La transformació del riu llobregat
El riu Llobregat, com a riu amb pedigrí mediterrani que és, té un règim hidrològic molt irregular d'acord amb el clima en què transcorre. Això significa que després de períodes molt prolongats d'estiatge, en què les precipitacions -i per tant el seu cabal- pràcticament es redueixen a zero, pot passar en unes poques hores, a uns cabals absolutament estratosfèrics que arriben a fer desbordar el llit, creant perillosíssimes avingudes.
El riu Llobregat en aquest tram fins al mar es troba més o menys encaixonat i obligat a seguir un determinat camí, a partir d'aquest punt s'obre en una plana plana com el palmell de la mà que obliga el caudal a serpentejar creant meandres en el seu recorregut. Les avingudes, en trencar amb el lcaudal anterior, provoquen la generació de cursos, meandres i desembocadures noves, activitat geològica de la qual es té constància històrica repetida en la zona del delta del Llobregat des del temps dels romans, amb almenys 185 riuades constatades des de l'any 1100.
Antigament, el riu era totalment dinàmic: els meandres es desplaçaven en funció de la freqüència i magnitud de les avingudes i el riu construïa la seva plana al·luvial i deltaica mitjançant la inundació dels camps circumdants. Si bé això provocava la pèrdua de collites durant aquest any, també aportava quantitats de llim i argila que fertilitzaven els camps de manera natural. Actualment l'Aspecte del tram final del riu Llobregat ha estat drasticamente modificat artificialment des de les inundacions del 1971, asi per canalitzacions, plantacions de canya i la desaparició de meandres i ries per a redirigir el riu ampliant les zones urbanes i protegint la ciutat de possibles inundacions.
Que és un meandre?
El meandre és la corba de riu que es forma en el curs dels afluents producte de la força del corrent que els impulsa. Segons els geòlegs, el procés per a la formació dels meandres es fa en tres passos: corrosió, erosió i abrasió. Primer, la força del torrent d'aigua o la pressió hidràulica corroeix les ribes del riu i desprèn terra, pedres i roques.
Després, aquest material mogut per la força de l'aigua ajuda a erosionar el llit del riu. Finalment es genera el xoc entre les partícules dels elements que es desprenen i es colpegen entre si; això causa una abrasió que augmenta el poder de soscavar els fonaments del llit del riu.
De la mateixa manera que s'erosiona cap a la part exterior formant una corba, també els sediments s'acumulen en la riba contrària creant el costat convex o intern de la corba. Els meandres es formen generalment en el curs baix o mitjà dels rius; rares vegades es creen en els naixents.
El menadre de la Marrada
Qui sigui futboler sabrà que l'estadi del RCD Espanyol té el nom de "Cornellà-El Prat" i és possible que sàpiga que és perquè està situat just damunt del límit entre les dues localitats. Aquesta situació fa que una porteria estigui al Prat i l'altra a Cornellà, la qual cosa no deixa de ser una curiositat. Però el que possiblement no sap és el perquè que el límit municipal passi justament per aquí. Per a la seva informació, un meandre del riu desaparegut fa gairebé 40 anys té la culpa.
Un riu que ha servit tradicionalment com a frontera entre els diferents municipis que es reparteixen el territori del delta. En aquest cas, el meandre de la Marrada marcava el límit entre El Prat de Llobregat, que ocupava la riba dreta, i Cornellà de Llobregat, que ocupava la riba esquerra. Però tot anava a canviar a partir del 20 de setembre de 1971.
A principis de 1976, ja s'havia marcat el nou llit, el qual reduïa els dos quilòmetres de la Marrada a tan sols un tram recte d'1 km, i a l'agost de 1978 entrava en funcionament el nou traçat, si bé els treballs d'adequació van durar fins a finals del 1979 sobrepassant amb molt els 48 mesos preasignados inicialment. L'obra va significar moure 849.991 m³ de terra per a construir la variant del meandre
De mentrestant, el tram retallat es va anar emplenant amb les terres que es van anar extraient del nou cabal. No obstant això, no va ser del tot anul·lat, ja que, d'una banda, en ell desembocaven les clavegueres de Cornellà i no es podien suprimir a la lleugera (de fet, en la part posterior del centre comercial, encara es poden veure les instal·lacions de desguàs, actualment de pluvials) i per una altra, hi havia una empresa que es dedicava encara a extreure graves a l'interior del meandre, en la riba dreta.
Per a poder registrar aquest catxè, envia'm les respostes de les seguents preguntes al meu perfil de geocaching. Observa el riu en direcció al mar i desplaçat uns metres al voltant del pont on marca la coordenada per a millor resolució del Earth. No espereu el meu missatge per a logear aquest cache, em posaré en contacte amb vosaltres per a correccions
1. Observant el riu en direcció a la mar, ¿Quants cabals pots observar per la zona? ¿Per què creus que el flux de l'aigua va més ràpid en un i en uns altres que pràcticament ni es mou?
2. Observant la següent taula, ¿Quin TIPUS de riu s'assembla més al tram que estás observant?
3. Observant les diferents morfologies posibles d'un canal fluvial, ¿com s'asembla més aquest tram del riu?
4. Abans de les inundacions del riu Llobregat en 1971, existien multitud de meandres, estanys i ries. Ara, trobem un canal fluvial gompletament recte fins al mar. ¿Per què creus que actualment aquests elements naturals són pràcticament inexistents?
(OPCIONAL) Realitza una fotografia de tu, la teva GPs o el teu nom d'equip on apareguin les vistes al riu.