Apunts geològics
Tarragona se situa a l’extrem SE de la conca del Camp la qual pertany al sistema de conques que s’estenen al llarg de tota la franja costanera Catalana i que s’associen a l’obertura de la Mar Mediterrània. Aquest sector, al mateix temps també pertany al que es coneix amb el nom de promontoris mesozoics de Salou-Tarragona, els quals representen l’acabament SW de l’Alt de Bonastre.
A grans trets, en l’àmbit del municipi de Tarragona, els materials prequaternaris aflorants es poden dividir en dos grans grups: els dipòsits mesozoics i paleògens afectats pel plegament Alpí i, els dipòsits miocens associats a l’etapa distensiva neògena i al rebliment de la fossa del Camp.
Des d’un punt de vista estructural, els dipòsits mesozoics i paleògens a l’àmbit de Tarragona estan afectats per un sistema de plecs de direcció NE-SW vergents cap al NW. Des d’aquest punt cap a mar, l’estructura alpina ve governada per un sinclinal tancat amb el flanc SE invertit.
Les roques i les estructures mesozoiques i paleògenes estan fossilitzades per sediments marins neògens. El conjunt dels materials prequaternaris estan compartimentats per un sistema de falles normals.
Punt geològic Portal de Sant Antoni
Objectius: Les calcàries i margues del Dogger (calcàries de filaments). Disposició de les capes.
En aquest sector afloren les roques del Juràssic mig (Dogger), conegudes regionalment com la Formació margues de Cardó. Es tracta d’una alternança de capes de calcàries i margues, verticals en aquest cas, amb restes de petits filaments d’Ammonits i Belemnits (Fotografies 1 i 2).
Marga
Pas del calcari (100% de carbonat de calci) i argila (100% de minerals argilosos). La marga (marna en italià), en sentit estricte, es troba entre el 35% al 65% de CaCO3 (o de minerals argilosos). L'aspecte pot ser terrós i més o menys friable, o bé massiu amb fractura prismàtica o també còncava. Sovint, els sediments margosos resulten fossilífers, de vegades amb abundància de formes i exemplars amb fòssils en bon estat de conservació. Com a roca carbonatada, reacciona amb efervescència immersa en l'àcid clorhídric.
Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita [MgCa(CO3)2]). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita. La seva densitat és de 2-2,65. En les margues típiques, el percentatge de carbonat de calci va del 35% al 65%; per sobre i per sota d'aquests valors, hi ha termes de transició cap al calcari (o dolomia) pels continguts alts de carbonat o bé a l'argila pels continguts baixos de carbonat.
Marga era originàriament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d'origen sedimentari, bàsicament de la mescla d'argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques. Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d'origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.
Belemnits
Els belemnits (Belemnoidea, gr. belemnon, "dard o fletxa") són un grup extint de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse Coleoidea. Van viure des del Devonià fins al Cretaci superior. Vivien en el mar, agrupats en bancs i eren depredadors, alimentant-se de peixos i d'altres animals marins.
Eren molt similar en molts aspectes als moderns calamars i estretament relacionats amb les sípies actuals. Igual que ells, els belemnoïdeus posseïen un sac de tinta però, a diferència dels calamars i sípies, tenien deu braços de longitud similar, i no tenien dos tentacles llargs especialitzats.
Molt coneguts des d'antic, la seva forma ha donat origen als noms populars "bales de moro" o "puntes de raig", ja que es creia que es formaven quan un llampec tocava terra. Els belemnits són el fòssil estatal de Delaware.
La petxina dels belemnits consta de tres parts:
Rostre. De forma allargada i cilíndrica. Sovint mostra esquerdes longitudinals que haurien de ser senyals d'aletes que servirien a l'animal per estabilitzar-se. El rostre és la part que generalment trobem fossilitzada.
Fragmocono. És la petxina pròpiament dita. De forma cònica, està formada per càmeres separades.
Prostaco. És una prolongació dorsal de l'fragmocono i que molt rarament es conserva fossilitzat causa de la seva fragilitat.
Ammonits
Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits. Són fòssils index excel·lents, i sovint és possible relacionar la capa de roca en què se'ls troba amb un període geològic determinat. El parent vivent més proper als ammonits probablement no és el Nautilus (al qual s'assemblen físicament), sinó la subclasse Coleoidea (que conté pops, calamars i sèpies).
Les seves closques fòssils solen tenir forma d'espirals aplanades, malgrat que també n'hi ha amb forma d'hèlix o formes no espiralitzades (conegudes com a "heteromorfes"). La seva forma d'espiral els donà nom, ja que les seves restes fossilitzades tenen una certa semblança amb les banyes d'un cabró. Plini el Vell els va anomenar Ammonis cornua ("banyes d'Ammon") perquè el déu egipci Ammon (Amun) solia ser representat portant banyes de boc. Per això, els noms de les espècies d'ammonit solen acabar en ceras, que vol dir "banya" en grec (κέρας). Un exemple és el Pleuroceras.
