CATALÀ
Si existeix a Catalunya un riu humanitzat, aquest és sense dubte el riu Llobregat: explotat com a font d’energia hidràulica per les colònies tèxtils del segle XIX, obligat a discorre encaixonat en el seu tram final per evitar desbordaments i contaminat fins a obtenir el dubtós reconeixement de ser un dels rius amb més pol·lució d’Europa. Els humans ens hi hem acarnissat per intentar domesticar les seves aigües.
Hi ha però, un tram del riu poc conegut que discorre per una vall solitària de la comarca del Bages on encara es pot veure el Llobregat més feréstec que es resisteix a ser controlat. Un lloc on el poder erosiu del riu ataca i esculpeix la roca i després es llença per una cascada trifurcada. Sigueu benvinguts als Tres Salts del Llobregat!
Aquest saltant d’aigua és el lloc ideal per entendre de primera mà el procés d’erosió del riu sobre la seva llera i les formes curioses i diverses que pot arribar a excavar al seu pas per la roca. Però... què és el que desgasta realment el llit del riu? I quin mecanisme governa la formació d’aquestes formes? Us ho heu plantejat mai?
Física o química?
Contra el que es podria pensar, l’aigua per si mateixa no erosiona gaire el llit dels rius. De forma instintiva tendim a pensar que l’aigua és la que desfà la pròpia roca en un procés químic, alterant la seva composició i dissolvent els components en ella; però el que realment juga el paper cabdal són els materials arrossegats per l’aigua, com la sorra o còdols, que al impactar amb força contra la vora de la roca, arrenquen poc a poc material en un procés físic que es coneix com abrasió. La física, i no pas la química, és la que governa la erosió en aquest indret.
A més, en aquest tram del riu el tipus de roca és calcària coral·lina, és a dir, una roca que es va formar a partir de l’acumulació de coralls i altres conquilles d’animals fa uns 38 milions d’anys, quan tot aquesta zona era un mar tranquil i tropical. Com que aquest estrat de roca és més resistent que la dels voltants, l’aigua ha excavat més els materials més tous que els durs i ha originat aquesta zona de saltants.
La retroalimentació ho és tot
I aquí entra el mecanisme fonamental que dirigeix la erosió dels Tres Salts: la retroalimentació positiva (o feedback). Això és qualsevol sistema on les «sortides» són redirigides per tornar a ser «entrades» formant un bucle tancat, com en aquest esquema:
La retroalimentació no és un concepte exclusiu (ni molt menys!) de la geologia, es pot trobar també en el món de la biologia, la enginyeria o la informàtica. Aquí però, el veurem aplicat a les roques.
Imagineu una escletxa petita (entrada) on només caben pocs còdols (sortida) que desgasten la roca i fan més gran la escletxa (entrada). D’aquesta manera, ara entren més còdols (sortida) que encara fan més gran l’escletxa i ... veieu la espiral descontrolada a on condueix aquest mecanisme?
Si mireu bé, podreu identificar la retroalimentació a totes les formes curioses dels Tres Salts!
Solcs
La roca del saltant té molts solcs, una mena de «canals» algun d’ells molt profunds i sempre orientats en la direcció de l’aigua. En un principi la roca calcària era pràcticament plana però devia tenir petites fractures o fissures, que eren punts més dèbils que s’erosionaven més que la roca del voltant. A mesura que l’aigua i els còdols passaven per aquests petits solcs, la erosió augmentava. Com més profund es feia el solc més aigua engolia i més sorra i pedres entraven, així que l’erosió s’incrementava en un procés retroalimentat.
Marmites de gegant
Aquests grans forats més o menys rodons comparteixen un origen semblant als solcs: quan un còdol es quedava encallat en un petit forat de la roca, l’aigua que baixava el feia moure a dins colpejant les parets i desgastant-les. D’aquesta manera el forat s’anava fent més ample i profund, formant una mena d’olla que rep el nom de marmita de gegant. Algunes les podeu trobar integrades dins dels solcs
Gorg
Quan l’aigua del saltant cau, té tanta força que excava la llera del riu. Encara que el peu de la cascada no és visible, us asseguro que és força profund. Aquest «gorg» és com una mena de piscina natural, i de fet les goles de molts rius són llocs de bany a l’estiu.
El retrocés dels saltants
A poc a poc l’aigua que cau per la cascada va descalçant el seu peu, la seva base, especialment si la roca és tova. Així es forma una «balma», que al final s'acaba esfondrant. I el procés s’inicia de nou. Potser haureu notat que tot el saltant forma una U de costat a costat, conseqüència d’aquest procés d’erosió al seu centre.
