CAT
La Rambla era una riera?
Ens trobem a l’inici de la Rambla de Barcelona, en concret a la Rambla de Canaletes, probablement el lloc més característic de Barcelona. En aquest earth us explicarem si aquesta zona va ser una riera en el passat i per què té l’orografia actual.
Per a poder validar l’earthcaché, us demanarem respondre les següents preguntes, enviant un missatge al propietari:
- Explica què és un con de dejecció
- Per què es va formar un con de dejecció en aquest punt
- Ara estas a l’antiga riera. Quina diferencia d’altura hi ha entre les coordenades de l’Earthcaché i el punt B? Perquè hi ha aquesta diferència?
- Ara hi ha una riera a sota de la Rambla ? Durant quant de temps hi ha hagut una riera a la Rambla?
- Fes-te una foto de l’equip o del vostre nick al punt B
ENG
Was the Rambla a creek?
We are at the beginning of the Barcelona’s Rambla, specifically on the Rambla de Canaletes, probably the most characteristic place in Barcelona. In this earthcache we will explain you if this area was a creek in the past and why it has its current topography.
In order to validate the earthcache, we will ask you to answer the following questions, by sending a message to the owner:
1. Explain what an alluvial fan is
2. Why a cone of dejection was formed at this point?
3. Now you are in the old creek. What is the difference in height between the coordinates of the Earthcaché and point B? Why is there such a difference?
4. Nowadays, is there is a creek below the Rambla? How long has there been a creek on the Rambla?
5. Take a picture of yourself or nickname at point B.
ESP
¿Era la Rambla un arroyo?
Nos encontramos en el inicio de la Rambla de Barcelona, en concreto en la Rambla de Canaletes, probablemente el lugar más característico de Barcelona. En este earth os explicaremos si esta zona fue un arroyo en el pasado y por qué tiene la orografía actual.
Para poder validar el earthcaché es necesario responder a las siguientes preguntas, a través de un mensaje al propietario:
1. Explica qué es un cono de deyección
2. ¿Por qué se formó un cono de deyección en este punto?
3. Ahora estás en el antiguo arroyo. ¿Qué diferencia de altura existe entre las coordenadas del Earthcaché y el punto B? ¿Por qué hay esta diferencia?
4. ¿Ahora hay un arroyo debajo de la Rambla? ¿Durante cuánto tiempo ha habido un arroyo en la Rambla?
5. Hazte una foto del equipo o de su nick en el punto B
CAT
Con de dejecció
Un con de dejecció és una forma del terreny format quan una corrent d’aigua que flueix ràpidament, arriba a una zona amb menor pendent i la seva velocitat disminueix, de forma que la llera s’extén en forma de ventall. Això acostuma a passar normalment quan un torrent arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
Aquests ventalls es formen en els periodes en que hi ha corrents importants. Com més gran és el corrent, serà capaç d’arrastrar material de mida més gran, doncs el riu tindrà més capacitat d’arrastrar materials més pesats. Per això és habitual veure capes de materials més gruixuts (grava) i altres de material més fi.
Aquests ventalls poden generar-se de forma molt ràpida en climes com el mediterrani com a conseqüència de pluges sobtades. Un cas malauradament famós és el que es va produir a Biescas (Osca) l’any 1996 i que va provocar la inundació d’un camping que es trobava al con de dejecció del riu Aras.
Geologia de la zona
La zona costanera de Barcelona està composada per materials molt recents, de l’holocè, mentre que els materials que observem a la zona més propera a Collserola es van crear durant el pleistocè.
Curiosament, la zona de contacte entre els dos tipus de materials van generar un dels accidents topogràfics més característics del pla de Barcelona: el Graó Barceloní, un escarpament vertical d’entre 10 i 4 m que anava de la Trinitat (on atenyia la seva altura màxima) a la plaça Universitat passant per la Sagrera, el Clot, l’arc de Triomf, el carrer Trafalgar, la plaça Urquinaona i el carrer Pelai. Més enllà de la ronda de Sant Antoni s’esvaïa i no és possible identificar-lo. L’origen d’aquest accident geogràfic sembla que és una falla actualment difícilment visible per les construccions posteriors i per les erosions.
Hidrografia
Entre les nombroses rieres que surcaven el pla de Barcelona des de Collserola en direcció al mar, l'anomenada Riera d'en Malla en el seu primer tram feia de separació natural entre els antics termes municipals independents de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles. El nom de Malla venia d'una gran finca situada a la part més alta de l'actual Rambla de Catalunya.
