Font 1: Viquipèdia
La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.
El terme apareix esmentat en diversos concilis visigòtics que fixen la distància d'inviolabilitat de trenta passes al voltant d'esglésies i cementiris (681).
Aquests espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no s'hi podia dur a terme cap acte de violència sota pena d'excomunió, van esdevenir veritables nuclis permanents d'habitació, ja que l'Església va aconseguir ser vista per la pagesia com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de "sagrari".
Així doncs l'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentració d'edificacions a tocar dels temples a fi d'estar sempre protegits.
Font 2: www.pladebarcelona.cat
A Barcelona, La Sagrera es més a més, el nom que rep el barri creat entre els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar, i que actualment es troba al districte de Sant Andreu de Barcelona.
Paradòjicament, el barri de la Sagrera no va formar de la sagrera de Sant Martí de Provençals, ni tampoc de la sagrera de Crist Rei a Sant Andreu (que sería la més propera actualment, ja que es va construir al 1935) .. sinò que el cas de Sagrera és un exemple dels topònims viatgers que hi ha hagut al Pla de Barcelona.
A partir de finals del segle XVIII alguns nuclis del territori de Sant Martí de Provençals van començar a créixer i tenir més importància que el nucli de l’església de Sant Martí de Provençals, que llavors va passar a anomenar-se Sant Martí Vell: el Clot i el Camp de l’Arpa, el Taulat (després Poblenou), la Llacuna.
Amb el pas dels segles l’espai que la gent anomenava va començar a créixer per adquirir uns nous límits, límits que eren físics: un camí, una riera.
El camí ral que anava de Barcelona al Clot i a Sant Andreu de Palomar passant per la Sagrera podia ser un bon lloc per delimitar la sagrera. A prop del camí ral i de Sant Martí Vell hi passava el Rec Comtal i, des de l’edat mitjana hi havia hagut un molí. El molí es va començar a conèixer com a molí de la Sagrera. El tram del camí ral que passava a prop del nucli de Sant Martí Vell va passar a ser conegut com el camí que passa a prop de la sagrera de Sant Martí, i s’acaba escurçant com a camí de la Sagrera.
I es AQUÍ mateix on us volem portar, al Carrer de la Sagrera, just devant d'aquest pilar d'aigua que es mostra a la fotografía, i que sería un dels elements reconeixibles en la actualitat al carrer.., un vestigi d'un barri que no ha sigut tractat gaire respectuosament per les actuacions municipals.
L’any 2004, amb les obres d’ampliació del carrer Garcilaso, s’enderrocava l’antiga Font del Gaig, reconstruïda l’any 1864. El fet va tenir un gran simbolisme, en primer lloc pel menyspreu que va mostrar l’ajuntament al veïnat del barri, que en demanava la restauració. La font recordava el pas del Rec Comtal pel barri i era, a més un dels pocs elements urbans que mostraven encara l’escut del municipi de Sant Martí de Provençals. Segons sembla, una part de la font està guardada en un magatzem municipal.
Personalment, recordo passar per la font, de tornada del metro "Sagrera", tot passant pel Pont del Treball, en l'actualitat, també enderrocat gràcies a les obres de la futura estació de l'AVE a la Sagrera.
Aneu amb compte amb el contenidor, no volem que voli en un tres i no res. Bona cacera !!!