Per poder validar aquest catxé heu de contestar les preguntes següents i enviar-me-les per correu o missatgeria interna. No cal que espereu la meva resposta per deixar el registre de la visita.
1. Quina és la diferència entre els solcs i les marmites pel que fa a la seva formació? I quines les seves similituds?
2. La roca del saltant està formada per dues capes gruixudes i bastant diferents de roca calcària, una sobre de l’altre. Es pot veure millor si t'apropes a la vora. Quines diferències pots veure entre elles? Quina et sembla més resistent o sòlida?
3. Si t’apropes fins el lloc marcat a la fotografia (i al waypoint) i mires la part superior de la mateixa roca podràs veure-hi unes línies i formes de color més fosc. Què creus que són tenint en compte el tipus de roca present aquí?
4. Se t’acudeix alguna manera amb que podríem aturar la retroalimentació positiva si volguéssim aturar el desgast definitiu del saltant?
5. Com comentàvem abans, el Llobregat és un riu molt humanitzat. A la banda contrària (i menys accessible a peu) del saltant veuràs un antic edifici a tocar de les cascades. Per què creus que està aquí aquest edifici i quina era la seva funció? Has trobat pel saltant alguna «forma» esculpida a la roca que no et sembli natural?
6. Fes una fotografia on apareguis tu o el teu nom d'usuari/a i on es pugui apreciar algun element del saltant.
Com arribar:
Des del barri de Viladordis, al final del carrer Vilamajor cal girar a l’esquerra i seguir 500m on agafarem la carretera a la dreta, que es convertirà en una pista no asfaltada (però per on pot passar el cotxe). La seguirem fins a arribar al Llobregat i travessar a l’altra riba fins a arribar als Tres Salts, on es pot aparcar el cotxe.
CASTELLANO
Si existe un río humanizado en Cataluña, éste es sin duda el río Llobregat: explotado como fuente de energía hidráulica por las colonias textiles del siglo XIX, encajonado en su tramo final para evitar desbordamientos y contaminado hasta obtener el dudoso reconocimiento de ser uno de los ríos con más polución de Europa. Los humanos nos hemos cebado con él para intentar domesticar sus aguas.
Sin embargo, existe un tramo del río poco conocido que discurre por un valle solitario de la comarca del Bages dónde todavía se puede observar el Llobregat más salvaje que se resiste a ser controlado. Un lugar dónde el poder erosivo del río ataca y esculpe la roca para lanzarse después en una cascada trifurcada. ¡Bienvenidos a “els Tres Salts del Llobregat” (“Los Tres Saltos del Llobregat”)!
Este salto de agua es el lugar ideal para entender de primera mano el proceso de erosión del río sobre su lecho, así como las formas curiosas y diversas que puede llegar a excavar el agua a su paso por la roca. Pero… ¿qué es lo que realmente desgasta el lecho del río? ¿Y qué mecanismo gobierna la formación de estas formas? ¿Os lo habéis preguntado alguna vez?
Física o química
En contra de lo que se podría pensar, el agua por sí misma no erosiona demasiado el lecho de los ríos. Instintivamente tendemos a pensar que es el agua la que deshace la propia roca en un proceso químico, alterando su composición y disolviendo sus componentes en ella; pero quien juega un papel primordial son los materiales que arrastra el agua, como arena o cantos rodados, que al impactar con fuerza contra la roca arrancan poco a poco material, en un proceso físico conocido como abrasión. La física, y no la química, es la que gobierna la erosión en este sitio.
Además, en este tramo del río predomina la roca caliza coralina, es decir, una roca que se formó a partir de la acumulación de corales y otras conchas de animales hace unos 38 millones de años, cuando toda esta zona era un mar tranquilo y tropical. Dado que este estrato de roca es más resistente que la de los alrededores, el agua ha excavado más los materiales débiles que los duros, lo que ha originado esta zona de saltos de agua.
La retroalimentación lo es todo
Y es aquí donde entra en juego el mecanismo fundamental que dirige la erosión en “els Tres Salts”: la retroalimentación positiva (o feedback). Esto es cualquier sistema donde las “salidas” son redirigidas para volver a ser “entradas”, formando un bucle cerrado como en el de este esquema:
La retroalimentación no es un concepto exclusivo (¡ni mucho menos!) de la geología, puede encontrarse también en el mundo de la biología, la ingeniería, la informática,… Aquí sin embargo, la veremos aplicada en las rocas.
