats de la música i el caliu d'un poble.
Així, des de que va començar la reconstrucció de l'Ermita, al Mirador hi ha una senyera que es canvia dues vegades l'any: una per Nadal i l'altra per Sant Joan,
La ermita de Sant Joan de la Muntanya es uno de los lugares más pintorescos de toda la Conca de Barberà. Situada en las primeras estribaciones de la sierra de Prades, se ve rodeada de un entorno privilegiado donde el bosque mediterráneo es el gran protagonista.
La ermita está engastada en una veta de roca de soldó (como se denomina en la zona a este tipo de piedra arenisca blanquecina), con matices rojizos, que a su vez hace de pared y techo del santuario. Así, encima de ésta se conforma un mirador desde donde se puede divisar toda la Conca y una buena parte de sus pueblos, las sierras que la rodean y, en días claros, Montserrat e, incluso, los Pirineos. Dicha roca es conocida como Roca de la Foguerada (hoguerada), ya que antiguamente, en la noche de San Juan, se encendía una hoguera que era la señal para encender las otras hogueras de la Conca.
La historia de la fundación de la ermita es bien incierta, aunque de lo que se está seguro es que está completamente ligada a la figura de Leonor de Urgel (En catalán, Na Elionor de Urgel, donde“Na” es el artículo personal femenino).
Leonor era la hermana de Jaime de Urgel, conde de Barcelona tras el fallecimiento de Martín el Humano, y que fue derrotado por las tropas de Fernando de Trastámara en 1413. Al ser perseguida y reducida a la miseria su familia, Leonor tomó la decisión de retirarse espiritualmente y hacer vida de eremita. Así, según los registros del padre Finestres, párroco de la ermita, llega a Sant Joan de la Muntanya en 1424.
Guardaba penitencia, ayuno continuado y abstinencia en una cueva cercana, llamada Cueva de Nialó (contracción de Na Elionor, como era conocida) y ganó la fama de santidad. Murió el año 1430 debido a la peste.
Aquí es cuando el folclore y los registros no concuerdan, ya que la tradición popular cuenta que fue la fundadora de la ermita y vivió allí 16 años, cuando se sabe que sólo llegó a estar 6-7 años, además de la existencia de documentos que registran la presencia de la iglesia antes de su llegada.
Durante los siglos posteriores, la devoción montblanquina por San Juan fue creciendo y en la ermita fueron haciendo vida varias generaciones de ermitaños hasta la Guerra Civil. Como era de esperar, en julio de ese año el retablo de alabastro fue mutilado, la campana despedazada y la ermita, saqueada, terminó en el mayor abandono.
Aunque después de la guerra se hicieron algunas tareas de reconstrucción y mantenimiento, no hubo continuación y quedó otra vez abandonada. Sin embargo, en 1993, un grupo de montblanquinos, ahora conocidos como Los Ermitaños de Sant Joan de la Muntanya, se propusieron devolver a la ermita su aspecto anterior. Todos los sábados, estos voluntarios suben a hacer todo tipo de tareas, haciendo que poco a poco el santuario recupere su antiguo esplendor.
Cada año, el 24 de junio, día de San Juan Bautista, se celebra una gran fiesta en la ermita. Ya de madrugada, muchos montblanquinos se reúnen en la capilla para asistir a la misa matinal, que se celebra en recuerdo de la que se hacía tiempo atrás cuando salía el sol. A continuación, el ambiente empieza a animarse con la llegada de la gente que sube andando o bien en la carrera que organiza el Club Atlètilc, acabando con un buen almuerzo.
Para redondear la fiesta, se llevan a cabo un buen número de manifestaciones populares acompañados de música y el calor de un pueblo.
Así, desde que comenzó la reconstrucción de la Ermita, en el Mirador hay una senyera (bandera catalana) que se cambia dos veces al año: una en Navidad y otra para San Juan.
Sant Joan de la Muntanya hermitage is one of the most picturesque places in the entire region of Conca de Barberà. Located in the first foothills of Prades mountains, it is surrounded by a privileged environment where the Mediterranean forest is the main protagonist.
The hermitage is set in a vein of soldó (how it’s called this type of whitish sandstone in the area), with reddish shades, which forms the walls and the top of the sanctuary, as well. Therefore, on the top of the church, there is a viewpoint from where you can see the entire Conca and a good part of its villages, the mountains that surround it and, on clear days, Montserrat and even the Pyrenees. This rock (soldó) is known as Roca de la Foguerada (bonfire rock), since formerly, on the night of San Juan (Saint John’s night), a bonfire lit from this spot was the signal to light the other bonfires of La Conca.
Nobody is certain about when was founded the hermitage. However, what is undeniable is the link between Sant Joan de la Muntanya and Na Elionor d’Urgell (In Catalan, "Na" is the female personal article).
Leonor was the sister of James II (Jaume d’Urgel in Catalan), Count of Barcelona after the death of Martin the Humane, who was defeated by the troops of Ferdinand II of Aragon in 1413. After that, her family was persecuted and brought to misery, so Leonor made the decision to be a hermit. Thus, according to the records of Father Finestres, parish priest of the hermitage, she arrived at Sant Joan de la Muntanya in 1424.
She observed penance, continued fasting and chastity in a nearby cave, called Cueva de Nialó (contraction of Na Elionor, as she was known) and gained the reputation of sanctity. She died in 1430 due to plague.
At this point, it is when the folklore and the records do not match, since popular tradition says that she was the founder of the hermitage and lived there for 16 years, when it is known that she only was 6-7 years old, besides the existence of documents that confirms the presence of the church before her arrival.
During the following centuries, the devotion of the town of Montblanc towards Sant Joan grew and several generations of hermits were living in the sanctuary until the Spanish Civil War. As expected, the hermitage was looted, destroyed, and ended in the greatest abandonment.
Although some reconstruction and maintenance work was done after the war, there was no continuation and it was abandoned again. However, in 1993, a group of people from Montblanc, known as the Hermits of Sant Joan de la Muntanya nowadays, planned to return to the hermitage its previous appearance. Every Saturday, these volunteers go up to do all kinds of tasks, and little by little the sanctuary recovers its previous splendor.
Every year, on 24th of June, the day of San Juan Bautista, a great party is celebrated in the hermitage. At dawn, many locals gather in the chapel to attend the morning Mass, which is celebrated in memory of the one that was long ago celebrated when the sun rose. Then, people from Montblanc arrives from the town walking up all the way, while others participate in the race organized by the Club Atlètilc, ending with a good lunch.
To finish the party, a good number of popular demonstrations are carried out accompanied by music.