Aquesta es la historia d’en Fructuós Canonge i Francesch, qui va neixer a Montbrió del Camp el 27 de març de 1824 i va morir a Barcelona el 13 de gener de 1890.
És una història real, d’un gran personatge , autodidacta, compromès amb el poble i solidari amb els pobres.
En Fructuós va pasar de ser un enllustrador de sabates a la Plaça Reial de Barceola a un gran mag, el pioner en la màgia del segle XIX . Va assolir gran èxits com a mag i prestidigitador, i va actuar als millors escenaris del país, de Sudamerica i d’Europa.
Va ser un home estimat, quan passejava per Barcelona, sempre feia petits trucs de màgia a la gent del carrer. Li agradava fer riure a tothom.
Les seves idees republicanes van fer que fos perseguit en varies ocasions, però el van nomenar cavaller dels ordres de la reina Isabel II d’Espanya i de Carles III.
Va ser molt reconegut per la seva màgia, però també reconegut pel seu ofici. Actualment encara podem veure a la Plaça Reial num 18, el rètol que indicava la seva parada “Limpiabotas Canonge”.
Va ser el gran mag Català, l’introductor de la màgia a Catalunya, i s’el va coneixer com el GRAN CANONGE ó EL MERLÍ CATALÀ.
Anem a conèixer més d’en Fructuós, i anem a conèixer la història real d’una de les seves anècdotes més famoses.
-------------------------
La família Canonge es va traslladar de Montbrió del Camp a Barcelona, quan en Fructuós era encara un nen que jugava pels carrers.
A Barcelona va ser enllustrador i venedor ambulant de betum d’enllustrar el calçat que elaborava ell mateix. Ja llavors va començar a demostrar habilitats de prestidigitador dons, per mostrar les virtuts del producte que venia, solia untar-se la llengua amb el seu betum, o inclús fer veure que se’l menjava amb una torrada, davant la sorpresa dels que passaven per davant.
Va començar a la plaça Antonio López i amb el temps es va traslladar a la Plaça Reial. A la cantonada on enllustrava sabates hi havia un rètol que l’anunciava, i va ser aquí on de forma autodidacta va desenvolupar les habilitats que van portar a popularitzar el món de la màgia, i a ell li va reportar fama mundial.
Per cridar l’atenció i fer clientela pel seu negoci , va començar a fer jocs de mans amb un toc d’humor que deixaven el públic embadalit. Allò que va començar com un entreteniment o una operació per buscar clientela, va acabar per canviar-li la professió: d’enllustrador a il·lusionista.
El seu debut es va produir el 1858 al Teatre dels Camp Elisis del Passeig de Gràcia, i d’allí al Liceu i als millors teatres d’Espanya, Amèrica i Europa, fent-se conegut a tot el món. No sabia idiomes, fins i tot el castellà el parlava de manera molt peculiar. No li feien falta, el seu idioma era la màgia i tothom li va saber reconèixer.
En Fructuós era d’ideologia republicana i estava compromès amb els més febles. Era un home molt solidari i habitualment participava de forma desinteressada en tots els esdeveniments i festes de la ciutat.
Tot i els èxits que va anar recollint als escenaris, mai va tancar el seu negoci de la plaça Reial. Va deixar de exercir-lo per formar nanos abandonats als carrers, als quals volia evitar que caiguessin en cercles de mala vida
La devoció del poble per Fructuós va ser exagerada, fins i tot va córrer la veu que era capaç d’aturar els rellotges. Aquest lligam amb els rellotges va tenir continuïtat durant la seva carrera. Alguns dels jocs que li va portar més fama, tenia a veure amb aquest estri.
Gràcies als seus èxits va arribar a acumular nombroses condecoradions, títols i reconeixements. Es diu que quan li preguntaven si volia cobrar en monedes o en condecoracions, sempre preferia ser recompensat en medalles i d’aquí es va fer molt popular en aquells temps la dita “Tens més medalles que en Canonge”. Avui podem recordar el gest d’un altre gran mag, el Màgic Andreu, que sempre es posaba medalles. Aquest fet de penjar-se medalles està inspirat en el Melí Català.
Es va casar amb María Degà, qui li feia d’ajudant durant les seves actuacions. No van tenir fills, però alguns parents seus van continuar exercint l’ofici d’enllustrar sabates a la cantonada on tenien la parada del negoci.
Fructuós va morir a Barcelona, d’una llarga malaltia l’any 1890. Els diaris de l’època van fer grans cròniques, i el seu enterrament va ser el més multitudinari que es recorda. Avui en dia encara podem resseguir petjades d’ell si ens acostem al racó de la Plaça Reial on enllustrava sabates, una placa recorda aquest lloc, i també al Pas de l’Ensenyança, un mural el recorda traient un conill d’un barret.
