|
|
 |
|
"Poema de Catalunya", obra realitzada el 2002 al paviment de la Via Augusta a Sarrià (Barcelona) sobre un cal·ligrama de J. V. Foix
Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El terme prové del francès calligramme.
|
| |
 |
|
El más notable para mí es el «Poema de Catalunya».
../.. Hoy quiero insistir, si cabe, en las formas geométricas adoptadas. Lo que acercaría el texto-caligrama al «emblema». Como éste dispone de varios niveles de interpretación y ofrece el triple espacio cerrado: el de la página, el del triángulo, el del rectángulo en el cual se inscriben otros elementos figurativos -aquí también geométricos- y verbales: la también triple anáfora de «mar mediterrani». O sea los elementos tradicionales de la emblemática: imago/subscriptio.
|
|
|
Lo que no hace sino recalcar el valor ejemplar del texto. A lo que añadiré otro nivel de lectura no menos emblemático: la figura rectangular, «cuadrado alargado», signo de perfección en la simbología masónica. Con esto no pretendo, de momento, que implique un compromiso seguro por parte del poeta pero sí que conocía los signos de la iniciación y que no dudaba en recurrir a ellos. En el poema que abordamos funcionan los mismos signos geométricos: el rectángulo, símbolo o metáfora del mar mediterráneo y el triángulo, signo femenino si revertido, que remite a Catalunya como a una tierra cerrada, aislada y protegida por el mar tutelar. Si aceptamos esta interpretación del signo aparece Foix manejando recursos del todo tradicionales, rejuveneciéndolos con su misma meta primigenia además, la de «enseñar», finalidad didáctica propia de la literatura emblemática. Aplicados estos recursos y esta finalidad a una ideología con la cual se identifica, aquí el catalanismo, o mejor dicho a la modalidad catalana del mediterraneísmo.
Font: Del caligrama al poema-objeto en la literatura catalana. (Montserrat Prudon)
Cal·ligrama publicat per primera vegada a "La Cònsola", Periòdic quinzenal de Sarrià, 11-IX-1920 (Any II, N°19).
|
| |
|
Josep Vicenç Foix i Mas
J. V. Foix (1893-1987). Neix a Sarrià. Comença la carrera de dret, però l’abandona per la seva vocació literària. El 1917, Joaquim Folguera l’incorpora a La Revista i, l’any següent és director de Trossos, que havia fundat J. M. Junoy.
L’any 1927 publica Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poètica que són part integrant d’un extens diari que Foix data el 1918. Quan La Publicitat esdevé catalanista, en dirigeix la secció literària i hi col·labora diàriament amb el pseudònim de “Focius”.
Després d’un llarg període de silenci, l’any 1947 apareix la seva primera obra poètica Sol, i de dol, que havia estat impresa el 1936. Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, els quals adapta amb una originalitat singular. S’autodefineix com “un investigador en poesia”. La seva actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.
|
|
 |
|
|
Foix publica poesia molt tardanament. De fet, la difusió del poeta no comença fins a la dècada de 1950. Gimferrer considera Sol, i de dol -un recull que consta de setanta sonets dividits en cinc seccions- “un dels grans llibres de la poesia catalana moderna”. Combinació de poesia doctrinal, didàctica i de meditació sobre el món, l’autor hi presenta el seu ideal artístic: “L’equilibri, suprem, classicista”.
El 1956 publica Del diari 1918, una continuació de Gertrudis o KRTU, però, alhora, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. A partir d’aquí, comença a publicar amb regularitat poemes diversos i proses poètiques. El seu últim llibre és Cròniques d’ultrason, de poemes en prosa, aparegut el 1985. Mor a casa seva el 29 de gener de 1987, l’endemà d’haver fet 94 anys.
|
| |
| |