Imagina una pequeña grieta (entrada) donde sólo caben unos pocos guijarros (salida). Éstos a su paso desgastan la roca y ensanchan la grieta (entrada) de modo que ahora entran más guijarros (salida), que a su vez ensanchan aún más la grieta (entrada) y… ¿veis hacia dónde lleva ésta espiral descontrolada?
¡Si os fijáis bien, podréis identificar la retroalimentación en todas las formas curiosas de “els Tres Salts”!
Surcos
La roca del salto de agua tiene muchos surcos, una especie de canales, algunos de ellos bastante profundos y todos ellos orientados en la dirección del agua. En un principio, la roca caliza de este lugar era muy plana, aunque debía tener pequeñas fracturas o fisuras que eran puntos débiles en los que la roca se erosionaba con más facilidad. A medida que el agua y los guijarros pasaban por estos surcos, la erosión aumentaba. Cuánto más profundo se hacía el surco, más agua y guijarros engullía, de modo que la erosión se disparaba en un proceso retroalimentado.
Marmitas de gigante
Estos agujeros grandes de forma redondeada comparten un origen similar a los surcos: cuando un guijarro se quedaba atascado en un pequeño agujero de la roca, el agua lo sacudía en su interior golpeando las paredes; al desgastarse éstas, el agujero se hacía más ancho y profundo, formando una especia de olla que recibe el nombre de marmita de gigante. Algunas están integradas dentro de surcos.
Poza
Cuando el agua del salto cae tiene tanta fuerza que excava el lecho del río a sus pies. Quizás no es visible, pero os aseguro que esta parte del río es bastante profunda. Esta “poza” es una especie de piscina natural presente en muchos ríos, utilizada habitualmente como lugar de baño en verano.
El retroceso del salto
A medida que el agua de la cascada cae, ésta va descalzando la base del salto de agua, especialmente si la roca es blanda. De esta forma se crea una cavidad que termina por derrumbarse; después se vuelve a iniciar el mismo proceso. Habréis notado que el salto de agua de lado a lado tiene forma de “U”, que es consecuencia de esta erosión más intensa en el centro.
Para poder validar este cache deberás contestar a las siguientes preguntas y enviármelas por correo o mensajería interna. No es necesario que esperes a mi respuesta para registrar tu visita.
1. ¿Cuál es la diferencia entre surcos y marmitas en lo que respecta a su formación? ¿Y cuáles son sus similitudes?
2. La roca del salto de agua esta formada por dos capas gruesas y bastante distintas de roca caliza, una encima de la otra. Se puede observar mejor en el borde. ¿Qué diferencias puedes ver entre sí? ¿Cuál de ellas te parece más sólida?
3. Si te acercas hasta el lugar marcado en la fotografía (y como waypoint) y miras en la parte superior de la roca podrás observar unas líneas y formas de color más oscuro. ¿Qué crees que son teniendo en cuenta el tipo de roca presente en este lugar?
4. ¿Se te ocurre alguna forma con la que se pudiera detener la retroalimentación positiva en el caso que quisiéramos detener el desgaste definitivo del salto de agua?
5. Como comentábamos, el río Llobregat está muy humanizado. En el lado contrario (y menos accesible a pie) de la cascada verás un edificio antiguo. ¿Por qué crees que se encuentra ahí ese edificio y cuál era su función? ¿Has encontrado por el salto alguna “forma” esculpida en la roca que no te parezca natural?
6. Realiza una fotografía donde se pueda apreciar a ti mismo/a o bien tu nombre de usuario/a y algún elemento del salto.
Cómo llegar
Des del barrio de Viladordis, al final de la calle Vilamajor hay que girar a la izquierda y seguir 500m dónde tomaremos la carretera a la derecha, que se convertirá en una pista sin asfaltar (pero accesible en coche). La seguiremos hasta llegar al río y cruzar hasta la otra orilla, para finalmente poder aparcar cerca de els Tres Salts.
ENGLISH
If there is a humanized river in Catalonia, that is without question the case of the Llobregat river: exploited as a source of hydraulic power by textile factories in the 19th century, channeled in its final section in order to avoid flooding and contaminated up to the point to infamously become one of the most polluted rivers in Europe. Humans have gone to great lengths to try to tame its waters.
There is, however, a little-known section of the river that flows through a lonely valley in the Bages region, where you can still see the Llobregat at its wildest that resists being controlled. A place where the erosive power of the river attacks and carves the bedrock and then throws itself down a trifurcated waterfall. Welcome to “els Tres Salts del Llobregat”! (“the Three Leaps of the Llobregat”).
