El barri de Pelai de Reus, de 514 habitants (2005), inicialment Parcelas Pelayo i després Parcel·les Pelai (localment pronunciat "parcel·les pelaiu"), sorgí cap als anys 1945-1950. Ocupa les terres que havien format la hisenda del mas de Pelai, al nord i al sud de la carretera d'Alcolea. En el seu inici el barri el formaven simples barraques, que es van anar endreçant quan per iniciativa municipal es van demarcar dotzenes de petites parcel·les, tant per a l'autoconstrucció de casetes per als emigrants com per a hortets familiars per als habitants locals. Va rebre, cap als anys cinquanta, la denominació de colònia Floresta, pel nom d'una societat mercantil forastera que va fomentar el barraquisme. El nom va desaparèixer amb el temps.
La precarietat de les construccions i el fet que les parcel·les fossin petites va mantenir la zona poc desenvolupada, fins que el creixement de la ciutat va arribar a aquest indret cap als anys 90, en què es va procedir a reagrupacions, noves parcel·lacions, i reformes o noves construccions, que van millorar el barri.
Al costat mateix de les parcel·les, al nord, se situa l'Institut Pere Mata, un manicomi d'edificació modernista, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Al nucli s'hi arriba per la carretera d'Alcolea que és la carretera N-420 que porta a Falset, Móra d'Ebre i Gandesa, i que arriba fins a Alcolea del Pinar, a la província de Guadalajara.[2] Una carretera secundària a la dreta, regulada per semàfors i una rotonda, marca el llindar del nucli amb la ciutat. Aquesta carretera porta a l'Institut Pere Mata.
