DOLMEN DEL PUIG RODÓ

Aquest sí que és un dolmen dels que fa goig veure, està molt ben conservat 

Tipus: Cambra simple (Miquel Cura) o galeria catalana.
Període: Calcolític (2200 ac / 1800 ac).
Excavacions: J. Gudiol amb el Centre excursionista de Vic a principis del segle XX. Ricard Batista i el Grup d'Arqueologia de Moià el 1960, també el reconstrueixen.
Materials: 2 rodelles perforades d'os; punta de sageta incompleta de sílex blanc; petita planxa de metall; braçalet metàl·lic ovalat; restes ceràmiques amb decoració geomètrica incisa, altres tipus "Arbolí"; fragment de terrissa amb decoració incisa amb possibles representacions solars. Restes humanes òssies: 4 cranis, un d'ells conservant 2 temporals, els parietals, una part del frontal i l'occipital.
Planta: Ricard Batista, 1961.
Orientació: De nord a sud.
Dimensions: 3,60 m de llarg, 1,25 m d'ample i 1,30 m d'alçada.
Túmul: Circular (7 m), en mal estat.
Lloses: Cobertora (amb una creu gravada) tornada a posar per R.Batista. Cobertores corredor caigudes. Corredor subdividit.

Com es construïa un dolmen?

Calia localitzar una bona font de pedra prop del camp sacre. El que venia després era un treball dur i perillós que requeria una bona coordinació i cooperació grupal. Primer s'extreia la pedra del sòl, després s'aixecava per a posar-la sobre uns troncs de fusta que actuaven de rodes per al seu transport, el trajecte era un punt delicat del procés, les pedres pesaven centenars de quilos i qualsevol fallada podia suposar un accident gens recomanable, amb ajuda d'unes cordes uns anaven fent de manera coordinada i la resta anava subjectant la pedra, re-col·locant els troncs de darrere cap endavant perquè la pedra mai quedés en l'aire i vigilant que no se sortís de la seva superfície, per si això fos poc, calia superar els sots del camí, les costes i els canvis en el terreny, superat el transport les grans pedres es col·locaven en el lloc triat del camp sacre.

Després calia aixecar l'estructura, per a això primer cavaven rases que marcaven la planta del dolmen i en les quals s'introduïen les pedres, aquestes es col·locaven amb el cant a l'altura de la rasa, després mitjançant palanca i amb ajuda d'unes cordes es tirava i s'aixecava fins que encaixés en el seu corresponent solc, aquest procés havia de realitzar-se amb cadascuna de les parets de l'estructura.

El corredor d'accés no és típic en tots els dòlmens però es realitzava simulant un mur a mitjana altura amb petits blocs de pedra.

Posteriorment les parets eren envoltades per capes de terra i pedres, és l'inici del túmul, aquest pas era fonamental per a col·locar la sostrada, una vegada aconseguida l'altura màxima de les parets, el túmul funcionava de rampa per a poder pujar la pedra del sostre perquè encaixés amb facilitat.

L'últim pas era cobrir el dolmen amb més capes de terra i pedres, en finalitzar l'única cosa que marcava el lloc era el túmul.