A finals dels anys 70 (del segle passat), la població escolar d’Amposta va anar creixent de manera espectacular i la demanda de places escolars cada vegada fou més exigent.

L’any 1979 s’inaugurà el Col.legi Públic Mestre Agustí Barberà, però no era suficient per absorbir les sol.licituds de matrícula a l’ensenyament públic.

Aquest mateix any es decideix a l’Ajuntament la construcció d’un nou centre escolar. El Ministerio de Educación dóna la seva aprovació i el 1981 veu la llum. En una de les sessions del Consistori municipal s’aprova el nom que rebrà el nou centre: Innocenci Soriano-Montagut, nom de qui és un insigne pintor i escultor ampostí. Així, doncs, el mateix setembre de 1981 obre les portes al seu alumnat el Colegio Público Soriano-Montagut. Comença com centre d’EGB, sense parvulari (els més menuts encara ocupaven les antigues Escoles Miguel Granell, les del parc).

L’afluència d’alumnat és constant i es imprescindible la construcció de cinc aules prefabricades al pati d’esbarjo per tal d’acollir a tots els nens i nenes.

La matrícula va en augment (s’arriba als 872 alumnes i nivells quintuplicats). Mentre s’està construïnt un nou centre ( el Col.legi Públic Miquel Granell). Quan el 1990 s’inaugura aquesta nova escola, un nombre molt nombrós d’alumnat del Soriano es traslladat, forçosament, al nou centre. Això dóna pas a que puguin venir els parvulets. A partir d’aquest moment el nostre Centre queda normalitzat com Col.legi Públic Soriano-Montagut, un centre de doble línia amb un total de cinc-cents i escaig alumnes.

Com que les condicions a les aules prefabricades no eren les més adients (humitats, manca de calefacció, …) es decideix l’ampliació del centre. Comencen les obres el 1993 i el febrer de 1995 s’inaugura dita millora. Queda configurada així l’estructura definitiva del centre. Des del 1997, a partir de la introducció de l’ESO, es perden els nivells 7è i 8è i es disposen de més espais per a equipaments (aula de música, idiomes, informàtica, biblioteca i d’altres) que fins aleshores no en disposàvem. Ara de les aules prefabricades només queda una (que va ser reformada l’any 2017) i s’utilitza com a gimnàs de psicomotricitat.

Ah!, una curiositat: el 1981 començà l’activitat escolar al Soriano, però no fou inaugurat oficialment fins el 5 de desembre

        AQUEST CATXE ESTA DEDICAT AL NOSTRES NETS

                                      YURIK I KAY