De fet, recollia les aigues de la riera de Vallcarca i iniciva el seu curs a partir de la plaça Lesseps. La seva llera coincidia amb el traçat sinuós de l'actual avinguda Riera de Cassoles. En arribar al principi del carrer Saragossa s'unia amb la Riera de Sant Gervasi i baixava fins a l'actual Plaça Gal·la Placídia. Seguint el seu curs descendent, es tornava a bifurcar en dos: La Riera de Sant Miquel i la pròpia Riera d'en Malla que continuava fins a creuar la Diagonal i s'endinsava cap a l'Eixample fins prendre el curs de l'actual Rambla de Catalunya.
A partir d’aquí la Riera baixava pel Portal de l’Angel i creuava la ciutat vella de Barcelona, la qual cosa creava molts problemes als habitants.
Al segle XII Jaume I construeix la primera muralla medieval de Barcelona que deixa la Rambla fora del recinte emmurallat i es decideix desviar la Riera d’en Malla a la Rambla per a evitar els problemes habituals de les inundacions. D’aquesta manera la Rambla es construiex en el fossar de la muralla, cosa que és una eina adicional de defensa.
Tal i com hem comentat, el graó barceloní que es trobava justament a l’inici de la Rambla provoca que la riera, en els moments de riuades generin un con de dejecció justament a la Rambla de Canaletes.
Al segle XIV, davant de l’increment de la població, es decideix ampliar les muralles de Barcelona i incloure també el barri del Raval.
De nou la Riera d’en Malla torna a ser un problema i es decideix desviar la Rambla en direcció est pel carrer Casp cap al Bogatell i el que és actualment la Vila Olímpica. Aquesta riera va estar descoberta durant molt de temps.
A partir del segle XV, la riera es va transformant cada cop més en una zona de passeig i fins i tot passa a anomenar-se Rambla.
ENG
Alluvial fan
An alluvial fan is a form of terrain formed when a rapidly flowing stream of water reaches a lower slope and its speed decreases, so that the channel extends in the form of a fan. This usually happens when a creek reaches the main valley or ends its course.
These fans are formed in periods when there are significant currents. The larger the current, the more material it will be able to carry, as the river will be able to carry heavier materials. This is why it is common to see layers of thicker materials (gravel) and others of finer material.
These fans can be generated very quickly in climates such as the Mediterranean as a result of sudden rains. An unfortunate famous case is that which occurred in Biescas (Huesca) in 1996 and caused the flooding of a campsite located in the alluvial fan of the river Aras.
Geology of the area
The coastal area of Barcelona is made up of very recent Holocene materials, while the materials we observe in the area closest to Collserola were created during the Pleistocene.
Interestingly, the area of contact between the two types of materials generated one of the most characteristic topographic features of the Barcelona plain: the Graó Barceloní, a vertical escarpment of between 10 and 4 m that went from Trinitat (where it reached its height maximum) to Plaça Universitat passing by La Sagrera, El Clot, Arc de Triomf, Carrer Trafalgar, Plaça Urquinaona and Carrer Pelai. Beyond the Ronda de Sant Antoni it was fading and it is not possible to identify it. The origin of this geographical feature seems to be a fault that is currently difficult to see due to later constructions and erosion.
Hydrography
Among the many streams that flowed through the plain of Barcelona from Collserola towards the sea, the so-called Riera d'en Malla in its first section was a natural separation between the old independent municipalities of Gràcia and Sant Gervasi de Cassoles. The name Malla comes from a large estate located on the highest part of the current Rambla de Catalunya.
In fact, it collected the waters of the Vallcarca stream and began its course from Plaça Lesseps. Its channel coincided with the winding layout of the current Avinguda Riera de Cassoles. Arriving at the beginning of Carrer Saragossa, it joined the Riera de Sant Gervasi and descended to the current Plaça Gal·la Placídia. Following its descending course, it forked again into two: the Riera de Sant Miquel and the Riera d'en Malla itself, which continued until it crossed the Diagonal and entered the Eixample until taking the Rambla de Catalunya.
From here the Riera went down the Portal de l’Angel and crossed the old city of Barcelona, which created many problems for the inhabitants.
In the 12th century, Jaume I built the first medieval wall in Barcelona, leaving the Rambla outside the walled enclosure, and it was decided to divert the Riera d’en Malla to the Rambla to avoid the usual problems of floods. In this way, the Rambla becomes the moat of the wall, which is an additional tool of defense.