This waterfall is an ideal place to understand first-hand the erosion process of riverbeds, and the curious and different shapes it carves as it passes through the rock. But… what is actually wearing down the riverbed? And which mechanism controls the formation of these weird shapes? Have you ever wondered?
Physics or Chemistry?
Contrary to what you might think, water by itself does not erode riverbeds very much. We usually assume that water is what wears the rock away in a chemical process, altering its composition and dissolving its components in itself. In reality, the main agent are sand and pebbles dragged by the waters that collide strongly against the rock and tear away material bit by bit in a physical process, known as abrasion. Physics, not Chemistry, controls erosion in this place.
Furthermore, in this section of the river the type of rock is coral limestone, that is, a rock formed by the accumulation of corals and other marine shells 38 million years ago, when this place was a calm, tropical sea. Since this layer of rock is more resistant to erosion than the ones surrounding it, the water has excavated softer materials more than hard ones, which led to the creation of the waterfall.
Feedback is everything
And this brings us to the fundamental mechanism that directs erosion in “Els Tres Salts”: positive feedback. Basically, in any given system, this is when the “outputs” are redirected to become “inputs” forming a closed loop, like in this diagram:
Feedback is not a unique concept (by any means!) of Geology, it can be found in Biology, Engineering, Computer Programming,… Here though, we will see it applied to rocks.
Imagine a small crack in the rock (input) where only a few pebbles (output) can fit. These pebbles wear the rock as they pass through it and so they make the crack (input) bigger. Now, more pebbles (output) can enter making the crack (input) even bigger… You see where this out-of-control spiral is going, don’t you?
If you look closely, you will spot feedback underlying all the weird shapes in “els Tres Salts”!
Grooves
The rock of the waterfall has many grooves, a sort of “channels”, some of them very deep and always pointing in the flow’s direction. At first, the limestone here was quite flat but it must have had small fractures and cracks; weak points that erosion could affect more easily. As water and pebbles flowed down these small grooves, erosion increased. The deeper the groove became, the more water it swallowed and more sand and pebbles could fit, and erosion increased in a feedback process.
Giant’s kettles
These large and somewhat rounded holes share a common origin with the grooves: once a pebble gets stuck in a small hole in the rock, the flow of water shakes it inside. By repeatedly hitting the walls, the pebble wears them down, making the hole wider and deeper, and allowing more pebbles to enter the hole. Some of the giant’s kettles are integrated inside grooves.
Plunge pool
As water falls down, it carries so much force that it excavates the foot of the waterfall. It may not be very noticeable, but water in this place is quite deep. In fact, this type of “natural pool” is common in many rivers and are commonly used in summer for swimming.
The retreat of the waterfall
Bit by bit, falling water and rock particles swirling at the base of the waterfall erode the softer material and create and overhang. When it can no longer support its own weight, the overhang collapses and the waterfall retreats, and the process starts over again. You may have noticed the entire waterfall has a “U” shape, from side to side; this is a consequence of this very process repeating itself over and over at the middle of the waterfall.
In order to validate this cache you must answer the following answers and send them to me through mail or inbox message. You don't have to wait for my answer to log your comment.
1. What is the difference between grooves and giant’s kettles in terms of their formation? And what are their similarities?
2. The rock of the waterfall is made of two thick and quite different layers of limestone, one above the other. You can observe this if you get close to the edge. What differences can you observe between them? Which one do you think looks more resistant or tough?
3. Get to the spot marked in the picture (and as a waypoint) and look at the top of the rock. You will be able to see lines and shapes of a darker color embedded in it. What do you think they are, considering the type of rock present at the site?
4. Can you think of any way we could stop the positive feedback, if we wanted to avoid the continued weathering of the waterfall?
5. As mentioned before, the Llobregat river is a very humanized one. On the opposite bank of the waterfall (the least accessible one) you will see and old building. Why do you think this building is here and what was its purpose? Have you found any “shape” carved into the rock anywhere on the waterfall that doesn’t seem natural to you?
6. Take a picture of yourself or your username where any element of the waterfall is visible
How to get there:
From the Viladordis neighborhood, at the end of Vilamajor Street, turn left and continue for 500m and then take the road to the right, which will turn into an unpaved track (but accessible by car). Follow it along until you reach the river and cross to the other side, and then you’ll be able to park close to Els Tres Salts
Referències:
- Girabal Guitart, Josep. (2016). Paisatges Geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell.