Situació i presentació
Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989. De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera. El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa (Noguera). A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs.
Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana: entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta. Algunes partides del terme són el Pla de Ratera, els Clotassos, Vallporcars, Cantaperdius, Escalç i la Moixa.
El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Portella i la caseria de Corregó. La carretera local de Lleida a Menàrguens per Benavent de Segrià i Albesa és el principal eix de comunicació de la població. Diversos camins uneixen el poble amb els nuclis d’Alguaire, Corbins i Vilanova de Segrià.
La població i l'economia
Els fogatjaments antics són força desiguals, ja que el del 1358 registrà només 2 focs i 13 focs el del 1380. El 1497 hi havia 31 focs i 40 el 1553. El 1718 la població era de 37 h, que havien augmentat a 183 h el 1787. Els anys següents la població va créixer notablement (el 1860 hi havia 615 h) i disminuí un xic al tombant del segle. El 1930 tenia 653 h i 720 el 1970. Després del considerable descens patit el 1981, amb 595 h, la població semblà recuperar-se durant la dècada posterior, arribant als 613 h comptavilitzats el 1991. A partir d’aquest data, però, la població encetà una lenta però constant tendència decreixent: 585 h el 1996 i 577 h el 2001. La situació es capgirà una altra vegada, quan, el 2005, el terme assolí els 815 h.
L’economia del municipi és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu, per al qual s’aprofita el canal de Pinyana (documentat ja al segle XII), que fecunda les hortes de Canissella, Ratera, el Pedrís, els fons de Croells, Gatmullat, o Gratmullat, i el despoblat de Casals o Escalç, amb restes d’un antic castell; hi ha una bona proporció de terres que es reguen amb la tècnica de microaspersió. A l’horta hi ha sobretot fruiters (pereres, pomeres i presseguers). També es conreen cereals (ordi i blat de moro) i farratge.
La ramaderia complementa l’agricultura. Es constatà un cert augment del porcí, de la cria d’aviram, de bestiar boví i de conilles mares.
Hi ha diverses cooperatives que comercialitzen els productes del camp, i empreses privades que compren i comercialitzen una gran quantitat de fruita del poble i la rodalia. Cal esmentar una societat agrària de transformació. El mercat setmanal és el dijous.