As we have already mentioned, the Barcelona step that was right at the beginning of the Rambla causes the stream, in times of floods, to generate a cone of dejection right on the Rambla de Canaletes.
In the 14th century, given the increase in population, it was decided to extend the walls of Barcelona and also include the Raval district. Once again, the Riera d’en Malla is a problem and it is decided to divert it again from the Rambles to an easterly direction along Carrer Casp towards Bogatell and what is currently the Vila Olímpica. This stream was uncovered for a long time.
From the 15th century onwards, the stream became more and more a walking area and was even renamed Rambla.
ESP
Cono de deyección
Un cono de deyección es una forma del terreno que se crea cuando una corriente de agua que fluye rápidamente, llega a una zona con menor pendiente y su velocidad disminuye, de forma que el cauce se extiende en forma de abanico. Esto suele ocurrir normalmente cuando un torrente llega al valle principal o termina su curso.
Estos abanicos se forman en los periodos en que hay corrientes importantes. Cuanto mayor sea la corriente, será capaz de arrastrar material de mayor tamaño, pues el río tendrá más capacidad de arrastrar materiales más pesados. Por ello es habitual ver capas de materiales más gruesos (grava) y otras de material más fino.
Estos abanicos pueden generarse de forma muy rápida en climas como el mediterráneo como consecuencia de lluvias repentinas. Un caso desgraciadamente famoso es el que se produjo en Biescas (Huesca) en 1996 y que provocó la inundación de un camping que se encontraba en el cono de deyección del río Aras.
Geología de la zona
La zona costera de Barcelona está compuesta por materiales muy recientes, del Holoceno, mientras que los materiales que observamos en la zona más cercana a Collserola se creó durante el pleistoceno.
Curiosamente, la zona de contacto entre los dos tipos de materiales generó uno de los accidentes topográficos más característicos del plano de Barcelona: el Escalón Barcelonés, una pared vertical de entre 10 y 4 m que iba de la Trinitat (donde alcanzaba su altura máxima) a la plaza Universitat pasando por la Sagrera, Clot, el arco de Triunfo, la calle Trafalgar, la plaza Urquinaona y la calle Pelai. Más allá de la ronda de Sant Antoni se desvanecía y no es posible identificarlo. El origen de este accidente geográfico parece que es una falla actualmente difícilmente visible debido a las construcciones posteriores y a la erosión.
Hidrografía
Entre las numerosas rieras que surcaban el plano de Barcelona desde Collserola en dirección al mar, la llamada Riera de Malla en su primer tramo hacía de separación natural entre los antiguos términos municipales independientes de Gracia y Sant Gervasi de Cassoles. El nombre de Malla proviene de una gran finca situada en la parte más alta de la actual Rambla de Catalunya.
De hecho, recogía las aguas del arroyo de Vallcarca e iniciaba su curso en la plaza Lesseps. Su cauce coincidía con el trazado sinuoso de la avenida Riera de Cassoles. Al llegar al principio de la calle Saragossa se unía con la Riera de Sant Gervasi y bajaba hasta la actual Plaza Gala Placidia. Siguiendo su curso descendente, volvía a bifurcarse en dos: La Riera de Sant Miquel y la propia Riera de Malla que continuaba hasta cruzar la Diagonal y se adentraba hacia el Eixample hasta tomar el curso de la actual Rambla de Catalunya.
A partir de aquí la Riera bajaba por el Portal de l’Angel y cruzaba la ciudad vieja de Barcelona, lo que creaba muchos problemas a sus habitantes.
En el siglo XII, Jaume I construye la primera muralla medieval de Barcelona que deja la Rambla fuera del recinto amurallado y se decide desviar la Riera de Malla a la Rambla para evitar los problemas habituales de inundaciones. De esta manera la Rambla se convierte en el foso de la muralla, lo que es una herramienta adicional de defensa.
Tal y como hemos comentado, el escalón barcelonés que se encontraba justamente al inicio de la Rambla provoca que el arroyo, en los momentos de riadas generen un cono de deyección justamente en la Rambla de Canaletes.
En el siglo XIV, ante el incremento de la población, se decide ampliar las murallas de Barcelona e incluir también el barrio del Raval. De nuevo la Riera de Malla vuelve a ser un problema y se decide desviar la riera en dirección este por la calle Casp hacia el Bogatell y lo que es actualmente la Villa Olímpica. Este arroyo estuvo descubierto durante mucho tiempo.
A partir del siglo XV, el arroyo se va transformando cada vez más en una zona de paseo e incluso pasa a llamarse Rambla.