Malgrat ser republicà, va actuar per la reialesa, i quan ho feia, era amb un punt rebel i amb ganes de deixar-los en evidencia. Durant un temps va treballar a Madrid pel rei Alfons XII i va actuar pel la reina Isabel II i per Amadeu de Savoia.
Una de les anècdotes més famoses va ser quan actuant per el Rei Amadeu de Savoia, va voler denunciar la pobresa de molts barcelonins. Mentre li feia jocs de mans amb un mocador, Canonge va treure un paper que portava escrit “Que vol el poble?” I amb un moviment de mans va substituir el paper per un tros de pa. El rei ni es va immutar, li va demanar el mocador i li va posar al damunt 2000 pessetes de l’època, que després Canonge va repartir amb gent necessitada.
I per últim tenim la gran anècdota den Fructuós i que ens farà pensar e indagar.
Un dia va tenir que actuar per la reina Isabel II. Estava a Madrid i va tenir una nit amb febre, es va trobar malament durant tota la nit i no va dormir gaire. Aixó li va començar a preocupar, dons volia estar ben llest per la actuació, dons volia impressionar a la gent de Palau.
Quan va sortir del hotel per anar a Palau, va trobar un grup de gent al carrer que protestava per les condicions no saludables en que es trobaven els carrers del seu barri. Ningú els escoltava, i això va provocar malalties i morts d’infants. En Fructuós no es va poder aguantar i els va acompanyar en les seves protestes, fins que la policia els va fer dispersar-se.
Es va fer molt tard i ja veia que quan arribés a Palau, se n’emportaria una de grossa.
Finalment va arribar a la actuació de la reina 3 hores més tard del que estaba previst. Tant la Reina com tots els seus asistents i gent de Palau, estaben molt irritats i es pujaben per les parets. Van començar a reciminar-li el retard, però va ser llavors quan en Fructuós els hi va dir que estaven equivocats, que ell havia arribat a l’hora acordada per la actuació. La Reina i tothom van començar a mirar els rellotges que hi havien a Palau, i tots marcaben l’hora en que havia de començar el show.
Ningú sabia com ho havia fet, la Reina estaba molt sorpresa i ell va marxar d’allí plé de condecoracions.
D’aquest fet se’n va parlar durant anys, però gent molt envejosa de palau, va voler fer passar en Fructuós com un impostor i van voler reivindicar que allò va ser una burla a la monarquia, donades les seves idees. Van començar a donar noticies falses que volien deixar-lo en evidència, desacreditar-lo davant la gent que l’havia venerat i fer desaparèixer així la seva memòria, el seu record i recuperar totes les condecoracions i premis que va obtenir.
Però el que no sabien, es que Canonge va deixar proves de que la seva màgia era real, que el truc dels rellotges era veritat i que tot va ser possible gràcies a que ell mateix tenia un rellotge màgic.
Va amagar-ho al seu poble natal, ajudant-se d’elements molt coneguts de la vila. No sería fàcil trobar-ho, interpretar les pistes i demostrar finalment que la seva màgia era real, però sabia que els seus l’ajudaríen a trobar-les i així poder dir ben alt que realment va ser el primer gran mag…..
Va idear un recorregut pel poble , que tenia dues fases.
I com hem de començar a buscar ?….. potser un mapa ens ajudaría a situar-nos i on anar del poble? Dons a veure si l’aconseguim. Aquesta era la primera fase.
També va deixar tota una serie de preguntes, que tenien a veure amb el lloc que s’havia d’interpretar al mapa. El que no havía deixat escrit es quina pregunta corresponía a cada lloc, ni com s’haurien d’ordenar les solucions, per poder desxifrar la prova final. Aneu als llocs, tots tenen quelcom en comú, mireu allí mateix i ben aprop, fixeuvos-be i apunteu. Segur que amb tanta gent pel poble, algú ens ajudarà o simplement ens haurem d’enrecordar que el seu truc anava de rellotges. I aquesta era la segona fase.
Ajudeu als companys d’en Fructuós Canonge a trobar el lloc on s’amaga la prova definitiva. Aconseguiu el mapa, contesteu les preguntes i posseu-les en ordre (tot majúsqules i sense anccents ni comes).
Recordeu, tot va de rellotges, uns mes vells i uns mes nous.
Gràcies per ajudar i sort!!
1ª fase:
Puedes validar la solución a tu puzzle con
certitude.
2ª fase
Puedes validar la solución a tu puzzle con
certitude.