[Català]
Aquest geocatxe es troba al costat d'una antiga torre de telegrafia òptica del segle XIX. Des d'aquest punt hi ha vistes del barri marítim de Coma-ruga, els camps de vinyes d'aquesta part de la comarca i la línia de costa des del port de Segur de Calafell fins el port de Roda de Berà.
No cal entrar dins la zona delimitada per la reixa metàl·lica. Cal vigilar amb el terreny, perquè esdevé força inclinat a prop d'on està el catxe.
La torre del telègraf de Coma-ruga
Antiga torre de telègraf situada a la part alta de la urbanització dels Masos de Coma-ruga, bastida damunt una roca, a 112 m d'alçada.
Té la particularitat d'estar rodejada d'una profunda fossa excavada a la roca, tret característic de les torres de telegrafia militar.
Es compon de planta baixa amb sòcol, dos pisos i cornisa a la part superior.
Hi ha una divisòria de maons entre el sòcol i la planta baixa i una altra feta de pedra entre aquesta última i el primer pis.
S'observen les tres espitlleres en disposició regular a cadascuna de les parets de la planta baixa.
Les obertures, les finestres i la porta d'accés elevada del primer pis, de les façanes oposades, han estat reduïdes i tenen llindes i brancals de pedra.
A més s'han fet més obertures petites i espitlleres als diferents pisos.
La torre és feta de maçoneria arrebossada i no conserva la coberta.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de Sant Antoni (Altafulla), situada a 13 km i amb la torre posterior del turó del Gavatx a l'Arboç, a 11,2 km (desapareguda).
La següent torre posterior a la torre del Gavatx (desapareguda) seria la torre de Vilafranca del Penedès, situada a 11,8 km, també desapareguda.
Aquesta última torre comunicava amb la torre posterior de la Guàrdia (Subirats), situada a 9,2 km.
Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera.
La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
Com funcionava?
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia.
Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.
Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.
La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.
Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.
Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars.
D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
Font: web de la Generalitat de Catalunya
____________________________________________
[Castellano]
Este geocache se encuentra junto a una antigua torre de telegrafía óptica del siglo XIX. Desde este punto hay vistas del barrio marítimo de Comarruga, los campos de viñedos de esta parte de la comarca y la línea de costa desde el puerto de Segur de Calafell hasta el puerto de Roda de Bará. No es necesario entrar en la zona delimitada por la reja metálica. Hay que vigilar con el terreno, porque se vuelve bastante inclinado cerca de donde está el cache.
La torre del telégrafo de Coma-ruga
Antigua torre de telégrafo en la parte alta de la urbanización de los Masos de Coma-ruga, construida sobre una roca, a 112 m de altura.
Tiene la particularidad de estar rodeada de una profunda fosa excavada en la roca, rasgo característico de las torres de telegrafía militar.
Se compone de planta baja con zócalo, dos pisos y cornisa en la parte superior.
Hay una divisoria de ladrillos entre el zócalo y la planta baja y otra hecha de piedra entre esta última y el primer piso.
Se observan las tres aspilleras en disposición regular en cada una de las paredes de la planta baja.
Las aberturas, las ventanas y la puerta de acceso elevada del primer piso, de las fachadas opuestas, han sido reducidas y tienen dinteles y jambas de piedra.
Además se han hecho más aberturas pequeñas y aspilleras los diferentes pisos.
La torre es hecha de mampostería enlucida y no conserva la cubierta.
Esta torre de la línea civil tenía comunicación visual directa con la torre anterior de San Antonio (Altafulla), situada a 13 km y con la torre posterior de la colina del Gavatx en L'Arboç, a 11,2 km (desaparecida).
La siguiente torre posterior a la torre del Gavatx (desaparecida) sería la torre de Vilafranca del Penedès, situada a 11,8 km, también desaparecida.
Esta última torre comunicaba con la torre posterior de la Guardia (Subirats), situada a 9,2 km.
Esta torre pertenecía a la línea civil de Valencia a Tarragona y Barcelona que formaba parte de la línea Madrid-Valencia-Barcelona con prolongación hasta La Jonquera.
La línea civil de Madrid a Valencia y Barcelona entró en funcionamiento en 1849. La parte de la línea civil de Cataluña recorría toda la costa catalana de sur a norte, entrando hacia el interior en los tramos del Vendrell en Barcelona y de Santa Susanna en la Jonquera.
¿Cómo funcionaba?
La telegrafía óptica es un sistema que se basa en una serie de señales que en un punto alto, como puede ser una torre o un campanario, por un operario y que otro operario ve desde otro punto, comunicado visualmente, y el repite; de esta manera un mensaje se puede transmitir rápidamente desde un punto a otro de la línea.
Había varias maneras de realizar las señales, como un alto poste de madera con dos travesaños en los extremos que, accionados por poleas, podían cambiar de posición; cada posición era una letra o clave que gracias a un libro de claves se podía descifrar.
Los operarios o torreros, disponían de unas catalejos que permitieron que la distancia entre los diferentes puntos fuera mayor que si no dispusieran de ellas.
Mientras que en países como Francia o Inglaterra ya se habían construido líneas de telegrafía óptica a finales del siglo XVIII, en España no se inicia la construcción hasta el 1844, momento en que en algunos países ya se había empezado a utilizar la telegrafía eléctrica.
La creación de una línea implicaba la instalación de los sistemas de comunicación en puntos altos ya existentes o la construcción de torres en los lugares donde la distancia era demasiado grande. En Cataluña, la primera línea procedía de Valencia y llegaba a la Jonquera pasando por Barcelona.
Durante la Guerra de los matiners (1846-1849), el marqués del Duero, capitán general de Cataluña, encargó el desarrollo de una importante red de telegrafía óptica fija militar.
Se crearon 6 líneas, entre ellas la de Manresa - Vic - Girona.
En 1853 se construye la primera línea de telegrafía eléctrica entre Madrid e Irún, este hecho marcará el inicio del abandono de la telegrafía óptica y el desuso de las torres construidas para este fin.
Al 1857 se produce el desmantelamiento y abandono de las torres de telegrafía civil, y, en 1862, se oficializa el abandono de las torres militares.
De esta manera se pone fin a la corta historia de la telegrafía óptica en Cataluña pero que dejó como testimonio las torres de telégrafo.
Fuente: web de la Generalitat de Catalunya