La ubicació actual del casal de barri està situada a un palauet del segle XIX de la família Portabella (coneguda com a Casa de l'Amo) i aquesta és la seva història....
Tot té el seu origen en el pas del Rec Comtal, que va permetre passar d'una economia agrària a una d'industrial. Aquest canvi el va aprofitar l'empresari adober Josep Ancío i va instal·lar una adoberia a mitjans del segle XIX. Unes dècades després Manuel Portabella i Cantarell va comprar una part dels terrenys a la viuda de Josep Suñé i Rovira per construir una fàbrica de filat de lli (1874) i als setanta-sis anys la va vendre als belgues Societat Llanera Barcelonesa (1888). La fàbrica de lli es va transformar en una de blondes, filats i teixits de llana i al costat de l'antiga casa-fàbrica dels Portabella (l'actual casal de barri) es van construir tres coberts que albergaven nous espais de producció, vestuaris i menjadors pels treballadors.
Gairebé un segle després (1979) es dissol la firma i es venen les accions a Hijos de Sabino Santos S.A. però els nous propietaris, conscients que els terrenys queden afectats per la obertura del carrer Pare Manyanet llogaran l'espai a diverses petites i mitjanes empreses. I és el 1995 quan es va aprovar el Pla Sant Andreu-Sagrera, on es projecta a la zona 300 nous habitatges i es comença l'enderrocament d'algunes de les naus industrials.
Actualment només se'n conservar el palauet transformat en casal de barri i una xemeneia al costat oposat de la plaça. El 2007 se'n van enderrocar les últimes instal·lacions i per pressió veïnal s'aconsegueix mantenir el palauet (que va passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona) i va allotjar diverses entitats del barri, entre elles l'Associació veïnal Sant Andreu Sud. El 2014 es comencen les obres de rehabilitació de l'edifici i el febrer del 2016 s'inaugura com a casal de barri.
https://www.canportabella.cat/casal/historia/
Fabra y Portabella, una trobada inevitable
Fabra y Portabella, una trobada inevitable A inicis de la dècada dels vuitanta del segle XIX la situació industrial de la zona presentava una gran concentració de fabricants de filats de cotó i lli. D'una banda, el vapor del fil controlat per Camil Fabra, igual que la fàbrica de xarxes de pesca que aquest tenia a La Sagrera i la manufactura de filats de lli que Manuel Portabella havia construït. Aquesta concentració lligada a la necessitat de controlar el mercat farà que el 16 de juliol de 1884 es fusionin Manuel Portabella y hijos i Camil Fabra y Compañia constituint per 3 milions de pessetes SA Sucesora de Fabra y Portabella. Els càrrecs directius van ser repartits de la següent manera: La presidència per Camil Fabra, vicepresidència: Manuel Portabella, director gerent, Josep Portabella i Cots i com vicegerent Ferran Fabra i Puig. La nova empresa mantindrà tres fàbriques, la de Manresa dedicada a la filatura i teixits de cotó, la de Sant Andreu, el Vapor del fil, dedicada a la filatura i el torçat de lli per cosir i la de La Sagrera dedicada a la fabricació de xarxes de pesca. Al marge quedarà la fàbrica que Portabella tenia a tocar la Riera d'Horta. Un fet determinant pel futur del complex industrial de Can Portabella. El grup empresarial dels Fabra i dels Portabella tenia el seu domicili social a la Rambla de Canaletes, 8 i el nombre de treballadors estava entre els 2000 i els 2500 i la força per moure les màquines era de 900 cavalls.
http://santandreusud.com/wp-content/uploads/2018/12/Historia-de-Can-Portabella.pdf