Com ja sabeu als BUSCACACHES24 ens encanten els llocs abandonats i les seves històries. Per això ens vam decidir a visitar i a amagar a CLARET. ( buscar Santa Maria de Claret a Google)
El despoblat de Claret constava de 4 cases i es troba situat prop d'Oliola a la Noguera. El conjunt de cases apinyades dona la sensació de ser un emplaçament defensiu. El poble va ser propietat de Faust Dalmases i de Masot i posteriorment dels seus familiars. La família Dalmases van ser una de les famílies de la noblesa Catalana de principis de segle XX.
vista de Cal Segarra i Cal Miquel
Els habitants de Claret eren mediers del seu senyor, això vol dir que entregaven la meitat de la seva producció a canvi de poder viure i explotar les terres. El principal conreu eren blat, civada, olives i vinya i al no disposar de molí havien d'anar a Ponts. El poble disposava de premsa per elaborar el vi a nivell de consum local. L'ovella era el principal animal que tenien.
No tenien llum i utilitaven llums d'oli i un generador eòlic que encara es pot observar en una de les teulades.
No teníen aigua corrent. Aquest va ser el principal motiu del seu despoblament. Enmagatzemaven aigua de la pluja i la boira utilitzant un sistema de canyeries que encara podem veure en uns aljubs a l'interior de les cases. També tenien una font situada a 30 min del poble on s'anaven a abastir d'aigua.
Interior i Aljub cal Segarra
El poble no disposava d'escola i els nens i nenes havien de fer 40 min a peu per arribar a l'escola d'Oliola.
El poble disposava d'una esglèsia neogòtica que el senyor Faust Dalmases, Marqués del Bollidor manà construir en 1903 i que va dedicar a la memòria dels seus aymats pares, tal i com resa la inscripció de sobre la porta. Els senyorets que vivien en la casa tocant a l'esglèsia teníen una entrada a part per no ajuntar-se amb el poble i que encara es pot observar des de dins lesglèsia mirant cap a la sortida.
El capellà i el metje veníen a peu o en bicicleta des de Ponts o Oliola i així també ho feia el carter.
Als anys 50-60 el poble es comença a despoblar degut a les poquíssimes comoditats i a la no propietat de les cases que eren del senyor.
interior i zona del senyor de l'esglèsia de la Mare de Déu del Carme
La festa major de Claret era el 16 de Juliol en honor a la Verge del Carme. Els diumenges el jovent es desplaçava fins al ball a Oliola i es reuníen al cafè per tal de distreure's i festejar. El dimecres, dia de mercat a Ponts, s'hi arribaven a vendre conills, gallines...
Al poble no hi havia botigues i els venedors ambulants s'hi acostaven de tant en tant a vendre fils, agulles, comestibles, sardines...
Els de cal Gran, el Jaume i la Dolors, van ser els últims en abandonar el poble l'any 1984. Podeu entrar a la casa des d'una portalada en arc de mig punt que culmina un carrer empedrat de gran bellesa. Des de llavors el poble ha estat despoblat i algunes cases estan en runes, tot i que a d'altres es pot entrar i fer-se a la idea de com era viure en aquella època no tant llunyana.
Esglèsia i Cal Gran.
Cal Segarra
A la llunyania podeu observar l'abandonat de MARAVELLA a pocs km de Claret el qual us animem a visitar també i al que no vam pode amagar per falta de catxés.
ESPEREM QUE GAUDIU TANT I DISFRUTEU TANT COM NOSALTRES HO VAM FER.
KEEP ON CATCHING IN THE FREE WORLD!