CATALÀ
**EL CATXÉ NO ES TROBA A L’ESTRUCTURA DE PEDRA SECA. NO DANYEU LES RESTES**
Al cim del Puig del Cérvol a Castelldefels hi ha una curiosa estructura amagada entre els garrics, més visible en un mapa que no si passes pel costat: és la Pleta dels Vaquers o Pleta del Cérvol.
En català, una “pleta” és un lloc on es recollia el bestiar que pastava pel camp o per la muntanya; una mena de corral a l’aire lliure. I què fa això aquí tant lluny d’una masia i a dalt de tot de la muntanya? La seva localització no és casual: és una estació de descans. Segurament us haureu fixat que la pleta està al costat del camí que esteu recorrent; és una antiga ruta que ja utilitzaven fa segles els pastors per transportar els seus ramats des de la plana de la costa fins el Plà de Basses i Campgràs. A la pleta, els pastors podien guardar el bestiar i aprofitar, potser, per fer una becaina.
És un dels millors exemples de pleta que existeix al Garraf i ja apareix mencionada en un document de 1538. Està construïda amb pedra seca, és a dir, sense morter que uneixi les pedres. És de forma rectangular i té una petita cabana circular adossada (encara que ha perdut el sostre) on els pastors es podien refugiar del sol i les inclemències del temps. Si us hi fixeu amb detall, a la paret de l’est encara es pot intuir on estava l’espai de la porta.
Actualment no figura en el cap catàleg del patrimoni municipal de Castelldefels, de manera que la seva protecció i estudi són força precàries.
Per arribar al catxé:
Una vegada al cim del Puig del Cérvol, us he marcat l’inici del camí i on es troba ubicada la pleta. Els camí són més senders de senglars que una altra cosa (recomano pantalons llargs), però són transitables. Des del catxé podreu gaudir d’unes fantàstiques vistes del delta i de Castelldefels. És un lloc especial per mi.
ESPAÑOL
**EL CACHE NO SE ENCUENTRA EN LA ESTRUCTURA DE PIEDRA SECA. NO DAÑÉIS LOS RESTOS**
En la cima del Puig del Cérvol (“Monte del Ciervo”) en Castelldefels, se encuentra una curiosa estructura escondida entre los carrascos, más visible en un mapa que si cruzas por su lado: es la Pleta dels Vaquers o Pleta del Cérvol.
En catalán, una “pleta”, es un lugar donde se reunía al ganado que pastaba por el campo o la montaña, una especie de corral al aire libre. ¿Y qué hace esto aquí tan alejado de una granja y arriba de todo de una montaña? Su localización no es casual: es una estación de descanso. Seguramente os habréis dado cuenta que la “pleta” se encuentra al lado del camino que estáis recorriendo; es una antigua ruta que ya utilizaban hace siglos los pastores para transportar sus rebaños desde los llanos de la costa hasta el Plà de Basses y Campgràs. En la “pleta”, los pastores podían guardar su ganado y aprovechar, quizás, para echar una cabezada.
Es uno de los mejores ejemplos de pleta que existe en el Garraf y ya aparece mencionada en un documento de 1538. Se construyó con piedra seca, es decir, sin mortero que uniese las piedras. Es de forma rectangular y tiene una pequeña cabaña circular adosada (que ha perdido el techo) donde los pastores se podían refugiar del sol y las inclemencias del tiempo. Si os fijáis con detalle, en la pared del este aún se puede intuir el espacio de la puerta.
Actualmente no figura en ningún catálogo del patrimonio municipal de Castelldefels, de forma que su protección y estudio son bastante precarias.
Para llegar al caché:
Una vez en la cima del Puig del Cérvol os he marcado el inicio del camino y la ubicación de la pleta. El camino es más un sendero de jabalíes que otra cosa (recomiendo pantalones largos), pero son transitables. Des del caché podréis disfrutar de unas fantásticas vistas del delta y de Castelldefels. Es un lugar especial para mi
ENGLISH
**THE CACHE IS NOT PLACED IN THE STONE STRUCTURE. DO NOT HARM THE REMAINS**
At the top of the Puig del Cérvol (“Deer’s Hill”) in Castelldefels, there is a curious structure hidden among the kermes oaks, easier to spot in a map than if you walk by it: it’s the Pleta dels Vaquers o Pleta del Cérvol
In Catalan, a “pleta”, is the name given to an enclosure where the livestock that grazed in the mountains was hold, a sort of open-air pen. But what is this doing here, so far away from a farm and at the very top of a mountain? The location is not by chance: it’s a rest stop. You probably have noticed that the “pleta” is next to the path you are traveling; it’s an old road that shepherds used centuries ago to transport their flocks from the coastal plains to Pla de Basses and Campgràs, further inland in the Garraf Massif. In the “pleta”, shepherds could keep he cattle for a while and maybe, take a nap.
It is one of the best examples of “pleta” in the Garraf Massif, and it was first mentioned in a document from 1538. It was build using the “dry stone” technique, that is, stacking stones without using mortar. It is rectangular in shape and has a small circular hut attached (that has lost its roof), where shepherds could take refuge from the sun and the rain. If you look closely, on the eastern wall you can still observe the space where the gate was.
Currently, it isn’t listed in any heritage catalog of the town of Castelldefels, so its protection and study are lacking.
To reach the cache:
Once at the top of the Puig del Cérvol, I have marked the start of the path and the location of the “pleta”. The path is more of a trail used by boars than anything else (long pants recommended), but they are clear. From the cache you can enjoy fantastic views of the Delta of Llobregat and Castelldefels. It is a special place for me.
Referències:
- MIRET-MESTRE, Magí (2001) “La transhumància a Catalunya durant la prehistòria i l’antiguitat”. IBIX, anals. Centre d’estudis Comarcals del Ripollès. Ripollès
- MIRET-MESTRE, Magí (2009) “Construccions ramaderes de pedra en sec des de la protohistòria fina a l’època moderna al massís del Garraf (Barcelona)”. V Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra en Sec als Països Catalans. p. 223-232. Consell de Mallorca 2011
- MIRET-MESTRE, Magí (2015) “La ramaderia al massís del Garraf des de la prehistòria fins a l’època medieval” VII Trobada d’Estudiosos del Garraf i d’Olèrdola, p. 161-166. Diputació de Barcelona