Originant-se dels nautiloïdeus bactritides, els ammonits aparegueren per primer cop vers el Silurià tardà i el Devonià inferior (fa uns 400 milions d'anys), i s'extingiren en acabar el període Cretaci (fa 65 milions d'anys) juntament amb els dinosaures i moltes altres espècies marines. La classificació dels ammonits es basa en l'ornamentació i estructura de les cambres de gas de les seves closques; per mitjà d'aquestes i altres característiques, hom pot dividir la subclasse Ammonoidea en tres ordres i vuit subordres coneguts. Mentre que quasi tots els nautiloïdeus mostren sutures amb corbes suaus, la línia de sutura dels ammonits (la intersecció de les cambres amb la closca exterior) estava plegada, formant plecs i lòbuls.
S'han trobat tres tipus principals de patrons de sutura en els ammonits. Patrons de sutura:
Goniatític - nombrosos lòbuls i plecs no dividits; típicament, vuit lòbuls al voltant de la closca. Aquest patró és característic dels ammonits del Paleozoic.
Ceratític - els lòbuls tenen extrems subdividits, donant-los l'aparença d'una serra, i els plecs són. arrodonits. Aquest patró és típic dels ammonits del Triàsic.
Ammonític - tant els lòbuls com els plecs solen tenir puntes arrodonides en lloc de serrades. Els ammonits d'aquest tipus són els més importants des d'un punt de vista estratigràfic. Aquest patró és característic dels ammonits del Juràssic i Cretaci.
Com que els ammonits i llurs parent pròxims estan extints, se sap poc sobre la seva forma de vida. Les seves parts toves quasi mai romanen preservades. Nogensmenys, s'ha investigat molt examinant les closques dels ammonits i experimentant amb models dins de tancs d'aigua.
Molts ammonits vivien probablement en aigües obertes dels oceans primitius, i no al fons marí. Això és suggerit pel fet que els seus fòssils se solen trobar en roques dipositades en unes condicions en què no es troba vida bèntica (del fons marí). Molts d'ells (com l'Oxynoticeras) eren probablement bons nedadors, amb closques aplanades en forma de disc que resultaven molt hidrodinàmiques. Tot i això, alguns ammonits eren nedadors menys eficients i probablement eren formes bèntiques de moviments lents. Els ammonits i animals semblants s'alimentaven probablement de peixos, crustacis i altres petites criatures, mentre que eren les preses de rèptils marins tals com els mosasaures. S'han trobat fòssils d'ammonits amb marques de mossegades, el resultat d'atacs dels predadors.
Preguntes que cal respondre i Foto
- - Quina és la densitat de la Marga? A- Entre 1 i 2 B- Entre 3,3 i 3,6 C- Entre 2 i 2,65
- - Durant quina època van viure els Belemnits?
- - Què permet esbrinar l'Ammonit quan es troba a la capa de roca?
- - En aquest punt, de quina època són les formacions conegudes com a Margues de Cardó?
- - Fes-te una fotografia amb un distintiu de l'equip o teva al punt inicial de l'earthcatxé.
Aneu als waypoints indicats i resoldreu fàcilment les respostes.
- IMPORTANT: una fotografia amb un identificatiu del vostre equip a les coordenades és OBLIGATÒRIA després de respondre les preguntes i per poder logar l'earthcatxé
Questions you need to answer (in order to log the earthcache) & Photo
- - What is the density of the Marl? A- Between 1 and 2 B- Between 3.3 and 3.6 C- Between 2 and 2.65
- - During what period did the Belemnites live?
- - What can you discover when an Ammonite is in the rock layer?
- - At this point, from what period ara the formations known as Margues de Cardó?
- - Take a picture with a team badge or yours at the starting point of the earthcache.
Go to the waypoints marked and you'll solve it quickly
- IMPORTANT: Your photo with a identification of your geocaching team at the provided coordinates is REQUIRED after answering questions and in order to log the earthcache
Preguntas a responder (para poder loguear el earthcache) y Foto
- ¿Cuál es la densidad de la Marga? A- Entre 1 y 2 B- Entre 3,3 y 3,6 C- Entre 2 y 2,65?
- ¿Durante qué época vivieron los belemnites?
- - ¿Qué permite averiguar el Amonito cuando se encuentra en la capa de roca?
- - En este punto, de qué época son las formaciones conocidas como Margas de Cardó?
- - Hazte una fotografía con un distintivo del equipo o tu el punto inicial del earthcatxé.
Dirígete a los waypoints marcados y lo resolverás rápidamente
- IMPORTANTE : Una fotografía vuestra con un identificativo de su equipo en las coordenadas es OBLIGATORIA después de responder las preguntas y para poder loguear el earthcache.
